Notícia de l’altre Juan Martí

Juan Martí Fallos (València, 1814 – Madrid, 1890). Daguerreotipista i fotògraf a Madrid durant quaranta-cinc anys.

L’hivern de 1889-90 és tristament conegut per una epidèmia de grip que va assolar Europa. A Madrid es va propagar a partir de primers de desembre, i sense arribar a ser tan letal com la posterior de 1918-19, està considerada com una de les més importants del segle XIX.[i]

La freda matinada del dijous 2 de gener de 1890 moria a la capital Julián Gayarre d’una bronco-pulmonia. Les portades dels diaris de Madrid d’aquell mateix dia donaven la trista nova, i narraven amb tot luxe de detalls les darreres hores del gran tenor. Algun periòdic relacionava la mort de Gayarre amb l’epidèmia de grip que era l’altre gran tema que omplia les pàgines dels diaris. També hi relacionaven la indisposició de dues intèrprets del Don Giovanni que la nit anterior es cantava al Real, i la malaltia d’una llarga llista de noms. Però la grip atacava en particular els barris més pobres –mai és d’una altra manera–, i els noms d’aquests afectats no apareixien a la premsa, només les xifres. Aquell dia, a la capital d’Espanya, es van fer dues-centes tretze inhumacions, superant el dia de Cap d’Any que se n’havien fet dues-centes cinc.

Julián Gayarre al seu llit de mort, dibuixat per ... [El País (Madrid), 4 de gener de 1890]

Julián Gayarre al seu llit de mort, “tomada del natural por nuestro dibujante Sr. Ángel”. [El País (Madrid), 4 de gener de 1890]

El divendres 3 de gener es va aixecar nevant, i ho va continuar fent mentre avançava el dia. La llarga comitiva que va acompanyar el cos de Gayarre es traslladava feixugament per la neu des de la plaça de Oriente fins a l’estació d’Atocha, des d’on el fèretre de Julian Gayarre va ser traslladat al seu poble natal, Roncal, Navarra, on va rebre sepultura dos dies després d’acord amb la seva voluntat. El poble de Madrid va omplir espontàniament els carrers per on passava el fèretre del popular tenor. “Madrid no recuerda entierro mas solemne, aunque para ello evoque la memoria de reyes y magnates, principes de la Iglesia, literatos y artistas eminentes.”[ii]

Aquell mateix dia, aliè a aquesta circumstància històrica, però potser no a l’epidèmia de grip, moria Juan Martí Fallos, fotògraf retratista que havia exercit a Madrid, amb galeria pròpia, des del 1845. L’endemà només un diari de la capital se’n feia ressò amb una lacònica frase: “Ayer falleció en esta corte el decano de los fotógrafos D. Juan Martí y Fullos (sic).”[iii] En dies posteriors la mateixa nota va ser copiada per algun altre diari.

Les dades que tenim indiquen que la vida professional del fotògraf Juan Martí es va iniciar el mes de setembre de 1845, al número 27 del carrer Olivo Alto de la capital del regne, on s’anunciava com “un artista español, el cual ofrece al público que le honre con su asistencia, hace los retratos con la mayor perfección y limpieza, y con solo el objeto de acreditarse, hará dichos retratos á 30 rs. y 40 iluminados; en la inteligencia que si no gustasen los hará de nuevo, sin que por esto se exija mas que el precio estipulado.”[iv] Cal destacar el fet que s’anunciés com “un artista español”. María de los Santos García Felguera fa notar[v] que al segle XIX “los términos Monsieur y Madame (o Madama) eran títulos habituales en profesiones relacionadas con el lujo y solían acompañar a casi todos los “retratistas al daguerrotipo”,  fueran franceses o no. Era una forma fácil de añadir prestigio al nombre y atraer la atención de un público que se interesaba más si los profesionales eran extranjeros”. Juan Martí, segurament conscient de ser un nouvingut al món de la fotografia, no va fer constar el nom als primers anuncis, però es va atrevir a dir, des del primer dia, que era espanyol. En desconec la procedència geogràfica exacta.

Anunci del daguerreotipista Juan Martí publicat al Diario Oficial de Avisos de Madrid, 26 de setembre de 1849 [http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0000210769&page=3&search=&lang=es]

Anunci del daguerreotipista Juan Martí publicat al Diario Oficial de Avisos de Madrid, 26 de setembre de 1849 [http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0000210769&page=3&search=&lang=es]

De fet, no era el primer daguerreotipista espanyol que obria galeria estable a Madrid. Manuel Herrero, per exemple, ja estava instal·lat al número 27 de la Plaza Mayor a primers de setembre de l’any anterior. S’ha escrit que Manuel Herrero i Juan Martí eren cunyats.[vi] Si tenim en compte que en un anunci del 1846 aquest darrer deia “que hace ya algunos años reside en esta capital”,[vii] bé podria ser una hipòtesi de recerca que la seva activitat com a daguerreotipista hagués començat amb Manuel Herrero i que fos al taller d’aquest on hagués après l’ofici.

A Juan Martí al llarg d’aquests quaranta-cinc anys de professió, li coneixem tres tallers o galeries. El primer al tercer pis del número 27 del carrer Olivo Alto, cantonada amb Jacometrezo. En aquest indret es mantindrà fins el setembre de 1849. Es veu que en aquest primer taller, per fer els retrats feia posar els clients directament al sol, al terrat de la casa amb la que llindava del carrer Jacometrezo. En aquesta època va estar associat durant un període de temps[viii] que no puc precisar amb el metge i també daguerreotipista Faustino Martínez que vivia al número 4 del carrer Jacometrezo. De fet aquesta adreça va estar molt concorreguda de daguerreotipistes entre els anys 1844 i 1850: sis, si més no. Com deia abans, pel setembre de 1849 es va traslladar al número 37 del carrer Carretas, “cuarto tercero”. Segons el primer anunci localitzat d’aquest trasllat, la nova galeria estava feta “espresamente para que reúna á la par de la perfección del retrato toda la comodidad de la persona que se retrate”.[ix] Juan Martí romandrà en aquesta adreça fins el mes de juliol de 1862, en que obrirà una nova galeria al número 38 de la madrilenya “calle Mayor”,[x] on operarà fins a la fi de la seva vida professional.

Carretas

Encara que en molt mal estat, és la única imatge fotogràfica que conec feta a l’estudi del carrer Carretas. Aquesta carte-de-visite s’hauria de datar abans del juliol de 1862. [http://www.todocoleccion.net/]

Alguna vegada s’ha publicat erròniament que va estar establert al carrer Montera, quan en realitat allí només hi va tenir un dels aparadors de les mostres de daguerreotips. El 1863, per exemple, en tenia un als baixos de la casa on tenia la galeria, i un altre al carrer d’Atocha. Era habitual que els retratistes col·loquessin estratègicament en altres punts cèntrics de la ciutat, aparadors encastats a la paret on mostraven a peu de carrer els diferents productes que oferien a la seva clientela. Això era degut, bàsicament, perquè en aquesta època les galeries estaven situades als pisos més alts o directament als terrats dels edificis, i no disposaven de botigues obertes directament a la planta baixa. En aquest sentit, val la pena citar que el seu homònim de Barcelona (Joan Martí Centellas) “fou el primer fotògraf que va establir despatx en els baixos d’una casa”,[xi] a la ciutat comtal. Això passava el 1867. Aprofito l’avinentesa de la cita per desmentir que es tractés del mateix fotògraf, com s’ha apuntat en alguna ocasió.

Diferents dorsos utilitzats pel fotògraf Juan Martí al seu taller de la "calle Mayor". [col·leccions particulars]

Diferents dorsos de cartes-de-visite utilitzats pel fotògraf Juan Martí en el seu taller de la “calle Mayor”. [col·leccions particulars]

Com pot ser que un fotògraf amb més de quatre dècades d’exercici de la professió a la capital d’Espanya hagi deixat tan poc rastre en els llibres d’història de la fotografia? L’explicació podria ser molt senzilla, però no sé si és raonable. Sembla que Juan Martí era bàsicament retratista, tot i que en alguna ocasió anunciava que també feia vistes. Els retrats dels seus clients ens mostren posicions estàndards. No se li coneixen vistes urbanes de la capital, ni reportatges d’actes destacats. Les targetes de visita de personalitats importants són reproduccions, com passa amb altres retratistes. En aquest país una gran part de la història de la fotografia, en particular la del segle XIX, s’ha construït a l’entorn dels fotògrafs que freqüentava la corona, les singularitats en els retrats i les vistes urbanes i del patrimoni monumental. Els fotògrafs que es van dedicar bàsicament al retrat, en la majoria dels casos, tot just són citats de passada o simplement han estat ignorats.

Hi ha una dada en la vida professional de Juan Martí que em resulta particularment atractiva, i em sembla que per si sola hauria de servir per fer-li un lloc en la història de la fotografia del segle XIX a Espanya: és un dels pocs fotògrafs –l’únic?– que va sobreviure a tots els canvis tècnics que la fotografia va experimentar al llarg del segle XIX, des de la daguerreotípia fins a les còpies en paper de gelatina i plata. Segurament va conèixer totes les tècniques fotogràfiques i va produir retrats en tots els formats que van veure la llum al segle XIX fins el 1890, especialment daguerreotips, cartes-de-visite i cabinets.


[i] Vegeu: Sara García Ferrero. “La gripe de 1889-90 en Madrid. La gran desconocida.” X Congreso de la ADEH. Albacete. 2013. [https://www.adeh.org/?q=es/system/files/xcongreso/Sesión41/Ponencias%20completas/Sesión%2041B/Sara%20Garcia%20Ferrero%20La%20gripe%20de%201889-90%20en%20Madrid.%20Sesión%2041B.pdf]

[ii] La Correspopndencia de España (Madrid), 4 de gener de 1890. [http://hemerotecadigital.bne.es/]

[iii] El Día (Madrid), 4 de gener de 1890. [http://hemerotecadigital.bne.es/]. S’hauria de contrastar amb documentació primària si el segon cognom és Fallos o Fullós.

[iv] Diario de Avisos de Madrid (Madrid), 7 de setembre de 1845. [http://hemerotecadigital.bne.es/]

[v] María de los Santos García Felguera. “El papel de París y los fotógrafos franceses en la fotografía española del siglo XIX”. A: Luis Sazatornil (ed), España entre París y Roma. Miradas entrecruzadas en una Europa de las Artes (1700-1900), París, Casa de Velázquez, [en prensa].

[vi] Gerardo Kurtz. “La fotografía en España”. A: Summa Artis. t. XLVII. Madrid: Espasa Calpe, 2001.

[vii] El Español (Madrid), 13 d’octubre de 1846. [http://hemerotecadigital.bne.es/]

[viii] Diario de Avisos de Madrid (Madrid), 18 de setembre de 1847. [http://hemerotecadigital.bne.es/]

[ix] Diario de Avisos de Madrid (Madrid), 11 de setembre de 1849. [http://hemerotecadigital.bne.es/]

[x] Diario de Avisos de Madrid (Madrid), 19 de juliol de 1862. [http://hemerotecadigital.bne.es/]

[xi] Rafael Torrella, “Joan Martí, fotògraf de Belleses”, a: Joan Martí, fotògraf. Belleses del XIX. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2008. p. 14.

Anuncis

19 comments

  1. Muchas gracias por estos interesantes datos que transmito a otros especialistas. Enhorabuena y un cordial saludo.
    Marie-Loup Sougez

  2. MS

    Felicidades, Jep. Mica a mica anirem omplint la pica de la fotografía del XIX. Una magnífica feina!

  3. M’ha encantat l’anunci 😀 Brillant!!!!

  4. XF

    Molt interessant.

  5. Bernardo Riego

    Enhorabuena, Jep, son muy interesantes los datos que nos proporcionas, tenemos que ir sabiendo más cosas del siglo XIX y los fotógrafos que en ese siglo trabajaron, aun nos faltan muchas cosas pero como dice Mari Santos. mica a mica.. un saludo desde Santander…

    • Hola Bernardo. Muchísimas gracias por tus comentarios. Para mi es un enorme placer contaros entre los seguidores del blog. Bernardo, Mari Santos, Marie-Loup, Isabel,… son nombres a los que les debo gran parte de mi pasión por la fotografía del XIX.

  6. conchabaeza

    Gracias, Jep, por compartir estos datos.

  7. Enhorabuena Pep por tan interesante artículo, como todos los que vienes sacando sobre este apasionante mundo de la historia fotográfica sobre el que tanto nos queda por descubir.

  8. Muchas gracias Juan Antonio. Participar en esa contribución es un placer.

  9. Hola Jep.
    Molt bon article.
    Saps quin dels dos J Marti tenia una sucursal al carrer Castillo, 4 de Santa Cruz de Tenerife ??
    Ja seria molta casualitat que hi hagués un tercer J. M
    arti treballant a la mateixa època.

    • Gràcies Ricard. El fotògraf al que al·ludeixes és Joaquín Martí, i va estar actiu des de meitat de la dècada dels vuitanta del XIX, fins ben entrat el segle XX. De fet el nom J. Martí, així escrit, és molt corrent, tant en la població en general com entre els fotògrafs, entre els qual hi trobem, al segle XIX, dos Juan Martí, un Joaquín, un Josep, i un Juan Blas, si més no.

  10. Núria F. Rius

    Bon dia Jep, just ara acabo de llegir el teu article, magnífic com sempre! M’agrada molt les dues observacions finals: per una banda, la “ignorància” historiogràfica d’un fotògraf que es va mantenir en els límits més estrictes de l’ofici del retratista i, per l’altra, la seva adaptació i resistència als profunds canvis tècnics i, per tant, també econòmics, que va anar vivint el sector al llarg del segle. A diferència dels seus col·legues, segurament, Juan Martí va limitar-se a l’espai professional de la fotografia, sense endinsar-se en altres camps com el de la política –en tant que reconeixement institucional– ni en el de l’art motiu pel qual a l’època no va destacar i, per inèrcia, tampoc en la historiografia contemporània. És interessant en aquest sentit observar com els historiadors tendim a ressaltar aquells fotògrafs que ja van ser ressaltats (perquè van entrar en altres esferes més legitimades culturalment, més enllà del mer ofici) pels seus contemporanis, fent nosaltres “només” redescobriments. Per això m’ha agradat moltíssim el teu article, més enllà de la posada sobre la taula de les dades i el seu tractament rigurós. Gràcies per la feina que estàs fent, no té preu.

    • Moltes gràcies Núria. No saps com m’agrada que destaquis aquestes observacions. El cas de Juan Martí, com molt bé saps, no és aïllat, al contrari, és el denominador comú.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: