Anotacions sobre Adrien Cordiglia (Niça, Piemont, 1830 – Llatinoamèrica?) Nota 1.

En empenyer la porta, sento el dringar d’una campaneta uns pams per damunt del meu cap. Entro, i pregunto a la persona que sembla l’encarregat, si tenen fotografies del segle XIX. Retrats d’estudi, concreto. M’indica un caixonet que hi ha damunt d’una taula al bell mig del reduït espai de la llibreria de vell. Mi acosto, agafo la caixeta i vaig passant les fotografies, com quan passaves les cèdules bibliogràfiques a les biblioteques fins la passada centúria. Gairebé tot són “cartes-de-visite”. Algunes, poques, de les primeres dècades, anys seixanta i setanta; la majoria de finals del segle XIX, i unes quantes, poques, dels primers anys del segle vint.

En retiro dues que porten estampat al dors el nom “Adrien Cordiglia”. Deixant a banda l’especial sonoritat del seu nom, el que em crida l’atenció des d’un principi és que es presenti com a “Fotógrafo y Heliógrafo de S.M. el Emperador Maximiliano”. En una hi diu “Al lado del Teatro Principal, 2”, a l’altra “Rambla Capuchinos nº 2”. De seguida penso que associar el nom d’un fotògraf que operava a la rambla barcelonina amb l’efímer imperi mexicà de Maximilià d’Habsburg, sembla un pèl intemperant, i no mancat d’una certa excentricitat. En pago sis euros per les dues i me les emporto. Arribant a casa les comparo a una tercera “carte-de-visite” que només porta estampada al dors la firma “A. Cordiglia, fot”. Una de les que acabo de comprar porta manuscrita la data “18 Febrero de 1872”. No em trec del cap el nom de l’emperador, i no sé perquè, m’imagino que el fotògraf devia ser tan efímer com aquell.

JMB0300

En realitat, però, què en sé d’Adrien Cordiglia? Que tenia l’estudi a la Rambla dels Caputxins número 2 (a tocar del Teatre Principal). I què més? En Ricard Marco,[1] en la seva memorable relació de retratistes del segle XIX, ens el situa en aquesta adreça, en un estudi propietat de l’Hospital de la Santa Creu, entre el 1872 i el 1875, i diu que aquest darrer any compartia l’estudi amb el fotògraf Eduard Carreras. L’historiadora Àngels Solà[2] els fa socis, i de l’acta de la Junta d’Administradors de l’Hospital de la Santa Creu de 13 de febrer de 1875 transcrita per José Manuel Torres (2001:39),[3] interpreto que Adrien Cordiglia havia traspassat l’estudi a Eduard Carreras, i que aquest demanava l’arrendament del local per un període de set anys, prorrogables, a més de permís per fer-hi determinades reformes.

De la consulta de la documentació original que es conserva a l’Arxiu de l’Hospital de la Santa Creu, arribo a la conclusió que Adrien Cordiglia va sol·licitar el març de 1869 el lloguer d’una part del terrat de la casa annexa al Teatre Principal de Barcelona per establir-hi la seva galeria fotogràfica. La Junta d’Administradors de l’hospital de la Santa Creu va aprovar aquest lloguer en la sessió del dia 20 de març.[4] El lloguer s’establia per vuit anys, i el llogater s’obligava a pintar i arranjar l’entrada i l’escala de la casa pel seu compte. Es comprometia, a més, a ocupar el tercer pis, quan aquest quedés lliure d’inquilins. Aprovades aquestes condicions es demanaria l’autorització de l’Ajuntament i posteriorment es redactaria l’escriptura pública. Queda clar que Adrien Cordiglia va ser, no només el primer llogater d’aquesta galeria, sinó el constructor.

Aprovada la llicència per part de l’Ajuntament de Barcelona, l’escriptura de lloguer del local va ser autoritzada pel notari Mariano Barallat en data 28 d’abril de 1869: “alquilan o arriendan a D. Adrian Cordiglia, fotógrafo, natural de Nice en Francia, vecino de esta ciudad, de estado casado, mayor de edad, aquella parte del terrado de la casa que dicho hospital tiene en propiedad, señalada de número dos en la Rambla del Centro de esta ciudad, contiguo al Teatro Principal de la misma, llamado de Santa Cruz, con el objeto de tener allí un taller de fotografía, […].”[5]

Cordiglia es comprometia a pagar pel seu compte el cost de l’obra de construcció de la galeria fotogràfica i a derruir-la quan acabés el contracte. La Junta l’autoritzava a col·locar mostres fotogràfiques a la porta de la casa (sempre que “no sean contrarias a la buena moral”). El contracte es feia per dos anys, prorrogable per sis més. A primers d’abril de 1871, Cordiglia demanava “en vista de la inseguridad de los tiempos”, una pròrroga de dos anys, acabats els quals decidiria si demanava o no la pròrroga de sis anys que estipulava el contracte de lloguer. A principis de 1875, Adrien Cordiglia “encontrándose muy quebrantada su salud y estimando necesario buscar en el descanso un alivio a sus dolencias”, va traspassar l’establiment a Eduard Carreras Juera, “con su galería y gabinete fotogràfico, laboratorio, talleres, enseres y cuadros que se hallan espuestos en el mismo y en la fachada, entrada y escalera de la casa”, exceptuant-ne “la máquina que sirve de uso general para tomar la fotografía directa de una persona; la otra que sirve para reproducirla en tamaño mayor y los cuadros de familia que actualmente se hallan colocados en la mencionada galería y sus dependencias”.[6] Si en el termini de dos anys, Eduard Carreras resolgués vendre el negoci, Cordiglia es reservava el dret a recuperar-lo, de la mateixa manera, en el cas que Carreras determinés associar-se a un altre fotògraf en aquest període de temps, Cordiglia podria constituir-se en societat amb Carreras. El prestigi adquirit per Cordiglia durant els anys que va dirigir aquesta galeria, es veu reflectit en aquest contracte en el fet que s’autoritzava a Carreras a utilitzar el nom de Cordiglia en les seves fotografies durant els primers sis mesos, i el de Carreras com a successor de Cordiglia durant els divuit mesos següents. Així mateix Cordiglia s’obligava a no obrir cap galeria a Barcelona amb el seu nom, fins transcorreguts sis anys d’aquest contracte.

JMB0181

Potser la clàusula més curiosa del contracte de traspàs del negoci a Carreras, és la que estableix que Cordiglia “ha comunicado y confiado sus secretos y métodos especiales de preparación y operaciones al señor Carreras, el cual se declara enterado de ellos, y además se obliga el Señor Cordiglia a continuar enseñando y adiestrando al Señor Carreras en las operaciones, trabajos y dirección de su profesión hasta el dia último del próximo mes de marzo, concurriendo con este objeto al establecimiento todos los dias, mientras el estado de su salud se lo permita”.

Alguna cosa hi ha, però, que no acaba de quadrar. En tornarem a parlar en properes notes.


[1] Ricard MARCO. “Els retratistes del segle XIX a Barcelona. Noves dades per a la història de la fotografia”. A: Retrat del passat. La col·lecció de fotografies del Museu Frederic Marés. Barcelona, 2004. p. 168.

[2] Àngels SOLÀ. “Fotografia i societat a Barcelona (1839-1888)”. A: Retrat del passat… p. 132.

[3] José Manuel TORRES. La retina del sabio. Santander, 2001. p. 39.

[4] AHSCSP. Llibre d’Actes de la Junta d’Administradors de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona. 1869.

[5] AHSCSP. Exp. Casa del Teatre. Arrendaments. Galeria fotogràfica. Escriptura de lloguer atorgada per la Junta d’Administradors de l’Hospital de la Santa Creu a favor d’Adrià Cordiglia, autoritzada pel notari Mariano Barallat, el 28 d’abril de 1869.

[6] AHSCSP. Exp. Casa del Teatre. Arrendaments. Galeria fotogràfica. Escriptura de venda atorgada per Adrià Cordiglia en favor d’Eduard Carreras, autoritzada pel notari Mariano Barallat, el 17 de febrer de 1875.

Anuncis

3 comments

  1. Albert Torras

    Hola com estas
    Sóc el vicepresident de l’Associació Cultural Mexicano Catalana
    i he estat buscant fa temps info d’aquest fotògraf, que va ser a Mèxic i després a Barcelona. Volia fer una expo sobre ell amb imatges des de la seva etapa a Mèxic fins a la de Barcelona, encara que fossin reproduccions o reals.
    M’interessaria, en un determinat omoment, comptar amb el teu material!
    Moltes gràcies
    Albert Torras

    • Benvolgut Albert: Em posaré en contacte amb tu per correu electrònic perquè la qüestió que em planteges vol una detallada valoració, has de saber, però, que Cordiglia va exercir de fotògraf en altres països llatinoamericans abans de recalar a Mèxic, i va tornar a Llatinoamèrica després de Barcelona. Intentaré desgranar el detall dels països en que va estar en un o dos posts més sobre Adrien Cordiglia, que va ser una mena de rodamón fotogràfic, el que complica molt la recollida de dades sobre ell.

  2. Fructu

    Impacient per saber com continua la història…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: