El miniaturista i fotògraf “Pedro Martínez de Hebert”. (1a. part)

Vaig començar a escriure aquest article amb la única intenció de fer una recapitulació del que s’havia escrit fins ara sobre el fotògraf establert a Madrid cap a la meitat del segle XIX que signava les seves targetes de galeria amb el nom “M. de Hebert”. Em semblava que algunes de les aportacions fetes en els darrers trenta anys havien fet crèixer considerablement la confusió sobre el nom del fotògraf i sobre el seu origen, tot i que també s’havien aportat dades prou rellevants com per fer-ne un retrat biogràfic bastant significatiu, sobretot si tenim en compte que de molts dels fotògrafs del segle XIX en sabem ben poques coses. El vaig començar a redactar amb el títol “El fotògraf Pedro Martínez de Hebert (1819 – 1891)”. Les darreres troballes m’han fet canviar de parer. Faré un recorregut pel més destacat del que s’ha escrit sobre “M. de Hebert” des del 1981, intentant corregir alguns errors i aportant noves dades a la seva biografia personal i professional.

Que jo sàpiga, des de la publicació, el 1981, de la celebrada història de la fotografia a Espanya de Lee Fontanella, “M. de Hebert” sempre ha estat citat en el grup dels grans fotògrafs de la primera generació de retratistes en paper –“uno de los principales fotógrafos de Madrid”–, sense vestir-lo, però, amb gaires dades. A vegades es pot tenir la sensació que havent llegit el text del Conde de Benazuza i no disposant de gaires notícies més, ningú gosi contradir el que hi diu. Benazuza escrivia el 1859: “No debemos olvidar tampoco al Sr. Dr. (sic) Hebert, que es no solo un buen fotógrafo, sino un escelente pintor, rivalizando sus obras con las mejores que hemos visto.”[i]

Retrat de la infanta María Luisa Fernanda de Borbó, duquesa de Montpensier. ca 1862. M. de Hebert. Col·lecció de l’autor

Quan Fontanella va escriure la seva història, a més d’haver llegit el que en deia el Conde de Benazuza, només en devia haver vist alguna carte de visite, i per això expressava dubtes sobre el seu nom i el seu primer cognom. En el cos del text l’anomena simplement “Hebert”,[ii] i en l’apèndix on relaciona “Algunos fotógrafos en España en el siglo XIX” hi és anotat així: [P.] M[¿artínez?] de Hebert.[iii] En general, les seves targetes de visita estan signades “M. de Hebert”, excepte algunes sèries dels primers anys de la dècada dels setanta, quan tenia l’estudi al carrer del Prado (Madrid), que van signades “P. M. Hebert”.

No he trobat cap text anterior a 1986 on hi aparegui el seu nom i cognom. Per tant devia ser Juan Pando Despierto qui primer en va escriure un nom complet: Pedro Martínez de Hebert.[iv] La seva font d’informació era el padró d’habitants de Madrid de l’any 1875: “Pedro Martínez de Hebert, natural de Valladolid y nacido el 31 de enero de 1819, vino a Madrid en 1855, por tanto con 36 años […] Tenía un hermano más pequeño, Julián, nacido en San Sebastián (16 marzo 1828) y que figura también como fotógrafo en el padrón madrileño”.

Cap a finals de la dècada dels vuitanta de la passada centúria es va produir com una mena de joc de confusió. El seu nom, la data i el lloc de naixement van començar a ballar i a aparèixer de diferents formes als textos d’història de la fotografia que s’anaven publicant, sense cap base documental de referència. El 1989 va veure la llum un dels llibres fonamentals en la historiografia de la fotografia a Espanya: Las fuentes de la memoria, de Publio López Mondéjar. Al llarg del text del volum, aquest fotògraf sempre hi és citat com “Hebert” o “Martínez de Hebert”, però en l’índex onomàstic hi és anomenat “Julián Martínez de Hebert”.[v] Deu anys més tard, el mateix autor, escrivia: “Julián Martínez de Hebert nació en Vitoria en 1840, cursó estudios de pintura en la escuela de Bellas Artes de Barcelona, y estableció su primer estudio fotográfico en la madrileña calle de Caballero de Gracia, hacia 1860.”[vi] No es van tenir en compte per res les aportacions fetes per Pando Despierto el 1986 al congrés de Sevilla.

Uns anys més tard, el 2007, Juan Miguel Sánchez Vigil li restablia el nom de Pedro Martínez de Hebert, però en mantenia el lloc i la data de naixement a Vitoria el 1840. Com ho havia escrit uns anys abans López Mondéjar, també Sánchez Vigil deia que s’havia establert a Madrid com a retratista “desde la década de los años sesenta del siglo XIX”.[vii] Dos anys després, el 2009, Marie-Loup Sougez i Helena Pérez Gallardo, recuperaven el nom “Julian Martínez de Hebert” i en mantenien el seu naixement a Vitòria el 1840.[viii]

Entremig d’aquests dos textos, l’abril de 2008, el Museo Cerralbo, de Madrid, publicava en la seva periòdica “Pieza del mes” el següent títol “Retrato fotográfico iluminado de Pedro Martínez de Hebert”, escrit per Roberto Díaz Pena, que advertia que “Los datos relativos a la vida de Pedro Martínez de Hebert son todavía confusos y poco numerosos, a pesar de ser uno de los más importantes fotógrafos de la denominada primera generación de fotógrafos con estudio en Madrid”. A partir de les dades aportades per Pando Despierto, Roberto Díaz Pena ja feia notar “que en muchas publicaciones hayan aparecido indistintamente el nombre de Pedro y de Julián”.[ix]

Antonio y Amelia del Valle Serrano. 1855 – 1860. Martínez de Hebert. Paper salat, positiu fotogràfic il·luminat. Museo Cerralbo, V.H. 1142

Per acabar aquest recorregut historiogràfic, el 2013, Hernández Latas[x] tornava a posar el tema damunt de la taula. En el seu interessant treball sobre els origens de la fotografia de paisatge a Espanya, narra el pas de diferents fotògrafs pel paratge aragonès conegut amb el nom de Monasterio de Piedra. Hernández Latas ens diu que “la primera de las firmas de fotógrafos que encontramos en el primero de los álbumes [de visitas del monasterio], el que recoge rúbricas realizadas entre 1861 y 1889, es la del fotógrafo Pedro Martínez Hebert, con fecha de 29 de julio de 1861”.[xi] El text va acompanyat de la reproducció de la signatura, i en ella hi destaca la desaparició de la partícula “de” que gairebé sempre apareix a les seves targetes de visita. Hernández Latas, coneixedor de la història de la fotografia a Espanya, hi afegeix: “Sobre los datos biográficos de este fotógrafo, se ha venido manteniendo desde hace años (yo diría que un tanto incomprensiblemente) un equívoco que lo haría oriundo de Vitoria y sustituiría su nombre de Pedro, por el de Julián. Dicho equívoco, al que no se le ha prestado demasiada atención hasta el momento, obedece al hecho de que la muy consultada Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX, escrita por Manuel Ossorio y Bernard (Madrid, 1886 (sic)), recoge la breve biografía de un tal Julián Martínez de Hebert, pintor, natural de Vitoria, dedicado fundamentalmente a la fotografía, con el que sucesivamente distintos historiadores lo han querido identificar”.[xii] Hernández Latas es fa ressò tot seguit de les dades aportades per Pando Despierto a les actes del Congrés de Sevilla el 1986, de les que ja he parlat abans.

Arribat a aquest punt no em quedava altra opció que anar a veure què és el que en deia exactament Ossorio y Bernard el 1869: “MARTÍNEZ DE HEBERT (D. Julian).- Pintor, natural de Vitoria y discípulo de la Escuela de Bellas Artes de Barcelona. En la Exposición nacional de 1860 presentó El interior del patio de Santa Cruz de Toledo. Dedicado el Sr. Martínez Hebert a la fotografía, son muy escasas las obras pictóricas que ha ejecutado, segun nuestras noticias.”[xiii] En realitat Ossorio y Bernard no s’inventava res, ell estava parlant del germà anomenat Julián, no de Pedro, i les dades bàsiques les havia extret del catàleg[xiv] de la Exposición Nacional de Bellas Artes de 1860. La única dada afegida per Ossorio y Bernard és que Julián Martínez Hebert també es dedicava a la fotografia, fet que ell devia saber per ser-ne contemporani i que era cert, com ja va fer notar Pando Despierto.

Noves dades sobre els “Martínez de Hebert”.

Vist tot plegat no em quedava altre remei que consultar les fonts documentals primàries que em fos possible. Havia de començar ratificant les dades aportades per Pando Despierto, però a partir de la data que ell dóna com a inicial de la residència de Pedro Martínez de Hebert a Madrid: el 1855. He consultat el Padró d’habitants de Madrid d’aquell any, i en ell hi consta que als números 30 i 32, 4t dreta i esquerra, del carrer Caballero de Gracia, hi residien:

– Pedro Martínez, nascut el 31 de gener de 1819 a Valladolid, amb cinc anys de residència a Madrid, i de professió retratista.

– Francisca Martínez, nascuda el 24 de març de 1799 a Valladolid, amb tres anys de residència a Madrid. Viuda i “madre de los tres Martínez”.

– Julián Martínez, nascut el 7 de novembre de 1828 a Sant Sebastià (Guipúscoa), amb cinc anys de residència a Madrid, i de professió pintor.

– José Martínez, nascut el 24 de febrer de 1839 a Barcelona, amb tres anys de residència a Madrid, i de professió retratista.

– Joaquín Pertierra, nascut el 25 de febrer de 1826 a Barcelona, amb un any de residència a Madrid, de professió dependent del comerç. Hi consta com “Amigo”.

De la comparació d’aquestes dades amb les del padró de 1875, aportades per Pando Despierto, es veu que la data de naixement de Julián a Sant Sebastià no és la mateixa. El padró del 1875 el feia nèixer el 16 de març i al del 1855 hi diu que va nèixer el 7 de novembre, ambdós l’any 1828. Vull remarcar que en cap dels inscrits es fa constar el segon cognom.

Com que les dades dels registres sacramentals del País Basc es poden consultar en línia[xv] vaig pensar que la comprovació seria fàcil, o que, si més no, obtindria una data segura, la del baptisme. Dissortadament amb el nom Julián Martínez de Hebert, i algunes de les seves variants, no vaig obtenir cap resposta que pogués prendre en consideració. Vaig escriure a l’Arxiu Històric Diocesà de Sant Sebastià explicant-los el fet. Al cap de pocs dies em van telefonar, i em van explicar molt amablement que, tot i que no ho feien habitualment, en aquest cas, tenint en compte que podria ser un error del sistema, havien fet algunes indagacions. El que em van comunicar és que ells havien detectat el baptisme d’un tal Julián Maria Martínez Pitrel el dia 1 de setembre de 1828 a la parròquia de San Vicente Mártir de Donòstia, i que els seus pares es deien Eufrasio Martínez Moya i Francisca Pitrel Heber (sic).[xvi] Aquestes dades les vaig comprovar després en línia. La meva comunicant de l’Arxiu Històric Diocesà de Sant Sebastià em va explicar, en resposta a una pregunta meva, que es podria haver donat el cas de que hagués nascut a Vitòria i hagués estat batejat a Sant Sebastià, un fet que no era habitual, però que era possible. Quan més endavant parli de la professió dels pares, serà més fàcil entendre aquesta qüestió.

El padró d’habitants de Madrid de 1855 m’aportava algunes altres dades, fins aleshores desconegudes per mi, que podrien ser interessants per estirar-ne els fils. El germà José Martínez hi figura nascut a Barcelona el 24 de febrer de 1839. Recordareu que Ossorio y Bernard escrivia que Julián era deixeble de l’escola de Belles Arts de Barcelona, i si això era correcte segurament tota la família residia a Barcelona el 1839, any de la presentació en societat del daguerreotip a París i del primer assaig públic i documentat fet a l’Estat espanyol, el 10 de novembre d’aquell mateix any, al Pla de Palau de Barcelona. Em vaig posar en contacte amb la Biblioteca-Arxiu de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona,[xvii] on immediatament em van confirmar que un tal Pedro Martínez constava entre els estudiants de la Llotja entre el 1835 i el 1839, i que un tal Julián Martínez hi figurava entre el 1841 i el 1844. La consulta personal de la documentació de la RACBASJ em va certificar la presència d’aquest Pedro Martínez al llibre de matrícules de l’Escola de Dibuix de la Junta de Comerç[xviii] l’onze d’abril de 1835, i en llistats d’alumnes de diferents assignatures dels anys 1835, 1836, 1837, 1838 i 1839, obtenint premis i mencions en les assignatures de “Dibujo de flores al natural”, “Modelo de yeso en dibujo”, “Perspectiva y paisaje”, “Copia de estampas”.[xix] Sempre hi figura només amb el primer cognom. El mateix passa amb Julián Martínez els anys 1841, 1842, 1843, 1844 i 1845.[xx] No hi vaig trobar cap document en el que hi aparegués el seu segon cognom.

Com que el reglament[xxi] de l’escola de belles arts de la Junta de Comerç estableix que per formalitzar la matrícula, l’alumne ha de presentar una sol·licitud on hi han de constar les seves dades personals i els mèrits corresponents, vaig consultar la documentació de la Junta de Comerç que es conserva a la Biblioteca de Catalunya, amb un resultat totalment negatiu en el que afecta als nostres personatges. Només tenia, doncs, evidències circumstancials de coincidència de noms i dates: un tal Pedro Martínez i un tal Julián Martínez, estudiaven a l’escola de dibuix de la Junta de Comerç entre el 1835 i el 1839, el primer, i entre el 1841 i 1845, el segon. Hi havia, això si, una coincidència de dates en el fet del naixement de José Martínez a Barcelona el 1839.

Amb els cognoms Martínez – Pitrel que em donava el registre sacramental del bateig de Julián Martínez Pitrel a Sant Sebastià vaig fer una consulta en línia a la web Familysearch, per veure si em donava alguna informació que vinculés aquesta família a Valladolid. El resultat no podia ser més satisfactori: un nadó anomenat Pedro Martínez Pitrel va ser batejat, el dia 1 de febrer de 1821, a la parròquia d’El Salvador a Valladolid, on havia nascut el 31 de gener de 1821. Els seus pares eren Eufrasio Martínez i Francisca Pitrel, i l’àvia materna es deia “Maria Concepción Heber” (sic).[xxii] Es tractava d’uns pares amb els mateixos noms que els que van batejar a Julián Martínez Pitrel a Donòstia l’1 de setembre de 1828. Tot i que el dia del naixement de Pedro Martínez és el mateix que hi consta als padrons d’habitants de Madrid, hi ha una diferència de dos anys. He volgut confirmar aquestes dades a través de l’Archivo General Diocesano de Valladolid, des d’on m’han confirmat amb un certificat del llibre de baptismes de la parròquia del Santísimo Salvador de Valladolid que el dia 1 de febrer de 1821 es va batejar un nadó anomenat Pedro, nascut a Valladolid el 31 de gener de 1821, fill dels esposos Eufrasio Martínez i Francisca Pitrel.[xxiii]

Els Martínez – Pitrel. Una família lligada a la faràndula.

M’estranyava que els tres germans que apareixien al padró d’habitants de Madrid el 1855, Pedro hagués nascut a Valladolid, Julián a Sant Sebastià i José a Barcelona. Vaig pensar que el seu pare deuria ser funcionari de l’Estat, ja fos militar, jutge o delegat en alguna altra funció que fes necessària la seva itinerància. Potser metge o mestre, però no m’havia passat pel cap que puguessin ser “cómicos”.

Full volant. Pamplona, 1829. Anuncia una funció a benefici de Francisca Pitrel i Josefa González. Col·lecció particular

És el moment, doncs, de fer un seguiment cronològic per les poblacions on he trobat actuant la companyia teatral en la que els pares dels germans Martínez Pitrel van recórrer gran part de la geografia penínsular. He trobat a Eufrasio Martínez per primera vegada en una “Compañía Cómica” que la temporada 1813 – 1814 actuava a Valladolid.[xxiv] El 1814 i el 1815 el puc situar a la cort, com a segon tenor entre els components de la companyia que ha d’actuar al teatre “de la Cruz” de Madrid.[xxv] El 26 de juliol de 1823, Eufrasio Martínez, “gracioso y segundo tenor de la compañia comica que se ha formado este año para la ciudad de Burgos”, demana llicència a l’Ajuntament d’Alcalà d’Henares per actuar-hi durant l’estiu.[xxvi] El mes de febrer de 1829, pocs mesos després d’haver batejat a Julián a Sant Sebastià, s’anunciava a Pamplona una “Gran función de espectáculo toda nueva a beneficio de las señoras Francisca Pitrel y Josefa Gonzalez, boleras de la compañía de esta M.N. y L. Ciudad de Pamplona, para el martes 10 del que rige”.[xxvii] El 16 d’abril de 1835, el Diario de Barcelona[xxviii] anuncia “Compañias para el año comico que empezara el 19 de abril de 1835”, en la que Eufrasio Martínez figura entre els apuntadors, i Francisca Pitrel al cos de ball, amb l’afegit, entre parèntesi, de “(nueva)”, el que interpreto com que s’acabava d’incorporar a la companyia, tot coincidint amb l’any en que Pedro Martínez consta al llibre de matrícules de l’escola de dibuix, que com ja he apuntat anteriorment va ser l’11 d’abril de 1835. Vol dir això que aquest any arriba la família a Barcelona? El dia 23 de març de 1837, el diari barceloní El Guardia Nacional, anunciava els components de les companyies teatrals que havien d’actuar al teatre de Barcelona durant la temporada que va de març d’aquell any a febrer de 1838, i entre els actors de la “Compañía Española” que fan de “galanes” hi figura Eufrasio Martínez, i entre les actrius que fan de “damas”, Francisca Pitrel. Entre el 1837 i el 1845, els noms de l’actor Eufrasio Martínez i de l’actriu Francisca Pitrel, hi són presents durant tot el període, desenvolupant diferents rols dins de la companyia teatral que actuava, primer al que després es va anomenar Teatre Principal, i més endavant, el 1843, amb “la Sociedad Dramática que ha de actuar en la próxima temporada en el Liceo filarmónico-dramático de S.M. la reina Dª Isabel II”,[xxix] el teatre que havia de ser l’antecedent del Gran Teatre del Liceu. Aquell any, el 1843, els noms de la companyia, a més d’Eufrasio Martínez i Francisca Pitrel, incorporaven entre els actors, el nom d’un tal Pedro Martínez. És aquest Pedro Martínez el fill gran del matrimoni Martínez – Pitrel? Es tracta del que pocs anys després esdevindrà el cèlebre fotògraf Pedro Martínez de Hebert? L’any següent, el 1844, un altre Martínez s’afegeix a la nòmina de la companyia: Julián Martínez.[xxx] Ho fa, a més, després d’haver rebut dues setmanes abans, de mans de la Reina Mare Maria Cristina de Borbón, que just acabava de tornar de l’exili, el diploma de l’escola de Belles Arts, junt amb la resta dels alumnes.[xxxi] Finalment vull ressenyar que el 14 de març de 1849 el Gran Teatre del Liceu anunciava que la funció número 391 de la temporada seria “a beneficio de D. Pedro Martínez, primer galán joven de la compañía dramàtica.”[xxxii] No m’atreveixo a dir, en aquest cas, que aquest “galán joven” pugui ser el fotògraf Pedro Martínez de Hebert, en una data ja tan pròxima a la seva residència a la cort.

Retall del Diario de Barcelona del dia 31 de març de 1844, on apareixen els noms d’Eufrasio Martínez, Pedro i Julián Martínez com a membres de la companyia dramàtica que ha d’actuar al Teatre del Liceu la temporada 1844 – 1845. AHCB

Sóc plenament conscient que, fins aquí, la identificació dels actors anomenats Pedro Martínez i Julián Martínez, amb els alumnes del mateix nom que estudiaven a l’escola de Belles Arts, i fins i tot la d’aquests amb els fills d’Eufrasio Martínez i Francisca Pitrel, no deixa de basar-se en dades circumstancials. No he pogut trobar, encara, cap document d’aquesta època –anys trenta i quaranta– que doni fe d’una manera fefaent i irrefutable, que permeti certificar sense cap mena de dubte que aquests Pedro i Julián Martínez siguin els que més endavant acabaran esdevenint “Martínez de Hebert”. Tot i així, les coincidències són tantes, que he de plantejar com una hipòtesi totalment plausible que realment ho siguin.

El 27 de gener de 1845 es produeix la defunció d’Eufrasio Martínez a Barcelona.[xxxiii] Hi consta que era natural de Talavera de Reina, que estava casat en segones núpcies amb Francisca Pitrel, tenia seixanta anys, de professió “cómico” i estava domiciliat al número 103 del carrer del Carme. És possible que la defunció del pare fes decidir la família a anar-se’n de la ciutat comtal cap a la cort.

Esquela publicada al periòdic Diario Oficial de Avisos de Madrid, 24 d’abril de 1874. HDBNE

La defunció de la mare va aparèixer en una esquela breu de la premsa de Madrid del dia 24 d’abril de 1877. En ella hi consta que “La señora Dª Francisca Pitrel y Hebert de Martínez ha fallecido el 22 de abril de 1877 a las 4 de la tarde. R.I.P. Sus desconsolados hijos D. Pedro, D. Antonio, D. Julian y D. José Martinez de Hebert, sus hijas doña Vicenta y doña María, […]”.[xxxiv] Aquesta esquela ens aporta com a noves dades familiars l’existència de tres germans més: Antonio, Vicenta i Maria, dels que fins ara no en teníem notícia. Vull destacar-ne una dada que considero molt rellevant. Per primera vegada veiem escrit el nom complet d’un dels membres de la família, que ens lliga i confirma les dades que he anat donant sobre el nom que fins ara eren circumstàncials: el nom de la mare Francisca Pitrel y Hebert de Martínez.

De “P. Martínez” a “Martínez de Hebert”.

Roberto Díaz Pena escrivia, referint-se a “Pedro Martínez de Hebert”, que “empezó a destacar por su labor como miniaturista desde su residencia en Madrid a comienzos de la década de los cincuenta”.[xxxv] En aquest mateix text aporta que la seva relació amb la Casa Reial s’inicia en aquesta època, i que el 5 de juny de 1851 sol·licita ser nomenat Miniaturista de Càmara, favor que li és concedit el dia 11 d’aquell mateix mes. Arran del que havia llegit fins aquest moment, pensava que el seu nom com a miniaturista no podia ser “M. de Hebert”, sinó el seu nom de pila, Pedro Martínez. Aquesta suposició me l’han confirmat des de l’Archivo General de Palacio. La sol·licitud per ser nomenat Miniaturista de Cámara està feta amb el nom Pedro Martínez i concedida a Pedro Martínez, sense que s’anomeni en cap cas el cognom “Hebert”.[xxxvi]

Etiqueta enganxada al revers del retrat de la infanta Isabel de Borbó. ca 1855. Museo Lázaro Galdiano (Madrid)

Fins a dia d’avui no he pogut localitzar cap de les seves miniatures datada originàriament abans de 1855. La primera miniatura datada que es podria atribuir a Pedro Martínez de Hebert l’he localitzat a la col·lecció de miniatures Martínez Lanzas – de las Heras. Es tracta del retrat d’un personatge desconegut amb el seu fill a la falda, pintada a l’aquarel·la sobre paper, signada “P. Martínez” i datada el 1856. Al revers del paper hi ha escrit a llapis “Pedro Martínez de Hebert 1856”.[xxxvii]

Retrat d’un personatge desconegut amb el seu fill a la falda. P. Martínez, 1856. Miniatura pintada al guaix sobre paper. Col·lecció Martínez Lanzas – de las Heras (Tarragona).

La peça que analitza Díaz Pena en el treball citat del Museo Cerralbo, és un retrat fotogràfic il·luminat que representa els germans Antonio i Amelia del Valle Serrano que es conserva en aquest museu de Madrid. Segons la descripció que consta en el catàleg[xxxviii] del Museo Cerralbo, es tracta d’un positiu sobre paper salat, il·luminat amb guaix, que segons sembla, per descripcions anteriors, portava enganxada una etiqueta, avui desapareguda, amb la inscripció “Fotografía realizada por Martínez de Hebert, Miniaturista de S.S. M.M. Caballero de Gracia, 30 y 32 – Madrid”. Està datada per Díaz Pena entre el 1855 i el 1860.

Una altra peça que vull destacar és el retrat de la Infanta Isabel de Borbón que es pot veure exposat al Museo Lázaro Galdiano de Madrid. Seguint les dades que consten al catàleg d’aquest museu,[xxxix] es tracta d’una miniatura de gran format, a cavall d’una pintura a l’oli i un retrat fotogràfic, realitzat amb guaix sobre paper. Aquest retrat està datat cap a 1855. Porta una etiqueta, incompleta, enganxada al suport on es pot llegir “MARTÍNEZ / DE HEBERT / Miniaturista de / Cámara de SS.MM. / […] / Gracia, 30 y 32”.[xl]

Retrat de la infanta Isabel de Borbó. Martínez de Hebert, ca 1855. Guaix sobre paper. Fundación Lázaro Galdiano (Madrid).

Una darrera peça que he pogut detectar en línia, és la que es va subhastar el mes de maig del 2014 a Alcalá Subastas, de Madrid. Tot i que les referències que es feien constar a la descripció de la peça no eren gaire precises, si que hi deia que es tractava d’una fotografia il·luminada, que portava una etiqueta al dors amb la següent inscripció: “Martínez de Hebert, Miniaturista de S.S. M.M. Caballero de Gracia, 30 y 32. Madrid”.[xli] Una altra peça de característiques similars va ser venuda al portal de col·leccionisme Todocolección.

Retrat de Joaquín Gallego Torres. Martínez de Hebert, 1855-1860. Col·lecció particular.

Si exceptuem la miniatura de la col·lecció Martínez Lanzas-de las Heras, les altres ténen en comú dues coses que em cal destacar. En l’etiqueta de les tres el nom és “Martínez de Hebert”, i en les tres el domicili és “Caballero de Gracia, 30 y 32”. Aquesta darrera dada és important, perquè com veurem a la 2a part d’aquest post, a primers de juliol de 1863 va traslladar la seva galeria fotogràfica al número 10 del carrer del Prado, el que ens indica que en cap cas podrien ser datades amb posterioritat. Cap d’aquestes peces està datada originàriament, sino que les tres han estat datades modernament.

(continuarà)[xlii]

[i] Conde de Benazuza, “Noticia sobre la historia de la fotografia, II”. A: La América (Madrid), 1859 octubre 8, p. 14.

[ii] Lee Fontanella. 1981. La historia de la fotografía en España desde sus orígenes hasta 1900. Madrid : El Viso; p. 163.

[iii] Lee Fontanella. Idem, p. [266].

[iv] Juan Pando Despierto. 1986. “Historia de la fotografía en Madrid (1873-1933)”. A: Actas del I Congreso de historia de la fotografía española (1839-1986). Sevilla; p. 246, nota 2.

[v] Publio López Mondejar. 1989. Las fuentes de la memoria. Barcelona: Lunwerg. Vol. 1

[vi] Publio López Mondejar. 1999. Madrid, laberinto de memorias: cien años de fotografía, 1839 – 1936. Barcelona: Lunwerg; p. 35.

[vii] Juan Miguel Sánchez Vigil. 2007. Del daguerrotipo a la Instamatic. Autores, tendencias, instituciones. Gijón: Trea; p. 286.

[viii] Marie-Loup Sougez; Helena Pérez Gallardo. 2009. Diccionario de historia de la fotografia. Madrid: Cátedra; p. 322.

[ix] Roberto Díaz Pena. 2008. “Retrato fotográfico iluminado de Pedro Martínez de Hebert”. Madrid: Museo Cerralbo. [Consultat en línia el 10 de gener de 2015: http://issuu.com/museo.cerralbo/docs/2008_04_retrato_iluminado_martinez_%5D

[x] José Antonio Hernández Latas. 2013. “El monasterio de piedra y los orígenes de la fotografía de paisaje en España”. Zaragoza: Institución Fernando el Católico (CSIC), pp. 81 – 119. [consultat en línia el 10 de gener de 2015: http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/33/42/03hernandezlatas.pdf%5D

[xi] José Antonio Hernández Latas. Op. cit. p. 89.

[xii] José Antonio Hernández Latas. Op. cit. p. 90.

[xiii] Manuel Ossorio y Bernard. 1869. Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX. Madrid. Tomo II, p. 35-36.

[xiv] Catálogo de las obras que componen la Exposición Nacional de Bellas Artes de 1860, abierta en el Ministerio de Fomento. Madrid, 1860; p. 25.

[xv] El Sistema Nacional d’Arxius d’Euskadi ha posat en línia el cens històric (1500 – 1900) dels habitants del territori de l’actual comunitat autònoma recollit en els llibres sacramentals de l’església catòlica. S’han indexat totes les inscripcions de baptismes, casaments i defuncions fins l’any 1900. Es pot consultar a: http://dokuklik.snae.org/sacramentales.php

[xvi] Vull aprofitar per agrair als arxivers/eres de l’Arxiu Històric de la Diòcesi de Donòstia les molèsties que es van prendre per esclarir la qüestió que els hi vaig plantejar, a la que em consta que van dedicar alguns dies. Moltes gràcies.

[xvii] Vull deixar constància del meu agraïment a Begoña Forteza, per l’amabilitat i l’eficàcia amb la que tracta sempre els usuaris de la biblioteca de la RABASJ.

[xviii] Biblioteca-Arxiu de la RABASJ de Barcelona. “Libro que da razón de los Discípulos Matriculados en la Escuela Gratuita de Dibujo establecida en la Real Casa Lonja de la Ciudad de Barcelona a espensas de la Real Junta Particular de Comercio de Cataluña: la qual dió principio el día 23 de Enero de 1775”, i “Matrícula de los discípulos en esta escuela gratuita de nobles artes a espensas de la Junta de Comercio en esta casa Lonja de Barcelona. En primero de Octubre de 1837”.

[xix] Biblioteca-Arxiu de la RABASJ de Barcelona. Llistats d’alumnes dels registres 315.1.1.1, 315.1.2, 315.1.4, 317.1.7, 315.1.8, 315.2.1, 315.2.2, i 315.4.2.

[xx] Com ja feia notar Pilar Vélez a “Els ensenyaments de dibuix de la Junta de Comerç i la indústria de les indianes” (Barcelona Quaderns d’Història, 2011, nº 17, pp. 85-124), la informació d’aquests llibres de matrícula és molt escassa, només el nom i cognom, i la data de la primera matrícula, i si l’alumne es matricula en anys posteriors no hi consta. S’ha de recórrer a altra documentació addicional per veure si l’alumne continua assistint a les classes de l’escola.

[xxi] Vegeu: Reglamento de la Escuela Gratuita de Nobles Artes establecida en la ciudad de Barcelona a expensas de la Junta de Comercio. Dispuesto y mandado observar por la misma, Barcelona, Herederos de Roca, 1839.

[xxii] Familysearch: “España, bautismos, 1502-1940,” index, FamilySearch [(https://familysearch.org/pal:/MM9.1.1/F572-HQS : accessed 24 March 2015), Pedro Martinez Pitrel, 31 Jan 1821; citing , reference ; FHL microfilm 1,332,032.]

[xxiii] Archivo General Diocesano de Valladolid. Llibre de baptismes de la parròquia del Santísimo Salvador (Valladolid), número 10 B, foli 349.

[xxiv] Narciso Alonso Cortés. 1947. El teatro en Valladolid. Siglo XIX. Valladolid: Imprenta Castellana. pp. 8-9. Hi figura com a actor i com a tenor. [Consultat en línia el 4 de març de 2015 a: http://bibliotecadigital.jcyl.es/i18n/consulta/registro.cmd?id=3590%5D

[xxv] El Conciso (Madrid), 6 d’abril de 1814, p. 645. Diario de Madrid (Madrid), 22 de març de 1815, p. 307.

[xxvi] Miguel Ángel Coso Marín; Mercedes Higuera Sánchez-Pardo, y Juan Sanz Ballesteros. 1989. El Teatro Cervantes de Alcalá de Henares 1602-1866. London : Tamesis Books / Ayuntamiento de Alcalá de Henares; p. 172.

[xxvii] Full volant. Pamplona Año 1829. Imprenta de Ramon Domingo. Es trobava a la venda en línia al portal Todocolección per part de la Casa Postal de Madrid, l’1 de març del 2015.

[xxviii] Diario de Barcelona (Barcelona), 16 d’abril de 1835, p. 846.

[xxix] El Constitucional (Barcelona), 9 d’abril de 1843, p. 3.

[xxx] Diario de Barcelona (Barcelona), 31 de març de 1844, pp. 1363-64.

[xxxi] Diario de Barcelona (Barcelona), 13 de març de 1844, pp. 1093-94.

[xxxii] Diario de Barcelona (Barcelona), 14 de març de 1849, p. 1209.

[xxxiii] Arxiu Municipal Administratiu de Barcelona (AMAB). Registre Civil. Defuncions, 1845. Consultat en línia el 10 d’abril de 2015. [FamilySearch (https://familysearch.org/pal:/MM9.3.1/TH-1-9724-23410-66?cc=2015324&wc=98S4-C68:335015101,335015102,335055701 : accessed 10 April 2015), España, Provincia de Barcelona, registros municipales, 1387-1950 > España, Provincia de Barcelona, registros municipales, 1387-1950 > Barcelona > Barcelona > Defunciones 1843-1844, Índice de defunciones 1845-1848, Defunciones 1845 > image 2109 of 2580; archivos municipales, Barcelona [municipal archives, Barcelona].

[xxxiv] Diario Oficial de Avisos de Madrid (Madrid), 24 d’abril de 1877 abril, p. 4.

[xxxv] Roberto Díaz Pena. Op. cit. p. 10.

[xxxvi] Vull deixar constància del meu agraïment a Lorena Martínez, tècnica de referències i difusió del Archivo General de Palacio, per haver-me comprovat aquestes dades. Archivo General de Palacio. Proveedores de la Administración General. Caixa 25269 (abans lligall 5297).

[xxxvii] Col·lecció de miniatures Martínez Lanzas – de las Heras. Tarragona. Vull aprofitar per agrair a Eloy Martínez Lanzas que m’hagi facilitat aquestes dades i que em permeti la reproducció d’aquesta miniatura, inèdita fins ara.

[xxxviii] Museo Cerralbo. Catàleg de la col·lecció. Descripció de la peça: Rebeca C. Recio Martín. [Consultat en línia el 23 de març de 2015: http://ceres.mcu.es/pages/Main%5D

[xxxix] Museo Lázaro Galdiano. Catàleg de la col·lecció. Descripció de la peça: M. Carme Espinosa Martín. [Consultat en línia el 23 de març de 2015: http://database.flg.es/ficha.asp?ID=7531%5D El febrer del 2015 es podia veure exposat a les sales del museu.

[xl] Agraeixo a Carmen Espinosa Martín, conservadora del Museo Lázaro Galdiano, que m’hagi proporcionat la imatge fotogràfica d’aquesta etiqueta.

[xli] Web de la casa de subhastes Alcalá Subastas. [Consultat en línia el 10 de gener de 2015: http://www.alcalasubastas.es/es/localizador%5D

[xlii] La llargada del post m’ha obligat a fer-lo en dues parts. En els propers dies completaré l’article amb la segona part, centrada en la seva activitat com a fotògraf.

Etiquetes: Barcelona, Carte de Visite, cartedevisite, Filipines, fotografia, fotografia antiga, fotografiaantiga, Hebert, Jep Martí, M. de Hebert, Madrid, Martínez Pitrel, Martinez de Hebert, miniaturista, pintor, Salamanca, targeta de visita, Valladolid