Adrien Cordiglia a Amèrica. Nota 2.

Deia en la nota anterior, que alguna cosa hi ha en les dades que remeno que no acaba de quadrar. Les guies de Barcelona de Gaietà Cornet (1876 i 1882),[1] situen el fotògraf Eduard Carreras en aquest estudi “junto al Teatro Principal nº 2”. En canvi l’Indicador General de Leon (1879),[2] no fa referència a Eduard Carreras, i situa a Cordiglia al nº 38 de la Rambla de Caputxins,[3] quan en realitat semblava que quedava molt clar que Cordiglia havia traspassat la galeria a Carreras.

Em trobo, d’altra banda, que La Ilustración Española y Americana (Madrid), del 22 d’abril de 1876, va publicar un gravat amb el següent peu: “PUERTO-RICO.- Vapor Hernán-Cortés, remolcando al Octavia”, i quan unes pàgines més enllà es descriu la captura de la nau Octavia, realitzada pel vaixell de guerra espanyol Hernán-Cortés, se’ns explica que el gravat s’ha fet “según fotografía que ha tenido la atención de remitirnos monsieur Adrien Cordiglia.” Vol dir això que el fotògraf ja tornava a ser en aquesta època a llatinoamèrica i no a Barcelona?

Efectivament, el 1876 Cordiglia era a Puerto Rico. No queda marge per al dubte. Elvin González Sierra a la seva tesi doctoral Pintores españoles en Puerto Rico (1854-1940),[4] ens ho deixa prou clar. Parla bàsicament del seu fill Fèlix Cordiglia com a pintor, però ha de mencionar al pare, perquè és a la galeria fotogràfica d’aquest on el fill exposa la seva obra pictòrica per primera vegada a Puerto Rico. La galeria estava situada al carrer “San Justo del Viejo San Juan”. La tesi d’Elvin González és rica en altres dades sobre fotògrafs a Puerto Rico. Ens parla, per exemple, de les relacions del pintor gironí Francesc Vilarrasa amb els tallers fotogràfics d’Adrien Cordiglia i d’Heraclio Gautier,[5] també instal·lat a Puerto Rico en aquesta època. Si tenim en compte que Vilarrasa era deixeble del pintor Ramon Martí Alsina, i sembla que també ho era Fèlix Cordiglia, potser ens caldria buscar aquesta relació a l’Escola de Llotja de Barcelona en l’època en que Cordiglia, el pare, tenia la galeria fotogràfica a la rambla barcelonina.

Tenim, a més, documentada la presència de Cordiglia a Veneçuela entre el 1879 i el 1881. En un article sobre l’escultor caraqueny Rafael de la Cova,[6] l’autor relaciona la presència d’Adrien Cordiglia, el pare, i Fèlix Cordiglia Lavalle, el fill, a Caracas, on exercien plegats, amb aquestes paraules: “La presencia activa de los Cordiglia, como fotógrafos, retratistas y dibujantes, se documenta en Caracas desde al menos el 26 de julio de 1879. (Cf. “Nuevo. Adrian Cordiglia e hijo…”. La Opinión Nacional, 26 de julio de 1879, p. 3, 4ª col.)[7]

Retrocedim uns quants anys. Tenia necessitat de saber si Adrien Cordiglia havia estat realment a Mèxic, i si era per això que es presentava com a fotògraf de Maximilià I de Mèxic quan s’instal·la a Barcelona, o només es tractava d’un reclam publicitari. Consultar des de la distància de deu mil quilòmetres la premsa mexicana de l’època de l’emperador (1864-1867), per veure si en treia res en clar, semblava impossible fa uns anys.[8] Aprofitant aleshores l’estada de la meva filla a México DF, la cosa em va resultar més fàcil. Ella em va proporcionar un anunci aparegut a la premsa local del DF el 1867, on Cordiglia s’anunciava com un fotògraf experimentat: “Este señor está en relaciones con los principales profesores de ambos mundos, para que cualquier adelanto sobre este sorprendente arte llegue a su conocimiento. Haciendo saber a éste respetable público que dicho Sr. Cordiglia cuenta con diez y siete años de práctica en el arte de la Fotografía, habiendo sido el primero que ha llevado este hermoso descubrimiento en toda la América del Sur, y en España por el tamaño natural y microscopio.”[9]

JMB0268

L’emperador Maximilià de Mèxic i la seva esposa l’emperadriu Carlota.
Retrats comercialitzats a Barcelona per la “Fotografia Universal de Rovira y Duran”. ca 1867. CdV. Col·lecció de l’autor.

L’anunci no només em confirmava la seva presència a Mèxic, sinó que m’obria un món de disset anys de pràctica per Amèrica del Sud i Espanya, abans d’instal·lar-se a Mèxic, que situaria els seus inicis en el món de la fotografia cap a 1850, quan només tenia vint anys. Caldria comptar, a més, els anys d’aprenentatge amb algun fotògraf, segurament francès o piemontès.

Fernando Aguayo, del Instituto Mora (México DF) (http://www.mora.edu.mx/), em va proporcionar la següent informació sobre Cordiglia:[10]

“CORDIGLIA, ADRIEN. Francés. Fotógrafo de estudio. Activo en la Ciudad de México entre 1865-1868. Su estudio se ubicó en Alcaicería Nº 1, esquina 1ª de Plateros (hoy esquina de Palma y Avenida Francisco I. Madero), según datos impresos en sus monturas. De acuerdo a diversos anuncios publicados en la prensa, el estudio se identificaba como Fotografía de los Hombres Ilustres o Cordiglia y Cª. Afirmaba contar con diecisiete años de experiencia y, según nota periodística, decía haber sido “el primero en introducir las fotografías de tamaño natural y microscópicas en España y la América del Sur.” (El Siglo XIX, diciembre 11 de 1867, p. 4). En 1869 Carlos Moya, pasó a ocupar su estudio, anunciándose como “Sucesores de Cordiglia”, pero en octubre de 1870, la sociedad Corral y Barroso ya se anuciaba en esa dirección.”

Potser l’episodi més curiós de l’estada de Cordiglia a Mèxic, sigui el que fa referència a l’execució de l’emperador Maximiliano. La caiguda de l’imperi i l’afusellament de l’emperador a Querétaro va tenir una ressonància notable a Europa.[11] Com molt bé apunta Arturo Aguilar “no se trataba de la muerte de un gobernante más en un anárquico país llamado México, sinó del atentado a un príncipe europeo que involucraba muchos intereses. Las reacciones pudieron ser muchas y diferentes; la consternación, no obstante, resultó general.”[12]

No hi ha imatges fotogràfiques conegudes de l’afusellament de l’emperador Maximiliano, i tot apunta a que no es va autoritzar la presència de cap fotògraf en l’execució. Adrien Cordiglia en va fer, posteriorment, un fotomuntatge “en el que aparecen las imágenes de Maximiliano, Miramón y Mejía, claramente sobrepuestas, frente a la barda en que fueron abatidos, y el pelotón de fusilamiento dividido a los extremos. Como es de suponer, Cordiglia se valió de copias y no de trabajos personales para este montaje; el muro de la imagen lo tomo de una fotografía de Aubert;[13] a su vez las cabezas de las víctimas están pegadas sobre cuerpos “prestados”. En la parte inferior se halla una de las versiones de las últimas palabras de Maximiliano: “Mexicanos, que mi sangre sea la última que se derrame y que ella regenere este desgraciado pays (sic)”. Adrien Cordiglia, la seva esposa i els seus tres fills van embarcar al vapor francès Louisiana a Veracruz el 15 d’octubre de 1868 “para la Habana y San Nazario”, que suposo es tracta del port bretó de Saint Nazaire.[14]

AfusellamentMaximiliano

Retrats de l’emperador Maximilià de Mèxic, Tomás Mejía i Miguel Miramón i l’escamot d’afusellament, superposades a la fotografia del lloc de l’execució, a Querétaro. ca 1867. CdV. Adrien Cordiglia (Mèxic). Library of Congress [http://www.loc.gov/pictures/resource/cph.3c05799/]

 La resta de les dades que he pogut recollir sobre l’estada del fotògraf Adrien Cordiglia per llatinoamèrica posent de manifest, tot i la seva desconnexió, que hi va mantenir una permanent i llarga itinerància.

Ja hem vist que el 1879, estava establert a Caracas (Veneçuela). El 1884 ens apareix a Santo Domingo (República Dominicana) fent un curs de dibuix: “El fotógrafo-pintor trashumante Cordiglia abre un curso de dibujo en Santo Domingo.”[15] El mateix autor ens explica l’arribada de Cordiglia a Santo Domingo durant la dècada dels vuitanta, procedent de Veneçuela, i el referencia com un dels fotògrafs que van influir en la formació fotogràfica del pintor dominicà Abelardo Rodríguez Urbaneta (1870-1935). No puc donar per segur, però, que es tracti del fotògraf Adrien Cordiglia, doncs no he estat capaç fins ara de trobar cap referència al nom de pila, i se l’anomena Cordiglia a seques. Emeric Minaya, que estava treballant sobre la història de la fotografia a Santo Domingo, em va proporcionar una nota de premsa (de la que desconec la referència bibliogràfica, més enllà de saber que va ser publicada a Revista Científica Literaria), on diu: “Cordiglia.- Acaba de llegar este artista de quien la prensa venezolana se ha ocupado favorablemente diferentes veces. Establecerá su galería de pintura y fotografía en la calle de las Mercedes esquina a la del Estudio y abrirá un curso gratis de dibujo. Sea para bien.” Em cal observar que a Puerto Rico i Veneçuela apareixen els dos junts, pare i fill, i aquí només es referencia l’arribada d’un únic Cordiglia. Tenint en compte que no sabem quan i on va morir Adrien Cordiglia, cal considerar la possibilitat de que ja hagués mort? Tindria aleshores cinquanta-quatre anys.

Hi ha encara una dada posterior. Keith McElroy[16] situa cap a 1887 a Lima un fotògraf anomenat Cordiglia, però com en el cas de Santo Domingo no tenim el nom de pila.

Ens queden encara molts interrogants i molts forats per omplir, en particular els disset anys de professió que publicitava a Mèxic. He localitzat una targeta de visita (carte de visite), que identifico com a seva, amb una adreça de Montevideo (Uruguai). Diu: “Photographie et Microscopie parisienne. A.C. et Cia. Calle del Rincón Nº 101. Montevideo.” Fixeu-vos que és més important remarcar la procedència del fotògraf, que no pas el seu nom, que devia considerar poc conegut. Caldria situar aquesta targeta de visita abans d’establir-se a Mèxic, segurament entre 1862 i 1864. Segons les referències, un pèl etèries avui per avui, que li consten a la branca familiar establerta a l’Argentina, podria haver exercit també al Perú, on els consta que es va casar abans de 1860, amb Adela Lavalle Llanos, i segurament també a Bolívia.

Montevideo

Retrat de dona. ca 1862-1864. CdV. Photographie et Microscopie parisienne. A. C. et Cia. (Montevideo).
[http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=540059&page=64]

De moment, ho deixaré aquí, i quan pugui embastar i documentar la resta de les informacions recollides, les vincularé a aquestes notes publicades.

Valls, 26 d’abril de 2013.

El meu agraïment per la seves aportacions a Pablo Álvarez-Rus (familiar, Argentina), Fernando Aguayo (Instituto Mora, México), Emeric Minaya, Louis-Gilles Pairault (Arxiu municipal de Niça, França), Sandra Peña (México), Lourdes Roca (Instituto Mora, México), Pilar Salmerón (Arxiu Històric de l’Hospital de la Santa Creu, Barcelona), i Rosa Martí Secall.


[1] Gaietà CORNET I MAS (1876 i 1882). Guia de Barcelona. Barcelona. Anuncis.

[2] D.L.R. LEON (1879) Guía consultiva o indicador general de Barcelona, y particular de todos los puntos de España, ultramar y estranjero [sic] que se suscriban. Barcelona : Establ. Tipogr. de Eusebio Riera. p. 352.

[3] Em cal fer un aclariment respecte a l’adreça d’aquesta galeria. A la plaça del Teatre 1, hi havia el Cafè Cuyàs, i a la plaça del Teatre 2, el Cafè de las Delicias. L’agost de 1880 el Cafè Cuyàs es va convertir en el Gran Café de Colon, i a primers de 1891 el Café de las Delicias passava a anomenar-se Lyon d’Or. Faig aquesta precisió, pel fet que aquests cafès van ser utilitzats sovint pels fotògrafs com a punts de referència de les seves galeries. Per exemple, Leopoldo Rovira s’anunciava “frente del Café de Cuyás” i la seva adreça real era al número 37 de la Rambla del Centre. Gustavo Larauza feia constar al dors de les “carte-de-visite” que es trobava “sobre el café Cuyas”, i la seva galeria era als números 36 i 38 de la Rambla del Centre, advertia, a més, que no el confonguessin amb el de la casa del costat, que no era altre que el situat a la casa annexa al Teatre Principal. Un advertiment semblant també el trobem a les “carte-de-visite” de Cordiglia: “Mi entrada lleva el nº 2 no confundirla con la del lado”. Les galeries de les dues cases no sempre van estar separades. Em sembla que pot ser útil relacionar els fotògrafs que van ocupar aquestes galeries fotogràfiques, tenint en compte, a més, que l’adreça i la numeració, a vegades ascendent i altres descendent, va anar canviant amb el pas del temps. A la galeria que ocupava el terrat de la casa annexa al Teatre Principal li correspon: Rambla de Capuchinos 2 (Adrien Cordiglia); Teatro Principal 2 (Adrien Cordiglia; Eduard Carreras); plaza del Teatro 2 (Miquel Aragonès; Antoni Esplugas; Franco-Hispano-Americana; Jules y Planas; Peso y Planas); plaza del Teatro 1 y 2 (Peso y Planas; F. Peso); Rambla del Centro 36-38 (Gustavo Larauza; Félix Laureano), i algun altre.

[4] Elvin GONZÁLEZ SIERRA (2010). Pintores españoles en Puerto Rico (1854-1940). Córdoba : Servicio de Publicaciones de la Universidad de Córdoba. [http://helvia.uco.es/xmlui/handle/10396/3547]

[5] El fotògraf Heraclio Gautier va estar establert a Madrid des de principis de la dècada dels seixanta i fins a principis dels setanta, si més no, on se’l localitza en cinc adreces diferents. Algunes fonts el fan d’origen portorriqueny.

[6] José Maria SALVADOR (2003). “Actuación del escultor Rafael de la Cova hasta 1888”. Extramuros [Universidad Central de Venezuela], nº 18, 2003, pp. 51-77.

[7] Citat per Jose María SALVADOR (2003), p. 62.

[8] Quan es va fer la recerca encara no era possible la consulta en línia de l’Hemeroteca Nacional Digital de México de la UNAM. Avui ja es pot fer la consulta en aquesta adreça: http://www.hndm.unam.mx/

[9] El Siglo Diez y Nueve [Mexico DF],  1867 desembre 11.

[10] Fernando Aguayo em relaciona, a més, una quarantena de registres de fotografies de Cordiglia, o atribuïdes, al Fons Teixidor de la Fototeca Nacional del Instituto Nacional de Antropología e Historia (México).

[11] Els retrats fotogràfics de l’emperador Maximilià i la seva esposa, en “carte de visite”, es van comercialitzar a tot Europa. També a Espanya, on, si més no, els van reproduir J. Laurent (Madrid), García Ayola (Granada) i el taller de “Rovira y Duran” a Barcelona.

[12] Arturo AGUILAR OCHOA (2001).  La fotografía durante el imperio de Maximiliano. Universidad Nacional Autónoma de México : México DF. És altament recomanable la lectura d’aquest text pel que fa a la gran quantitat de fotografies i el volum de negoci que va generar a Mèxic la caiguda i afusellament de l’emperador Maximiliano, com mai abans ho havia fet cap altre succés.

[13] François Aubert (1829-1906), va ser el més famós dels fotògrafs francesos que van operar a la cort de l’emperador Maximilià.

[14] La Iberia [México DF]. 1868.10.21. [http://www.hndm.unam.mx/]

[15] Danilo de los SANTOS (2003), Memoria de la pintura dominicana. Santo Domingo : Grupo Leon Jimenes,. 8 volums. vol. 1: 2000 a. C. – 1924. p. 156, 176, 188 i 247.

[16] Keith McELROY (1985). Early Peruvian photography: a critical case study. Ann Arbor, Mich. : UMI Research Press. Pàg. 88.

Anuncis

8 comments

  1. Excelent entrada, Jep. Coneixia la fotos de la camisa de Max penjada amb dos claus a una porta. Pero, en canvi, no habia vist mai el fotomuntatje tan interessant, pel que té de reconstrucció fotogràfica dels fets.
    Segurament ja els coneixes. He pogut trobar un parell de llocs on apareixen parts d’aquests ingredients fotogràfics:
    http://amantesdelahistoria-aliado.blogspot.com.es/2011/12/fotos-sobre-el-caso-maximiliano.html
    http://dinastias.forogratis.es/charlotte-de-belgica-t756-168.html

  2. Joan

    Jep,
    et recomano una novel·la extraordinària (també pel que fa a la seva extensió) que tracta d’aquest període de l’emperador Maximilià i la seva esposa Carlota.
    Fernando del Paso: Noticias del Imperio. No recordo si la va editar Mondadori, però val la pena.
    La foto muntatge de l’afusellament: genial.
    Gràcies,
    Joan

  3. Felicitats Jep! Quin treballàs que estàs fent. L’enhorabona.

  4. Ricard

    Aquest és un dels articles que se m’havia escapat de llegir. Xapooo pel treball d’investigació !!!!
    Ricard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: