Jules Ainaud (Lunel, França, 1837-Barcelona, 1900). Molt més que un fotògraf al servei de J. Laurent

[Comunicació presentada a les 11es. Jornades d’Imatge i Recerca Antoni Varés. Girona, 2010]

Quan vaig presentar la proposta d’aquesta comunicació a la secretaria de les 11s Jornades Antoni Varés, el meu únic objectiu era datar les vistes fotogràfiques de les comarques de Tarragona que hi ha relacionades en el catàleg[i] de 1872 de la casa Laurent de Madrid, excepte les quatre vistes que ja figuraven al catàleg de 1867. Aquest conjunt d’imatges fotogràfiques s’havien estimat fins ara, depenent de les fonts, entre el 1865 i el 1878.

Aprofitant que la Biblioteca-Hemeroteca Municipal de Tarragona (BHMT) acabava de penjar a la xarxa la premsa tarragonina digitalitzada fins el 1939, vaig pensar que podria ser un bon exercici iniciar una recerca electrònica que em permetés la creació d’una base de dades general sobre la fotografia a Tarragona: com s’introduïa, com evolucionava, el moviment dels fotògrafs pel territori, perquè s’establien en uns llocs i no en uns altres, el creixement i la modernització de les galeries fotogràfiques, etc.

Per començar disposava d’un llistat de fotògrafs del segle XIX dels que se’n coneixia alguna fotografia, o bé alguna referència hemerogràfica de la seva estada a les comarques de Tarragona. Res més que algunes dades escadusseres, disperses i inconnexes. Excepte en el cas dels fotògrafs de Valls, una mica més treballats, de la resta, en la majoria dels casos, només en tenia una fitxa amb el nom. El primer d’aquesta relació era “Julio Ainaud”, i vaig pensar que posat a fer podria començar pel principi.

La cerca “Julio Ainaud” en el període 1865-1880, em va retornar dos resultats, el primer dels quals ja em concretava una data inicial, la de la recent arribada del fotògraf a Tarragona. El periòdic El Tarraconense del 26 d’agost de 1871 es feia ressò de l’arribada a la ciutat d’un fotògraf anomenat Julio Ainaud que, en representació de la casa Laurent de Madrid, volia obtenir vistes fotogràfiques de:

“… lo mas importante que encierra esta ciudad y su provincia ya en monumentos antiguos como en modernos y al efecto sale hoy para Tortosa para sacar las vistas fotográficas del puente sobre el Ebro de la línea de Valencia y del faro de la isla de Buda regresando luego a esta capital para empezar aquí sus trabajos y continuarlos luego en Poblet y Santas Creus.”

La primera referència, doncs, em deixava pràcticament resolt l’objectiu que m’havia plantejat, i, a més, m’oferia una relació bastant detallada de les intencions del fotògraf, i fins i tot dels indrets que volia visitar i fotografiar. Em calia, si més no, veure què hi deia en l’altre resultat. Aquest em donava noves i interessants dades:

“Se encuentra en esta ciudad nuestro amigo D. Julio Ainaud […], que pasa a Santas Creus con objeto de sacar varias copias en fotografía de tan notable monasterio.

Segun nos ha manifestado, piensa volver dentro de unos dias, a sacar vistas y copias de lo más notable que encierra esta capital.

Hemos tenido ocasión de ver un magnífico álbum en poder de dicho señor, con vistas de varios puntos de España, copias de cuadros, de armas y armaduras y preciosos cuadritos de costumbres y tipos tomados del natural.”[ii]

Ja no es tracta del “señor” sinó de “nuestro amigo”, en una clara mostra de que el periodista ha anat seguint la feina que el fotògraf anava fent en aquests primers mesos. La notícia ens fixa amb una certa precisió quan van ser preses les vistes del monestir de Santes Creus que consten en el catàleg de la casa Laurent. Carlos Teixidor[iii] ja apuntava l’any 2000, en aquest mateix fòrum, que aquestes vistes podrien ser de l’any 1871, datació que ara puc confirmar. Una dada que em sembla rellevant destacar és que el fotògraf viatjava amb l’àlbum de la casa Laurent.

Continuo amb la cerca electrònica. La limito al període 1870-1875, i cerco només el cognom “Ainaud”. El cercador em retorna sis resultats, dels quals dos són els que acabem de veure, i els altres quatre aporten noves dades, que acoten gairebé tota l’estada del fotògraf en aquelles comarques. El dia 15 de setembre de 1871 El Tarraconense informa que Ainaud s’havia traslladat a Poblet dos dies abans, per treure vistes, i que en tornar es dirigirà a Santes Creus, amb el mateix objectiu.

El dia 1 de novembre El Tarraconense inseria el breu següent:

“Hemos tenido ocasión de ver algunas de las admirables fotografías sacadas por el señor Ainaud […]. Son de gran tamaño, 26 centímetros por 30, y entre ellas hay varias vistas de las ruinas de Sagunto, de los claustros de Poblet, de las montañas de Montserrat,[iv] de la Catedral de Murcia y varios paisajes de Elche y Orihuela, y todas ellas prueban que el señor Ainaud, sobre ser un escelente fotógrafo, es un verdadero artista. Actualmente está reproduciendo los monumentos de esta ciudad y sus cercanías, que no dudamos figurarán en primer término en la ya riquísima y abundante colección publicada por la citada casa Laurent.”

Tarragona - 1238 - Convento antiguo. J. Laurent

“Tarragona – 1238 – Convento antiguo. J. Laurent Madrid” Paper a l’albúmina (34 x 25 cm.) sobre cartró (40,5 x 33 cm). Plaça del Pallol. [col. de l’autor]

La precisió dels breus que va publicant la premsa de la capital gairebé fan innecessaris els comentaris. L’un darrera l’altre van fixant detalladament la cronologia de la presa de les vistes fotogràfiques que Ainaud va realitzant. Aquest, a més, sembla deixar clar que Ainaud és l’autor de les vistes de tot el Llevant peninsular que la casa J. Laurent va incorporar al seu catàleg de 1872.

El dia 20 de gener es publica una referència a unes fotografies menys conegudes. Les que Ainaud va fer d’algunes de les peces del Museu Arqueològic de Tarragona, segurament per encàrrec directe de Bonaventura Hernàndez Sanahuja, aleshores director del museu, a qui possiblement interessava mostrar fotogràficament algunes peces a la capital d’Espanya. L’impacte que aquestes fotografies van tenir a Madrid va ser recollit pel diari El Tarraconense.[v]

La darrera notícia que ens recupera el cercador electrònic esmenta una fotografia concreta, la sensacional i coneguda vista de la casa J. Laurent de la pedrera del port de Tarragona:[vi]

“Hemos tenido ocasión de ver la fotografía que hace pocos dias digimos haber sacado el señor Ainaud de la cantera en el acto de esplotarla los penados. Es un trabajo escelente que no podemos menos de recomendar a los inteligentes y a los curiosos.”

Ens dóna, a més, la pista d’una altra notícia que el cercador electrònic no ens ha recuperat. La busco substituint “Ainaud” per “fotógrafo”, sense alterar el període de cerca. La màquina em retorna 21 resultats, la majoria relacionats amb altres fotògrafs establerts a Tarragona i que ara no venen al cas. El primer que fa referència a Ainaud,[vii] ens amplia la informació sobre les fotografies que està fent de les peces del Museu Arqueològic. El segon resultat és com una mena de resum de la feina feta per Ainaud a Tarragona, i ens explica l’exposició de les fotografies al Centro Tarraconense de la capital, amb la segura finalitat de promoure’n la venda:

“Hemos tenido el gusto de examinar cuidadosamente en el Centro Tarraconense, la magnífica colección de fotografías en que se reproducen fielmente y de una manera muy notable los monumentos y antigüedades más célebres de ésta ciudad y sus alrededores, lo mismo que de los derruidos monasterios de Santas Creus y Poblet y algunos de los principales objetos que encierran nuestro Museo Arqueológico. […]”.[viii]

El darrer resultat recuperat informàticament ens confirma l’autoria d’Ainaud de les fotografies de la pedrera de Tarragona. La descripció publicada no deixa possibilitat de dubte:

“En la mañana de ayer, el fotógrafo señor Ainaud, del que nos hemos ocupado varias veces, procedió a sacar una vista fotográfica de la cantera de nuestra capital, con la particularidad de hallarse todos los penados que en ella trabajan, así como la tropa que los vigila, en la actitud de ocuparse en las faenas ordinarias, con lo cual podrían apreciarse de una manera exacta las operaciones que se verifican para la explotación de la cantera”.[ix]

Em queda encara una darrera referència. La que m’indica que l’estada a Tarragona del fotògraf Ainaud s’acaba i que emprèn viatge cap a Barcelona. Aquesta, però, obre un nou interrogant. Aquell fotògraf que fins ara havia estat anomenat Ainaud, ara és anomenat Arnaud. Perquè? La notícia deixa escrit on havia quedat exposat l’àlbum de la casa Laurent: la casa Janini, que passarà a representar a la casa Laurent a Tarragona. La quincalleria que regentava Gaietà Janini,[x] situada en el cèntric carrer Portalet, va gaudir d’un gran prestigi durant la segona meitat del segle XIX.[xi] L’exposició de les fotografies als seus aparadors va atreure un gran nombre de curiosos. Ainaud hi va deixar l’àlbum de les vistes preses en aquests mesos d’estada a Tarragona, i també:

12 vistas de Tarragona

Àlbum acordió “12 vistas de Tarragona” desplegat. [BHMT. Llegat Carles Babot Boixeda]

“otra muy copiosa de monumentos y vistas de España y el estranjero, de indisputable mérito”.[xii]

Mentrestant, i arran de la consulta de bibliografia diversa sobre J. Laurent, llegeixo el treball de José Huguet Chanzá,[xiii] en el que es descriu la campanya fotogràfica del fotògraf de J. Laurent a València, l’estiu de 1870. El fotògraf és Julio Ainaud, però curiosament la premsa de la capital del Túria que inicialment l’havia anomenat així, passa a anomenar-lo Julio Arnaud, i José Huguet acaba assumint aquest nom. En el mateix volum, Carlos Teixidor hi va publicar l’article “Los fotógrafos de la casa Laurent, en tierras valencianas (1858-1870)”, en el que es pot llegir:

“Durante el año 1870, o bien en 1871, la empresa de Laurent obtuvo negativos en Játiva, Sagunto, Elche y Orihuela. Ésta misma campaña fotográfica incluyó tambien vistas de las ciudades de Múrcia, Cartagena, Tarragona y Barcelona. Pero no es probable que esas fotografías fuesen tomadas personalmente por Laurent”.

El mateix Carlos Teixidor resol que J. Laurent no havia pres aquestes vistes, quan ens el situa obtenint fotografies de l’interior de la Capella Reial de Granada, el juliol de 1871, i a Sevilla a finals d’aquest mateix any.[xiv]

Em calia, doncs, desxifrar el nom: Julio Ainaud o Julio Arnaud?

La recerca electrònica havia deixat de ser-me útil, i em calia emprendre el camí que em marcava la notícia, encara de premsa, que apareixia dos dies després de la sortida d’Ainaud de Tarragona: la Diputació provincial havia pres l’acord, a instàncies d’Hernàndez Sanahuja, de concedir-li una subvenció de 200 pessetes per a la compra de 50 fotografies de la casa Laurent.[xv] Em calia anar, doncs, a l’Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona (AHDT),[xvi] on a les actes de l’organisme provincial hi llegeixo:

“Accediendo a lo solicitado por el Director del Museo Arqueológico establecido en ésta capital, se acuerda librar a su favor la cantidad de doscientas pesetas […], para que con ella pueda adquirir quinientas [sic] fotografías que representan varios monumentos artísticos y arqueológicos de Tortosa, Poblet, Santas Creus y Tarragona”.[xvii]

A l’AHDT no vaig ser capaç de trobar cap altra referència documental en la que es fes esment del fotògraf Ainaud, o de les fotografies de J. Laurent. D’altra banda, em sembla obvi que les fotografies comprades no podien ser cinc-centes. Al catàleg de la casa J. Laurent del 1872 hi ha un total de cinquanta-sis registres dedicats a les contrades tarragonines, alguns dels quals presenten vistes gairebé idèntiques o molt semblants. Cal considerar, doncs, que van ser cinquanta les fotografies adquirides pel Museu Arqueològic, tal com recollia la premsa local.

Si les fotografies es van comprar per al Museu Arqueològic de Tarragona, el pas següent havia de ser consultar el MNAT, i no només per saber si les fotografies adquirides encara es conserven, sinó per a la consulta de la documentació de l’època en que Hernández Sanahuja n’era el director.

He pogut comprovar que el MNAT conserva trenta-dues[xviii] fotografies originals d’època de la casa Laurent, segurament adquirides el 1872. No totes de Tarragona, també inclou el pont del Diable de Martorell, el teatre romà de Sagunt i una pintura de Zurbarán. Una bona part d’aquestes vistes tenen evidents senyals d’haver estat exposades durant molts anys a les parets de l’antic Museu Arqueològic de Tarragona. De fet, aquest era l’objectiu principal de la compra feta: complementar la visita al Museu amb les vistes fotogràfiques dels monuments més preuats de l’entorn geogràfic, i d’aquesta manera oferir als visitants la possibilitat de conèixer-los, sense la necessitat d’haver-se de desplaçar al lloc. Un desplaçament que a l’època, a més, resultava penós, quan no inviable per a la majoria dels visitants del museu. Així ho feia constar Hernández Sanahuja al manuscrit del catàleg del Museu del 1878:

“En las paredes y en las pilastras del salón grande hay una colección de fotografías con sus correspondientes cuadros y cristales que representan los principales monumentos de la ciudad de Tarragona y su provincia con el objeto de que el visitante sin separarse del edificio del Museo, pueda hacerse cargo de la importancia de los mismos…”

El catàleg[xix] en qüestió relaciona aquestes fotografies, no tant en el sentit de fer una descripció precisa dels objectes fotogràfics, sinó que se centra en el monument que aquestes imatges representen i aprofita per donar-ne detalls històrics. Aquestes albúmines en paper, totes de format 34 x 25 cm., que conserva el MNAT, podrien ser considerades les còpies primigènies fetes possiblement abans que la casa Laurent en fes la comercialització, disset de les quals no porten incorporat el rètol indicatiu del lloc amb el corresponent número del catàleg comercial de la casa, sinó que són albúmines netes de cap inscripció. L’espai disponible per a la comunicació no em permet entrar en més detalls sobre aquestes fotografies, l’estudi de les quals donaria per fer-ne una altra.

Un altre dels documents que havia de consultar al MNAT era el llibre de firmes[xx] dels visitants de l’època. Només em calia anar passant pàgines i entre desconeguts i il·lustres visitants, desseguida va aflorar davant dels meus ulls la inscripció manuscrita, simple, però inapel·lable de J. Ainaud:

“Un fotógrafo admirador de lo bello. J. Ainaud. 17 de Agosto de 1871”

La firma no ofereix cap dubte de lectura: J. Ainaud. Quedava descartat, per tant, el cognom Arnaud, i de pas em situava al fotògraf a Tarragona deu dies abans que la seva presència fos divulgada a la premsa.FirmaAinaudBNC

Desconec el “modus operandi” dels fotògrafs de la casa J. Laurent quan es desplaçaven pel territori per fer els reportatges, però penso que prèviament a la seva arribada al lloc de destí, havien de disposar en aquest indret d’una persona d’enllaç, i vull suposar que aquesta a Tarragona va ser l’arqueòleg Hernández Sanahuja. Dissortadament l’escassa documentació personal que es conserva d’ell està dispersa per les institucions, i això em va obligar a fer un recorregut pels centres tarragonins (més endavant potser caldrà fer el mateix per altres institucions de Barcelona i de la capital de l’Estat) que disposen de documentació manuscrita de l’insigne personalitat: la BHMT, l’AHAT i la RSAT, a més de l’AHCT. La recerca d’aquesta dada d’enllaç Ainaud-Hernández Sanahuja ha estat, fins ara, infructuosa. No obstant això si que vull deixar constància que l’AHCT disposa en els seus fons de vuit fotografies de la casa Laurent, originals d’època, de les quals set són de Tarragona.[xxi] La sorpresa me la vaig emportar a la BHMT, on vaig localitzar un àlbum desplegable editat per J. Laurent titulat “Recuerdos de España. 12 vistas de Tarragona”[xxii] l’edició del qual era per mi totalment desconeguda. Segons les dades que em va facilitar Carlos Teixidor, aquesta edició és anterior a 1875. He de ressenyar finalment que a l’Arxiu del Port de Tarragona es conserva una vista panoràmica del port formada amb tres albúmines ajuntades del mateix format que les anteriorment descrites.

Entremig de les visites als centres documentals tarragonins, m’havia posat en contacte amb Jaume Massó Carballido, profund coneixedor de l’obra d’Hernández Sanahuja, que havia estat conservador del MNAT i que actualment dirigeix el Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca de Reus. Vàrem intercanviar uns quants correus electrònics sobre les fotografies de la casa Laurent i la documentació d’Hernández Sanahuja, i en un dels seus darrers correus, com qui no vol la cosa em deia: “No tinc present, ara mateix, cap carta o document similar creuat entre BHS i Ainaud (per cert, ¿té res a veure amb els Ainaud barcelonins més recents?)”. L’observació d’en Jaume Massó, a qui agraeixo els consells, m’il·luminava un nou camí, i com que tenia a mà els estudis biogràfics sobre el pedagog barceloní Manuel Ainaud, no em va costar gens constatar que el nostre Julio Ainaud era el seu pare. Amb motiu del centenari del naixement del pedagog, Josep Maria Ainaud de Lasarte havia escrit a Serra d’Or sobre el seu pare:

Jules Ainaud

Jules Ainaud (1872), segons el retrat d’Antoni Caba
[© MNAC – Museu Nacional d’Art de Catalunya. Barcelona. Fotògrafs: Calveras/Mérida/Sagristà]

“Nasqué a Barcelona, a la plaça del Pi, el dia 17 d’abril de 1885, i era fill del fotògraf Jules Ainaud, nascut a Lunel, i d’Ana Sánchez, filla de Málaga. El pare, un cop establert a Barcelona, hi havia fet amistat amb el dibuixant Tomàs Padró i amb el pintor Antoni Caba, director de l’Escola de Llotja, que li féu un esplèndid retrat, avui al Museu d’Art Modern de Barcelona.”[xxiii]

Vaig telefonar immediatament en Josep Maria Ainaud, amb qui ja havia tingut contactes personals quan el pedagog Eladi Homs i la introducció del sistema Montessori a Catalunya captaven els meus interessos de recerca. En Josep Maria em va atendre amb l’amabilitat que el caracteritza, i em confirmava que Jules Ainaud era el seu avi, però poc més me’n podia dir, perquè la família tenia molt poques referències de la seva activitat com a fotògraf. Em va adreçar al seu nebot Josep Ainaud Escudero, qui em podria facilitar algunes dades de caràcter familiar, i així va ser: Jules Ainaud Escande va nèixer a Lunel, el dia 25 d’abril de 1837, fill del matrimoni format per Jean Ainaud i Amèlie Escande.[xxiv] Es va casar amb Ana Sánchez Gálvez, originària de Nerja (Málaga) amb qui va tenir set fills: Joan, Josep, Maria de les Neus, Enric, Amàlia, Francesc i Manuel.

La casualitat, una excepcional aliada de la recerca, ha volgut que en la consulta de la documentació a l’Arxiu Històric de l’Hospital de la Santa Creu, mentre buscava al llibre d’actes de la Junta d’Administradors dades sobre el fotògraf Adrien Cordiglia, m’hagi topat amb el següent text:

“presentose el fotógrafo señor Esplugas pidiendo permiso para traspasar la galería fotográfica establecida en la azotea del Teatro Principal a los Sres. Ainaud y Planas y se acordó concedido mediante que estos últimos se comprometan a seguir el arriendo bajo las mismas condiciones del Sr. Esplugas”.[xxv]

i amb el document que el fotògraf Antoni Esplugas Puig, llogater de la galeria, va adreçar a la Junta de l’Hospital de la Santa Creu, demanant que s’autoritzés el traspàs als senyors Julio Ainaud i Anacleto Planas, que en signen l’acceptació en el mateix document, amb data 20 de juny de 1892. Per segona vegada veia escrita la signatura de Jules Ainaud, idèntica a la que va deixar al llibre de visites del Museu Arqueològic de Tarragona el 1871.

Amb les noves dades a la mà, em calia retornar a la recerca electrònica, i aquesta em posava a l’abast un anunci aparegut a La Vanguardia el 19 de juny de 1892 que diu:

“Mr. Jules a sus clientes. Por reforma de local Mr. Jules, regente de la Fotografía Franco Hispano, sita en el local del Teatro Principal encima del Lion d’Or, pide á las personas que se han retratado desde el día 12 del corriente en adelante, una prórroga para la entrega de las pruebas, suplicándolas se sirvan recojerlas á partir del día 25 del actual.”

L’establiment va reobrir les portes el dia 24 de juliol[xxvi] anunciant-se com a “Fotografia Franco-Hispana”, regentada per “Jules y Planas”. En aquest anunci s’afirma que “Mr. Jules” feia tres mesos que actuava com a director del taller d’aquesta galeria, i amb aquest nom es va anunciar en diverses ocasions a la premsa barcelonina, amb crides tan curioses com aquesta:

“Al lado del PRINCIPAL, / Encima del LION D’ OR, / Se retrata por igual / Ya pintado ó sin color. / Con sol nubes ó lloviendo, / Buen trabajo estoy haciendo. / JULES, Fotógrafo francés.”[xxvii]

No he localitzat cap fotografia signada per “Mr. Jules”, “Jules y Planas” o “Fotografía Franco-Hispana”,[xxviii] però la galeria surt anunciada a la premsa el 1892 i el 1893, el 1894 està relacionada a la Guia consultiva de L. R. Leon.[xxix] Després d’aquesta data es pot documentar l’existència de fotografies signades per “Peso y Planas” domiciliades en aquesta galeria fotogràfica, i el seu anunci a la premsa barcelonina, si abans no, a partir de l’agost de 1896.[xxx] També em consta l’existència de fotografies signades per “Peso” (Francisco Peso), com a successor de “Peso y Planas”, en aquesta mateixa adreça. Desconec, però, fins quan es va mantenir la societat Ainaud – Planas, i quin paper hi jugava cadascun d’ells. El que si que puc aportar és que la galeria fotogràfica existent al terrat del Teatre Principal va ser llogada el 1901 a Fèlix Laureano segons acord de la Junta del 4 d’octubre.[xxxi]

Finalment he pogut documentar que Jules Ainaud Escande va morir a Barcelona el diumenge 3 de juny de 1900. En aquest moment estava domiciliat al Pla de la Boqueria número 6, 4t pis.[xxxii] La seva sepultura és troba al cementiri de Montjuïc.

Reflexions i conclusions

Tot i que no era l’objectiu inicial d’aquesta comunicació endinsar-me en la vida de Jules Ainaud, ni tan sols traçar-ne el rastre fotogràfic que va anar deixant pel territori penínsular, no vull acabar sense posar damunt de la taula algunes qüestions que poden servir a futures recerques, per a que acabin posant a Jules Ainaud en el lloc que li correspon en la història de la fotografia a Espanya.

El lloc de naixement dels fills marca un camí a seguir en aquesta recerca. El fill gran, Joan, va nèixer a Màlaga, d’on era la seva mare, i els dos següents, Josep i Enric, a Alacant. Només em consta el naixement a Barcelona del fill petit, Manuel Ainaud, fet que ens indica que el 1885 la família Ainaud ja estava establerta a Barcelona.

La primera referència documentada de la presència de Jules Ainaud a Espanya ens el situa a Cardona el 23 d’abril de 1863,[xxxiii] on surt citat en un dietari de mossèn Joan Riba:[xxxiv] “Llega Mr. Jules Ainaud Fotógrafo”.

La segona referència, ens el localitza a Alacant un any després, on va rèbrer l’encàrrec de fotografiar els paratges del riu Algar: “sacar fotografías de las magníficas cascadas que forman los nacimientos de aquel rio, y de algunos de los pintorescos valles que las circundan”, que s’havia de canalitzar.[xxxv] És més que provable que Jules Ainaud s’hagués establert com a fotògraf a Alacant o en el seu entorn entre 1864 i 1875.

Una altra via de recerca ens la presenta el pintor Antoni Caba, autor de l’únic retrat conegut de Jules Ainaud, i els dibuixants Ramon i Tomàs Padró. Quan el rei Amadeu va arribar a Tarragona, el 8 setembre de 1871, Jules Ainaud encara no havia marxat cap a Poblet. Ramon Padró també era a Tarragona per fer el seguiment de la visita reial. Desconec si es van conèixer aleshores, però si que consta a la premsa de Barcelona que, quan Ainaud es va traslladar a la capital catalana, el 20 febrer de 1872, es va hostatjar a casa dels germans Padró.[xxxvi]

Un altre fil per estirar és la relació de Jules Ainaud amb el fotògraf Antoni Esplugas Puig. Queda clar en les referències aportades, que Ainaud ja dirigia el taller de la galeria del Teatre Principal quan en aquesta encara hi constava com a llogater el fotògraf Esplugas.

Jules Ainaud, fins avui un fotògraf gairebé desconegut, va exercir la professió de fotògraf a Espanya, si més no, entre el 1863 i el 1896, en una franja geogràfica que abasta tot el Llevant penínsular, des de Màlaga fins a Barcelona.

Jules Ainaud és l’autor de les fotografies de Tortosa, Tarragona, Poblet, i Santes Creus, fetes entre el mes d’agost de 1871 i el febrer de 1872, que consten al catàleg de 1872 de la casa Laurent de Madrid. Aquest fet em fa posar damunt de la taula una reflexió: a qui s’ha d’atribuir l’autoria d’una bona part de les fotografies que habitualment adjudiquem a noms comercials? Darrera del nom comercial hi ha certament en molts casos el nom del propietari de l’empresa, normalment també fotògraf, però hauríem d’intentar aflorar el nom de molts fotògrafs que avui per avui ens són desconeguts.


[i] L’Espagne et le Portugal au point de vue artistique, monumental et pittoresque. Catalogue. París : A. Chaix et Cie, 1872.

[ii] BHMT. El Tarraconense, 11 octubre 1871.

[iii] Carlos TEIXIDOR CADENAS, “Negativos de vidrio al colodión, de J. Laurent (y Compañía), sobre Cataluña”. Imatge i Recerca. 6es. Jornades Antoni Varés. Girona : 2000.

[iv] Aquestes vistes de Montserrat em plantegen el següent interrogant: si estan fetes per Ainaud, com es pot deduir de la notícia, vol dir que quan va arribar a Tarragona ja havia passat per Montserrat?

[v] Segons Virginia Salve, Museo Arqueológico Nacional, Hernández Sanahuja hauria enviat a Madrid una memòria dels treballs efectuats al museu de Tarragona entre 1871-72, amb destí a la biblioteca d’aquell museu. El fet que el MANE es trobi en obres, fa inviable la consulta d’aquesta documentació fins que aquestes acabin.

[vi] Carlos Teixidor acaba de publicar al número 200 de la revista HobbyTren [juny de 2010] un excel·lent article descriptiu d’aquesta fotografia, en el que avança la datació de la imatge amb les dades que li vaig poder facilitar.

[vii] BHMT. El Tarraconense, 26 novembre 1871.

[viii] BHMT. El Tarraconense, 17 gener 1872.

[ix] BHMT. El Tarraconense, 9 febrer 1872.

[x] A finals de febrer de 1872, la casa Janini va publicar repetidament una publiccitat a la premsa local, en la que anunciava que la “coleccion de vistas fotográficas de la casa Orent [sic]. Estan de manifiesto en la quincallería del señor Janini. En la misma está abierta la suscrición a dichas láminas.” Diario de Tarragona, 25 febrer 1872.

[xi] Cal anotar com a curiositat que un besnét de Gaietà Janini Martinelli, va ser el gran fotògraf tarragoní Joaquim Pla Janini.

[xii] BHMT. El Tarraconense, 20 febrer 1872.

[xiii] Vegeu: José HUGUET CHANZA, [et al.]. Las fotografias valencianas de J. Laurent, València : Ajuntament de València, 2003.

[xiv] Carlos TEIXIDOR CADENAS, “Fotografías de Sevilla, años 1857-1880, por Juan Laurent”, pp. 20-45, a: Sevilla artística y monumental: 1857-1880. Fotografías de J. Laurent. Madrid : Fundación Mapfre, 2008.

[xv] BHMT. Diario de Tarragona, 1 març 1872.

[xvi] Vull aprofitar per agrair al personal responsable dels centres en els que he consultat documentació o bibliografia per confegir aquesta comunicació, el bon tracte que m’han dispensat, i en particular a: Manel Güell (AHDT), Elena Virgili (BHMT), Pilar Salmeron (AHHSC), Rafel Torrella (AFB), Josep Anton Remolà (MNAT), Manuel Fuentes (AHAT), Jordi Piqué (AHCT), Virginia Salve (MANM), Carlos Teixidor (IPCE), Enric Bartrina (ADS), Xavier Goñi (UdL), Ramon Barnadas (CEC), Jordi López (RSAT), Còia Escoda (APT), Françoise Sánchez (Arxiu Municipal de Lunel), Victòria Tarruella (CBSA).

[xvii] AHDT. Actes de la Comissió Provincial, 22 febrer 1872.

[xviii] Número de registre del catàleg de 1872 de la casa Laurent: 290, 391, 410, 410, 411, 492, 716, 1072, 1094, 1206, 1207, 1208, 1209, 1210, 1211, 1213, 1214, 1215, 1216, 1217, 1218, 1219, 1222, 1224, 1225, 1227, 1229, 1231, 1234, 1236, 1237 i 1239.

[xix] MNAT. Catálogo razonado del Museo Arqueológico de Tarragona por D. Buenaventura Hernández Sanahuja, 1878. Manuscrit.

[xx] MNAT. Llibre de firmes del Museu Arqueológic de Tarragona, 1871-1906.

[xxi] Els números 1220, 1221, 1222, 1235, 1236, 1237, 1238, del catàleg de 1872.

[xxii] La peça, que forma part del llegat Carles Babot Boixeda, té unes dimensions d’ 11 x 8,5 cm. plegada, anterior a 1875 i inclou 12 de les fotografies que la casa Laurent oferia de Tarragona al seu catàleg: vistes generals de la ciutat, de la catedral, de les muralles, de l’arc de Berà, etc.

[xxiii] Josep M. AINAUD DE LASARTE. “En el centenari de Manuel Ainaud”. Serra d’Or, 1986 gener, p. 27.

[xxiv] L’arxiver de Lunel, Françoise Sánchez, m’ha confirmat les dades i he pogut consultar en línia a l’Arxiu Departamental d’Hérault, el llibre de naixements del registre civil on consta inscrit el naixement de Jules Ainaud: Registre, 3 E 149/17/Lunel : registres de l’année 1836-1842.

[xxv] AHSCSP. Llibre d’Actes de la Junta d’Administradors de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona. 1892, fol. 31.

[xxvi] La Vanguardia, 24 juliol 1892.

[xxvii] La Vanguardia, 15 maig 1892.

[xxviii] Podria tenir relació amb Jules Ainaud una Société Stèrèoscopique Franco-Hispano que cap a finals del segle XIX va comercialitzar una sèrie de vistes estereoscòpiques de Barcelona i Montserrat?

[xxix] Guía consultiva ó indicador general de Barcelona / D.R. Leon, 1894.

[xxx] La Vanguardia, 9 agost 1896. Anunci a la portada.

[xxxi] AHSCSP. Llibre d’Actes de la Junta d’Administradors de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona. 1901.

[xxxii] AMAB. Registre civil. Defuncions. Llibre 675, A-Z. 1900.

[xxxiii] Jaume BARBERÀ SOLER. “Aproximació a la història de la fotografia a Cardona”. Dovella, primavera 2008, p. 30.

[xxxiv] “Mi Secretario privado. Don Constante”, de Mn. Joan Riba. Dietari amb coberta de pergamí de 226 folis. Arxiu Diocesà de Solsona, secció Cardona nº 56. [Dades facilitades per mossèn Enric Bartrina]

[xxxv] El Clamor Público, [Madrid], 1864 maig 28, p. 3.

[xxxvi] La Conviccion, [Barcelona], 1872 març 10.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: