La recepció de la daguerreotípia i la fotografia en paper pels científics de la Reial Acadèmia de Ciencies Naturals i Arts de Barcelona (1839 – 1860)*

Jep Martí Baiget

* Una traducció castellana d’aquest text, una mica més breu per ajustar-lo a les normes exigides, va ser presentat a les “I Jornadas sobre investigación en Historia de la Fotografia. 1839-1939: un siglo de fotografía”, celebrades a Saragossa entre el 28 i el 30 d’octubre de 2015. La versió original en català va ser presentada en conferència pública a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, el dia 26 d’abril d’enguany.

Sumari: Perquè l’acadèmic barceloní Pere Felip Monlau es trobava a París el 1839, quan es va fer pública la invenció del daguerreotip; alguna pinzellada sobre l’estat científic de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona en aquells moments, i l’acollida amb la què els acadèmics van rebre el daguerreotip; els assaigs que els acadèmics van fer amb ell, la incorporació del daguerreotip als ensenyaments de les escoles de la Junta de Comerç de Catalunya el 1841, l’ús que se’n va fer com aparell científic en els eclipsis de sol de 1851 i 1860. L’arribada del paper a Barcelona i la substitució del daguerreotip.

Abstract: Why the member of the academy Pedro Felipe Monlau from Barcelona was in exile in Paris during 1839, the year the invention of the daguerrotype was published; something about the scientific reality within the Academy of Natural Sciences and Arts of Barcelona in those times and the reception of the daguerrotype among its members; the studies that were conducted with it, its use in the chemical experiments of the Board of Trade of Catalonia and its use as scientific apparatus during observation of the solar eclipses in 1851 and 1860.

 

Tot i que l’origen de la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts[1] de Barcelona ens porti a l’any 1764 amb el nom inicial de Conferencia Physycomatemática Experimental, agafarem com a punt de partida del nostre relat la institució recuperada a partir de 1833,[2] i en particular des de l’aprovació de la reforma dels seus estatuts el 1836, reforma en la que van participar activament alguns dels nostres protagonistes: Pere Felip Monlau, Marià de la Pau Graells, Agustí Yáñez, Josep Arrau, Tomàs Mer, Josep Roura, etc. Segons aquesta reforma, l’objete de l’Academia era “ilustrarse mutuamente los socios que la componen y promover el estudio y propagación de las ciencias naturales y los progresos de las artes; y á este fin empleará cuantos medios le sujiera su celo”. Per procurar assolir aquest objetiu, l’Acadèmia es va dividir en cinc seccions: Ciencies físico-matemátiques, Ciencies físico-químiques, Història natural, Agricultura i Arts. L’any següent i després de llargs debats, es va aprovar el Reglament Interior, que regulava la relació dels acadèmics amb la institució, el procediment de les sessions, la lectura i discusió de les memòries i propostes dels socis, el funcionament de la biblioteca, l’arxiu, el museu i els gabinets, l’establiment dels ensenyaments[3] propis de l’Acadèmia, i la porteria.

Cal tenir en compte, que el període que avui ens ocupa (1839-1851), coincideix en gran part amb el deseni que va de 1833, la fi de l’absolutisme, a 1843, la caiguda d’Espartero, desenni que alguns historiadors han definit (Fontana, 1988: 245) com “els [anys probablement] més complexos i difícils d’interpretar de la nostra història contemporània”: Primera Guerra Carlista, continus canvis constitucionals (Estatut Reial, 1834; retorn a la Constitució de Cadis, Constitució liberal, 1837; nova Constitució, 1845), la desamortizació eclesiástica, i en particular a Barcelona els continus aldarulls i aixecaments revolucionaris, les conegudes bullangues, entre el 1835 i el 1843, la dictadura del Baró de Meer, i els bombardejos de la ciutat el 1842 i el 1843. Això explica en gran part que l’Acadèmia no passés per un moment especialment brillant, sinó més aviat tot el contrari. Agustí Yáñez, membre de l’Acadèmia des del 1815, i un dels científics barcelonins de més prestigi, escrivia a Pere Felip Monlau a París el 1839: “…yo no puedo contar a V. mas que indolencia y mas indolencia, cuando no verdaderos atrasos. La Academia de Ciencias está casi reducida a la nulidad, y según van las cosas creo que ni Junta pública tendrá en la conclusión del año (…) Los conservadores todo lo tienen invadido y no se contentan con la parte política. Si alguna innovación se hace en cuanto a ciencias, es para ir ácia (sic) atrás, jamás para adelante. Sin embargo, los elementos antiguos hacen su efecto, la masa está preparada; y trabajen cuanto quieran y puedan los apagadores de las luces, estas temprano o tarde se difundirán. La comparación de nuestro actual estado con el de esa [Francia] y demás naciones adelantadas no puede hacer menos que derramar lágrimas al que conserva algo de sangre española en sus venas y en su corazón deseos de la gloria y prosperidad de su desgraciada patria.”[4]

M’interessa situar l’acció en una etapa prèvia a l’arribada del daguerreotip a Barcelona, en la que succeeixen els fets que van portar a Pere Felip Monlau a l’exili. Normalment les històries de la fotografia o les referències biogràfiques es limiten a dir que Monlau era a París com a corresponsal de l’Acadèmia i sembla que això ho expliqui tot.

Pere Felip Monlau i Roca (Barcelona, 1808 – Madrid, 1871)

Des del meu punt de vista, el polifacètic metge Pere Felip Monlau és el personatge clau en l’inici de la nostra història fotogràfica. Per això crec imprescindible detallar els fets básics que el sitúaven a París el 1839, quan es va fer públic a la capital gala l’invent del daguerreotip.

Pere Felip Monlau i Roca durant la seva etapa a Madrid. ca 1865. Ángel Alonso Martínez

Pere Felip Monlau i Roca durant la seva etapa a Madrid. ca 1865. Ángel Alonso Martínez

L’octubre de 1837, dos anys abans de l’arribada del daguerreotip a Barcelona, Monlau formava part de la candidatura constitucional que es presentava a les eleccions a Corts per Barcelona. Uns fets produïts en un dels col·legis electorals de Barcelona van provocar el seu exili. Aquests fets es resumeixen en l’assassinat de Marià Vehils en sortir d’un col·legi electoral, després d’haver exercit el dret de vot. “Tenemos (…) que denunciar á la exacracion pública una tentativa de asesinato cometida a las puertas del salon de la junta electoral del segundo distrito (Magdalenas). El elector Vehils al salir, despues de haber dado su voto, ha sido atrozmente herido y apaleado. Los procedimientos judiciales pondrán seguramente en claro este hecho, y nos revelarán si es hijo de una venganza personal, ó producto de una insensata combinación política.” (El Constitucional, 9/10/1837: 2)

Qui era aquest Vehils? Marià VEHILS era un hisendat i polític conservador que des del seu càrrec a l’ajuntament de Barcelona es va convertir en el principal repressor de les bullangues i perseguidor dels dirigents progressistes, el que el va convertir en un personatge odiat, motiu que se’ns dubte va originar la represàlia que va acabar amb la seva vida (Mestre, 1992 : 1102). Vehils era “la bèstia negra dels progressistes” (Vicens Vives, 1980 : 245).

De l’assassinat de Vehils se’n va acusar els liberals exaltats, i va ser l’excusa perfecta per al capità general de Catalunya, baró de Meer, per a decretar la immediata dissolució de la Milícia Nacional, en mans dels liberals progressistes, i procedir a la detenció d’un nombrós grup de persones afectes a aquest sector, acusades dels desordres que s’havien produït a Barcelona des del 1833 i també de l’assassinat de Vehils. El nom de Pere Felip Monlau, entre altres, coincidia en totes les llistes de les persones buscades.

Uns díes després llegim al diari El Constitucional: “La Milicia nacional ha sido desarmada.- Se han hecho varias capturas.- Entre los capturados se cuentan el primer alcalde constitucional y el tercero, algún individuo de la Diputación de provincia y tres de los redactores de nuestro periódico. ¿Cual es su delito? – La causa lo dirá: el Capitan Jeneral, que ha jurado la Constitucion y tan a menudo la vitorea, sabrá cual es su delito, y será incapaz de cometer injusticias… El cielo se lo demande á los moderados!!!” (El Constitucional, 16/10/1837 : 2) La repressió que va desencadenar l’assassinat de Vehils afectà directament a un mínim de trenta-set homes. El baró de Meer va voler aprofitar la situació per acabar amb els caps dels liberals progressistes. La majoria dels acusats de participar en l’assessinat de Vehils van aconseguir fugir, i la resta van ser deportats (Ghanime, 2013: 49-51).

El disset d’octubre el diari El Constitucional va posar en coneixement dels seus subscriptors que el capità general havia decretat la suspensió del diari, i va continuar suspès fins el mes de juny de 1839. Monlau n’era el director en aquells moments.

elconstitucional_18371017fulleto

Full volant en el que el diari El Constitucional avisa als seus suscriptors de la suspensió del diari per ordre del Capità General.

Però Monlau no va poder ser detingut perquè, segons ens explica en els seus escrits exculpatoris adreçats al baró de Meer i a la Reina Isabel II, no es trobava a casa quan el van anar a detenir: “Fue en la noche del 14 al 15 del próximo pasado octubre, uno de los comisarios del barrio 1º del Cuartel 2º de la ciudad de Barcelona, con una partida de mozos de la escuadra armados, se presentó en mi casa con orden del Capitan Jeneral de Cataluña para prenderme. No me hallaba en mi domicilio por haberme acometido repentínamente la víspera un insulto en casa de un amigo.”[5] És a dir, es va trobar malament. El més provable es que Monlau continués amagat a casa d’algun amic fins que va trobar l’oportunitat d’embarcar-se cap a França.

De fet no coneixem el relat dels fets, però ens pot servir de referència el que li va explicar a Monlau el seu amic Josep Oriol Ronquillo, exiliat a Burdeus pel mateix motiu. Ronquillo conta a Monlau tots els amagatalls que va tenir a Barcelona a casa dels amics fins que el 9 febrer del 1838 va aconseguir embarcar-se i fugir a França.[6]

Monlau va redactar un dietari del seu exili a França. Són onze plecs de paper, en els que va escrivint molt sintèticament, sense gairebé comentaris explicatius, algunes de les coses que feia a França. Hi escrivia una anotació diària. Però aquestes anotacions són del tipus “Escribí a mi esposa”, “Asistí a la Sociedad Frenológica”, “Fuí a las carreras de caballos”, “Fuí a Saint-Denis y vi el Panteon de los reyes de Francia”. És a dir, que ens aporten una informació detallada però molt poc explicitada.

Pàgina del dietari de Monlau, 1837 - 1839. Monestir de la Real. Biblioteca Balear. Fons Pere Felip Monlau

Pàgina del dietari de Monlau, 1837 – 1839. Monestir de la Real. Biblioteca Balear. Fons Pere Felip Monlau

Tot i això, gràcies a aquest dietari podem saber el dia exacte que va fugir i el del seu retorn. Sabem que va visitar Marsella. Que va viatjar fins a Brussel·les. Que va visitar Bordeus. Però no hi ha cap anotació que faci referència al daguerreotip. Explica que va veure “el Fisonotipo” (4/1/1838), i que va anar a veure el Diorama (24/2/1839), un altre dels grans ginys daguerrians.

Monlau escriu en el seu dietari: “Me embarqué en Barcelona el 7 de noviembre de 1837, á las cuatro de la tarde, en el brik de guerra francés Le Volage,[7] capitan Gressieu, de diez cañones y 87 hombres de tripulación.”[8] El seu exili s’allargà fins el mes de setembre de 1839.

La seva primera escala va ser Marsella, on va arreglar la seva situació administrativa al consulat i va obtenir el passaport. A Marsella va anar per feina i en pocs dies va visitar l’observatori, va anar al teatre, a la inauguració de cursos d’obstetrícia, entomologia, anatomia fisiològica, d’arts i oficis, a lliçons d’anatomia, de geografia física, geologia, taxidèrmia, química orgànica i llengua àrab.

Va arribar a París el dotze de desembre. Resseguint el seu dietari, es pot deduir amb facilitat que a França va mantenir una activitat constant, gairebé frenètica. Va veure tot el que aniria a veure qualsevol curiós que visités la capital francesa, museus, esglésies, monuments, però també l’Escola de Medicina, la cambra dels Diputats, la Biblioteca Reial, la Societat Geogràfica, l’hospital de la “Charité”. Assisteix a balls, funcions de teatre, molt teatre, el que ens indica que l’interessa entrar en contacte amb la societat culta i benestant de París, i també assisteix a moltes sessions acadèmiques (Orfila, Magendie, Velpeau, Broussais, Blanqui, Gerdy, Cloquet, Lisfranc, Richard, Becquerel) amb alguns dels professors dels qui Monlau ja havia traduït alguna obra. Assisteix a exàmens públics, oposicions. Visita el Palau de Justícia, la Morgue, el conservatori d’Arts i Oficis, l’Escola de Dret, la Impremta Reial. Assisteix a sessions públiques d’acadèmies científiques. Tot ho detalla en el seu dietari. Però no hi fa cap anotació sobre el daguerreotip.

Arriba a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts la memòria sobre el daguerreotip

El vint-i-quatre de febrer de 1839, la data que consta al final de la primera memòria sobre el daguerreotip que Monlau va enviar des de París a l’Acadèmia, es la data que en el seu diari personal hi anota “Fuí a ver el Diorama”. Aquesta memòria segurament no va arribar a Barcelona fins a finals de març o primers d’abril, tenint en compte que en ella fa referència a l’incendi del Diorama de Daguerre a París, i que aquest es va produir el dia 8 de març de 1839.

El primer dia de febrer de 1839 Monlau anota en en el seu diari: “Escribí á mi esposa, á Mer, á Yañez, á Gaspar”. No he pogut localitzar cap d’aquestes cartes. Tot i així, sí que he pogut llegir la resposta d’Agustí Yáñez. En ella, entre altres coses prou interessants, Yáñez hi escriu: “[…] se resiente la Academia de la marcha general de las cosas, y contribuye a ello el que sucesivamente se ponen fuera de combate los que podrían darla impulso. Camps y Graells en Madrid desempeñando su cátedra, otros ausentes de la ciudad por varios motivos, Llobet ocupado en la biblioteca de Conventos suprimidos de que se esta arreglando en San Juan y varios otros que sirven muy poco: ea aquí el estado de nuestra Academia. Considero con todo que el trabajo de V. sobre el Daguerrotype puede contribuir a que no se extinga del todo la llama, cooperando con los débiles esfuerzos de algunos pocos socios celosos. Vea V. pues de remitirme el escrito que estoy cierto será bien recibido; […]”

yan%cc%83ez

Retrat d’Agustí Yáñez Girona (1789 – 1857), reproduït per Moliné y Albareda. Real Academia Nacional de Farmacia

Sembla fora de dubte que Monlau havia explicat a Yáñez en la carta del dia u de febrer el que a París es comentava sobre la invenció del daguerreotip i la seva intenció d’escriure una memòria per a l’Acadèmia. Possiblement va parlar del daguerreotip en altres cartes adreçades a altres amics -Ronquillo, Bergnes, Mer, Gaspar, i també potser als que el van visitar a París el cinc de febrer, Degollada, Canalejas, Giberga, Jaumar, Monné i Ribot que havien fugit de la deportació cubana a la que havien estat condemnats per les bullangues i l’assassinat de Vehils. Tot i això, el fet que les seves anotacions al seu dietari personal siguin tan sintètiques, no ens permet saber, si va assistir o no a alguna de les exhibicions de Daguerre a París. La seva anotació preferida al diari es “Recorrí la ciudad”. La brevetat de les anotacions fa que pensem que no ho explica tot, però sovint és suficient per donar-nos altres pistes. Hi consta que a París va tenir relació amb Joaquim Hysern.[9] Anota entrevistes amb Hysern el 25 d’agost, el 2 i el 10 de setembre de 1838. Hysern tindrà protagonisme en relació al primer daguerreotip fet a Madrid. Sabem també que va mantenir contactes amb Pere Mata, tot i que pel que sembla degut al fort caràcter d’aquest, la relació no degué ser molt fluïda. En una ocasió Mata li escrivia: “Sin duda estrañareis el recibo de esta carta, tanto mas cuanto una entrevista pudiese haberla evitado. Mas previendo que por mi genio quedaríamos como quedamos la última vez que nos vimos, he preferido escribir la presente”.

Cal tenir present que tot i que Mata i Monlau militaven políticament en el sector progressista, en aquest hi havia constants enfrontaments entre moderats i extremistes, i que ambdós personatges ja havien coincidit i tingut les seves diferències a Barcelona abans d’estar exiliats a París.

El dinou i el vint-i-dos de març de 1839 Monlau va tornar a escriure a Agustí Yáñez, del que podem deduir que en una d’aquestes ocasions li degué enviar el text sobre el daguerreotip. O potser el va enviar a Tomàs Mer en una carta del 20 de març. En qualsevol cas, de l’arribada de la memòria a l’Acadèmia en tenim constància per primera vegada a la Junta General Literària del vint-i-u de maig de 1839, amb l’aprovació del dictamen de la Secció de Ciències Físico-matemàtiques redactat per Tomàs Mer, “con respecto a la cual es de parecer que la Academia puede acordar su lectura en Junta Literaria privada”.

El segon informe que Monlau va enviar a l’Acadèmia, està datat el disset de juny de 1839 i va ser enviat aquest mateix dia des de París a Agustí Yáñez. Pocs díes després va reaparèixer el diari El Constitucional a Barcelona, fent-se càrrec de la redacció fins a primers de novembre Lluís Ferrer.

Monlau va iniciar el retorn de París el quinze d’agost i va desembarcar al port de Barcelona el día dos de setembre. A partir d’aquí els fets s’acceleren. És la part més coneguda de la història. L’Acadèmia va celebrar Junta General Literària el dia sis de novembre. Aquesta va ser la sessió transcendental. Allí s’escolten els arguments de Monlau. Es decideix la compra del daguerreotip al gravador Ramón Alabern i Moles amb el vot favorable de catorze dels vint-i-dos assistents, però amb l’aportació econòmica dels acadèmics.[10] L’endemà, la casa Bianchi anunciava a la premsa de Barcelona la venda d’aparells per fer daguerreotips (El Guardia Nacional, 7/11/1839 : 3). El dia vuit de novembre els tres comissionats per l’Acadèmia, Monlau, Roura i Mer, fan efectiva la compra del daguerreotip a Alabern. Es distribueix a Barcelona un full volant anunciant el programa per al dia deu de novembre de 1839 a la plaça de la Constitució, l’actual Pla de Palau. El compte general de l’assaig públic del daguerreotip verificat aquest dia, dona una idea de la minuciossitat amb la que es van preparar els detalls del moment històric que es va viure.

5_5_1840

Compte de la compra del daguerreotip a Ramon Alabern i de l’assaig del dia 10 de novembre de 1839 a la plaça de la Constitució (actual Pla de Palau). Arxiu RACAB

M’interessa cridar l’atenció sobre la crònica de l’acte publicada l’endemà pel diari El Constitucional, perquè introdueix diferències substancials amb la publicada pel Diario de Barcelona, que és la que sempre s’ha citat en les històries de la fotografia.

Entre la documentació de Monlau que he pogut revisar hi ha un escrit en el que explica la seva participació en la redacció d’aquest diari, i on diu: “A principios de Noviembre entré yo otra vez de Redactor principal (…) Son originales mios casi todos los artículos de fondo y polémica, y varios folletines, á contar desde el 10 de Noviembre”.

La crònica d’El Constitucional ens explica que altres persones rebran aviat un daguerreotip (la càmara). És més que provable que Monlau conegués la intenció de l’arquitecte milanès Giovanni Brocca, establert aleshores a Barcelona, i soci corresponent de l’Acadèmia de Ciències des del 1836, d’adquirir un daguerreotip, provablement a la casa Bianchi, amb el que el disset de novembre farà les seves proves des del moll de Barcelona el pintor Josep Arrau. En la mateixa crònica es menciona que està en premsa la traducció del manual de Daguerre, en referència sens dubte a la de Pere Mata, traducció en la que segurament va tenir alguna cosa a veure el mateix Monlau.

En la intervenció que Monlau va fer a la sessió de la Junta General Literària de l’Acadèmia del dia vint-i-set de novembre de 1839, es fa constar “que en el domingo inmediato se había hecho un ensayo público, y otro después particular para los académicos”. Tenint en compte que estava parlant de la compra del daguerreotip a Ramon Alabern, he d’interpretar que s’està referint a que el dia deu de novembre s’impressionaren dos daguerreotips, i no únicament el que es va sortejar. Tenint en compte aquesta circumstància, de moment podem comptar nou daguerreotips fets a Barcelona, entre els que va fer Ramón Alabern i els de Josep Arrau, entre el deu i el disset de novembre de 1839, i dels quals en tenim constància documental.

curs_alabern

Relació dels alumnes inscrits al primer curs sobre daguerreotip impartit per Ramon Alabern a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona el 1839. Arxiu RACAB

Immediatament després vindrà el primer que es va fer a Madrid pels membres de l’Acadèmia de Ciencies Naturals i Arts de Barcelona, Joan M. Pou, Josep Camps, i Marià de la Pau Graells. Existeix una carta[11] (publicada per García Felguera / Martí, 2014: 32-34) enviada per Graells a Josep Arrau, en la que li desgrana els detalls de l’assaig fet a Madrid el divuit de novembre, i les seves impressions personals. En aquesta carta Graells explica que va ser Joan M. Pou qui es va fer enviar la càmara daguerreotípica des de París per Hysern, i que els preparatius es van fer al domicili de Graells, al carrer Amaniel. Escriu Graells, “Pou ha traducido y publica la memoria de Daguerre”. La carta fa encara més evident que el grup de Barcelona i el de Madrid, tot i les relacions científiques [tots, excepte Alabern, eren membres de l’Acadèmia de Ciències de Barcelona] i d’amistat que mantenien, van operar sense comunicació prèvia. El vint de gener de 1840, Graells va escriure una carta a Eduardo Carreño, a París, en la que li diu: “Desde la publicación del invento Daguerreotípico que mejoras o adelantos se han hecho en este procedimiento singular. Yo tengo uno que he hecho construir aquí y que surte bellísimos efectos; en los papeles españoles habrá V. visto que Pou, Camps y yo fuimos los primeros que ensayamos en España este aparato mágico. No deje V. de darme sobre el cuantas noticias puedan ilustrarme en los trabajos que estoy haciendo ¿A que precio venden en esa las láminas del daguerrotipo?”.[12] No s’acaba d’entendre el perquè Graells el gener de 1940 encara mantingui que el de Madrid va ser el primer daguerreotip fet a Espanya, quan ja hauria d’haver tingut notícia que l’assaig a Barcelona s’havia fet el 10 de novembre.

La daguerreotípia s’incorpora a la càtedra de Química aplicada a les arts (1841)

Després, al llarg de 1840, van venir els assajos del químic Josep Roura, que per les dades que tenim fins avui sembla que serien els més reeixits. Es faria llarg explicar ara i aquí les relacions personals que hi havia entre els membres de l’Acadèmia que van participar en els assaigs amb el daguerreotip en aquests primers mesos. En tot cas les podeu trobar en el treball que vam publicar la doctora María de los Santos García Felguera i jo mateix a finals del 2014 a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, però ja que ara feia referència al químic Josep Roura hi podria afegir algunes dades. A més de ser el químic més reputat que tenia l’Acadèmia –soci des del 1823–, entre 1824 i 1828, Mer, Monlau, Martí, Graells, Hysern i Arrau, -tots ells seran acadèmics- foren alumnes seus a la càtedra de Química aplicada a les arts de l’escola que mantenia la Junta de Comerç de Catalunya. Altres destacats practicants de la fotografia van passar per les seves classes després de 1839: Vicent Rodés, Joan Unal, Gaspar Casulleras. Relato aquestes dades perquè a partir de 1841 Roura va incorporar la daguerreotípia, teoria i pràctica, als estudis de la càtedra de Química aplicada a les arts de la Junta de Comerç.

Josep Roura Estrada, segons un retrat publicat a la Enciclopedia Espasa.

Josep Roura Estrada, segons un retrat publicat a la Enciclopèdia Espasa.

El juliol de 1842 es van fer exàmens públics d’aquesta càtedra, en el transcurs dels quals l’alumne Francesc Domènech Maranges “probará por medio de esperimentos la identidad del flúido calórico y lumínico, y hablando en seguida de los usos de este último para sacar retratos y vistas por medio del daguerreotipo, hará la descripcion de este aparato y sacara un retrato con el mismo.” (Diario de Barcelona, 4/7/1842 : 11). Aquest és un fet especialment rellevant, i no em refereixo a l’examen públic, sinó a la incorporació de la tècnica daguerreotípica als ensenyaments de l’escola de Química, que poc després també impartiria l’escola de Física de la mateixa Junta de Comerç. Aquest retrat que havia de fer Francesc Domènech en el curs de l’examen es va fer així que va acabar l’acte, i l’endemà es va repetir (Diario de Barcelona, 7/9/1842 : 6). Són els primers retrats fotogràfics dels que tenim constància que va fer un membre de l’Acadèmia, tot i que en aquest moment Francesc Domènech encara no ho era. El 1846, el daguerreotip torna a ser present en els exàmens públics de la càtedra dirigida per Roura, i l’any següent també en els de la càtedra de Física que anava a càrrec de Joaquim Balcells, igualment membre de l’Acadèmia.

examenes_publicos_1847

Full publicitari dels exàmens públicos de Física experimental aplicada a les arts de 1847. Biblioteca de Catalunya. Fons de la Junta de Comerç.

Aquests anys 1846 i 1847 són especialment interessants en la relació de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts amb la fotografia. Els fets que ara narraré es basen en dades localitzades darrerament i per tant, fins on arriben els meus coneixements, són inèdites en el que afecta a la història de la fotografia.

El protagonista és el farmacèutic Francesc Domènech Maranges, el mateix que acabem de veure com s’examinava públicament el 1842 fent uns retrats amb el daguerreotip.

El mes d’abril de 1846 es va començar a publicar a Barcelona una revista amb el títol de Boletín Enciclopédico de Nobles Artes, “redactado por una reunión de arquitectos”. Tractava bàsicament d’arquitectura, d’aspectes tècnics i de qüestions legals, i també d’altres arts.

A partir de l’any següent es produeix un gir important en la publicació d’aquesta revista. El mes de març de 1847 la revista inclou a la primera plana un nou apartat titulat “Artes metalúrgicas, químicas, económicas y otras”, i comença amb un article titulat “Acerca el algodón pólvora” que està signat pel Dr. Domènech, farmacèutic.

Francesc Domènech va entrar a l’Acadèmia el mes de maig de 1847, i el mes següent, juny, va veure la llum el primer número d’una revista anomenada Enciclografía de Industria, Artes y Oficios, continuadora del Boletín Enciclopédico de Nobles Artes. Aquesta revista es farà ressò de totes les novetats que es van produínt en el món de la fotografia a partir del mes d’agost, data en que comença la publicació del mètode de Blaquart-Evrard per fer fotografia en paper. A la revista fins hi tot hi consta que els preparats i els parells químics necessaris per portar a terme les innovacions que van publicant, els podran trobar a la farmàcia de Francesc Domènech.[13]

Poc després Domènech oferirà les pàgines de la que hem de considerar la seva revista, la Enciclografía, per a que l’Acadèmia hi publiqui les memòries dels acadèmics, i així es farà durant els anys 1847 i 1848.

En aquests dos anys la Enciclografía va publicar entre el mes d’agost i l’octubre de 1847, “Fotografía sobre papel por M. Blanquart Evrard y E. de Valicourt”, la història i el procediment del daguerreotip entre novembre i desembre del mateix any; notícies més breus sobre els avenços que anunciaven Blanquart Evrard i Becquerel, i sobre la fotografia microscòpica; les novetats en les recerques de Niepce de Saint Victor. El 1851 un procediment fotogràfic sobre paper d’un tal Martín de Viena; la preparació del paper fotogràfic segons Bayard; notícia de la impressió fotogràfica de Blanquart Evrard; el procediment per brunyir les plaques metàl·liques del daguerreotip; fotografia sobre gelatina de Poitevin; preparació de plaques de vidre, etc. Des de l’any 1848 la direcció i l’administració de la revista estava totalment en mans de Francesc Domènech Maranges. Costa de creure que amb tota la informació que Domènech Maranges va publicar a la Enciclografía, ningú hagués fet fotografia sobre paper a Barcelona fins el 1849. Sembla més fàcil pensar que encara no n’hem sabut trobar la informació. El mateix Domènech havia d’haver provat algun dels procediments que va publicar, sobretot si tenim en compte que havia de vendre els preparats químics a la seva farmàcia del número 2 del carrer Unió.

La fotografia en paper arriba a l’Acadèmia

Amb les dades que teníem fins ara, no podem parlar de l’arribada de la fotografia en paper a Barcelona i a l’Acadèmia fins el 1849

Fins avui, les dades disponibles, situen les primeres pràctiques de fotografia en paper a Espanya a València, a finals de 1847, de la ma del fotógraf Pascual Pérez Rodríguez, i la primera notícia de “daguerrotipos en papel” a Barcelona no apareixia fins el quatre de març de 1849 en el Diario de Barcelona.[14] Ara, amb les notícies que sobre la fotografia van anar apareixent a la Enciclografia de Francesc Domènech tenim raons suficients per pensar que si més no, es deuria assajar amb la fotografia en paper a partir del 1847.

Tot i això, encara hem de parlar de que les primeres referències concretes sobre la fotografia en paper a Barcelona són les que afecten a l’advocat Gabriel Coca Negre.[15] “Hemos tenido ocasión de presenciar no sin admiración de nuestra parte la sorprendente innovación que ha introducido el señor D. Gabriel Coca, joven letrado de esta capital y persona de aventajados conocimientos, en el modo de sacar los retratos por medio del daguerreótipo, fijándoles indeleblemente y con una operación que conjuntamente con todos los preparativos que la acompañan, apenas ocupa unos cinco minutos, sobre un papel cual pudiera hacerlo sobre una piedra litográfica, y después, valiéndose del propio papel, como si fuera de una de dichas piedras con el correspondiente dibujo, sacar por medio de una operación sencillisima, dos, cuatro, ocho y más copias del original.” Els assajos de Gabriel Coca arriben a l’Acadèmia de Ciències en la sessió del vint-i-sis d’abril de 1849 presentats per l’acadèmic Francesc Domènech Maranges, ensenyant als presents algunes de les còpies obtingudes per Coca.[16] Fins al moment no s’ha pogut localitzar cap d’aquestes fotografies en paper fetes per Gabriel Coca el 1849.

No em puc estar de relacionar una dada, potser circumstancial, de la comercialització de la fotografia en paper a Barcelona. El dia 7 de juny de 1849 es va inaugurar a Barcelona una exposició organitzada per la “Asociación de Amigos de las Bellas Artes”, a la que hi va concórrer un vell conegut retratista, Enrique Lorichon, hi ho va fer amb “retratos ejecutados […] sobre papel por medio del daguerreotipo”.[17] No m’entretindré en el fet perquè Lorichon era un retratista professional que no tenia, que sapiguem, cap relació amb l’Acadèmia, però resulta que en aquesta estada a Barcelona s’anunciava al pis principal del número 3 del carrer de la Unió, a tocar, doncs, de la farmàcia que Francesc Domènech Maranges tenia al número 2 del mateix carrer. El mes de setembre Lorichon ja anunciava que feia retrats fotogràfics sobre paper. Em semblaria poc creïble que el farmacèutic Domènech Maranges i el retratista Lorichon, amb els negocis a tocar i interessats en el mateix tema, no haguessin tingut cap contacte en relació amb la fotografia en paper, potser fins i tot de causa-efecte.

L’eclipsi de sol de 1851

El 1851, dotze anys després del primer assaig daguerreotípic fet a Barcelona, la relació de l’Acadèmia amb el daguerreotip ha canviat substancialment. Ja no es trata de la curiositat científica per conèixer les noves aplicacions de la fotografia i els avenços que es van produint, sinó d’incorporar-la de manera natural a les observacions científiques que fan els acadèmics. Així el vint-i-vuit de juliol de 1851 s’havia de produir un eclipsi de sol, i l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, conjuntament amb la Universitat de Barcelona i la Societat Filomàtica, acorden formar una comissió científica per a l’observació d’aquell fenomen. L’Acadèmia va designar “a los socios Presas,[18] Llobet, Agell, Dunand, Domènech y Rave”.[19] Es van formar dues estacions per a observar l’eclipsi, una a Montjuïc i l’altra a la Ciutadella, dotades les dues amb tots els aparells necessaris: telescopi, brúixola, fotòmetre, higròmetre, termòmetres, baròmetre, etcètera, i una càmera per fer daguerreotips. El daguerreotip de Montjuïc va ser operat por Andreu Giró Aranols –que va ingressar a l’Acadèmia uns anys més tard, el 1862–, ajudat per Paulí Cabanes (Presas / Maymó / Dunand, 1861: 6), i el de la Ciutadella pel pintor i acadèmic Vicent Rodés,[20] que en aquells moments ocupava la direcció de l’Escola de Dibuix de la Llotja. Hi ha constància que des de Montjuïc es van fer sis daguerreotips, que avui estan desapareguts, i no tenim cap notícia sobre els que havia de fer Rodés des de la Ciutadella. El més provable es que no tingués èxit amb la seva càmara. A la sessió de l’Acadèmia del vint-i-nou d’octubre de 1851, hi consta que l’acadèmic Francesc Domènech Maranges, va oferir a la institució “un cuadro fotográfico con seis vistas tomadas desde Montjuich y bajo su dirección, del eclipse solar del 28 de julio último”.[21] L’astrònom Comas i Solà deia el 1898, en una conferència pronunciada a l’Ateneu Barcelonés que aquests daguerreotips “obran actualmente en poder de la citada academia”. (Torres, 2001 : 175)

L’eclipsi de sol de 1860

Quan vaig començar a redactar aquest article, la meva intenció era tancar-lo amb l’eclipsi de sol de 1851. No obstant això, l’aparició d’unes dades contradictòries sobre la presència o no de fotògrafs en l’expedició de l’Acadèmia a Orpesa per a observar el famós eclipsi de sol del divuit de juliol de 1860, m’obliga a fer una breu referència al tema. En la memòria de l’eclipsi (Presas, 1861 : 5) s’expressa com l’expedició fou acollida amb entusiasme entre alguns amics que es van sumar sumar espontàniament al projecte, tot i que no es va poder convèncer cap fotògraf de Barcelona per acompanyar l’expedició. L’explicació no pot ser més clara: “No pudimos conseguir otro tanto de los fotógrafos á quienes nos dirigimos, pues importando algunos gastos el viaje y teniendo que dejar su clientela por algunos días, no les era posible tomar parte en nuestros trabajos sin quedar perjudicados sus intereses, por cuya razón tuvimos que renunciar, bien á pesar nuestro, á la idea de obtener algunas vistas fotográficas de tan extraordinario y sorprendente fenómeno, así es que durante la total oscuridad debimos confíarlas á la memoria, para dibujarlas luego con la posible aproximacion.” És prou coneguda la presència de José Montserrat al Desert de les Palmes, des d’on va fer vàries vistes fotogràfiques d’aquest eclipsi, i les que va fer Warren de la Rue des de Rivabellosa, i no cal parar-me en elles, tenint en compte el tema de l’article. Només hi volia afegir que a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, hi ha dues plaques de vidre –un negatiu i un positiu– que reprodueixen un quadre que mostra cinc daguerreotips de l’eclipsi del divuit de juliol de 1860, presos pels fotògrafs “Franck y Wigle” des de la muntanya de Montjuïc de Barcelona. L’Acadèmia va comprar aquests daguerreotips. El 1921 els va deixar a l’astrònom Josep Comas i Solá per a ser exhibits a l’Exposició Internacional d’Astronomia celebrada a Barcelona aquell mateix any. Des d’aleshores no se n’ha tingut cap altra notícia.

ctc-smc351c-d0006-sol-neg

Reproducció fotogràfica dels daguerreotips de l’eclipsi solar de 1860 fets per “Franck y Wigle”. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Ref: CTC – SMC351C – D0006 – SOL NEG.

franckywigle

Rebut de “Franck y Wigle” per les vistes de l’eclipsi del 18 de juliol de 1860. Arxiu RACAB. Fons Llorenç Presas

Per concloure aquest article, em permeto relacionar que, amb les dades que tenim fins avui, entre el 1839 i el 1851, van fer daguerreotips un mínim d’onze académics de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona: Joan M. Pou Camps, metge; Marià de la Pau Graells, metge i naturalista; Josep Camps Camps, químic i farmacèutic; Josep Arrau Barba, pintor; Giovanni Brocca, arquitecte; Isidor Angulo d’Agustí, terratinent; Josep Roura Estrada, químic; Joaquim Balcells, físic; Carles Martí, físic; Andreu Giró Aranols, enginyer industrial; Vicent Rodés Àries, pintor; i Francesc Domènech Maranges, metge i farmacèutic. De qui no tenim constància que n’hagués fet mai, és de qui el va portar de París a Barcelona, Pere Felip Monlau i Roca.

 

BIBLIOGRAFIA

–. 1847. Estatutos de la Real Academia de Ciencias Naturales y Artes de Barcelona, Barcelona: Imprenta de A. Brusi.

BAJAC, Quentin. 2011. La invención de la fotografía. La imagen revelada, Barcelona: Blume.

BARCA-SALOM, Francesc. 2009. “Ezequiel Calbet i la mesura de l’eclipsi de 1842”. Actes d’Història de la Ciència i de la Tècnica. Consulta en línia, 23.10.2016: http://www.raco.cat/index.php/ActesHistoria/article/viewFile/246429/330197

FONTANA, Josep. 1988. La fi de l’Antic Règim i la industrialització (1787-1868). Vol. V, VILAR, Pierre (Dir.) Història de Catalunya, Barcelona: Edicions 62.

GARCÍA FELGUERA, María de los Santos; Jep MARTÍ BAIGET. 2014. “Barcelona i la daguerreotípia”, El daguerreotip. L’inici de la fotografia, Barcelona: Arxiu Fotogràfic de Barcelona, pp. 19-79.

GHANIME RODRÍGUEZ, Albert / David CAO COSTOYA. 2013. Antoni Giberga i el liberalisme progressista a Barcelona durant la minoria d’edat d’Isabel II, Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

KURTZ, Gerardo. 2001. “Origen de un medio gráfico y un arte. Antecedentes, inicio y desarrollo de la fotografía en España”. A: Summa Artis. Madrid: Espasa Calpe.

MARTÍNEZ I NÓ, Maria Dolors. 1993. Josep Roura, 1797-1860. Precursor de la química industrial catalana, Barcelona: Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya.

MESTRE Y CAMPI, Jesús (Dir.). 1992. Diccionari d’Història de Catalunya, Barcelona: Edicions 62.

MONLAU Y SALA, José. 1858. Relación de los estudios, grados, méritos, servicios y obras científicas y literarias del Dr. D, Pedro Felipe Monlau, Madrid: Imprenta y Estereotípia de M. Rivadeneyra.

OLLÉ ROMEU, Josep M. 1993-1994. Les Bullangues de Barcelona durant la Primera Guerra Carlina, 1835-1837, Tarragona: El Mèdol.

PRESAS, Lorenzo; Mariano MAYMÓ; Francisco DUNAND. 1861. Eclipse de sol del 18 de julio de 1860 observado en Oropesa por una reunión de catalanes, Barcelona: Imprenta de Joaquín Bosch.

RIEGO, Bernardo. 2000. La introducción de la fotografía en España, Girona: CCG Ediciones.

RIEGO, Bernardo. 2001. La construcción social de la realidad a través de la fotografía y el grabado informativo en la España del siglo XIX, Santander: Universidad de Cantabria.

RONQUILLO, Carlos. 1871. El Dr. D. Pedro Felipe Monlau. Necrología, [Barcelona]

SOUGEZ, Marie-Loup / GARCÍA FELGUERA, Mª de los Santos / PÉREZ GALLARDO, Helena / VEGA, Carmelo. 2009. Historia general de la fotografía. Madrid : Cátedra.

SÁNCHEZ VIGIL, Juan Miguel; KURTZ, Gerardo F.; FONTCUBERTA, Joan; ORTEGA, Isabel. 2001. La fotografía en España de los orígenes al siglo XXI, Madrid: Espasa Calpe.

VICENS VIVES, Jaume / Montserrat LLORENS. 1980. Industrials i polítics (segle XIX), Barcelona: Vicens-Vives.

[1] El seu nom actual és Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Tanmateix en el text utilitzaré sempre el de Real Academia de Ciencias Naturales y Artes de Barcelona, que és el que tenia oficialment entre el 1770 i 1877, o simplement l’Acadèmia.

[2] Al llarg del segle XIX, l’Acadèmia va tenir dos períodes d’inactivitat, entre el 1808 i el 1814, per causa de l’ocupació napoleònica, i del 1824 al 1833, durant el període absolutista de Ferran VII.

[3] El reglament establia les càtedres de matemàtiques pures, ideologia, astronomia, geografia i cronologia, geometria i mecànica pràctiques aplicades a les arts, mecànica teòrica, zoologia i taxidèrmia, mineralogia i geologia, mineria, arquitectura subterrània i geometria descriptiva, economia industrial i filosofia. He de recordar que Barcelona no tenia universitat des del tancament decretat per Felip V en 1715, i que no va ser fins el 1837 quan començà el trasllat de la Universitat de Cervera a Barcelona, culminant el 1842.

[4] Carta d’Agustí Yáñez a Pere Felip Monlau. Totes les referències a la correspondència o a altres documents de Pere Felip Monlau, quan no s’indiqui una altra cosa, estaran tretes de la seva documentació personal conservada a la Biblioteca Balear del Monestir de la Real, a Palma de Mallorca.

[5] L’escrit de Monlau adreçat a la Reina el 20 de desembre de 1837, és, en aquest punt, similar al que va dirigir al Capità General, Baró de Meer, amb data de 17 d’octubre de 1837. Una còpia d’ambdós escrits, manuscrita pel mateix Monlau, es conserva ala Biblioteca del Monestir de la Real. Fons Pere Felip Monlau.

[6] Carta de Josep Oriol Ronquillo a Pere Felip Monlau, 18 de febrer de 1838.

[7] Segons una informació apareguda a la premsa diària (El Guardia Nacional, 26/10/1837 : 4) el bergantí de guerra francès Le Volage va entrar al port de Barcelona el 25 d’octubre de 1837.

[8] Biblioteca Balear del Monestir de la Real (Palma de Mallorca). Fons Pere Felip Monlau. Diari de l’Exili.

[9] Tomàs Mer parla dels encàrrecs “del amigo Hysern”, en una carta adreçada a Monlau el 5 de març de 1839.

[10] La situació econòmica de l’Acadèmia no era pròspera. Cap a finals de 1835 s’havia aprovat una subscripció voluntària de fons per a cobrir el dèficit provocat per la compra de materials científics.

[11] Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB). Fons Josep Arrau i Barba. Correspondència. Carta de Graells a Arrau, 20 de novembre de 1839. AHCB3-284/5D.06.

[12] Archivo del Museo Nacional de Ciencias Naturales – CSIC. Fondo Personal Científico. Mariano de la Paz Graells. ACN0349/005/012.

[13] Enciclografía, juny de 1847, núm. 1.

[14] A Madrid, el periòdic La Esperanza del 8 de febrer de 1849, havia publicat la noticia següent: “El joven pintor don Luís Madrazo, que sé halla pensionado en Roma, ha remitido a su hermano don Federico una estampación daguerreotípica, hecha en papel, que en nada se diferencia de un dibujo ordinario, sino en su mayor exactitud. El brillo que ofusca y ofende en las planchas metálicas, desaparece en estas nuevas estampaciones, que son enteramente mates”.

[15] Gabriel COCA NEGRE (Barcelona, ? – Gràcia, 23 març 1874) Advocat. Va cursar els estudis a les universitats de València i d’Alcalà de Henares (1832-33)(Archivo Histórico Nacional. Universidad de Alcalá. Exp Gabriel Coca). Va ocupar la plaça de jutge de primera instància a Sant Feliu de Llobregat. Va tenir despatx d’advocat a Barcelona i a Madrid. En 1870 el seu nom apareix entre el personal de l’administració de justícia d’Ultramar (Boletín de la Revista General de Legislación y Jurisprudencia, 1870, tom. XXXIII, nº 799, p. 192), on va exercir de fiscal de l’audiència de l’Havana fins el 1881.

[16] RACAB, Llibre d’Actes, 1835-1849, Acta del 26 d’abril de 1849.

[17] Diario de Barcelona (Barcelona), 15 de juny de 1849, p. 2812

[18] El científici Llorenç Presas va ser comissionat per la Universitat de Barcelona per anar a Perpinyà a observar l’eclipsi de sol de juliol de 1842. En aquesta observació de Perpinyà, dirigida per Francesc Aragó, “hi va haver un intent de fer el primer daguerreotip d’aquest fenomen. Va ser un astrònom austríac anomenat G. A. Majocci qui ho va intentar, però sols va ser capaç de captar l’eclipsi parcialment”. (Barca-Salom, 2009 : 33)

[19] RACAB. Llibre d’Actes, 1849-1858, Acta del 10 de juliol de 1851. Top. 3.3.

[20] RACAB. Fons Llorens Presas.

[21] RACAB. Llibre d’Actes, 1849-1858, Acta del 29 d’octubre de 1851.

Anuncis

2 comments

  1. Querido amigo Jep, te envío una gran felicitación y toda mi admiraciøn por los datos tan interesantes que aportas. Has hecho un trabajo magnīfico. No hay duda que Cataluña se sumó con el daguerrotipo a la modernidad científica europea en 1839. ¡Enhorabuena por tu investigación! Bernardo Riego

    • Estimado Bernardo, con solo saber que siempre estais ahí ya tendría satisfacción más que suficiente. Tu felicitación me obliga a seguir el rigor que siempre he admirado en tus obras. Nos vemos en Girona?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: