Una targeta de visita (carte de visite) del “conde de Vernay”

Tinc al meu davant una targeta de visita que porta estampada, a la dreta del marge inferior del cartronet, la lletra “V.” que identifica el fotògraf que la va comercialitzar: Vernay, evidentment. Al davant no hi diu res més, però hi ha un requadrat imprès en un to vermellós que emmarca la imatge fotogràfica. Una estètita gairebé idèntica a la de les targetes de visita que comercialitzava Nadar a França. Al dors hi ha imprès el seu nom comercial complet, tot i que en aquest exemplar no es llegeix gaire bé degut a la dedicatòria que el retratat hi va escriure al damunt. Puc assegurar, no obstant, que més avall de l’escut que hi ha estampat, hi diu: “Cte. de Vernay de París”, i, a baix de tot, a la dreta, “Rambla del Centro 36 y 38. BARCELONE”, la mateixa adreça que poc després i durant uns quants anys –fins que el 1877­ se’n va fer càrrec Miquel Matorrodona– va ocupar el fotògraf Gustave Larauza. Trobar-la va ser una agradable sorpresa. No recordava, en aquell moment, que el “conde de Vernay” s’hagués establert a Barcelona, i només el feia un passavolant, com tants altres del vuitcents. Després vaig constatar que ja tenia anotat que apareixia establert en aquesta adreça segons El Consultor (1863).

Retrat de Joan Soler Rovirosa. 1862.  Carte de Visite. Cte. de Vernay. Rambla del Centro 36 y 38. Barcelona. [Col·lecció de l'autor]

Retrat de Joan Soler Rovirosa. 1862.
Carte de Visite. Cte. de Vernay. Rambla del Centro 36 y 38. Barcelona.
[Col·lecció de l’autor]

La dedicatòria manuscrita que hi ha al dors d’aquesta targeta de visita diu: “A mi muy querido hermano Francisco. Jn. Soler y Rovirosa. Dbre. 20/62”. El que ens permet datar-la amb precisió, 20 de desembre de1862, i identificar el retratat, Joan Soler i Rovirosa, germà petit del gran escenògraf català del segle XIX, Francesc Soler i Rovirosa (Barcelona, 1836-1900), a qui va adreçada la dedicatòria. El més provable és que en Joan enviés aquest retrat al seu germà, quan aquest feia estada a París aprenent l’ofici, els primers anys de la dècada dels seixanta. Podria ser que el retrat hagués estat fet un temps abans de la data que precisa la dedicatòria. Malgrat tot crec que ens permet afirmar que el comte de Vernay va estar establert a Barcelona, si més no, l’any 1862. L’estètica de la impressió del cartronet és idèntica a la que va utilitzar el “Cte. de Vernay” en la seva primera galeria fotogràfica oberta a Madrid, al número 6 del carrer Preciados, l’1 d’octubre de 1862 (La Correspondencia de España [Madrid], 24/09/1862).

Qui era aquest fotògraf? Si resseguim els llibres d’història de la fotografia a Espanya, veurem que hi surt citat en nombroses ocasions i se’l localitza a partir de la segona meitat dels anys cinquanta del segle XIX. Un s’adona desseguida que, tot i que una bona part dels autors el citen entre els grans retratistes establerts a Madrid, el conjunt aporta molt poques dades per donar consistència a una destacada activitat com a fotògraf. El seu no és un cas aïllat. Passa amb altres fotògrafs contemporanis seus –de Madrid, de Barcelona i de moltes altres ciutats espanyoles–, que tot i haver estat establerts durant anys en una mateixa ciutat, i haver destacat com a retratistes, en sabem ben poca cosa. El nom i l‘adreça de les galeries fotogràfiques. A cops, només un nom comercial, un cognom, i a vegades n’ignorem la ciutat.

Publio López Mondéjar (Historia de la fotografía en España, 2005), el cita entre els retratistes ambulants, i hi afegeix: “El conde de Vernay llegó a Madrid hacia 1855, desde donde viajó por diversas provincias españolas hasta, al menos, 1880. Para entonces anunciaba vistas de Sevilla, Toledo, Granada, El Escorial, Aranjuez y de toda España”. Poca cosa més aportava sobre l’autoanomenat “Cte. de Vernay” en la seva obra Madrid, laberinto de memorias : cien años de fotografía, 1839-1936 (1999), excepte la dada de “que se estableció en Madrid en 1866”. Les actes del I Congreso de Historia de la fotografía española (Sevilla, 1986), el situen a Sevilla (Fonda de Europa) el 1858, a Bilbao el 1864, i a Madrid (Montera, 44 i Preciados, 6) el 1875. Joan Naranjo (“Naixement, usos i expansió d’un nou mitjà. La fotografia a Catalunya en el segle XIX”, 2000) l’anomena entre els fotògrafs que van visitar Catalunya a partir del 1860, com a autor d’una vista de Montserrat presa des d’un punt de vista insòlit. Núria F. Rius, a la seva tesi doctoral sobre el retratista barceloní Pau Audouard, localitza a la biblioteca del Palau Reial un àlbum d’aquest fotògraf amb vistes del monestir de Montserrat de la dècada del 1860 (l’abril de 2013, la historiadors de l’art Núria F. Rius ha publicat una esplèndida monografia basada en aquesta tesi: Pau Audouard. Fotografia en temps de Modernisme, a la col·lecció Memòria Artium que publiquen les universitats catalanes). El Diccionario de Historia de la Fotografia (2ª ed. 2009) només el cita com a un dels fotògrafs que va tenir tractes amb el duc de Montpensier. No l’he pogut trobar al diccionari Del daguerrotipo a la instamatic (2007), ni a les pàgines dedicades a la fotografia a Espanya al volum XLVII de la Summa Artis.

Si ens fixem en la data de la dedicatòria de la CdV citada (20/12/1862) i en la de l’obertura de la primera galeria fotogràfica del “Cte. de Vernay” a Madrid (1/10/1862), sembla haver-hi una aparent contradicció, més encara si tenim en compte que a primers de setembre la premsa de Madrid el situava a París. Es podria plantejar la hipotesi de que va tenir obertes ambdues galeries al mateix temps, i que quan es va establir a Madrid, hauria pogut deixar la galeria de Barcelona en mans d’un operador de confiança. Si aquest hagués estat el cas, qui era l’operador? Gustave Larauza ja era a Barcelona?

Una de les poques referències que he trobat de l’estada de Louis Charles Raoul, “Cte. de Vernay”, a Barcelona, és la que aporta Núria F. Rius, a la seva tesi doctoral, citada anteriorment. Em cal afegir-hi que també al fons fotogràfic de la Universitat de Navarra hi ha algunes vistes de Barcelona i Montserrat, atribuïdes al “conde de Vernay”, i datades c. 1852.

Tot i que el “conde de Vernay” sovintejava les seves excursions fotogràfiques per tot el territori penínsular, sembla ser que la seva vida de retratista es va centralitzar a Madrid, on va tenir, si més no, tres galeries fotogràfiques. La primera al número 6 del carrer Preciados, entre l’1 d’octubre de 1862 i el juliol de 1864, data en que emprèn viatge a París i a Gènova (La Correspondencia de España [Madrid], 2/7/1864). Pel mes de setembre d’aquell any es va produir una coincidència d’un gran interès per a la història de la fotografia a Espanya. Disderi manifesta la seva voluntat d’instal·lar-se durant una temporada a Madrid, i anuncia a la premsa de la capital el seu interès per llogar un jardí, un terrat, o un espai que li permeti el muntatge d’una galeria fotogràfica. El comte de Vernay estava acabant la seva nova galeria al número 6 del carrer Pontejos, amb la intenció d’obrir-la a primers d’octubre. Cal suposar que no devia ser difícil que ambdós fotògrafs arribessin a un acord pel qual el comte cedia temporalment la seva nova galeria a Disderi.

Retrat d'home desconegut. 1862-1864. Carte de Visite. Cte. de Vernay. Calle de Preciados, nº 6. Madrid. [Col·lecció de l'autor]

Retrat d’home desconegut. 1862-1864.
Carte de Visite. Cte. de Vernay. Calle de Preciados, nº 6. Madrid.
[Col·lecció de l’autor]

El 26 de desembre de 1864, quan Disderi ja ha retornat a París, el comte de Vernay s’instal·la a la seva nova galeria de Pontejos, on va romandre fins a primers de maig de 1865. A partir del 13 de maig de 1865, viatja pel Llevant, Andalusia i el Nord per prendre vistes de les línies del ferrocarril. El desembre d’aquell any se’l localitza a Màlaga, on intervé com a violinista en un concert al Liceo d’aquella capital (La Correspondencia de España [Madrid], 25/12/1865). El 10 de gener de 1866 reobre la galeria de Pontejos, però al març d’aquest any ja estava ubicat al número 44 del carrer de la Montera, on sembla que va voler acabar la seva activitat com a fotògraf el juliol d’aquell mateix any, data en que fa saber a la premsa que retorna a la seva pàtria per dedicar-se a afers administratius. Amb tot, la premsa de la capital, es farà ressò el 1867 d’algunes anades i vingudes de París i Alemanya del comte de Vernay, donant un nou impuls a la galeria del carrer de la Montera, que va continuar oberta durant uns quants anys més, si més no fins el 1872, amb el nom “conde de Vernay”.

No em puc estar d’entrelligar el nom dels tres fotògrafs francesos que he anomenat: el comte de Vernay, Gustave Larauza i Disderi. Quins lligams hi havia entre ells? La galeria on estava el comte de Vernay a Barcelona és la mateixa que un temps després tindrà Larauza, on Lee Fontanella ja el situa l’abril de 1864. Tots sabem que Larauza s’anunciava a Barcelona com a ex-operador de Disderi, Ken i Nadar. Era només un simple reclam publicitari? Quan el comte de Vernay va anunciar que deixava la galeria del carrer de la Montera a Madrid el 1866, la premsa de la capital deia que aquesta quedava en mans de “uno de los mejores operadores de París”. No ens hauria d’estranyar gens que la galeria del comte de Vernay a Barcelona també hagués quedat en mans d’un altre operador parisenc. Potser Gustave Larauza ja hi operava des del 1862 a l’ombra del comte de Vernay?

Advertisements

7 comments

  1. Joan

    Jep,
    Enhorabona pel teu blog. Segur que hi podrem llegir contribucions de gran interès.
    Fins aviat,
    Joan

    • Ei Joan!
      Ja saps com és de difícil publicar coses sobre la fotografia del XIX. Les Varés a Girona, i altres jornades disperses per la geografia peninsular i insular, que et condicionen el tema al seu àmbit geogràfic més proper. Em sembla que el blog és una bona opció. Veurem si sóc capaç de donar-li un ritme adequat i que no s’estronqui per inconstància.
      Una abraçada.

  2. miquel playa ventura

    Hola jep
    Soc un descendent del fotograf miquel matorrodona i navegant he trobat el teu blog. Em sembla magnific. Tinc fotos I la vida I miracles del meu parent, quan torni a casa aquest dissabte et puc enviar documentacio si em deixes el teu correu. Voldria saber tambe d’on obtens la informacio de l’estudi de la ramblas, jo en tinc del carrer ferran als anys 80.

    Endavant amb el teu blog.

    MIQUEL

  3. Hola, Jep.
    Chapeau!, como siempre.
    Trabajando en Laureano, he recuperado mis papeles sobre este estudio. Se construyó en la azotea del edificio en 1861, a instancias del Conde de Vernay; pidió el permiso José Sansó y Ribera, apoderado de Rafaela Mora, viuda y usufructuaria de Francisco de Llança, y Mercedes de Llança, propietaria.
    Ya seguiremos hablando

  4. David Domènech

    Senyor,

    Em dic David Domènech i sóc bibliotecari a Barcelona. Estic realitzant un estudi sobre el cercle d’amics de Frederic Soler, Pitarra, amb finalitat no acadèmica.

    El cas és que un d’aquests amics era precisament Joan Soler i Rovirosa, la fotografia del qual vostè té.

    No sap l’alegria que he tingut quan he descobert que existia una fotografia d’aquest personatge tan interessant! No cal que li digui que m’agradaria incloure la fotografia de Joan Soler al text, citant-ne naturalment la procedència. Podria facilitar-me’n una bona còpia? Li pagaria amb molt de gust.

    Esperant la seva resposta, rebi una atenta salutació.

    David Domènech

    • Hola David, amb molt de gust et passaré una còpia de la targeta de visita d’en Joan Soler. Només cal que em passis el teu correu, i que quan la publiquis hi facis constar la procedència i l’autor de la fotografia. Encantat de que et sigui útil!

  5. Retroenllaç: Larauza | Coleccion Fernandez Rivero de fotografia histórica

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: