Els Moragas de Valls. 1: daguerreotipia i fotografia.

Per situar-nos, podríem convenir que la família Moragas de Valls és un bon exemple de la més genuina representació de la burgesia mitjana catalana del segle XIX. Una família de comerciants, juristes, polítics, literats, lletraferits i hisendats. Potent i il·lustrada. Amb la casa pairal —avui desapareguda— al carrer del Forn Nou de Valls, però sempre a cavall de Barcelona, Maó, Tarragona i, quan les necessitats comercials ho exigien, l’Havana. Els Moragas del segle XIX mantenien un transitar constant d’un lloc a l’altre. Per interessos comercials o per conflictes polítics. Un anar i venir permanent de persones, paraments de la llar, mercaderies i documents, que no deixa de sorprendre observat des del segle XXI, sobretot si tenim en compte la incomoditat i la lentitud dels mitjans de transport —diligències i galeres; xàbecs, fragates i bergantins—, la precarietat i el perill de les vies de comunicació terrestres i la inseguretat de les marítimes.

Membres de la família Moragas al jardí de la casa pairal, al carrer del Forn Nou de Valls. Al centre, asseguda, Júlia Rodes Larroza, a la seva esquerra, Vicenç de Moragas Rodes, i al seu darrera, Fidel de Moragas Rodes. ca 1910. Col·lecció particular.

Membres de la família Moragas al jardí de la casa pairal, al carrer del Forn Nou de Valls. Al centre, asseguda, Júlia Rodes Larroza, a la seva esquerra, Vicenç de Moragas Rodes, i al seu darrera, Fidel de Moragas Rodes. ca 1910. Col·lecció particular.

L’activitat dels Moragas havia de generar, necessàriament, una gran quantitat de documentació. Una família com aquesta deixava constància documental de tot el que feia. Tot tenia la seva importància. Documents de tota mena: cartes, factures, rebuts, notes, comptabilitats, còpies, dietaris, impresos, esborranys, contractes, protocols, oficis, certificats, llibres, gravats, fotografies. Si, fotografies —un dels grans invents del segle XIX—, moltes fotografies. De fet, l’abundor, la qualitat i l’antiguitat de les fotografies que conserva una família d’avui s’ha convertit en un bon indicador de la posició social que aquesta podia haver tingut durant la segona meitat del segle XIX.

Quan el gravador Ramon Alabern prenia —el 10 de novembre de 1839—, la primera vista daguerreotipada que es feia a Espanya, des del terrat de l’edifici de la Duana Nova, al Pla de Palau de Barcelona, captant el passeig d’Isabel II, amb l’edifici de Llotja a la dreta, la casa d’en Josep Xifré a l’esquerra i la montanya de Montjuïc al fons, feia poc més de setze anys, que havia nascut a Barcelona, un nou hereu per als Moragas, Josep de Moragas i de Tàvern (1823-1876). En feia dinou que el pintor, miniaturista i retratista alacantí, Vicenç [o Vicent] Rodes i Àries (1783-1858), s’havia instal·lat a Barcelona, i en aquell moment —el 1839— ocupava la vicedirecció de l’Escola de Llotja de la capital catalana. L’any següent en fou nomenat director general, càrrec que ocuparia fins a la seva mort, el 23 de gener de 1858. Dos mesos abans de la seva mort —el 16 de novembre de 1857—, Josep de Moragas, l’hereu, contreia matrimoni amb Júlia Rodes i Larroza (1829-1920), filla del pintor Vicenç Rodes, a l’església de Sant Miquel de Barcelona. L’any següent, naixia a Valls un nou hereu per als Moragas, Fidel de Moragas i Rodes (1859-1951).

Em sembla que aquestes breus pinzellades cronològiques són suficients per emmarcar els vincles familiars dels principals protagonistes de l’activitat fotogràfica de la família Moragas – Rodes. Teníem per segura, i suficientment documentada, l’activitat fotogràfica de Fidel de Moragas i Rodes, amb autoretrats significatius, exemplars fotogràfics signats  amb les seves inicials que es custodien al Museu d’Art Modern de Tarragona i a l’Arxiu Municipal de Valls. Plaques de vidre en el cas de Tarragona, papers albuminats i cianotípies sobre paper en el cas de Valls. La família també conserva exemplars fotogràfics executats per Fidel de Moragas i Rodes. En la part del fons documental dels Moragas que es conserva a l’Arxiu Municipal de Valls, s’han catalogat diversos documents que indiquen fefaentment l’interès de Fidel de Moragas i Rodes per la fotografia.

En la primera versió d’aquest text –publicat el 2004–[1] ja avançava la identificació del daguerreotipista de la família Moragas: Vicenç Rodes. Donar un nom a la persona que molt probablement havia estat propietària de la càmera de fer daguerreotips i de la resta dels estris que permetien fixar la imatge a la planxa de coure argentat, que posseïa la família Moragas, no havia estat una feina senzilla. No hi havia prova documental directa que ho demostrés. Fins aleshores s’havien comptabilitzat vint-i-quatre daguerreotips procedents de la família Moragas. D’aquests daguerreotips, divuit es conserven al Museu d’Art Modern de Tarragona, cinc els guardaven aleshores diferents descendents directes de Josep de Moragas i de Tàvern, i un altre, la vista que inicialment es va donar a conèixer com dels Porxos d’en Xifré de Barcelona, i que de fet és la casa Vidal Quadras presa amb tota seguretat des del terrat de la casa Cervantes del passeig de Colom, i que és la vista urbana datada més antiga que es coneix a Espanya, que conserva un particular de Tarragona. La col·lecció de daguerreotips de la família Moragas és una de les col·leccions familiars conegudes més importants de les originades a Espanya.

Autorretrat

Vicenç Rodes Àries (Alacant, 1783 – Barcelona, 1858). Autorretrat. Daguerreotip, mitja placa. Col·lecció particular.

Fins aleshores s’havia especulat bastant sobre l’autoria d’aquests daguerreotips, i en particular sobre el més important d’ells –important sobretot des de la perspectiva de la història de la fotografia a Espanya–, la vista urbana de Barcelona suara al·ludida. Alguns ens havíem aventurat a dir que deuria tractar-se d’un Moragas. S’havia arribat a atorgar l’autoria d’aquests daguerreotips a Josep de Moragas i de Tàvern. Totes havien estat atribucions precipitades, considerant que no hi havia proves documentals, ni tan sols indicis suficientment clars, per certificar tal atribució, tot i que era una hipòtesi amb possibilitats reals. Calia, doncs, continuar la recerca de dades que ens permetés avançar en el coneixement de l’autoria dels daguerreotips de la família Moragas de Valls.

Deia el 2004 que podíem fer un pas endavant per aclarir aquest interrogant. De fet només recuperàvem i fèiem aflorar aleshores unes dades que ja havien estat difoses i publicades durant el primer terç del segle XX. Unes dades que l’escàs interès que la història de la fotografia havia desvetllat a casa nostra fins a les acaballes del segle XX i la poca recerca interdisciplinar, havia fet romandre soterrades en l’oblit. Vaig agrair aleshores a Joaquim de Moragas i de Moragas que em situés en el bon camí.

A partir de mitjan maig de 1910, tingué lloc a Barcelona una extraordinària exposició de retrats. L’escriptor i crític d’art Raimon Casellas repassà abastament el contingut de l’exposició des de la Pàgina Artística de La Veu de Catalunya amb un conjunt d’articles que donen fe de la importància de l’esdeveniment. En un d’aquells articles –“Exposició de retrats. Miniatures i anècdotes”, La Veu de Catalunya, 7 de juliol de 1910–, tot parlant de les miniatures exposades, Casellas escrivia: “no m’explico, (…), com en Rodes que, abans de venir aquí i tot, ja s’havia fet, a València, un nom en concepte de retratista i de miniaturista de retrats, sia després entre nosaltres un dels més fèrvits introductors dels procediments fotogràfichs, destinats un dia a donar el darrer cop, no sols a la miniatura, sino a gran part dels retrats de totes menes i mides. Bé es veritat que aleshores, més que de la fotografia, tal com avuy la entenem, se tractava de la precursora daguerreotipia, y que, ademés d’això, en semblants casos sempre s’ha de fer la part a la impercepció de les coses, que devegades no’s preveuen prou, sobre tot quan les tenim massa a la vora.”

Em consta que l’escriptor Maurici Serrahima donà una conferència sobre Vicenç Rodes a les Galeries Laietanes de Barcelona, en ocasió d’una exposició de retrats, el dia 25 d’abril de 1933, en la qual féu referència als daguerreotips que conservava Fidel de Moragas i Rodes.

El mes següent, Esteve Batlle, conservador del Museu d’Art Contemporani, publicava en el Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, un article sota l’anunciat “Les miniatures del Museu de les Arts Decoratives”, en que podem llegir: “Vicens Rodés fou, al començament de la seva carrera artística, un conreador de la miniatura, i executà notables retrats, entre altres el de Ferran VII, el de la duquessa de Frias i el comte d’Espanya, miniatures que foren molt celebrades com a obres d’art veritable. No obstant, el mateix Rodés, enamorat dels avenços de l’art fotogràfic, fou un dels entusiastes conreadors del daguerreotip, o sigui la primera manifestació seriosa de la fotografia, que forçosament havia de portar la mort de la miniatura de retrats.”

Altra vegada Maurici Serrahima, en una semblança biogràfica del pintor Vicenç Rodes, publicada el 1935 en el mateix butlletí, escriu que “la glòria i les ocupacions no distreien Vicenç Rodes de les seves curiositats i aficions. Fou dels primers que a Barcelona tingueren una màquina de daguerreotip, que encara conserva la família”. Les fonts de Maurici Serrahima per fer aquesta asseveració no eren altres que les que li proporcionaren, de paraula i amb documents, els néts del pintor, Fidel i Vicenç de Moragas i Rodes. No podem passar per alt que aquest darrer era un dels puntals del prestigiós despatx d’advocats que els Serrahima tenien a Barcelona, la qual cosa certifica que els vincles directes de les fonts amb l’escriptor són prou evidents.

Malgrat la certitud que Vicenç Rodes va fer daguerreotips, i que la màquina que ha conservat la família Moragas sigui una de les seves, no podem afirmar amb rotunditat que ell sigui l’autor de tots els daguerreotips que la família Moragas ha conservat en el seu poder. Ho podem suposar, però ens caldrà verificar documentalment algunes dades més. Podria donar-se el cas que la màquina de fer daguerreotips que conservava la família fos la de Vicenç Rodes, però que alguns dels retrats que es conserven s’haguessin pres després de la mort del pintor. Cal tenir en compte, però, que entre els vint-i-quatre daguerreotips dels Moragas, dos són retrats –autoretrats?– de Vicenç Rodes, i que les persones que més hi apareixen retratades són la seva filla i el seu gendre. En qualsevol cas és una col·lecció esplèndida, en la qual s’han pogut identificar la majoria de les persones que hi apareixen retratades, qüestió que molt sovint, tractant-se de daguerreotips, és una dificultat infranquejable.

No puc deixar d’esmentar, si més no de passada, els lligams professionals i d’amistat de Vicenç Rodes amb el pintor Josep Arrau i Barba –que també va fer daguerreotips–, amb l’escultor Damià Campeny i amb els pintors Pau i Lluís Rigalt. Lligams professionals i d’amistat a l’entorn de l’Escola de Llotja, de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i de Josep Xifré.

L’altre fotògraf de la família és, com ja ha quedat dit, Fidel de Moragas i Rodes. “Don Fidel”, com era conegut en vida a la nostra ciutat, encara se’ns presenta a hores d’ara com un personatge amb moltes llacunes i foscors. Tot i la dimensió social vallenca de la seva enorme personalitat, malgrat la seva rellevant activitat política –culminada amb l’alcaldia el 1909 i el 1912– i la incansable tasca de divulgador de la història local, ningú ha fet fins avui una aproximació seriosa i aprofundida a la seva vida i a la seva obra, qüestió per la qual ens havia passat per alt, fins fa uns quants anys, la seva activitat d’aficionat a la fotografia.

Com bé diu Rosa Ricomà en el text del catàleg general de l’exposició “per a Fidel de Moragas la fotografia és com un joc en el qual hi fa participar la gent que l’envolta, els qui comparteixen amb ell el dia a dia, la conversa, el parentiu”. Un joc que li serveix per experimentar amb diferents suports. No deixa de cridar-nos l’atenció que entre les fotografies que hem pogut tenir a les mans de Fidel de Moragas ens trobem amb papers a l’albúmina, cianotípies, plaques al col·lodió, de gelatino-bromur, … és a dir, molts procediments experimentats en un període relativament curt, el que ens porta a pensar més en una ànsia moguda per la curiositat davant de la fotografia, que no pas en una pràctica sistemàtica. Cal tenir en compte que la seva gran passió va ser la història, o potser encara més que la història la tenaç convivència amb els papers vells, amb la documentació familiar i la dels arxius vallencs.

Deixo aquí aquest post, que completaré més endavant amb altres dedicats al pintor i daguerreotipista Vicenç Rodes, i al propietari, hisendat, polític, historiador i fotògraf aficionat, Fidel de Moragas i Rodes.

Jep Martí, 6 de juny de 2013.


[1] Article publicat originàriament al catàleg de l’exposició Els Moragas de Valls, passió per la fotografia. Exposició presentada al Museu de Valls entre el 18 de desembre de 2004, i el 13 de gener del 2005, en col·laboració amb el Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona.

Advertisements

6 comments

  1. Bernardo Riego Amézaga

    Una aportación muy interesante (y necearía para seguiir avanzando en el conocimiento de aquel tiempo) sobre los orígenes del Daguerrotipo en Catalunya. Enhorabuena. Jep.
    Bernardo Riego

    • Hola Bernardo: Muchas gracias por tu comentario. Tengo la intención de ampliar la información sobre Vicente Rodes en las próximas semanas. A ver si después del verano puedo aportar algo más sobre un personaje que pienso que jugó un papel importante en el desarrollo del daguerrotipo y la fotografía a lo largo de las dos primeras décadas.

  2. El Moragas, ma dreta del Rajoy, pertany a la familia ?

  3. Fructuós

    Em sembla una mica inquietant l’autoretrat del Vicenç Rodés. No deixa de sorprèndre’m veure la foto d’un paio nascut al s. XVIII!

    • Tens raó Fructuós. És la primera generació que va quedar retratada fotogràficament. La seva filla pertany a la primera generació que podia contemplar els seus avantpassats després de morts tal com els havien conegut. Sembla una situació estranya.

  4. Retroenllaç: RODES ARIES, VICENTE | DICCIONARIO DE PINTORES ALICANTINOS

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: