Comandant “Panxeta” al camp de batalla / Manuel Martí i la seva esposa al taller fotogràfic. Primeres llums

Jep Martí, investigador en historia de la fotografia.^[1]

 

Per evitar que el títol de la present comunicació pugui portar a confondre sobre el seu contingut, m’avanço a dir que no és la meva intenció escriure sobre carlisme i fotografia, ni sobre la representació gràfica de les guerres carlistes, ni sobre el retrat fotogràfic de les personalitats del carlisme, tot i que reconec que tots ells són temes que poden donar molt de si i molt atractius per als investigadors, però que altres historiadors ja han tractat amb molt més encert del que ho podria fer jo.^[2] La meva intenció és molt més modesta, i es limita a aportar algunes dades que em permeten posar damunt de la taula el nom d’un fotògraf que presenta característiques prou significatives, com a militar i com a retratista, com per tenir-lo en compte en la història de la fotografia catalana i espanyola del segle XIX.

La seva activitat com a fotògraf l’hem de situar en una zona geogràfica on la fotografia va penetrar i estendre relativament tard —el sud de les comarques de Tarragona i les comarques interiors de Castelló. El seu nom, a més, el podem vincular a un dels grans estudis de retrat del segle XIX barceloní.

Es deia Manuel Martí Centelles (o Sentelles), i amb la sola lectura del seu nom ja situem el nostre protagonista en l’òrbita familiar d’un dels grans fotògrafs que van operar a Barcelona des de finals de la dècada dels cinquanta del segle XIX i fins els primers anys del segle XX. Em refereixo, òbviament, a Joan Martí Centelles (Rafael TORRELLA / David IGLESIAS; 2008).

A l’esquerra, Manuel Martí Centelles (a) Panxeta, amb uniforme de l’exèrcit carlista, retratat a l’estudi del seu germà Joan Martí, a Barcelona, ca. 1875. Álbum Histórico del Carlismo, p. 207. A la dreta, militar carlí no identificat, retratat al mateix estudi, amb el plató pràcticament idèntic. Imatges fotogràfiques facilitades per Isidre Rius.

En el cas que ens ocupa, coneixem molts més detalls de la seva carrera militar que de la seva dedicació a la fotografia. De fet, la vida de Manuel Martí Centelles és la d’un militar (Fig. 1)^[3] i no pas la d’un retratista. La seva carrera al servei dels pretendents carlistes a la corona d’Espanya s’allarga durant més de quaranta anys, els que van de 1834 a 1875. Segons el seu relat,^[4] va ingressar a les files carlistes el dia 16 d’agost de 1834, quan tenia poc més de tretze anys. Va ser nomenat cadet aquell mateix dia. Va participar a les tres Guerres Carlistes del Llevant peninsular, i en bona part les va viure prop de la seva terra, en l’entorn del Maestrat, l’Aragó i Catalunya.

Manuel Martí Centelles^[5] va nèixer a l’Alcora, un poble de Castelló, capital de la comarca de l’Alcalatén, el dia 31 de juliol de 1821. Va ser el segon fill del matrimoni format per Manuel Martí, llaurador, i Teresa Sentelles. L’havia precedit la seva germana Teresa, nascuda el 22 de novembre de 1818, i el van seguir Francisca, l’1 d’abril de 1824; Antònia, el 19 d’octubre de 1826; Maria, el 8 d’octubre de 1829; i Joan, nascut el 6 de maig de 1832. Poc després del naixement d’aquest, la família va traslladar el seu domicili a la ciutat de València,^[6] on residia quan, el 1834, Manuel va entrar a l’exèrcit carlista.

El nom del germà gran eixampla els camins d’una nissaga de fotògrafs que, de moment, podem configurar amb els dos germans, l’esposa d’en Manuel Martí, i el fill d’en Joan, Joan Martí Corrons, qui es va fer càrrec de la galeria fotogràfica a la mort del seu pare, el 1902, fins el 1909 any en el que tot sembla indicar que l’empresa va fer fallida.^[7]

El que més impressiona de la vida d’en Manuel Martí és la seva carrera militar al servei dels pretendents carlistes a la corona d’Espanya. Més de quaranta anys de fidelitat. Els que van del 1834 al 1876. Segons el seu propi relat,^[8] va ingressar a les files carlistes el dia 16 d’agost de 1834, amb poc més de tretze anys, essent nomenat cadet el mateix dia que hi va ingressar. Va participar, doncs, en les tres carlinades del Llevant peninsular. Podríem dir que en gran part les va viure prop de la seva terra, en l’entorn del Maestrat, però també a l’Aragó i al principat de Catalunya.

Manuel Martí va servir a les ordres del llegendari general Ramon Cabrera durant la primera Guerra Carlina, i el 21 de març de 1839 va ser nomenat alferes i destinat a l’estat major de Cabrera a Morella, on va romandre fins a la fi de la guerra. “Estuvo en todas las acciones que dió el Excmo. Sor. Capitan General D. Ramon Cabrera y no se separó nunca de su lado incluso en la emigración”.

Retrat del general carlista Ramon Cabrera Griñó, comte de Morella. Daguerreotip acolorit. 1852, Londres. [William E. Kilburn / Museo del Ejército (Toledo)]

El 6 de juliol de 1840 es va exiliar a França, residint a París fins el 1847, any en el que va tornar a Catalunya a les ordres del general Joan Castells i Rossell, qui el va nomenar tinent per la seva actuació a l’acció de Monistrol de Montserrat. Sembla que va ser fet presoner a Castellfollit de Boix el 1849, i en circumstàncies que ens són desconegudes degué exiliar-se de nou a França a la fi de la Guerra dels Matiners (1846-1849). El 1850 va ser nomenat capità pel comte de Montemolin.^[9] L’octubre de 1855 va participar en una nova incursió armada a les ordres de Rafael Tristany i Josep Borges, en l’exitosa acció de Comiols, on va ser anorreada una columna liberal comanada pel coronel López Clarós, de resultes de la qual va ser nomenat comandant. Malgrat tot, cap a finals d’any es va haver de refugiar altre cop a França, on segons el seu relat va romandre fins el dia 1 de juny de 1872.

Manuel Martí narra que durant aquests disset anys,^[10] entre 1855 i 1872, va estar “empleado siempre en Casas de Comision inclusa la de D. Hermenegildo Ceballos, General del Ejército de D. Carlos. Tambien estuvo al servicio de la Emperatriz de los Frances (sic) por espacio de 4 años. En 1868, entró al servicio particular de D. Carlos de Borbon y de Austria^[11] hasta el dia 19 de Mayo [de 1872], que se le dió orden de ir á España con el General D. Rafael Tristany con el empleo de Teniente Coronel. […] Entró en España por Cataluña el dia primero de Junio del año 1872, á las órdenes de D. Rafael Tristany”. Se li va donar el comandament del batalló Barcelona participant en les accions de Berga, Alpens, Igualada i Olot, on fou nomenat coronel per Alfons de Borbó i d’Àustria. Maria de les Neus de Bragança, esposa d’Alfons de Borbó, relata a les seves memòries que a l’acció d’Igualada, que s’esdevingué els dies 16 i 17 de juliol de 1873, “entre los heridos se hallaba el teniente coronel don Manuel Martí (a) Pancheta, que se distinguió mucho en el asalto” (Braganza, 1935: I, 296)

Retrat del general Rafael Tristany. [Atelier Nadar / Font gallica.bnf.fr / BnF]

A finals de juliol de 1873, la premsa de Barcelona es va fer ressò de la mort de Manuel Martí. De fet, en un primer moment es va creure que el mort era el general Francesc Savalls, en aquesta creença pel fet “de haberse celebrado unos suntuosos funerales en sufragio del alma de un cabecilla notable”,^[12] fet que el mateix diari desmentia, per afirmar tot seguit que el difunt era “un tal Marti conocido por Pancheta, ayudante de Miret”. L’endemà, el mateix periòdic, hi afegia les següents dades: “En un escrito que tenemos a la vista se nos dice que el cabecilla Marti (a) Pancheta, á quién los carlistas han hecho suntuosos funerales, fué ya cabecilla durante la guerra civil, es hermano de una persona muy conocida en esta ciudad [Barcelona], y fué retratista en Tortosa y Segorbe”.^[13] Evidentment la notícia de la seva mort no era certa, però aporta unes dades molt interessants sobre la seva activitat com a retratista. D’una banda el fa germà d’una persona destacada de Barcelona, que no pot ser altra que el fotògraf Joan Martí Centelles, a qui no cita pel nom segurament per no comprometre’l políticament, i de l’altra ens fa saber que havia estat “retratista a Tortosa y Segorbe”.^[14] Joan Martí ja era en aquells moments un fotògraf reconegut a Barcelona, amb botiga en planta baixa al carrer d’Escudellers des de mitjans de la dècada anterior, i participava en exposicions internacionals. El 1874, un any després, va publicar una de les seves obres més reconegudes, l’àlbum Bellezas de Barcelona. Ho deixo per parlar-ne més endavant.

La matinada del dia 2 d’octubre de 1873, Manuel Martí va participar en primera línia, amb el Capellà de Flix, en l’ocupació carlista de la vila de Valls amb les tropes que comandaven Tristany i Miret. Quan semblava que la caiguda de la vila seria un fet, l’arribada del batalló legitimista «Fijo de Ceuta» que comandava el tinent coronel Alejandro Picazo va desorientar els carlins, que sorpresos entre el foc dels defensors i la tropa que arribava, van optar per fugir (Robert Vallverdú, 1997: 105-106). Els liberals feren més de seixanta presoners, i entre ells hi havia Manuel Martí.

La vila de Valls, vista des del Tomb del Balcó, cap a 1875. [F. Sánchez / Col·lecció Gabriel Secall]

“Al cap de tres o quatre dies d’ésser a Valls, tot estant-me a la farmàcia, vaig veure passar 60 o 70 carlistes, presoners, aconduïts per soldats del Fijo [de Ceuta] que portaven a Tarragona, entre els quals figurava el comandant Panxeta, com si ara el veiés: grassonet, amb la boina vermella i una gran borla d’or. Aquest senyor, que era retratista a Valls, va servir amb els carlistes i acabada la guerra, ingressà a les files de l’exèrcit liberal i morí a Cuba,^[15] de Coronel.” (Francesc Ballester, 1849: 13) Aquesta és una referència que vaig guardar deu fer uns quaranta anys. Aleshores m’interessava per l’ocupació de Valls per part dels carlins, i avui l’exhumo en aquesta comunicació pel fet de mencionar el “comandant Panxeta […] que era retratista a Valls”. El farmacèutic Francesc Ballester i Castelló, autor d’aquestes memòries, havia nascut a Valls el 1865 i el 1873, quan es va produir l’ocupació de la ciutat per part dels carlins, només tenia vuit anys, pel que dedueixo que la seva afirmació de que en Panxeta havia estat “retratista a Valls” la devia recollir al llarg de la seva vida d’una font que a hores d’ara ens és desconeguda —potser havia retratat algú de la seva família—, però que podria fer referència al moment en què el fotògraf Joan Martí va obrir una sucursal a Tarragona el 1864, i que des d’allí hagués fet desplaçaments temporals a Valls, com si que va fer a Tortosa, com veurem més endavant. Ja tenim situat a Manuel Martí com a retratista a Tarragona, Valls, Tortosa i Segorbe. Tenim coneixement d’altres fotògrafs que en aquesta època feien curtes estades a les comarques de Tarragona seguint les ciutats més importants: Tarragona, Reus, Tortosa i Valls (Martí, 2001: 18), com Álvaro Rosado, Joan Nogueroles, J. Fraissinet, José V. Roca, etc.

El mes de gener de 1874 hi va haver un intercanvi de presoners entre els dos bàndols en guerra. Més de vuitanta carlins presoners a Tarragona per altres tants liberals que els carlins tenien presoners a Vic.^[16] En aquest intercanvi va quedar en llibertat Manuel Martí, que es va reincorporar a l’exèrcit carlí. A les seves memòries, Maria de les Neus de Bragança, citant una carta del seu marit Alfons de Borbó adreçada al general Tristany, deixa entreveure que l’intercanvi de presoners es podria haver pactat per alliberar Manuel Martí: “lo que te escribí en mi último oficio sobre el canje del teniente coronel Martí (Pancheta)”. (Braganza, 1938: II, 214).

L’onze de setembre de 1874 va rebre l’ordre d’incorporar-se a l’exèrcit del Centre que comandava el general Velasco. El 9 d’octubre va arribar a l’Alcora, la seva vila natal, on l’Infant D. Alfons el va nomenar cap de la Brigada de Sant Mateu integrada pels batallons 4t, 5è i 6è del Maestrat i un esquadró de noranta cavalls. El 13 de gener de 1875 va participar en una acció a Molina de Aragón, “por cuya toma le agraciaron con el empleo de Brigadier con Real despacho de Don Carlos”. Va comandar la brigada de Sant Mateu fins el dia 1 d’agost de 1875, data en la que va caure ferit en una acció prop de Breda. A primers de setembre el general Savalls el va nomenar cap dels cinc batallons que operaven a Girona, però no se’n va poder fer càrrec perquè encara no estava recuperat de la ferida.

Manuel Martí explica que el dia 23 d’agost de 1875, la “Brigada San Mateo tuvo una sorpresa en la que se perdieron las Cajas de la Brigada”,^[17] on hi havia el seu nomenament com a Brigadier i els nomenaments d’altres oficials de la Brigada. Per tant, a l’hora de sol·licitar l’indult i la pensió corresponent, Manuel Martí no podia aportar la documentació d’aquest nomenament. El dia 28 de setembre de 1875 es va presentar al coronel Gregorio Ponzoa per tractar del seu indult i incorporació a l’exèrcit d’Alfons XII, amb el grau de brigadier que tenia a l’exèrcit carlista. A mitjans d’octubre el general José Arrando signa a Girona l’indult per a Manuel Martí.^[18] Pocs dies després es lliura a les autoritats militars de Girona. Alfons de Borbó passava a França el mes d’octubre, i a Catalunya la Tercera Guerra Carlina es va donar per acabada el 19 de novembre de 1875.

Segons consta al seu expedient, la Junta Clasificadora de Carlistas Presentados va emetre el següent dictamen que transcric literalment: “Es de parecer la misma que Dn. Manuel Martí Santelles, titulado Brigadier de las filas carlistas, no tiene mas derecho que al indulto otorgado por haber pertenecido á las mismas, y como ignora esta Junta bajo que valores le fué concedido este y su pase al deposito de Ávila, unicamente puede añadir, que justifica era tal coronel Carlista, pero vasado (sic) dicho empleo en los anteriores concedidos por méritos en la emigracion, puesto q. al marchar el año 1840 ni se justifica era Alferez y los demas documentos q. acreditan los sucesibos han sido espedidos en el estrangero, por remuneracion y cuando no estaba en armas el partido; que se desconoce la instruccion de este sugeto y que el empleo de Brigadier en que dice estaba en posesion no lo comprueba. Madrid 28 de Junio de 1876” [segueixen les firmes dels militars membres de la Junta Classificadora]

Fa uns mesos, la historiadora Stéfany Onfray em va fer arribar un article que acabava de publicar amb el títol “Ellas: de modelo a fotógrafa. La mujer como impulsora de nuevas formas retratísticas en los estudios fotográficos madrileños (1860-1880)” en el que, més enllà del seu interessant contingut, s’hi pot llegir la següent notícia publicada l’octubre de 1875 en un periòdic de Madrid:

“Hace unos cuantos días, escriben de Albocácer,^[19] tenemos en esta población, ejerciendo el oficio de retratista fotógrafa, a la esposa del tristemente célebre cabecilla carlista Pancheta, que tanta nombradía tiene en esta comarca por sus fechorías y maldades. Ha instalado su fotografía ambulante en el huerto de una casa de las afueras de este pueblo, siendo muchas las personas que van a retratarse, sólo por la particularidad del personaje que dirije el gabinete.”^[20]

Aquesta referència d’Stéfany Onfray va ser el detonant de la present comunicació.

És a l’entorn de 1875, que s’haurien de situar les targetes de visita que porten la inscripció “M. Martí. Fotógrafo” en el seu revers, sense cap indicació de la població (Fig. 3), i potser també podria atribuir-se a Manuel Martí o a la seva esposa, l’associació comercial dels fotògrafs “Viage Artístico. Rives y Martí” que en els primers anys de la dècada dels setanta es localitzen a València i a Castelló (Campos, 2008; Rodríguez / Sanchís, 2013: 345, 653).

Retrat de dona desconeguda. ca 1875. Aquesta tarjeta de visita es correspondria a l’època en que l’esposa de Manuel Martí operava com a fotògrafa ambulant a Albocàsser, i molt possiblement en altres poblacions. [M. Martí / Col·lecció de l’autor]

Recordo que cap a finals de 2008, quan encara es desconeixia pràcticament tot sobre el germà d’en Manuel, el fotògraf Joan Martí Centelles, l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona va dedicar-li una magnífica exposició amb l’anunciat “Joan Martí, fotògraf. Belleses del XIX”, on vaig tenir ocasió de comentar amb el conservador del fons fotogràfic de l’AFB, Rafael Torrella,^[21] seleccionador de les fotografies de l’exposició i autor d’alguns dels textos del catàleg publicat, la possible existència d’un germà del fotògraf, que tal vegada exercís el mateix ofici, tanmateix ni la recerca feta fins aleshores, ni els descendents del fotògraf, havien aportat dades en aquest sentit, i per això ni l’exposició ni el catàleg en feien cap menció.

El meu comentari venia a tomb, perquè feia poc que havia llegit a la premsa de Tarragona que quan en Joan Martí va obrir-hi una sucursal del seu negoci fotogràfic, el juliol de 1864, s’havia publicat durant alguns dies la següent gasetilla:

“Atendidas las instancias de señaladísimas deferencias con que varios pueblos del reino se dignan honrar la merecida reputación del artista fotógrafo de Barcelona, don Juan Martí, ha destinado al efecto á su hermano [el subratllat és meu] con dos operarios que se encargaran de representarle en sus distintos trabajos del arte, prometiéndose ver secundados sus deseos, no solo con respecto á sus comisionados, que tendran particular empeño de servir esmeradamente a las personas que lo deseen, así como estos dispensarles la mas grata acogida y justicia: por todo lo que les queda atentamente reconocido.

En nada más tiene que encomiar el gusto de los artistas de su representacion, como no sea para hacer observar de paso que se han hallado al frente de algunos de los mejores talleres de Tolosa, Burdeos y París, donde se les ha prodigado todo género de atenciones que no dudan igualmente merecer del respetable público. El retratista vive en la Fonda Europa.”^[22]

Anunci de Joan Martí a la premsa de Tarragona, fent saber l’obertura d’una sucursal del seu estudi fotogràfic de Barcelona a la Fonda Europa. Diario de Tarragona (Tarragona), 21 de julio de 1864, p. 4.

Pels anuncis i les notes que he pogut consultar a la premsa de Tarragona, puc deduir que en Joan Martí Centelles va obrir la sucursal a la Fonda Europa, situada a la Rambla, el mes de juliol de 1864, pocs dies després de que en Gabriel Torres,^[23] fotògraf que tenia galeria oberta a Tarragona, anunciés el seu parèntesi estiuenc de cada any, i la capital es quedés temporalment sense cap retratista. A mitjans d’octubre, Martí, va anunciar que pròximament es traslladaria a Tortosa, però a finals de novembre continuava a Tarragona, i seria en aquestes dates que es trasladaria a les comarques de l’Ebre. Mentrestant un altre dels més prestigiosos estudis de fotografia de Barcelona, el de Moliné y Albareda havia obert la seva sucursal a Tarragona.^[24]

Martí va fer saber al públic des del primer moment que la seva representació estava encapçalada pel seu germà i dos operaris, que de moment no coneixem, tots ells amb experiència en tallers fotogràfics de França, el que implícitament està dient és que Manuel Martí hauria treballat com a operador fotogràfic en algun taller francès de Tolosa, Burdeus, o París que són les ciutats que anomena als seus anuncis. L’estada de Manuel Martí a Tarragona entra en contradicció amb el relat militar que ell mateix va escriure per a l’expedient de l’indult, on va fer constar que entre el 1855 —acció de Comiols— i el 1872 —quan va entrar a Catalunya a les ordres del general Rafael Tristany— va estar residint a França en qualitat d’exiliat.

Fins al moment present no he pogut esbrinar quin paper va tenir Manuel Martí al taller fotogràfic del seu germà Joan, però no tinc cap dubte que el germà que surt citat als anuncis de la premsa de Tarragona és ell. En primer lloc, perquè no tenim constància de l’existència de cap altre germà —dos germans i quatre germanes— i en segon lloc perquè d’aquesta època, 1864, he pogut localitzar targetes de visita amb el nom “M. Martí” imprès al davant i al darrera, a Tarragona, Valls i Tortosa. Al darrera hi consta “M. Martí / FOTÓGRAFO / Calle del Aglá, nº 6, pº 4º / esquina a la de Escudillers / BARCELONA”, (Fig. 5) el que interpreto en el sentit de que Manuel Martí no era un operador més al servei de l’estudi fotogràfic de Joan Martí, sinó algú que actuava, en aquell moment, com a responsable de la sucursal i al mateix nivell que el seu germà Joan ho feia a Barcelona. Referma aquest argument el fet que en un moment donat la premsa de Tarragona, es refereix a l’estudi obert a la Fonda Europa, com “el de los señores Martí”, en plural.^[25]

Tres targetes de visita de Manuel Martí, de 1864, amb el plató disposat de distinta manera a les tres, però amb els elements molt similars, fet que indicaria que es corresponen a tres localitzacions diferents, i amb l’adreça de l’estudi que Joan Martí tenia obert a Barcelona impresa al revers. A l’esquerra una senyora desconeguda, retratada en un plató totalment provisional. Després retrat d’un home desconegut, de Valls, i més a la dreta Mossén Pacho, capitost carlista de Terol publicada per Juan Pardo / Juantxo Egaña, al llibre Historia fotográfica de la última Guerra Carlista (1872-76) (Donostia: Txertoa, 2008), i més a la dreta el revers idèntic de les tres, que es correspon a una cdv de la “Sra. Pepa de Tortosa”. [M. Martí / Col·lecció de l’autor]

La historiadora Núria F. Rius^[26] va plantejar en la seva reconeguda tesi doctoral sobre el fotògraf barceloní Pau Audouard, un tema al que, en el seu conjunt, la historiografia fotogràfica encara no ha dedicat l’atenció que és mereix. Em refereixo al paper que va jugar el nucli familiar, entès d’una forma àmplia —marit, esposa, fills/es, germans/es, nebots/des, cunyats/des, etc—, en l’organització i consolidació dels estudis fotogràfics al llarg de la segona meitat del segle XIX, i en particular a partir de 1860, amb la revolució que va experimentar la fotografia amb l’arribada i propagació de la targeta de visita. Segurament que la falta d’atenció per part dels historiadors es deu a la manca de dades genealògiques de la immensa majoria dels fotògrafs i al desconeixem que tenim del personal que treballava als estudis fotogràfics. Tenir aquestes dades ens permetria procedir a un estudi en profunditat i treure conclusions al respecte. De fet, en la majoria dels casos, tenim molt poques dades, tant de l’estudi fotogràfic, com del titular del negoci: el nom, l’adreça, els anys que va exercir, uns quants retrats fotogràfics produïts en aquell estudi… i què més? Quants membres de la seva família coneixem? Qui més hi treballava al taller fotogràfic? quan cobraven els operadors, i els ajudants, i les retocadores, i les manipuladores, i…? quin moviment econòmic tenia el negoci? què feien a més de ser fotògrafs? tenien activitat social? participaven en tertúlies polítiques o culturals?^[27] Quina instrucció tenien?

En el cas de Joan Martí, el nom del germà gran amplia sens dubte el ventall que podem obrir, de moment amb els dos germans, l’esposa de Manuel Martí —de la que no en sabem el nom—, el fill de Joan, Joan Martí Corrons que es va fer càrrec del negoci fotogràfic a partir de 1902, a la mort del seu pare i fins el 1909, any en el que segons la premsa el fill va desaparèixer “con su industria sin acordarse de sus acreedores, ó tal vez pensando demasiado en ellos; y por no haberse despedido correctamente el Juzgado del distrito de la Lonja, de la ciudad Condal, le cita para que comparezca en el sumario que le sigue por alzamiento de bienes.”^[28] Podem ampliar el cercle una mica més. En el primer testament conegut de Joan Martí Centelles, aquest hi manifesta el seu desig de que l’estudi fotogràfic no es vengui, ni en el cas de que la seva esposa no el vulgui dirigir, i que siguin “mi cuñado Juan Fernández^[29] y Dn. José Emeric,^[30] operadores del mismo”, els que el continuin explotant. En el segon testament^[31] es ratifica en el mateix desig, substituint a José Emeric, que ja no treballava al taller, pel seu nebot Àngel Fernández, que el juliol de 1883 era l’encarregat de l’establiment que Joan Martí tenia a la Rambla dels Estudis de Barcelona (Fernández Rius, 2011: 74).

El fotògraf Joan Martí Centelles, ca 1872-74. Autoretrat? [Joan Martí / Arxiu Fotogràfic de Barcelona]

En qualsevol cas, és el moment d’assenyalar que en els seus inicis com a fotògraf a Barcelona, Joan Martí Centelles, encara solter, va buscar l’associació comercial amb un fotògraf francès establert a la Ciutat Comtal des de l’any 1846, em refereixo a Eugenio Mattey. Ambdós fotògrafs van signar un contracte privat el mes de gener de 1860 “para el ejercicio en mayor escala de su profesión”,^[32] potser preveient el volum de negoci que s’acostava amb la moda de la targeta de visita. Però l’acord va ser efímer, i la societat es va disoldre el mes de juny de 1861 per les desavinences entre els dos retratistes, que van acabar pledejant en contra dels interessos d’ambdós fins que van arribar a un mutu acord per resoldre la situació. Però aquesta seria una altra història. En tot cas si que s’hauria de valorar que els ambrotips coneguts fins ara que porten l’etiqueta de “Establecimiento Fotográfico de Martí y Cía”, es corresponen a l’època en que van fer societat ell i Mattey.^[33]

Tornem al militar Manuel Martí. Entre els mesos d’octubre i novembre de 1875, mentres la seva esposa retratava a Albocàsser, ell fou vist a Girona, on es va lliurar, a Barcelona, a València, a Madrid, on es va desplaçar per tramitar l’indult i “á prestar obediencia y sumisión á S. M. el rey”,^[34] i altre cop a València. El gener de 1876, un jutge de València en va ordenar la seva detenció per un delicte comú que no quedava emparat per l’indult. Va ingressar a la presó de Serrans, i fou deixat en llibertat al cap de pocs dies per ordre del Capità General. El darrer document que consta en el seu expedient militar és un ofici del Ministerio de la Guerra, dirigit a la Junta Clasificadora de Carlistas Presentados, en el que s’informa que s’autoritza a Manuel Martí Centelles per a que pugui fixar la seva residència a Barcelona on té la seva família. Aquest document està datat el 19 de juny de 1876. A finals de juliol fou detingut a Barcelona. Tres anys més tard, el 1879, un jutjat de Morella el va jutjar en rebel·lia per la seva participació en l’assessinat del secretari municipal d’El Boixar, al Baix Maestrat. Segons la premsa, el 1885 tornava a estar exiliat a França.^[35]

Manuel Martí Centelles va morir a l’hospici de Burdeus el 1897, on “vivía muy pobremente, asistido por varias familias”.^[36]

 

Bibliografia

BALLESTER CASTELLÓ, Francesc (sd [1949]), 80 anys a l’escenari o al pati de butaques. Records de la meva vida. Valls: Autor.

BRAGANZA Y DE BORBÓN, María de las Nieves (1934-1938), Mis memorias : sobre nuestra campaña en Cataluña en 1872 y 1873 y en el centro en 1874. Madrid: Espasa Calpe.

CAMPOS VILANOVA, Xavier (2008), “Notas para una historia de la fotografía en Castellón de la Plana”. V Jornades de l’Associació d’Arxivers Valencians: Fotografia valenciana i Arxius. València, 2008.

DOMEÑO, Asunción (2017), A través de la cámara oscura. Técnicas fotográficas en el entorno del carlismo. Pamplona: Gobierno de Navarra.

FERNÁNDEZ RIUS, Núria (2011), Pau Audouard, fotògraf retratista de Barcelona. De la reputació a l’oblit (1856 – 1918). Tesi de doctorat en Història de l’Art. Universitat de Barcelona / Université Sorbonne-París.

MARTÍ BAIGET, Jep (2000), Valls. Una memòria fotogràfica (1845-2000). Valls: Institut d’Estudis Vallencs.

MARTÍ CENTELLAS, Joan (2008), Bellezas de Gerona, 1877. Girona: Ajuntament de Girona. Servei de Gestió Documental Arxius i Publicacions.

ONFRAY, Stéphany (2019), “Mujeres fotógrafas en el siglo XIX español: de lo profesional a lo doméstico”, en GARCÍA RAMOS, Francisco José / FELTEN, Uta A. Fotografía [femenino; plural] Visiones, ensayos y otros escritos sobre mujeres fotógrafas, Madrid: Fragua, p. 17-40.

PARDO, Juan / Juantxo EGAÑA (2008), Historia fotográfica de la última Guerra Carlista (1872-76). Donostia: Txertoa.

RODRÍGUEZ MOLINA, M. José / SANCHIS ALFONSO, José Ramón (2013), Directorio de fotógrafos en España (1851-1936). València: Diputació de València.

TORRELLA, Rafael / David IGLESIAS FRANCH (2008), Joan Martí, fotògraf. Belleses del XIX. Barcelona: Ajuntament de Barcelona / Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

VALLVERDÚ MARTÍ, Robert (1997), El tercer carlisme a les comarques meridionals de Catalunya, 1872-1876. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

^[1] Una versió castellana d’aquest text, potser més sintètic degut a les normes de límits d’extensió que regeixen els congressos, va ser presentat a les III Jornadas sobre Investigación en Historia de la Fotografía, celebrades a Saragossa els dies 23-25 d’octubre de 2019.

^[2] El carlisme va utilitzar la fotografia com una potent arma propagandística de la seva causa, divulgant ingents quantitats de retrats dels hereus a la corona i dels seus comandaments militars, en particular durant la tercera Guerra carlista (1872-1875), essent fins i tot motiu de conflicte entre fotògrafs, en defensa dels seus drets com a autors dels retrats que es venien, i els que els reproduïen a tort i a dret per guanyar alguns rals, sense fer-hi constar l’autoria original. J.M. TUDURI diu que es van difondre “seis millones de retratos del pretendiente y de los principales generales carlistas”, citat per Asunción DOMEÑO (2017), A través de la cámara oscura. Técnicas fotográficas en el entorno del carlismo, pàg. 40. Vull agrair a Juantxo Egaña que m’hagi facilitat algunes de les fotografies publicades al llibre Historia fotográfica de la última Guerra Carlista (1872-76), del que és coautor amb Juan Pardo.

^[3] L’únic retrat que he pogut localitzar de Manuel Martí Centelles, es va publicar a Álbum Histórico del Carlismo (1833-1933). Centenario del tradicionalismo español, p. 207, Barcelona, 1936. Agraeixo a Isidre Rius que m’hagués facilitat aquesta referència.

^[4] Mentres no s’indiquin altres fonts, les dades de la seva carrera militar han estat extretes del seu expedient de sol·licitud d’indult existent a Archivo General Militar de Segovia. Les cites textuals aniran entrecomillades: Hoja de Servicios de D. Manuel Martí Centellas. “Espediente del tituº Briger. procte. de las filas carlistas. D. Manuel Martí Sentelles”, 1876.

^[5] El seu segon cognom apareix escrit de vegades amb S i altres amb Z en les inscripcions dels germans i germanes que consten als volums 11 i 12 dels llibres de baptismes de la parròquia de l’Assumpció de Nostra Senyora de l’Alcora. Agraeixo a mossèn Pepe les facilitats per a la seva consulta. He optat per escriure sempre Centelles, de cara a unificar el criteri d’acord amb com s’escriu el nom complet del seu germà Joan als catàlegs de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, i així evitar confusions.

^[6] La recerca als padrons d’habitants de València d’aquesta època ha resultat infructuosa.

^[7] L’empresa va fer fallida el 1909 i el Jutjat d’Instrucció del districte de Llotja de Barcelona, va publicar una citació per a Joan Martí Corrons atenent la demanda dels creditors. Revista Ilustrada de Banca, Ferrocarriles, Industria y Seguros, 1909 agost 25, p. 309.

^[8] Les dades de la seva carrera militar, mentres no s’indiqui una altra font, estan extretes de l’expedient existent en el Archivo General Militar de Segovia. Les cites textuals aniran entre cometes. Hoja de Servicios de D. Manuel Martí Centellas. “Espediente del tituº Briger. procte. de las filas carlistas. D. Manuel Martí Sentelles”, 1876.

^[9] He respectat en el redactat el nom a qui Manuel Martí atribueix els diferents nomenaments. El comte de Montemolin no era altre que Carles Lluís de Borbó i de Bragança, pretendent carlí al tron d’Espanya des de 1845 a 1860, amb el nom de Carles VI.

^[10] Malgrat que en el seu relat, Manuel Martí escriu “por espacio de treinta y uno ó treinta y dos años”, és evident que entre el 1855 i el 1872, el període és de disset anys.

^[11] Per refermar la dada que Manuel Martí relata d’haver entrat el 1868 al servei particular de Carles de Borbó, transcric el fragment d’una carta de París publicada a la premsa de Madrid en la que es pot llegir que “Un antiguo ayudante suyo [del general Cabrera], llamado Pancheta, hijo de Aragón, parece ser hoy el hombre de toda la confianza de D. Carlos, pues Ceballos ha caído ya en desgracia”. La Correspondencia de España (Madrid), 24 d’agost de 1869: 1. En aquest punt, ve a tomb deixar constància que ell mateix relata que abans d’entrar al servei de Carlos de Borbón, havia estat al servei del general Hermegildo Ceballos.

^[12]La Imprenta (Barcelona), 30 de juliol de 1873: 4873.

^[13]La Imprenta (Barcelona), 31 de juliol de 1873: 4884.

^[14] No he pogut comfirmar documentalment la seva presència a Segorbe. Agraeixo la col·laboració de l’historiador segorbí Patxi Guerrero Carot, autor del llibre Cronistas de la Imagen. Fotógrafos de Segorbe y comarca (2016).

^[15] La referència del doctor Ballester a la mort de Pancheta a Cuba podria tenir relació amb la notícia que transcric, apareguda al diari El Comercio (Cádiz), el 30 d’octubre de 1875, i de la que es van fer ressò alguns periòdics de Madrid: “Carta de Barcelona (…) Hoy llamaba la atención en los cafés y sitios mas públicos de esta ciudad, la presencia del ex-cabecilla Pancheta que lucía el uniforme de brigadier. Se dice que mañana se embarca para la isla de Cuba.”

^[16]La Correspondencia de España (Madrid), 28 de gener de 1874: 2.

^[17] Es refereix a les caixes on es guardava tota la documentació militar relacionada amb la Brigada i els seus membres.

^[18]La Correspondencia de España (Madrid), 18 d’octubre de 1875: 1. “El general Arrando ha indultado al cabecilla Pancheta”.

^[19] Agraeixo a l’historiador d’Albocàsser, Francesc Bellmunt Gil, les indagacions que ha efectuat sobre el tema a la seva població, fins ara infructuoses.

^[20]El Globo (Madrid), 11 d’octubre de 1875: 3, i El Pueblo Español (Madrid), 11 d’octubre de 1875: 1, aquest darrer citat per Onfray, 2019: 22.

^[21] Vull aprofitar per agrair a Rafael Torrella, Conservador de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, que m’hagi facilitat la consulta dels documents que va recollir el 2008 per fer l’exposició, entre ells, el darrer testament d’en Joan Martí Centelles i un retrat del fotògraf que li havien facilitat els seus familiars.

^[22]Diario de Tarragona (Tarragona), 21 de juliol de 1864: 4.

^[23] El mallorquí Gabriel Torres Caffaro tenía oberta galeria fotogràfica al Camp de Tarragona, si no abans, des de 1860, primer a Reus i a partir de 1863 a Tarragona. Els mesos de juliol i agost tancava el seu estudi, amb l’argument de la incomoditat de la calor per als seus clients, i la necessitat professional d’aprendrer les novetats tècniques que es produïen en fotografía. Diario de Tarragona (Tarragona), 4 de juny de 1864, p. 4.

 

^[24]Diario de Tarragona (Tarragona), 11 de setiembre de 1864: 3.

^[25]Diario de Tarragona (Tarragona), 28 d’octubre de 1864: 3.

^[26] Núria F. RIUS cita els següents casos a Barcelona: els Napoleon, Moliné y Albareda, Mariezcurrena, Esplugas, Areñas, Cantó, Teixidó, Hostenc i Audouard. Hi afegeix, a més, que no es tracta d’un patró econòmic propi de Barcelona, i que a París ja s’havia donat en els primers estudis fotogràfics. Hi podríem afegir exemples de moltes altres ciutats espanyoles. A Saragossa, per exemple, hi teniu el cas de Coyne i Júdez, entre altres.

^[27] Una mostra. Fa poc s’ha publicat a Barcelona un extens estudi sobre la tertúlia del dramaturg Frederic Soler “Pitarra” [David DOMÈNEC (2019), Les nits de Pitarra. Aproximació a la rebotiga de Frederic Soler ( 1863-1871), Barcelona: Àmbit – Ajuntament de Barcelona], potser la més important de les tertúlies culturals de la Barcelona d’aquesta època, que coincideix gairebé de forma plena amb la dècada prodigiosa de la fotografía del segle XIX, i gairebé no es fan referències a la fotografia.

^[28]Revista Ilustrada de Banca, Ferrocarriles, Industria y Seguros, 25 d’agost de 1909: 309.

^[29] Podria tractar-se del mateix Juan Fernández que el 1866 va crear una societat amb Lluís Riquet, i obrien taller fotogràfic al número 14 de la Rambla del Centre amb el nom de Fotografía de la Época. Vegeu: http://www.fotoconnexio.org/clifford/

^[30] Em consta que José Emeric Areñas, fotògraf des dels primers anys seixanta, a partir de la dècada dels vuitanta va tenir diversos estudis fotogràfics a Barcelona, i que a finals del seglo XIX feia d’ambulant, i ens el trobem en poblacions com Sant Cugat o Solsona.

^[31] AHPB. Notaria d’Ignasi Gallisà Reynés, protocol de 1877, acta notarial núm. 672, testament de Joan Martí Centelles de data 9 d’agost de 1877, fols. 2987r – 2990v.

^[32] AHPB. Notaria de Francesc de S. Rufasta, protocol de 1861, acta notarial núm. 282, fols. 271v-273r.

^[33] D’aquests ambrotips, un es conserva a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, un retrat d’home assegut i datat cap a 1860; un altre és de la família Fatjó-Vilas, de Collsacabra, i està datat el 1860; i el tercer es va subhastar el 2019 en un portal de col·leccionisme d’internet com un daguerreotip de 1851, que des del meu punt de vista estava mal identificat el procediment i datat erròniament.

^[34]La Iberia (Madrid), 21 de novembre de 1875: 3.

^[35] La Época (Madrid), 30 d’abril de 1885: 1.

^[36] La notícia de la mort de Manuel Martí l’he pogut llegir en un periòdic de Madrid, El Correo Militar, i en un altre de Valls, La Actualidad, corresponents als dies 1 i 2 de juliol de 1897, respectivament. Les dues gasetilles son molt semblants i fan referència a un periòdic de Burdeus. Tanmateix, la seva mort no consta als registres de defuncions de Burdeus que he pogut consultar en línia, el juliol de 2019: http://archives.bordeaux-metropole.fr/archive/recherche/etatcivil2018/n:43.

Advertisement

Etiquetes: Albocàsser, Alcora, Barcelona, Carlisme, Carlista, Castelló, fotografia antiga, Joan Martí, l'Alcora, Manuel Martí, Pancheta, Panxeta, Segle XIX, Tarragona, València