ROZADA (1859-1938). Un fotògraf singular

[Aquest text va ser publicat originàriament al catàleg de l’exposició “Rozada (1859-1938). Fotògraf, escenògraf, periodista”, que es va presentar al Museu de Valls del 10 de febrer al 26 de març de 2017, i al castell de Santa Coloma de Queralt, del 13 d’agost a l’1 d’octubre de 2017]

Ramon Rozada Suárez (la Coruña, 17 d’abril de 1859 – Santa Coloma de Queralt, 16 de desembre de 1938). Fotògraf. Pintor d’històries. Escenògraf. Decorador. Professor de dibuix. Escultor. Periodista. Dramaturg. Actor. Tramoista. Maquinista de cinema. Operari en el taller del fotògraf Julio Ginés Torres a Tarragona, entre el 1885 i el 1889. Director de la sucursal que aquest fotògraf va obrir a Valls el 1889. Retratista de galeria a Valls entre el 1892 i el 1915, i a Santa Coloma de Queralt entre aquest any i el 1938.

Aquesta podria ser l’entrada sintètica del fotògraf Ramon Rozada en un diccionari de fotògrafs. La seva vida no va ser tan simple. Una certa nebulosa plana sobre els seus orígens. Una infància difícil. El seu temps a Valls va ser políticament molt convuls. A Santa Coloma de Queralt hi va passar l’època de la Mancomunitat de Catalunya, la Dictadura de Primo de Rivera, la Segona República i la Guerra Civil. Rozada es va comportar arreu com un activista cultural i polític permanent. Veiem-ne els trets més destacats.

Els origens i els seus protagonistes

1. El 20 de maig de 1856, un jove anomenat Benigno Martínez Hernández, natural de la població de Serón (Sòria), va ingressar a la caixa de reclutes de Sòria, i al cap de pocs dies va ser destinat al Batallón de Cazadores Ciudad Rodrigo núm. 9. S’incorporà en aquest batalló a la guarnició de la vila d’Olot, i després passà a Barcelona fins a la fi d’aquell mateix any. L’any següent fou ascendit a caporal segon, i el 1858 fou traslladat a la guarnició de Saragossa, des d’on va participar en diferents operacions contra el contraban, fins que el mes d’octubre va entrar a formar part del quadre del seu Batalló a l’escola de tir d’El Pardo, fins a finals d’any. Fou ascendit a caporal primer […]. El maig de 1862 el seu Batalló va ser destinat a Ferrol.[1]

2. Quan el mes de novembre de 1858 arribava a la seva fi, una noia anomenada Clementina Suárez Orjales -potser Horjales-, originària de la població gallega de Viveiro (Lugo), es trobava embarassada. Ella i Ramon Rozada Comesaña, originari de Tui (Pontevedra), decideixen fer una declaració davant d’un escrivà i testimonis a Ribadeo (Lugo), població on residien aleshores, en la qual manifesten que “en su actual estado de solteros, libres y sin impedimento canónico de enlazarse tuvieron actos carnales de que resultó ella embarazada de medio tiempo poco más o menos”.[2] En aquesta declaració ell reconeix com a seu el fill o la filla que Clementina portarà al món, i ella accepta aquest reconeixement i junts li atorguen tots els drets sobre els seus béns presents i futurs. Clementina Suárez i Ramon Rozada (pare) no es van arribar a casar, perquè ell va morir sense temps per fer-ho.

Declaració feta davant d’un escrivà de Ribadeo per Clementina Suárez Orjales i Ramon Rozada Comesaña, reconeixent la paternitat del nadó que ha de nèixer. Arxiu Municipal de Tarragona. Lleves. Expedient personal de Ramon Rozada.

3. El 18 d’abril de 1859, Sebastián Canosa, capellà castrense, va batejar solemnement a l’església parroquial de San Jorge de la Corunya, un nen nascut a les sis de la tarda del dia anterior, fill natural de Clementina Suárez, els avis materns de la qual eren Joaquín Suárez, carrabiner del regne, i Antònia Horjales, difunta. Se li va posar per nom Ramon Joaquín, i va quedar inscrit al llibre sacramental de la parròquia citada com a Ramon Joaquín Suárez.[3]

4. El mes de juliol de 1870, onze anys després del naixement de Ramon Joaquín, Clementina Suárez escrivia en una quartilla la següent declaració: “Ramon Rozada hijo de Ramon Rozada difunto y de su viuda Clementina Suárez. Esta casada en secreto con D. Benigno Martínez, Alférez que fué del 9º Cazadores de Ciudad Rodrigo tubo la desgracia de que quedase desamparada en estas tierras abandonándola por sus caprichos y holvidándose de esta infeliz criatura que desde la tierna edad de 26 meses, lo educó hasta diez años y medio, y llevo 10 meses implorando la caridad para su existencia! – su desgraciada madre de edad de 31 años firmo – Clementina Suárez.”[4]

Declaració de la mare de Ramon Rozada per justificar la petició que fos ingressat a la Casa Provincial de Beneficència de Tarragona. Arxiu Municipal de la Selva del Camp.

5. El 20 de juliol de 1870, l’alcalde de la Selva del Camp, Joan Rabassa, s’adreça a la Diputació Provincial de Tarragona en aquests termes: “Clementina Suárez viuda de Ramón Rozada de esta vecindad desea que su hijo Ramon Rozada y Suárez de diez años de edad sea admitido en la Casa Provincial de Beneficencia, en lo que no debe haber dificultad, puesto que la espresada muger no posee bien de ninguna clase y se ve obligada a implorar la caridad pública para su sustento.” Ramon Rozada Suárez s’havia de presentar a la Casa provincial de Beneficència, amb un ofici datat el 18 d’agost de 1870, que deia: “El portador de este oficio Ramon Rozada y Suarez, hijo de Clementina Suarez, viuda de Ramon Rozada, de diez años de edad, se presenta a V. para su admisión en la Casa provincial de Beneficencia segun acuerdo de la Excma. Diputación de fecha 18 de Agosto último.”[5]

No es conserva l’expedient personal de Ramon Rozada de la Casa Provincial de Beneficència de Tarragona, on s’hauria de recollir la documentació d’ingrés, l’historial de l’estada i la sortida d’aquesta institució. Només en queda la carpeta que contenia aquests documents[6] on hi consta que tenia el número 108, el nom dels pares, que procedia de la Selva i que hi va ingressar el dia 9 de setembre de 1870.[7] També hi consta que va sortir de l’establiment el dia 17 de maig de 1874 a instàncies de sa mare.

6. Mentre Ramon Rozada estava ingressat a Beneficència a Tarragona, la seva mare va gestionar la inscripció del pare al llibre de baptismes de la parròquia de San Jorge de la Corunya. El 6 d’octubre de 1873 el capellà castrense de la Corunya, Manuel Antonio Adanza, va inscriure al marge del foli 115 del llibre de baptismes el reconeixement de Ramon Rozada Comesaña com a pare de Ramon Joaquín Suárez, prenent com a base documental l’acta notarial signada a Ribadeo el dia 30 de novembre de 1858. El document notarial va ser presentat per la muller de José Dorado, escrivà de cambra de l’Audiència territorial de la Corunya.[8]

7. El 16 d’octubre d’aquell mateix any, davant d’Emilio Torrens, jutge municipal suplent del districte de Palau (Barcelona), compareixen Antoni Armadà Francolí, aquest en representació de Benigno Martínez Hernández, tinent del Batalló de Cazadores Ciudad Rodrigo, domiciliat a l’Havana, i Mariana Huguet Gaspar, natural de Barcelona, amb l’objecte de celebrar matrimoni per poders entre aquesta i el representat. Els contraents van manifestar que no havien celebrat matrimoni canònic.[9]

8. Ramon Rozada Suárez va quedar inscrit a la caixa de reclutes de Tarragona a la lleva de 1879 de la pròpia ciutat, amb el número 39, i fou eximit de fer el servei militar: “Ramon Joaquín Rozada Suárez. Para probar la escepción de ser hijo único natural que mantiene a su madre célibe y pobre, acompaña en el espediente que presenta, el acta notarial por la que se reconoció que la prole que diera a luz Clementina Suárez, a la razón embarazada, sería hijo o hija natural de Ramón Rozada y de aquella; la partida de nacimiento del quinto y certificación de la administración económica en la que se consigna que Clementina Suárez no es contribuyente al Estado por concepto alguno. A la vez y por medio de tres testigos que declaran de observación propia y de oidas, justifica que la Clementina Suárez se conserva célibe y no tiene otros hijos. Que ha criado al mozo y le ha educado como a tal hijo natural y que su madre es absolutamente pobre y este la mantiene con su trabajo sin cuyo ausilio no podría subsistir.”[10] Segons consta en el seu expedient, Ramon Rozada estava domiciliat en aquest moment al número 10 del carrer de Sant Fructuós de Tarragona. Al padró d’habitants de 1881 encara consta empadronat en aquesta adreça, i ens diu que la seva professió era la de dependent.[11] En el mateix full d’aquest padró hi ha una anotació que informa que el dia 20 d’octubre d’aquell any, van traslladar la seva residència al tercer pis de la casa número 5 del carrer del Portalet.

Segurament que la formació escolar de Ramon Rozada es deuria limitar a la rebuda a la Casa de Beneficència de Tarragona. Poc, per no dir res, podem aportar a hores d’ara per saber on, quan i amb qui es va formar Ramon Rozada com a fotògraf, i creiem que la seva formació com a dibuixant és la d’un autodidacta. Tenint en compte que, des del 1866, el fotògraf Pere Pallejà tenia obert el seu gabinet fotogràfic al número 2 del carrer de Sant Fructuós de Tarragona, a quatre cases d’on vivia Ramon Rozada, no podem descartar que el seu aprenentatge com a fotògraf l’hagués fet amb Pere Pallejà.

Retrat de Ramon Rozada observant la sensibilització d’un paper fotogràfic col·locat en una premsa de contacte exposada al sol, probablement al terrat de l’estudi de Julio Ginés Torres, a Tarragona. 1880-1884 Positiu digital sense enquadrar fet a partir d’un negatiu. Placa de vidre amb emulsió de gelatinobromur i plata, 9 x 13 cm. [Torres? Rozada? / Arxiu Muncipal de Valls. Fons Rozada]

Tot i això, el seu nom no el trobem associat a la professió de fotògraf fins el 1886, al padró d’habitants de Tarragona d’aquell any.[12] Aleshores estava domiciliat al segon pis del número 5 del carrer del Portalet, i allí hi consta per primera vegada que la seva professió era la de fotògraf. Tenia 27 anys, i la lògica ens fa pensar que l’aprenentatge ja deuria venir d’uns anys abans, segurament de quan treballava de dependent. Es dóna el cas que en aquell mateix padró, al pis del damunt del seu, al tercer, hi estava empadronat Julio Ginés Torres Vivancos, que hi tenia la galeria fotogràfica instal·lada des de l’abril de l’any anterior. Qui era aquest fotògraf?

Julio Ginés Torres Vivancos (Cartagena, 1847 – Reus, 1906)

Tenint en compte la relació d’aquest fotògraf amb Ramon Rozada Suárez, ens sembla que val la pena fer-hi una breu referència. Fa uns anys vàrem deixar escrit que Ramon Rozada havia vingut a Valls de la mà del “fotògraf tarragoní Gabriel Torres”.[13] Les noves dades que avui posem damunt de la taula, ens permeten corregir aquell error i substituir el fotògraf Gabriel Torres per Julio Ginés Torres. No es tracta només d’un canvi de nom, sinó de substituir un professional per un altre. La confusió entre aquests dos fotògrafs, ambdós establerts a Tarragona al segle XIX, s’ha fet evident a les publicacions d’història de la fotografia durant molts anys, degut principalment al cognom Torres, i al fet d’haver utilitzat comercialment durant un temps la inicial del nom: G[abriel] Torres i G[inés] Torres. Gabriel Torres Cáffaro era originari de Palma, Mallorca, i va tenir una galeria fotogràfica oberta a Tarragona entre els anys 1863 i 1874. A partir d’aquest any se’n perd la pista a Tarragona, i el 1877 ja tornava a estar actiu a Palma.[14]

De Julio Ginés Torres Vivancos en sabem que va nèixer a Cartagena el 1847. La primera referència segura que tenim de la seva dedicació a la fotografia és del 1870, any en que estava empadronat a Alacant, al número 20 del carrer Méndez Núñez, on vivia amb el fotògraf francès Julio Planchard Thuille,[15] amb qui podria haver-se format com a fotògraf, tenint en compte que aleshores Torres tenia poc més de 20 anys i Planchard ja superava la cinquantena i portava una llarga vida de retratista.[16] Podria tractar-se també del Torres que en aquesta mateixa època va estar associat amb el fotògraf Juan Almagro a Múrcia, i que poc després va exercir de fotògraf a Dènia (1875-1879). Ens consta que també va fotografiar el palmeral d’Elx en aquests anys setanta.

A Julio Ginés Torres ens el trobem per primera vegada a Tarragona el mes de març de 1879,[17] quan la premsa tarragonina es va fer ressò de l’obertura de la seva primera galeria fotogràfica a la ciutat, situada al tercer pis del número 24 de la plaça de la Font. L’agost de 1881 es va traslladar al primer pis del número 21 del carrer de la Unió,[18] i quatre anys més tard al número 5 del carrer del Portalet.[19] És en aquesta casa on coincidirà amb Ramon Rozada, aquest vivint al segon pis, i aquell al tercer.[20]

Grup d’amics, “Lo Refinall”, fotografiats havent dinat pel fotògraf de Tarragona Julio Ginés Torres. 1880. [Torres / Col·lecció particular]

De fet els noms del fotògraf Julio Ginés Torres i el de Ramon Rozada els hem trobat associats per primera vegada el 1880 en una fotografia que recull un grup d’homes que en acabar de fer un àpat campestre es van fer retratar per aquest fotògraf. Al revers de la fotografia hi ha una inscripció manuscrita en la que es pot llegir “Despues de comer, el dia 23 de mayo de 1880, «Lo Refinall», por el fotógrafo Sr. Torres. Tarragona, 20 Junio / 80, RR -rúbrica-”.[21] Interpretem que aquestes dues erres majúscules són les inicials de Ramon Rozada, tenint en compte que és la persona que està ajaguda davant del carro, i que més endavant va utilitzar aquesta firma en alguns articles periodístics. Sembla lògic pensar, a més, que un dels membres del grup podria ser el fotògraf Julio Ginés Torres, potser el que està dret. Per tant, tot i que no sabem, si Rozada es va formar fotogràficament amb Julio Torres o amb Pere Pallejà, si que podem afirmar que la seva relació amb el primer es remunta gairebé al moment en que aquest fotògraf es va establir a Tarragona.

Julio Ginés Torres va obrir més estudis de fotografia a Tarragona, i el maig de 1889 va inaugurar una sucursal a la propera població de Valls. A Tarragona, el 1890 va traslladar el que tenia al carrer del Portalet a l’entresol del número 36 de la Rambla de Sant Joan. A mitjans de la dècada dels noranta en va obrir un a Reus. Va mantenir oberts els estudis de Reus i Tarragona fins a la seva mort el 1906. A partir d’aquest any en va agafar el relleu el seu fill Ernest Torres Tabart.

Valls, 23 de Maig de 1889

En el recorregut que estem fent amb el fotògraf Rozada, la data més significativa per a la ciutat de Valls és la del 23 de maig de 1889, quan Julio Ginés Torres hi obre al públic una sucursal al número 20 del carrer de la Cort. No era el primer fotògraf que s’instal·lava a la capital de l’Alt Camp amb la intenció de quedar-s’hi, però si que va ser el primer estudi fotogràfic que va aconseguir mantenir-s’hi durant una llarga temporada, més de vint-i-cinc anys.

La galeria va quedar oberta sota la direcció del fotògraf Ramon Rozada, un operari que deuria gaudir de la màxima confiança de Julio Ginés Torres, com ho evidencia el fet que li encarregués la direcció de la sucursal. Des del primer moment, aquesta galeria no es va limitar al retrat d’estudi, sinó que oferia entre els seus serveis ampliacions, reproducció de tota mena d’objectes, retrats de difunts, grups familiars on aquests més desitgessin -el que implicava que el fotògraf havia de desplaçar la càmera fora de l’estudi-, i “encargos para fotografiar casas de campo”, el que podria indicar el grau de coneixement dels hàbits dels vallencs, acostumats a fer vida durant una bona part de l’any a les masies i barracons, per part d’aquests fotògrafs. L’encarregat de la galeria, és a dir Ramon Rozada, s’oferia, a més, per fer gratuïtament retrats de grup als obrers de les fàbriques.[22]

Retrat d’un grup de noies no identificades. Rozada tenia una especial habilitat per col·locar els components dels grups que fotografiava al plató del seu estudi. La manca d’espai l’obligava a atapeir molt el grup, que havia de mantenir un ordre jeràrquic i la postura durant el temps de l’exposició. Original d’època en paper albuminat. Format cabinet. [Rozada / Arxiu Municipal de Valls]

En aquesta època els fotògrafs amb establiment obert a la capital que obrien sucursal en alguna altra població veïna, solien fer-ho per dos motius. D’una banda donar un millor servei a la clientela que ja tenia en aquella població, ja que d’aquesta manera no calia que els clients es desplacessin, però també tenien present que obrir una sucursal era una manera de situar-se en el territori i espantar a altres fotògrafs ambulants de la possibilitat que s’establissin en aquella població veïna o en la seva comarca d’influència, el que significava una clara competència comercial i podia representar la pèrdua d’alguns dels seus clients. Sovint el volum de negoci no donava per a l’establiment de més d’un professional.

Durant el temps en que l’estudi fotogràfic obert a Valls va ser regentat per Torres, aquest va anunciar la venda d’algunes fotografies significatives per a la ciutat, com la de la imatge de la Mare de Déu de la Candela, i la de l’altar major de l’església arxiprestal de Sant Joan. Significatives perquè per primera vegada es posaven a la venda fotografies d’unes festes Decennals de la Candela, i per primera vegada, fins on sabem, es reproduïa fotogràficament la imatge de la Mare de Déu de la Candela. Aquestes fotografies les continuarà comercialitzant Ramon Rozada quan l’estudi ja era seu, i les podem trobar tant amb l’autoria de Torres, com amb la de Rozada. La decoració especial de l’altar major de l’església de Sant Joan d’aquestes festes del 1891 va anar a càrrec “del adornista señor Vilanova”.[23] La decoració de l’altar per les festes de la Candela de 1901 va anar a càrrec de Ramon Rozada.

Dibuix escenogràfic acolorit per al guarniment de l’altar major de l’església de Sant Joan per les festes Decennals de 1901. Reproducció fotogràfica. Arxiu Municipal de Valls.

Julio Ginés Torres va mantenir la galeria fotogràfica de Valls com a sucursal de la casa central de Tarragona fins a principis de 1892. Com acostumava a passar sovint, la sucursal va acabar passant a mans de l’operari. Desconeixem els motius pels quals Torres va traspassar el negoci a Ramon Rozada. No hem pogut localitzar el contracte de compra-venda on possiblement es fessin constar les circumstàncies d’aquest traspàs o, si més no, se’n pogués deduir alguna causa. En qualsevol cas, Ramon Rozada va inaugurar el taller de fotografia de Valls a nom seu el 19 de febrer de 1892.[24] Començava així el seu llarg regnat fotogràfic a Valls que es prolongaria fins a l’obertura de l’establiment del fotògraf Pere Català Pic, el 26 de maig de 1915.[25] Com veurem, poc després Rozada va tancar les portes.

Ramon Rozada va ser el primer fotògraf que va consolidar la seva presència a Valls amb un estudi estable que va mantenir durant més de vint-i-cinc anys. Durant aquest temps va conrear el més ampli ventall temàtic que a l’època podia desenvolupar un fotògraf de galeria. Rozada no va ser només retratista, i l’obra que ens ha arribat fins als nostres dies és una prova prou evident de la seva àmplia i variada producció fotogràfica. Rozada es va dedicar sobretot al retrat personal de galeria -nadons, primera comunió, majoria d’edat, matrimonis, homes, dones, difunts- i també al retrat de grups -escolars, familiars, estudiants, amics o amigues, obrers, professionals-, fets dins i fora de la galeria. Com a retratista és digne d’ésser destacat que des del primer moment va ser conscient que la seva clientela no era, no ho podia ser, de l’alta burgesia urbana. Valls era a finals del segle XIX -tot i la seva indústria tèxtil, d’aiguardents i les adoberies-, una població agrícola, i els seus hàbits i les seves formes de vida eren rurals. Els seus clients seran, doncs, propietaris rurals, menestrals. Poc hi posaran els peus al seu estudi els membres de les grans fortunes locals, com els Moragues o els Baldrich, que preferien fer-se retratar a Tarragona, per Torres o Pallejà, i a Barcelona, en particular a la galeria d’Audouard o de Napoleon. L’estudi de Rozada, doncs, no aparentarà mai interiors de cases nobles o de grans palaus, o jardins sumptuosos, sinó més aviat simularà estances senzilles, amb mobiliari gairebé rústic, interiors d’algun claustre, llocs més en consonància amb el vestit i l’origen social dels retratats.

El període que Rozada va tenir obert l’estudi fotogràfic a Valls li va donar l’oportunitat de fotografiar per primera vegada a la història la iconografia que identifica la ciutat. Entre els seus elements, destaca per damunt de qualsevol altre l’edificació del campanar neogòtic de l’església arxiprestal de Sant Joan. Aquesta de sota podria ser la vista general més antiga que es va fer amb el campanar ja acabat. És la que es va utilitzar per editar la primera postal il·lustrada de Valls a finals del 1900, i podria tractar-se de la mateixa que Rozada va fer a primers de gener de 1898. Positius digitals enquadrats fets a partir de negatius. Placa de vidre amb emulsió de gelatinobromur i plata, 18 x 24 cm. [Rozada / Arxiu Municipal de Valls]

Des del primer moment també es va dedicar al reportatge, a les vistes de la ciutat, a l’activitat festiva i popular, com cap altre fotògraf abans d’ell ho havia practicat a la capital de l’Alt Camp. Podríem anomenar una llarga relació de temes dels que en tenim una clara imatge iconogràfica gràcies a la seva producció fotogràfica: la construcció del campanar de Sant Joan; les instal·lacions del col·legi dels escolapis i grups d’estudiants d’aquest centre escolar; la fàbrica del gas; els castells dels Xiquets de Valls; la primera vinguda de l’Orfeó Català a Valls; processons de rogatives per la pluja; els guarniments dels altars de les Festes Decennals de la Candela; edificis històrics avui desapareguts; la festa d’inauguració del campanar de Sant Joan; les excursions del Club Velocipedista; comparses de Carnaval; fires i mercats; les festes del centenari de la batalla del Pont de Goi; l’Àliga de Valls; les vistes de les primeres postals publicades a Valls, la Mare de Déu de la Candela i la del Lledó, i un llarg etcètera. De fet, la premsa local s’anirà fent ressò de les fotografies singulars que anava mostrant als seus aparadors i de les que posava a la venda, el que és un clar indicador de la novetat que representava. Ens consta que a primer de gener de l’any 1900 va posar a la venda un àlbum amb fotografies de “las principales vistas de cuanto bueno y bello encierra esta ciudad”,[26] àlbum del que fins a la data no n’hem pogut localitzar cap exemplar.

Durant els primers deu anys d’estada a Valls, com a propietari de l’estudi fotogràfic, Ramon Rozada va obtenir els següents ingressos anuals:[27]

1892 entrades 2.789,00
1893 entrades 2.216,05
1894 entrades 1.662,60
1895 entrades 2.254,25
1896 entrades 4.064,25
1897 entrades 3.286,00
1898 entrades 4.035,20
1899 entrades 3.516,30
1900 entrades 3.263,60
1901 entrades 4.212,00
1902 entrades 2.877,55
1903 entrades 4.245,65

No ens és gens fàcil valorar aquestes quantitats, perquè no en coneixem el detall, no sabem les despeses de material que tenia per a l’estudi,[28] i el que ens crida més l’atenció són els alts i baixos, la diferència d’ingressos entre una anualitat i l’altra. Si coneguéssim amb més detall els seus reportatges potser ens seria més fàcil establir algun criteri. Quatre d’aquests anys superen les quatre mil pessetes d’ingressos. El 1896 es va fer una processó de rogatives per demanar la pluja, i d’aquesta en va fer un reportatge que hem vist en diverses cases de Valls. El 1897 es va inaugurar el nou campanar de l’església arxiprestal de Sant Joan de Valls i es va fundar el Club Velocipedista de la localitat, que són temes dels que ens consta que en va fer reportatge, i dels que hem trobat reproduccions en col·leccions de diferents famílies. El 1901, és any de Festes Decennals, i a les acaballes del 1900, la impremta La Catalana va editar la primera col·lecció de postals amb fotografies fetes per Rozada, que podria haver representat també un increment dels ingressos. A finals del 1902 es produeix la visita de l’Orfeó Català a Valls, amb reportatge i edició de postal commemorativa inclosa, els guanys dels quals s’haurien de recollir el 1903, any en que es farà un Carnaval sonat, amb reportatge inclòs de Rozada.

Carnaval. Comparsa del Club Velocipedista formada a l’interior del pati del Quarter de Cavalleria, 1903. [Rozada / Arxiu Municipal de Valls. Fons Ramon Rozada]

Coneixem els preus que aplicava a les còpies fotogràfiques que feia el 1891, però ignorem la quantitat de còpies que en va arribar a fer. Aquell any per sis targetes de visita de cos sencer, cobrava tres pessetes, és a dir dos rals per unitat,[29] i per la mateixa quantitat només amb el bust, quatre pessetes, mentre que per la mateixa quantitat de targetes cabinet de cos sencer, feia pagar sis pessetes, i per les de bust, vuit pessetes. Tot i que els preus no van tenir variacions gaire significatives al llarg dels anys següents, si que van aparèixer formats fotogràfics més variats, i el fotògraf va oferir altres serveis, fet que dificulta, encara més, que es pugui fer una valoració del que representava econòmicament el negoci del fotògraf Rozada, a Valls o a Santa Coloma de Queralt.

Podem tenir en compte alguns factors que haurien pogut contribuir a fer reduir els ingressos de l’estudi fotogràfic de Rozada. El més important és la presència d’altres fotògrafs a la població. A primers de gener de 1903 es va instal·lar al número 157 de la muralla de Sant Antoni el fotògraf José Vicente Roca,[30] que durant aquests anys va fer ambulància per les comarques de Tarragona i Barcelona. Roca va estar a Valls fins al mes d’agost, i des d’aquesta plaça va visitar com a fotògraf ambulant gairebé tots els pobles de la comarca, del que ens en queden mostres significatives de retrats de grups escolars, per exemple. Coincidint amb l’estada de Roca a Valls, també hi va obrir galeria el fotògraf Josep Rius Terés, el primer vallenc conegut que va exercir de retratista professional. Va anunciar l’obertura del seu taller pel dia 8 de febrer de 1903, a l’entresòl del número 10 del carrer de l’Església,[31] que més endavant va traslladar al número 137 del raval de Sant Antoni, on el va tenir obert fins el 1908.[32] Quan Rius va marxar de Valls, Rozada va traslladar el seu estudi del carrer de la Cort a aquesta adreça. Desconeixem amb qui es va formar Rius, però no seria res estrany que hagués fet d’aprenent amb el mateix Rozada abans d’establir-se pel seu compte.

Mentrestant passaven per Valls altres fotògrafs ambulants, com W. Polak o Rafael Mayor. Tot plegat devia representar una forta competència comercial per a Ramon Rozada, que continuava complementant la seva activitat com a fotògraf amb la d’escenògraf, adornista i professor de dibuix. A partir de 1909 va tenir com a competidor al fotògraf i pintor d’origen reusenc Antoni Capdevila, molt relacionat amb els carlins. Tenim notícies que ens el situen a Valls fins, si mes no, el 1913, i a més de fotògraf, feia retrats a l’oli, i també escenografies per al Centre Jaumista.[33]

En qualsevol cas, ens queda el dubte de que els ingressos que hem relacionat abans siguin només els obtinguts per la seva activitat com a fotògraf, perquè es produeix una fluctuació que ens sembla excessiva entre els diferents anys. També podria ser que Rozada hi consignés els ingressos que tenia com a decorador i escenògraf, o per altres activitats que desenvolupava: professor de dibuix, construcció i lloguer de caps grossos, maquinista de cinema, etc. i aquests eren uns ingressos molt més variables i inconstants.

Santa Coloma de Queralt, 12 d’agost de 1915

La vida de fotògraf de Ramon Rozada no es va acabar a Valls, sinó que, com és prou conegut, va continuar a Santa Coloma de Queralt. Fa anys es va publicar,[34] i ens n’havíem fet ressò en alguna altra publicació, que Ramon Rozada havia tancat el seu estudi fotogràfic a Valls el 1914. S’haurà de corregir aquest any i fer cas a una dada que ell mateix va escriure en el seu dietari i que retrassa la seva marxa de Valls fins l’agost de 1915. Escriu Rozada: “Agost, 12.- Salida de Valls para Sta. Coloma de Queralt. Fondos, 45 pts.”[35]

Retrassar la data en que Rozada deixa l’estudi de Valls no és una simple anècdota, perquè afecta un altre fet que s’havia apuntat. Crèiem que l’establiment de Pere Català Pic a Valls era degut al fet que la població s’havia quedat sense cap retratista. En canvi, saber que Rozada no se’n va fins el mes d’agost ens deixa veure que Català va preparar l’obertura de la seva galeria a Valls mesos abans de la marxa de Rozada, sabent que hi tindria competència.

S’havia especulat que Rozada va marxar de Valls com a conseqüència d’un episodi confús que podria tenir a veure amb la reclamació d’un deute a un client d’una certa rellevància. Al llarg del segle XIX hi va haver fotògrafs que per reclamar el deute contret per algun dels seus clients, penjaven el retrat d’aquest cap per avall a l’aparador on mostraven les seves fotografies. Així tothom sabia que aquell no pagava. Una versió oral ens indica que Ramon Rozada hauria fet una cosa similar amb un dels seus clients, però en comptes de penjar el retrat cap per avall, hauria posat a l’aparador el retrat d’un cos femení lleuger de roba amb el cap de la senyora del client en qüestió. Com que pel que sembla el deutor no era un qualsevol, el fet va derivar en picabaralla i la cosa va acabar malament per a Rozada, que com a conseqüència d’això hauria hagut d’emigrar de Valls.[36]

De totes maneres, potser ens caldria valorar altres opcions. El fet que marxés de Valls amb 45 pessetes a la butxaca també podria ser un indicador de que el negoci no li devia rutllar massa bé. Potser l’establiment a Valls de Pere Català Pic, un fotògraf jove, amb empenta, amb noves tècniques i una estètica fotogràfica més moderna, va significar una competència excessiva i difícil d’afrontar per a Rozada, que aleshores ja superava els cinquanta anys amb escreix. Potser també hi van tenir a veure qüestions de politiqueria local, en la qual es va implicar a fons.

Façana de la botiga de la família Rozada a Santa Coloma de Queralt, en la que es venia no només les seves reproduccions fotogràfiques, sinó també models de lletres per brodar, dibuixos, i molts altres objectes. [Rozada / Arxiu Municipal de Valls. Fons Ramon Rozada]

En qualsevol cas, podria molt ben ser que la intenció de Ramon Rozada no fos establir-se a Santa Coloma, sinó continuar camí cap a l’Anoia i explorar les possibilitats comercials de diverses poblacions, abans de decidir quedar-se definitivament en un altre indret. Potser fins i tot tenia la ciutat de Barcelona com a objectiu final. En aquest sentit, és simptomàtic que de Valls se n’anés sol, sense la família. Sabem que poc més de dos mesos després d’haver arribat a Santa Coloma, va fer la seva primera expedició com a fotògraf ambulant, visitant les poblacions de Capellades, on es va quedar fins el quatre de novembre, data en que seguirà cap a Martorell i Esparreguera, on s’hostatjarà a la fonda “Catalana”. El dia quatre de desembre va retornar a Santa Coloma. Dels diners que va fer durant aquests mesos, dues-centes noranta pessetes les va enviar a la seva muller i filles a Valls. Pocs dies després, el dia set de desembre, la família es va traslladar de Valls a Santa Coloma, on va quedar allotjada en una habitació del número 18 del raval dels Capellans, per la qual pagava un lloguer de catorze duros l’any.[37]

El diumenge 12 de desembre el fotògraf s’arriba a retratar fins a la veïna població de Rocafort de Queralt, que aleshores tenia poc més de sis-cents habitants. Rozada resumeix els ingressos que va fer des de l’arribada a Santa Coloma fins a finals d’any, de la següent manera: “En Sta. Coloma, 255 clisés; en Capellades, 10 clisés; en Rocafort, 25 clisés; en Esparraguera, 15 clisés. Fondos a la familia desde Santa Coloma a Valls durante la campaña: 290 pesetas.” Fixem-nos que a Capellades, en dotze dies, només va fer “10 clisés”, i a Esparraguera, en un mes, “15 clisés”. En total va ingressar 762,95 pessetes en quatre mesos i mig de feina. L’any següent, el 1916, ingressarà 1.361 pessetes. Amb aquests ingressos, potser no ens hauria d’estranyar que en el seu dietari, el dia que va arribar a Capellades, a la Posada del Jardín, hi anoti “tall de cunill”, que interpreto com un àpat molt especial.[38]

Taula dels preus de Rozada per als diferents formats fotogràfics i serveis que oferia, 1905 – 1915 [Col·lecció Jaume Tarrés]

Del temps que va estar a Santa Coloma de Queralt, entre el 1915 i el 1929, tenim els següents ingressos:

1915 entrades   762,95

1916 entrades 1.361,00

1920 entrades   633,15
1921 entrades 1.903,85
1922 entrades 2.015,55
1923 entrades 2.699,60
1924 entrades 2.381,95
1925 entrades 2.034,90
1926 entrades 1.931,00
1927 entrades 2.408,35
1928 entrades 1.166,20
1929 entrades 1.506,15

Quan Ramon Rozada va marxar de Valls, Pere Català va quedar com a retratista a la capital de l’Alt Camp fins a principis de la dècada dels trenta. El 1932 va traspassar el seu estudi al fotògraf sabadellenc Agustí Gurí. Ens consta que durant els primers quatre mesos de Gurí com a retratista a Valls, va fer uns ingressos de 941 pessetes, i aquest va escriure[39] a Català demanant-li un relaxament en els pagaments acordats pel traspàs de l’estudi perquè amb aquests ingressos es faria impossible complir amb els terminis acordats. Si extrapolem aquesta quantitat a un any, veiem que Gurí podria haver ingressat el primer any (1932-1933) unes 2.820,- pessetes, que seria una quantitat bastant superior al que ingressava Rozada a Santa Coloma de Queralt, però molt inferior a les previsions que haurien fet a l’hora d’acordar el traspàs amb Pere Català. De tot plegat en podem deduir que els ingressos de Ramon Rozada a Santa Coloma, com a fotògraf, eren més aviat escassos.

Durant els anys que Ramon Rozada va residir a Santa Coloma no va deixar de pensar en trobar feina a Barcelona, i en més d’una ocasió hi va anar a provar sort. El mes de setembre de 1916 hi va fer un primer viatge sense cap mena de resultat. El 1918 hi va tornar, i aquest cop va tenir més sort, entrant a treballar a casa del pintor decorador Fortunat Ferrer, on va tenir feina fins la vigília del dia de Sant Josep de 1919, moment en que va haver de retornar a Santa Coloma per haver-se declarat la vaga general. Ens consta que va tornar a Barcelona el 1923, durant la celebració d’una “Exposición del Mueble”, però no en coneixem més dades.

Sis anys més tard, durant l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, Ramon Rozada decideix viatjar-hi de nou. Era el dia 7 d’agost “a las 6 de la mañana salí en dirección a Barcelona para buscar un destino o bien establecer mi industria artística con el propósito de no entrar jamás en Santa Coloma de Queralt. La única persona que merece mi respeto y estoy sumamente agradecido es Don Magín Casajuanes, banquero del Banco di Roma en España. Salí de Sta. Coloma con 225 pesetas, dejando algunos recibos para el cobro”. Desconeixem els motius d’aquesta sobtada i dràstica decissió. Els fets van ser, però, que va retornar cap a Santa Coloma el dia 13 d’agost, i que al cap de quatre dies la seva filla Clementina moria de part a Santa Coloma, als quaranta-un anys. Podria molt ben ser que l’estat de la seva filla hagués tingut relació amb aquest precipitat retorn. Pocs dies després de la mort de la seva filla, va acordar amb el seu gendre, Miquel Gassol, espòs de l’altra filla, que viurien plegats a la casa que Rozada habitava al número 18 del raval de Miralles.[40]

Autoretrat del fotògraf Ramon Rozada amb el seu nét Ramon Gassol. ca 1925. Positiu digital sense enquadrar fet a partir d’un negatiu sobre placa de vidre amb emulsió de gelatinobromur i plata, 9 x 13 cm. [Arxiu Municipal de Valls. Fons Rozada]

La referència als diners que porta al damunt quan va d’un lloc a un altre, és una constant en el seu dietari. Per ell sabem també que l’ecònom de la parròquia de Santa Coloma, mossèn Lluís Altamira, quan es va produir la mort de la seva filla Clementina, li va lliurar cinquanta pessetes “para cubrir los gastos de entierro, renunciando a cobrar nada absolutamente de lo que pertenecía al clero por la conducción del cadáver y oficio de difuntos. Mi agradecimiento será eterno, para este verdadero apostol y ministro de Nuestro Señor Jesucristo. Tambien se interesó para que los doctores Mullerac [Mullerat?] y X. no cobrasen la operación.”[41] Tot plegat és un indicatiu dels problemes econòmics que passava durant aquest període.

L’activitat fotogràfica de Ramon Rozada a Santa Coloma de Queralt va ser molt similar a la que havia desenvolupat a Valls al llarg de les dècades anteriors. Cal tenir en compte una qüestió important per als fotògrafs. La seva professió i el seu producte, els retrats, no era de primera necessitat per a la població, i per tant la gent només es feia retratar portats per determinades circumstàncies o celebracions especials i sempre en funció de la butxaca de cadascú: el naixement d’un infant, la primera comunió, el casament -a vegades els nuvis junts, a vegades separats, poques vegades en família o amb els convidats-, algun retrat personal els que tenien més diners, algun nounat difunt del que se’n volia conservar el record, algun grup d’amics o amigues, un retrat familiar després d’alguna defunció, i para de comptar. Durant els anys que Rozada va viure a Santa Coloma (1915 – 1938), la població era de poc més de tres mil habitants, mentre que Valls al tombant de segle, tot i trobar-se en regressió demogràfica, superava amb escreix els dotze mil. Amb una simple ullada hi veiem que el volum de negoci potencial que havia tingut a Valls, tot i la competència d’altres fotògrafs, podia quadruplicar el possible de Santa Coloma. Segurament per això, durant els anys que va viure a Santa Coloma va buscar treballs complementaris, fins i tot a Barcelona, que li permetessin una millor estabilitat econòmica.

Santa Coloma de Queralt. Retrat d’una família gitana, coneguda com els Totana. Positiu digital sense enquadrar fet a partir d’un negatiu. Placa de vidre amb emulsió de gelatinobromur i plata, 9 x 13 cm. [Rozada / Associació Cultural Baixa Segarra. Fons Joan Balcells]

Cap a 1922 va començar a treballar de maquinista a la societat L’Estrella. Interpreto com a maquinista del cinema, però segurament també com a maquinista, tramoista, actor i escenògraf del teatre. Aquesta feina li va durar fins el 13 d’abril de 1925, data en que la junta de la societat presidida per Magí Casajuanes li va retirar la confiança.[42] Tot i això hi devia tornar a treballar, perquè ens ha deixat anotat en el seu dietari que entre el 1922 i el 1928, va ingressar de la societat L’Estrella 2.912,80 pessetes. Encara una darrera dada que ens certifica la seva vinculació amb aquesta societat fins a finals de 1932. Escriu Rozada: “El 1er. de Decembre de 1932 una empresa de Cine Sonor va fer la contracta amb la Junta per 10 anys de la sala de teatre, comprometense a donar les funcions [teatrals] anyals reglamentàries en sustitució dels aficionats. La cátedra de declamació, fou disolta, i al mateix temps el maquinista i pintor escenògraf Rozada fou despedit.”[43]

També el 1922 arrenca la seva coneguda col·lecció de caricatures de colomins. Més de cent personatges de Santa Coloma de Queralt dibuixats per Rozada entre aquest any i el 1936, que el 1987 van ser recuperades de l’oblit i publicades per “La Segarra”.[44] Ramon Rozada va continuar fent de fotògraf a Santa Coloma de Queralt fins a la seva mort, esdevinguda de pulmonia, el 16 de desembre de 1938, un mes abans de l’entrada de les tropes faccioses. Pocs dies després d’ell, moria el seu gendre Miquel Gassol. El 9 de juny de 1939, Clotilde, la filla gran de Rozada, i el seu nét, Ramon Gassol, emprenen el camí de Barcelona on els espera una llarga postguerra.

L’edició de postals[45]

Les primeres referències que hem pogut llegir a la premsa local de Valls, a la circulació de les targetes postals il·lustrades, es va publicar a les acaballes del segle XIX, quan ja feia uns anys que aquestes circulaven des de les grans capitals. El 1899 el periòdic vallenc La Actualidad va publicar un article en el que, amb el títol “Tarjetas postales ilustradas”, destacava que “por su pintoresco carácter, tienden de dia en dia a reemplazar las oficiales, pues ofrecen atractivo a los destinatarios y son muy buscadas por los coleccionistas”. A primers de l’any 1900, en una crònica enviada des de París s’escriu que “Las tarjetes ilustradas son como lindos cuadritos que nos recuerdan una fecha, un momento, un paisaje, una moda de salón, la celebridad del día, todo cuanto puede interesar nuestra alma y emocionar nuestros sentidos.[…] Los parisienses han hecho de ellas un verdadero arte, lleno de primores y delicadezas, rindiendo culto a la estética […]”.[46] Tot plegat devia fer obrir els ulls a l’impressor Eduard Castells Oller, propietari de la impremta La Catalana on s’imprimien aquests periòdics, i devia emprendre la iniciativa de fer una primera edició de postals cap a finals d’aquell mateix any. També hi cap la possibilitat que fos el fotògraf Ramon Rozada qui en tingués la iniciativa, convencent l’impressor Eduard Castells. No ho sabem. En qualsevol cas, hem de considerar aquesta data com a molt matinera en l’edició de postals il·lustrades al nostre país, tenint en compte, a més, que estem parlant d’una població de segona fila.

Com acostuma a passar des de fa dos segles, la capital de l’Alt Camp es desvetlla amb la proximitat de les Festes Decennals de la Candela. Les d’aquell 1901 no podien ser diferents, i donem per segur que van jugar un paper determinant en el fet que la primera edició de postals s’iniciés abans d’acabar l’any 1900. A Valls, les Festes Decennals han condicionat i condicionen la vida dels seus vilatans, i molt sovint també les novetats editorials des del segle XIX ençà.

La primera sèrie de postals publicada a Valls va veure la llum a primers de novembre de l’any 1900.[47] L’editor no era altre que Eduard Castells Oller, a la impremta La Catalana, situada al número 21 del carrer de la Cort, a la mateixa casa on tenia l’estudi fotogràfic Ramon Rozada. La número 1 porta estampada una vista de Valls des del Tomb del Balcó; la número 2, una vista de la plaça del Blat plena de gent contemplant com una colla dels Xiquets de Valls carrega un tres de vuit el dia de Sant Joan, i la número 3, el flamant campanar -inaugurat l’octubre de 1897- de l’església de Sant Joan, impressionat des d’una golfa del carrer de l’Escrivania. La crònica del setmanari vallenc que hi fa referència, detalla un fet important per a la nostra història. Les fotografies que s’havien utilitzat per fer els gravats litogràfics estaven fetes per Ramon Rozada. La del castell presenta, a més, la particularitat de que està treta d’un dibuix, que s’hauria fet a partir de “otras dos diversas reproducciones: una dels castells, y otra de la moderna fachada del Ayuntamiento” -inaugurada el 1894. En aquesta mateixa sèrie s’aniràn publicant altres vistes de Valls: el Pati, el passeig dels Caputxins, la Torratxa, el Banc de Valls, la Granja de Doldellops, la façana de l’església de Sant Joan, l’ermita de Sant Llorenç, les rajoles del Roser.

Retrat postmortem d’un infant. El retrat de difunts va ser una pràctica habitual al llarg del segle XIX i bona part del segle XX. Tots els fotògrafs oferien aquest servei, que va tenir una especial importància en el retrat dels nadons. Positiu digital sense enquadrar fet a partir d’un negatiu en placa de vidre, 13 x 18 cm. [Rozada / Arxiu Municipal de Valls. Fons Impremta Castells]

Eduard Castells va continuar publicant sèries de postals en anys successius, la majoria de les quals es feien a partir de les fotografies de Ramon Rozada. Sens dubte la sèrie de postals més divulgada d’aquesta associació professional és la que fa referència a la celebració de les festes del Centenari de la batalla del Pont de Goi i a l’exposició d’antiguitats que es va fer al convent del Carme durant els dies que es va celebrar aquest esdeveniment. No deixa de cridar-nos l’atenció que havent estat Ramon Rozada, des de les pàgines del setmanari L’Escut de Valls -que veurem més endavant-, una de les veus més bel·ligerants contra el fet que la celebració del centenari de la batalla del Pont de Goi s’hagués programat amb un caràcter tan festiu, fos també el fotògraf Ramon Rozada qui l’hagués explotat comercialment.

De fet la relació de Ramon Rozada i Eduard Castells, des del punt de vista polític, va ser una relació plena de turbulències, i fins i tot de violències verbals. Els anys en que Rozada va dirigir el setmanari L’Escut de Valls van coincidir de ple amb els de l’alcaldia d’Indaleci Castells, a qui Rozada considerava un dels principals rivals polítics i gran detractor del moviment autonomista de la Solidaritat Catalana. Eduard Castells era germà de l’Indaleci, i Rozada considerava, i així ho manifestava públicament des de les pàgines del setmanari, que aquest afavoria la impremta del seu germà des de l’ajuntament. Tot i això no deixa de ser xocant veure com l’impressor i el fotògraf es devien entendre perfectament des del punt de vista comercial, com ho demostra el fet que les postals il·lustrades editades per Eduard Castells en aquesta època des de la seva impremta van ser totes obra fotogràfica de Ramon Rozada.

Valls. Vista de la carretera de Montblanc. Aquest negatiu ens proporciones molta informació sobre la manera de treballar de Rozada sobre les plaques de vidre que utilitzava per a l’edició de postals o simplement com a còpies fotogràfiques en paper enganxades sobre suports de cartró gruixut. Hi són molt visibles les marques que Rozada hi va aplicar, inclosa la seva identificació amb una R dins d’un triangle, per publicar-les com a postal il·lustrada. Fixeu-vos que la placa conserva les tires de paper per enquadrar-la, i l’emmascarament del cel, per obtenir per contacte el positiu que veiem a sota. Positiu digital sense enquadrar fet a partir del negatiu en placa de vidre, 13 x 18 cm. Reproducció digital sense enquadrar del negatiu en placa de vidre manipulat per Rozada, 13 x 18 cm. [Rozada / Arxiu Municipal de Valls. Fons Impremta Castells]

Ens cal esmentar també que Rozada va editar la seva pròpia sèrie de postals, amb llegenda impresa, que si tenim en compte els exemplars que avui se’n coneix, deuria ser de tirada curta o no deuria tenir un gran èxit comercial. D’aquesta sèrie, publicada cap a 1908, en coneixem diverses vistes: la plaça de les Escudelles, gràcies a la qual coneixem fotogràficament l’antiga font neoclàssica que hi havia a tocar del carrer de Santa Margarida; una magnífica vista de la plaça de Sant Francesc amb els campanars -Sant Francesc, Sant Antoni, i Sant Joan- perfectament alineats; la plaça de l’Oli. No ens consta que hagués editat postals impreses pel seu compte en cap altra població. Si que va comercialitzar, tant a Valls com a Santa Coloma de Queralt, vistes fotogràfiques i retrats de grup en el format de targeta postal, en alguns casos numerades, en les que Rozada hi estampava el seu nom al davant amb un tampó de cautxú, que hem de considerar com a postals. Desconeixem quantes en va fer amb aquest sistema.

El teatre en la vida de Ramon Rozada

Una de les activitats que va acompanyar a Rozada al llarg de tota la seva vida va ser el teatre, en totes les seves vessants: actor, autor, escenògraf, apuntador, director, maquinista, projectista, tramoista, etc. Per extensió de la seva atracció pel teatre i l’escenografia, també ens el trobem constantment com a decorador d’espais públics, de carrosses, de festes de societat, de locals socials per celebrar-hi balls, de comparses carnavalesques…

Composició fotogràfica dels actors de la Secció de Declamació de l’Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera. A la part baixa, al centre, Ramon Rozada caracteritzat com a retratista. 1884 – 1885 Còpia fotogràfica original en paper albuminat. Gran format. [Torres ? / Arxiu Municipal de Valls]

Les primeres referències que hem trobat sobre l’activitat teatral de Ramon Rozada són, fins i tot, anteriors a les de la seva professió com a fotògraf. La vigília de Sant Josep de 1880 ja ens el trobem com a actor en la representació de la comèdia La Casa tranquila, de Conrad Colomer, al teatre de l’Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera, obtenint “justos aplausos”.[48] Tenint en compte que estava a punt de fer els vint-i-un anys, possiblement ja fes un temps que es mogués en l’entorn de l’agrupació dramàtica de l’Ateneu. A finals de 1880 participarà en la representació de La Esquella de la Torratxa de Serafí Pitarra, on, junt amb els seus companys de repartiment, són considerats “verdaderos actores, mejor que aficionados”.[49] No tenim constància de que durant la seva estada a Tarragona hagués realitzat cap tipus de decorat escenogràfic per al teatre de l’Ateneu o adornaments d’alguna activitat festiva de la històrica societat tarragonina, tot i que no podem descartar que no ho hagués fet.

Escena teatralitzada a l’estudi de Rozada a Valls. El personatge central és Ramon Rozada, encarnant provablement el paper de Llàtzer. 1890 – 1895. Positiu digital sense enquadrar fet a partir d’un negatiu en placa de vidre, 13 x 18 cm. [Rozada / Arxiu Municipal de Valls. Fons Rozada]

Al llarg de la seva vida la vinculació al teatre potser es va fer més evident encara com a pintor escenògraf. Ens ha deixat escrit que va fer escenografies a Valls, Vimbodí, l’Espluga de Francolí, Conesa i Santa Coloma de Queralt. Dissortadament les escenografies teatrals són efímeres, més encara en una època en que estaven basades en decorats i telons pintats sobre paper o roba. Si que s’han conservat alguns apunts, més o menys acabats d’algunes escenografies i decoracions, com el projecte per a la boca de l’escenari del Centre de la Unió Republicana, de Valls, datat el 1901, d’algunes obres de teatre, Jesús que torna, d’Àngel Guimerà, d’alguna màquina per fer efectes especials, l’obra Los dos pilletes, de Pierre Decourcelle,[50] d’una figura d’autòmata que va projectar per al carnaval de Santa Coloma de Queralt de 1928. Un projecte de com s’imaginava que havia de ser el teatre de l’Estrella de Santa Coloma, del 1932, o diferents projectes per al teló de boca d’aquest teatre dels anys 1933 i 1934.

Cap a finals de 1908 el Col·legi dels Germans de Sant Gabriel va construir un teatre en les seves instal·lacions situades entre l’actual carrer Anselm Clavé i el capdavall del passeig de l’Estació, i aquest teatre va ser projectat per Ramon Rozada.[51]

El retrat de grans grups, familiars o d’amics, al defora o a les masies, va ser una pràctica habitual que Rozada va oferir com a fotògraf des de la seva arribada a Valls. Plenament conscient que aquests grups només els podia fotografiar a l’aire lliure, la disposició dels elements no és en absolut fortuïta o producte de l’agrupament espontani de tots els individus que hi participen, sinó que respon a una estudiada posició jeràrquica de totes les persones del clan familiar o del grup d’amics. Família no identificada. Positiu digital sense enquadrar fet a partir d’un negatiu. Placa de vidre amb emulsió de gelatinobromur i plata, 13 x 18 cm. [Rozada / Arxiu Municipal de Valls. Fons Impremta Castells]

És evident, doncs, que no es limità a fer de pintor-escenògraf per a la representació d’obres teatrals, i que la seva obra va molt més enllà. També es va dedicar a decorar façanes, interiors de societats, sales de ball, esglésies, etc. Una relació aproximada dels seus treballs decoratius a Valls, podria ser la següent: Societat Coral Aroma Vallenca, Teatre Principal, Teatre del Col·legi dels Gabriels, Teatre de la Violeta, Teatre Tradicionalista, Cinema Novedades, Centre de la Unió Republicana, Casino Federal, Societat Agrícola, Club Velocipedista, Centre de Lectura, Església de Sant Joan, Església del Lledó, Hospital, i també el guarniment de carrers i places per a les festes majors de barri, com per al carrer de la Cort, el Pati, el carrer de la Carnisseria. En la majoria dels teatres en els quals va treballar hi va pintar o projectar, a més, el teló de boca de l’escenari.

A Santa Coloma de Queralt es va encarregar durant anys de les escenografies de la societat L’Estrella, des de pràcticament la seva arribada a la vila. Si més no entre el 1916 i el 1932 com hem apuntat abans. No es limitava a pintar els decorats, sinó que a més realitzava tot l’attrezzo que es necessitava per a l’escena i la maquinària quan l’obra ho necessitava. El llistat seria inacabable. També a Santa Coloma havia preparat decoracions per al Carnaval dels anys 1928 a 1932.

Com a autor Rozada ens ha deixat una relació de cinquanta-tres obres de teatre. La majoria obres en un acte, comèdies, monòlegs i peces humorístiques, sovint escrites en vers. Em consta que en va estrenar alguna pels grups d’aficionats de la Societat Coral Aroma Vallenca o del Cassinet de Valls, en les que ell mateix pintava els decorats i dirigia.

El periodista

Un personatge tan polifacètic, era difícil que no caigués en la temptació de freqüentar la premsa local. Rozada havia tret el cap en totes les tribunes públiques vinculades amb el món de la cultura. Algunes, com les que el relacionen amb el món de la faràndula, des d’abans que tinguem notícies d’ell com a fotògraf com ja ha quedat anotat. No ens estranya, doncs, que el seu nom o els seus pseudònims apareguin a la premsa local, a la provincial i fins i tot a la general, tot i que en aquests darrers casos com a corresponsal.

La premsa de Valls va ser una tribuna de confrontació política extraordinàriament activa des de finals del segle XIX i fins ben entrat el segle XX, bàsicament entre els partits dinàstics i els republicans. Rozada s’alinearà ideològicament en les files repúblicanes federals. De fet la seva primera inclinació ideològica coneguda, ens el situa en l’òrbita de l’Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera des del 1880,[52] on va ingressar oficialment com a soci el 1885.[53] No tinc referències de que Ramon Rozada hagués participat activament en algun periòdic de Tarragona mentre hi va residir, ni en els de Valls en els primers anys de residència a la ciutat.

La primera dada ens el situa a la redacció de El Porvenir, un periòdic republicà que va veure la llum a Valls el 13 de maig de 1899. No hi hem vist gaires col·laboracions signades, sempre amb el pseudònim Mostaza, però bé podria passar que algunes de les seves aportacions, com les cròniques teatrals, no les hagués signat. De totes maneres la participació de Rozada a El Porvenir no devia tenir una llarga durada, si tenim en compte que els republicans es van escindir i els federals van crear el seu propi portantveu periodístic, amb el nom El Trabajo.

Rozada va formar part de l’equip de redacció del nou setmanari El Trabajo de Valls a partir del 1901, en el que fins i tot el dibuix de la capçalera està signat per ell. Aquest fet em fa pensar que alguna participació deuria tenir en la gestació del periòdic que era subtitulat “Semanari Republicano Federal y Socialista”, el que ens el situa en el sector més esquerranós del republicanisme local de l’època. Al setmanari El Trabajo, Rozada hi va publicar sempre amb el pseudònim “Mostaza”, incloses les cròniques teatrals publicades en les seccions “Des del gallinero” i “Las cosas del teatro”. Només hi he trobat el pseudònim Tayeda en una ocasió, per signar la crònica del Carnaval de 1903, en el que va participar activament. Lúltim número existent d’El Trabajo correspon al 14 de març de 1903.

Al cap de pocs dies de la desaparició d’El Trabajo va fer l’aparició un periòdic comercial de periodicitat semestral. Es deia El Sastre, i era l’organ de la sastreria de Josep Garriga. Perquè l’anomeno aquí? Doncs perquè durant onze anys, de 1903 a 1914, els que corresponen a la primera època d’aquest curiós periòdic, va ser obra exclusiva de Ramon Rozada. Escriu al seu dietari: “Se publicaron 22 números durante 11 años. Todos los originales y dirección corresponde a Ramon Rozada, usando los signónimos (sic) de Mostaza, Taieda, Mianis, Ojales, R.R., B. Palau, Azador, Garriga. El primer número salió el 1º de Abril de 1903. El último, 1º de Octubre 1914. Contrato: un traje cada temporada”.[54] Des del nostre punt de vista aquest és el producte periodístic més reeixit de Ramon Rozada. Tots els seus continguts van adreçats a fer publicitat de la sastreria Garriga i a la divulgació de la moda de cada moment, però amb un permanent i personal toc d’humor, que converteixen cada número en una autèntica obra de creació. Deixava clar en el primer editorial que “Nuestro popósito al publicar el presente periódico, no es combatir en elocuentes, y más ó menos contundentes argumentos, las gestiones gubernativas y políticas de nuestros gobiernos turnantes, ni muchos menos inmiscuirnos en los asuntos municipales, muchas veces combatidos y censurados inconscientemente, y siempre enojosos para nuestras primeras autoridades locales.”, sinó difondre la moda en cada moment: “La moda se impone, y la raza humana tan dividida en creencias y sistemas gubernativos, al presentarse los primeros modelos de la temporada para la confección de trajes, todos, unánimemente todos los mortales, se sienten atraídos por mágica sugestión al deseo de visitar un acreditado establecimiento de modas masculinas y adquirir un traje de temporada según los últimos adelantos del arte sastreril.”[55] Tot i això, no va dubtar ni un moment en barrejar moda i política. Demanant als candidats, quan hi havia eleccions a la vista, que passessin per la sastreria Garriga, i als electors que només votessin els candidats que vestissin segons “la última moda parisien”.

El 29 d’agost de 1908 va veure la llum el setmanari L’Escut de Valls, un periòdic en el que Ramon Rozada hi va tenir un paper gairebé absolut. Creador, propietari, director, redactor. La redaccció i l’administració estava domiciliada a casa seva, on tenia també l’estudi fotogràfic, al número 21 del carrer de la Cort, al llarg d’aquest any, i al número 137 de la muralla de Sant Antoni a partir del mes de febrer de 1909, on havia traslladat l’estudi. Se subtitulava “Periodich Solidari, portaveu de Catalunya i Districte de Valls – Montblanch”. Rozada hi signava els articles amb els pseudònims habituals -Taieda, Mostassa-, però segurament també eren seus els Antino, Reveure i algun altre que encapçalaven cada setmana els articles més punyents. L’Escut de Valls era el portaveu de Solidaritat Catalana a Valls i el seu districte electoral, i defensava les candidatures electorals d’aquest moviment. Es va dedicar des del primer moment a atacar als adversaris polítics, seguidors i redactors del periòdic La Veritat, setmanari catòlic ultraconservador, i als de La Crónica de Valls, encapçalats per Indaleci Castells, que en aquells moments ocupava l’alcaldia vallenca. Contra aquests va mantenir una campanya duríssima a l’entorn de la celebració del centenari de la Batalla del Pont de Goi, celebració impulsada en primera instància per La Veritat, i assumida en tota la seva plenitud per l’ajuntament que encapçalava Indaleci Castells. Considerava Rozada que no s’havia de fer una celebració festiva com la que s’impulsava, sinó de record i homenatge als qui van perdre la batalla i als que hi van deixar la vida.

Ramon Rozada va haver de presentar-se davant del jutge en més d’una ocasió pels escrits considerats calumniosos per alguns dels interpel·lats en el seu setmanari,[56] com els capellans Josep Murià i Josep Térmens, fet que dit sigui de passada, era bastant habitual en la premsa local d’aquella època, tant les calumnies com les visites als jutjats.

Un any després de la seva aparició, L’Escut de Valls estava tocat de mort per falta de recursos econòmics. En un editorial publicat el dia 11 de setembre de 1909, que signava “La Redacció”, i segurament redactat per ell mateix, s’expressava desesperadament davant dels subscriptors demanant que fessin efectiva les quotes pendents, d’altra manera seria impossible “cumplir ab nostres operaris y gastos d’imprempta” i “es veurem precisats (ben a pesar nostre) a deixar de publicar nostre periòdic”, estenent la crida a la junta local de Solidaritat Catalana, societats adherides i “bons patricis de aquesta localitat y districte”. Cal tenir present que el moviment de la Solidaritat Catalana va quedar gairebé liquidat després dels fets de la Setmana Tràgica, el juliol de 1909, i és més que provable que les penúries econòmiques d’aquest setmanari també siguin conseqüència de la nova situació política. En l’editorial que esmentava, es fa una clara al·lusió a la situació de Ramon Rozada: “Nostre director abandonat a les seves febles forces, sense apoi en la tasca pesarosa del periodisme, ha restat durant un any somés a les contrarietats, compromisos, rencors, amenasses y perills, sense que la seua fe, entusiasme y activitat decaigués un sol moment, com ha demostrat palesament presentantse a la lluita legal ab enteresa, serenitat y convicció.”[57] Després de la crida demanant recursos, els catalanistes i els republicans, que mai van tenir com a seu aquest periòdic, van girar l’esquena definitivament al setmanari, que només va trobar algun recolzament entre els carlins. El 18 de desembre de 1909, L’Escut de Valls ja no portava l’afegit al títol de “Periòdic Solidari”, sinó el de “Periòdic popular”. En aquest número i en el següent, que serà l’últim, Ramon Rozada hi signa, com a director, un article titulat “Nostra reivindicació”, que repassa les picabaralles de la política local, a parer seu les culpables de tots els mals que acompanyen la ciutat.

La següent aventura periodística ja no serà a Valls, d’on se’n va anar el 1915 com ja ha quedat dit, sinó a Santa Coloma de Queralt, on el trobem com a director de la revista La Segarra. El primer número porta la data del 16 de gener de 1932, i el text de presentació recull el mateix ideari que ja havia expressat més de vint anys abans a L’Escut de Valls: “La certesa de que venim a satisfer una necessitat temps ha sentida, ens ha mogut a aplegar-nos homes de tots els estaments i idees per a publicar aquest quinzenal. […] Som catalans i, per tant, sentim i pensem en català i tenim fe en els destins de Catalunya. Per a nostra terra tot el nostre afecte i tot el nostre esforç; conscients de que Catalunya no pot esdevenir gran més que sota el règim republicà, som i serem fidels a la República. […] Serem respectuosos amb tothom sense renunciar a una crítica serena i digna […].”[58] Durant els tres anys de vida de la revista, Rozada hi va col·laborar, si més no, durant els dos primers, i entre els seus articles signats, destaquen les cròniques de les singulars visites a Santa Coloma de l’Orfeó Català,[59] i del president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià.[60]

Al llarg de la seva vida Ramon Rozada va fer també de corresponsal en altres periòdics. Recullo en aquest sentit el que ell mateix ens va deixar escrit: “Corresponsal en Valls de El Diario de Tarragona; La Publicidad, de Barna; El Poble Català, de Barna; La Conquista, de Tarragona; La Tralla, de Barna. Corresponsal en Santa Coloma de La Vanguardia”.[61]

Punt i final

Ramon Rozada no és un fotògraf comú. Tot i que va morir el 1938, molt entrat ja el segle XX, la seva obra fotogràfica desprèn més aromes i sensacions del segle XIX que de la nova centúria. Per l’estètica que l’acompanya, pels materials decoratius que utilitza. Retrats ambientats en espais més pròxims a les escenografies teatrals que a l’aparença de cambres sumptuoses. Com és que en els seus retrats d’estudi no hi fa constar mai els seus mèrits com a fotògraf com s’estilava en el darrer terç del segle XIX? Sempre és limita a escriure-hi o estampar-hi amb un tampó, el seu nom i la població: Rozada – Valls, o Rozada – Santa Coloma. Sovint només Rozada. Res més. Els seus cartrons de suport a les fotografies són, en la majoria dels casos, de baixa qualitat. Utilitza uns materials que són més propis dels fotògrafs ambulants, que dels fotògrafs consolidats de forma estable en una població. Recordem que Rozada fa de fotògraf a Valls durant vint-i-sis anys, i a Santa Coloma de Queralt durant vint-i-tres. Els seus retrats, tot i ser pintor escenògraf, molt sovint no ténen telons de fons, amb paisatges o jardins, o interiors nobles. Durant un temps utlitza un teló amb un claustre gòtic. Els cortinatges que fa servir per amagar els racons no són dels que utilitzaven el comú dels fotògrafs. Sovint no arriben a terra. El seu mobiliari és pobre, quatre escorces d’alsina surera, alguna cadira. És habitual trobar-hi plantes naturals. Gairebé mai utilitza catifes per dissimular l’enfustat del terra, i quan ho fa no amaga del tot l’entarimat. Algun cofí a tot estirar quan fa retrats a l’exterior anant d’ambulant. Tot plegat respira com un ambient descuidat. L’estudi fotogràfic és de petites dimensions, i quan els grups són de més de cinc o sis persones ja s’entreveuen les parets laterals, segurament per això sempre retrata els grups familiars a l’exterior.

Fotomuntatge de la autodecapitació d’un militar. ca 1910 Còpia fotogràfica original. Tècnica mixta. Gran format. [Rozada / Col·lecció particular]

Llegint i rellegint les dades que hem pogut recollir sobre la vida i l’activitat professional de Ramon Rozada, no podem deixar de pensar que va tenir una infància duríssima, i que molts anys de la seva vida possiblement tampoc van ser fàcils. Per tota la seva trajectòria, creiem que ens trobem davant d’un personatge franc i obert. Que socialment s’integrava amb facilitat allà on anava, com ho demostra la seva constant participació en activitats socials i col·lectives -premsa, teatre, societats- a Tarragona, a Valls i a Santa Coloma. Que segurament amb els ingressos que anota que va tenir durant els anys que coneixem -anys noranta del segle XIX a Valls, i anys vint, a Santa Coloma-, hauria pogut viure sense problemes econòmics, però que a la vegada es va embarcar en projectes que potser més aviat van ser ruinosos -l’edició del periòdic L’escut de Valls, per exemple-, com ho demostra el fet que confessi que quan va arribar a Santa Coloma només tenia quaranta cinc pessetes.

Malgrat tot, Rozada, és el primer fotògraf que construeix un imaginari de Valls i de Santa Coloma de Queralt per a la memòria col·lectiva dels seus habitants, que ha de perdurar en el temps. La seva estada a la capital de l’Alt Camp va coincidir amb l’enlairament del campanar de l’església arxiprestal de Sant Joan, fet que va comportar un canvi radical en la silueta de la ciutat, a la que encara avui s’identifica amb aquest campanar. D’ell són les primeres vistes de Valls amb el campanar de Sant Joan. És el primer fotògraf que, a Valls, la tècnica li permet retratar els castells dels Xiquets de Valls, una estructura en constant moviment que fins aleshores ben pocs fotògrafs s’havien atrevit a impressionar fotogràficament.[62] Gràcies a Rozada, Valls i Santa Coloma de Queralt, disposen dels primers reportatges fotogràfics que dónen fe gràfica de la vida quotidiana i de l’activitat social i festiva d’aquestes poblacions. Només per aquests motius, Rozada mereix un espai destacat en la memòria històrica d’aquestes dues poblacions, i un lloc en la història de la fotografia de Catalunya.

Valls, 21 de desembre de 2016

Retrat de grup perfectament harmonitzat, on la posició mòbil del cos de l’home trenca una posició que podria ser excessivament estàtica. Els retrats de grup ens mostren perfectament l’espai que ocupava la tarima del plató que Rozada tenia al número 21 del carrer de la Cort de Valls, encaixonada entre dues parets. Còpia fotogràfica en paper albuminat. Gran format. [Rozada / Arxiu Municipal de Valls]

[1] Archivo General Militar de Segovia. Ejército de Tierra. Expedient militar “Hoja de Servicios de Benigno Martínez Hernández”.

[2] Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona (AHCT). Expedients de Quintes, 1878 – 1879. Declaració existent a l’expedient d’exempció de la lleva de 1879 de Ramon Rozada Suárez.

[3] Archivo Eclesiástico del Ejército de Tierra. Madrid. (DIAPER). Llibre sacramental 1972, foli 115r.

[4] Arxiu Municipal de la Selva del Camp. Casa de Beneficència de Tarragona. Ingrès d’expòsits locals. 1861 – 1888.

[5] Arxiu Municipal de la Selva del Camp. Casa de Beneficència de Tarragona. Ingrès d’expòsits locals. 1861 – 1888.

[6] Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona (AHDT). Beneficència.

[7] L’ingrés de Ramon Rozada a la Casa provincial de Beneficència de Tarragona va quedar registrat al Boletín Oficial de la Provincia de Tarragona (Tarragona), 1871 gener 14, p. 2

[8] Archivo Eclesiástico del Ejército de Tierra. Madrid. (DIAPER). Certificat de la inscripció del reconeixement de paternitat. Llibre sacramental 1972, fol. 115r.

[9] Archivo General Militar de Segovia. Ejército de Tierra. Expedient militar “Hoja de Servicios de Benigno Martínez Hernández”.

[10] AHCT. Fons Ajuntament de Tarragona. Expedient d’exempció de la lleva de 1879. Expedients de quintes, 1878-1879.

[11] AHCT. Fons Ajuntament de Tarragona. Padró d’habitants, 1881.

[12] AHCT. Fons Ajuntament de Tarragona. Padró d’habitants, 1886-1890. El full on estan inscrits Clementina Suárez i Ramon Rozada està signat per Juan Álvarez, en absència d’aquests, l’1 de desembre de 1885.

[13] Vegeu Josep MARTÍ BAIGET. 2000. Valls. Una memòria fotogràfica (1845-2000). Valls : Institut d’Estudis Vallencs, p. 23.

[14] Vegeu el directori CLIFFORD, portal dels fotògrafs del segle XIX a Espanya. Consultat en línia el 10 de novembre de 2016: http://www.fotoconnexio.org/clifford/

[15] Arxiu Municipal d’Alacant (AMA). Padró d’habitants, 1870.

[16] A Jules Planchard se li coneix activitat fotogràfica des de la dècada dels cinquanta en diverses ciutats de l’Estat espanyol. Una de les associacions conegudes és la de “Planchard, Torres y Guillem” a Alacant. Vegeu el directori Clifford: http://www.fotoconnexio.org/clifford/

[17] Diario de Tarragona (Tarragona), 1879 març 4, p. 2

[18] Diario de Tarragona (Tarragona), 1881 agost 23, p. 4

[19] Diario de Tarragona (Tarragona), 1885 maig 9, p. 2

[20] AHMT. Padró d’habitants, 1886.

[21] Fotografia original d’època. Paper albuminat. Col. de l’autor.

[22] El Eco de Valls (Valls), 1889 maig 23, p. 1.

[23] El Eco de Valls (Valls), 1891 gener 25, p. 2.

[24] “Rozada. Recordatorio; consultas; fórmulas; direcciones; varios; dedicado a Ramon Gassol Rozada”. Fons Ramon Rozada. Arxiu Municipal de Valls (AMV). El 1915 Ramon Rozada va iniciar una mena de quadern on va anar anotant “una extensa informació de consells: fórmules i notes molt útils per orientarte i de profit en tots los rams d’utilitat pública”, dedicat al seu nét. Més endavant aquestes anotacions les va taslladar a un dietari francès del 1929.

[25] Sobre la trajectòria vital i professional de Pere Català i Pic, vegeu: Pablo GIORI. Pere Català i Pic. Fotografia, publicitat, avantguarda i literatura (1889-1971). Barcelona : Rafael Dalmau, editor, 2016.

[26] El Porvenir (Valls), 1900 gener 13, p. 3.

[27] AMV. Fons Ramon Rozada. “Recordatorio, consultas…”.

[28] Una de les poques despeses que hem trobat anotades per ell, que podria ser de cap a 1915, diu: “Precio de cristales usados (clises) en “El Espejo Catalán” Rambla, Barcelona, 9/13 a 5 pesetas el millar. 13/18 a 15 idem de idem. 18/24 a 24 Idem de idem.” AMV. Fons Ramon Rozada. “Recordatorio, consultas…”.

[29] Quan aquest tipus de retrat, la targeta de visita, es va començar a introduir a Barcelona, a partir del 1858, cada retrat costava quatre rals.

[30] El Porvenir (Valls), 1903 gener 3, p. 2. Al portal Clifford [http://www.fotoconnexio.org/clifford/] se’l situa a la Barceloneta i a Trortosa abans de la fi del segle XIX. Després a l’Ampolla, Tarragona, Valls, el Vendrell i Benicarló.

[31] El Porvenir (Valls), 1903 gener 7, p. 3.

[32] La Crónica de Valls (Valls), 1908 maig 9, p. 3.

[33] Vegeu: La Crónica de Valls (Valls), 1912 gener 27, p. 3, i La Veritat (Valls), 1913 desembre 25, p. 3.

[34] Salvador PALAU RAFECAS. “Ramon Rozada Suárez”, A: Colomins d’ahir. Recull de caricatures. Santa Coloma de Queralt : La Segarra, 1987.

[35] AMV. Fons Ramon Rozada. “Rozada. Recordatorio…”.

[36] Aquest apunt me l’havia explicat en diverses ocasions, amb lleugeres variants, en Pere Català Roca.

[37] AMV. Fons Ramon Rozada. “Rozada. Recordatorio…”.

[38] AMV. Fons Ramon Rozada. “Rozada. Recordatorio…”. Totes aquestes referències i dades concretes d’aquest episodi d’ambulància estan extretes del seu dietari personal.

[39] Arxiu Pere Català. Carta d’Agustí Gurí a Pere Català, 7 agost 1932. Agraeixo aquesta informació al biògraf de Pere Català, Pablo Giori.

[40] AMV. Fons Ramon Rozada. “Rozada. Recordatorio…”. Totes aquestes dades estan extretes del seu dietari personal.

[41] AMV. Fons Ramon Rozada. “Rozada. Recordatorio…”.

[42] AMV. Fons Ramon Rozada. “Rozada. Recordatorio…”. p. 7 i 11.

[43] AMV. Fons Ramon Rozada. “Rozada. Recordatorio…”. p. 47.

[44] Vegeu, Colomins d’ahir. Recull de caricatures. Santa Coloma de Queralt : La Segarra, 1987. Amb un pròleg sobre Rozada de Salvador Palau Rafecas.

[45] Vegeu: Jep MARTÍ. “Notes sobre les primeres postals il·lustrades dels pobles de l’Alt Camp (1900 – 1920)”. La Resclosa (Vila-rodona), núm. 18, 2014. Centre d’Estudis del Gaià.

[46] La Actualidad (Valls), 1900 febrer 2, p. 1-2.

[47] El Progreso Vallense (Valls), 1900 novembre 4, p. 2.

[48] Butlletí El Ateneo Tarraconense de la Clase Obrera (Tarragona), 1880 abril 23, p. 18.

[49] Butlletí El Ateneo Tarraconense de la Clase Obrera (Tarragona), 1880 desembre 15, p. 14.

[50] Aquesta obra va ser representada al Teatre Principal de Valls el dia 26 d’abril de 1902, en sessió de tarda i nit, omplint el teatre les dues funcions. Rozada en va fer la crítica al setmanari El Trabajo, amb el pseudònim Mostaza, i en destacava l’escenografia de Brunet. Ens cal remarcar que d’aquesta obra se’n conserva un apunt escenogràfic de Rozada que representa el pont d’Austerlitz de París on es desenvolupa un dels actes de l’obra, i coincideix amb una escena que ell comenta en aquesta crítica perquè considerava que al teatre els maquinistes no havien solucionat adequadament.

[51] L’Escut de Valls (Valls), 1908 desembre 19, p. 7.

[52] Pel butlletí d’aquesta entitat sabem que el 1880 ja participava en les funcions teatrals que el grup de teatre de l’entitat hi representava. El Ateneo Tarraconense de la Clase Obrera (Tarragona), 1880 desembre 15, p. 14.

[53] “Quedan aprobadas 14 propuestas de socio de número bajo la cuota de 10 reales y se acuerda inscribir como socios de número, libres de pago, á D. Francisco Buixó y á D. Ramón Rosada (sic), ingresando éstos en la sección de declamación.” El Ateneo Tarraconense de la Clase Obrera (Tarragona), 1884 febrer 15, p. 3.

[54] AMV. Fons Ramon Rozada. “Rozada. Recordatorio…”.

[55] El Sastre (Valls), núm. 1, abril de 1903.

[56] Vegeu L’Escut de Valls (Valls), 3 abril 1909, p. 1.

[57] L’Escut de Valls (Valls), 11 setembre 1909. “A nostres llegidors suscriptors”.

[58] La Segarra (Santa Coloma de Queralt), 16 gener 1932. “Presentació”.

[59] “L’Orfeó Català a Santa Coloma”. La Segarra (Santa Coloma de Queralt), 21 maig 1932.

[60] “El president de Catalunya a la nostra vila”. La Segarra (Santa Coloma de Queralt), 2 juliol 1932.

[61] AMV. Fons Ramon Rozada. “Rozada. Recordatorio…”.

[62] Sobre la representació gràfica dels Xiquets de Valls, quan es va presentar el cartell de les Festes Decennals de 1901, la premsa local, remarcava: “Ayer fué expuesto el cartel anunciador de las fiestas. Es de gran tamaño y tirado á varias tintas. En él figura un ángel, hermosa figura decorativa, de gusto modernista, dando incienso á la Virgen, y los Xiquets de Valls levantando el tres de vuit en la plaza de la Libertad. Por cierto que se recomienda el castell por su exactitud. Hasta hace poco en carteles é ilustraciones veíamos dibujos que no daban idea del natural, por tener idea falsa de dichos ejercicios el dibujante, mas desde que el señor Rozada tomó una instantánea que por medio del fotograbado ha divulgado la imprenta del Sr. Castells, toda reproducción aparece fiel y exacta. [el subratllat és nostre] Los carteles han sido tirados en los talleres de los señores Henrich y Cª, de Barcelona, habiendo sido dibujados por el señor Brunet, conforme á un boceto del joven compatricio don Bautista Roca. Conste que son dichos carteles los mejores y más artísticos que se han visto en esta provincia.” La Actualidad (Valls), 20 gener 1901, p. 2.

Anuncis

11 comments

  1. Norbert Tomàs

    Un treball magnífic!

  2. Jaume Massó Carballido

    Molt interessant. Moltes gràcies!

  3. Muchas gracias, un trabajo bien documentado, una pena que sea excepción en estos tiempos. Enhorabuena!

  4. M.Mercè Riera

    Molt interessant i molt ben documentat

  5. Francesc Quílez Corella

    Moltes felicitats. Un article excel·lent!

  6. Francesc Olivé

    “Rozada, el primer fotògraf que construeix un imaginari de Valls… per a la memòria col·lectiva dels seus habitants”,
    Enhorabona Jep, per aquest treball excel·lent !

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: