El viatge per Espanya i Portugal de la daguerreotipista Madama Fritz (1843-1845). Noves dades.

Madama Fritz?  Señora Fritz ? Senyora Durrieu? Traschler Fritz?

(Barcelona, Madrid, Toledo, Còrdova, Cadis, Lisboa, València, Reus, Barcelona)

El mes d’octubre del 2020 vaig publicar al meu blog (https://lalbumdeljep.wordpress.com) un article dedicat bàsicament a resseguir el camí que la daguerreotipista que es feia dir Madama Fritz havia fet per la península ibèrica entre el 1843 i el 1845. L’article no aspirava a ser únicament una recapitulació del què s’havia escrit sobre ella en els darrers quaranta anys, sinó que a més pretenia reinterpretar algunes dades i aportar-ne de noves.

Només vuit mesos després em veig en la necessitat de reescriure aquell article. En aquest període de temps, i en part com a conseqüència de la publicació d’aquell article, s’han produït novetats de tanta importància en l’entorn de la recerca sobre Madama Fritz, que aquell ha quedat poc menys que desfassat en alguns dels plantejaments que hi feia. No perquè el seu contingut sigui erroni, sinó perquè ha quedat mancat de dades d’un gran interès sobre la vida de Madama Fritz, dades aportades recentment per la historiadora María de los Santos García Felguera.

S’ha donat la circumstànica, a més, que el col·leccionista Jordi Barón, de Barcelona, ha localitzat dos daguerreotips que podem atribuir a Madama Fritz, convertint-se en els primers que es coneixen públicament d’aquesta daguerreotipista.

Hi ha, a més, una darrera circumstància afegida. La localització documental d’una curta estada de Madama Fritz a la ciutat de Toledo el 1844, i el que després explicaré com a conseqüència del contingut de l’anunci localitzat a la ciutat castellana.

Anunci publicat per la senyora Fritz al Boletín Oficial de la Provincia (Toledo), 2 de març de 1844. Aquest anunci és, a hores d’ara, la primera notícia coneguda de l’activitat fotogràfica proessional a Toledo. Servicio de Archivo de la Diputación de Toledo.

L’estructura de l’article serà, bàsicament, la mateixa, però incorporarà les noves dades, i les noves hipòtesis en el lloc que els hi corresponguin, reescriuré alguns paràgrafs i eliminaré aquells que han deixat de tenir sentit per a la recerca.

40 anys: del 1981 al 2021.

L’article anterior començava amb aquest paràgraf: 

«Des que Lee Fontanella va posar el seu nom damunt de la taula, en la seva llegendària Historia de la fotografía en España, el 1981, han passat quatre dècades, i continua essent un dels més enigmàtics i desconeguts de la història de la fotografia del segle XIX a Espanya. Bàsicament perquè no hem sapigut trobar les dades necessàries que ens permetin embastar una biografia de mínims de la daguerreotipista que, entre el 1843[1] i el 1845, es va anunciar en diferents ciutats de la península Ibèrica amb el nom de «Madama Fritz», «Madame Fritz» o «Señora Fritz». Des d’aleshores se l’ha situat en diverses ciutats d’Espanya i Portugal: Barcelona i Madrid, el 1843; Còrdova, Cadis, Lisboa i València, el 1844; altra vegada València, Reus i finalment Barcelona, on ens apareixen les darreres referències documentades, el 1845. No es coneix cap daguerreotip signat amb el seu nom, o amb una etiqueta que la pugui identificar com a autora del retrat o de la vista fotogràfica.»

Òbviament, aquest paràgraf anterior ha quedat completament obsolet. El que no havíem sapigut aflorar en quaranta anys, ha aparegut en pocs mesos. La dada que ha permès lligar caps ha estat el document que vaig localitzar a l’Arxiu Contemporani de Barcelona l’any 2019, en el que Madama Fritz es presenta com a «La Sª. Trachsler Fritz, natural de Zurich (Suiza)». Aquesta breu referència “fué el detonante” que “ha permitido el hilo suizo” a la historiadora María de los Santos García Felguera i trobar per posar damunt de la taula el conjunt de dades vitals que ens diuen que el nom propi de Madama Fritz era Marie Agnés Anastasie Clemandot, nascuda a la població francesa de Le Puy-en-Velay el 14 de març de 1807, casada el desembre de 1829 amb Friedrich Traschler, de qui va enviudar el 1835, i de qui ja estava separada des del 1832. Després vindrà tot el periple com a daguerreotipista per Espanya i Portugal que podeu llegir més avall, i finalment la seva mort a París, el 28 de maig de 1876. Tot plegat es va poder escoltar en la magnífica intervenció de la Dra. García Felguera al congrés celebrat el febrer de 2021 al Museo del Prado (Madrid), sota l’anunciat Un siglo de estrellas fugaces[2] amb motiu de l’exposició del mateix nom. Em sembla de gran interès i necessari escoltar o llegir el contingut íntegre de la intervenció de la Dra. García Felguera a l’esmentat congrés, però us haureu d’esperar a la publicació de les actes en paper o a que el Museo del Prado pengi a la web les intervencions de les ponents.

El paràgraf que reproduia de l’article anterior acaba dient que no es coneix cap «daguerreotip signat amb el seu nom, o amb una etiqueta que la pugui identificar com a autora del retrat». Doncs bé, el passat dia 11 de gener de 2021, rebia un avís del col·leccionista Jordi Barón en el que em deia que havia trobat dos daguerreotips que em podien interessar, i m’enviava la imatge fotogràfica digital d’ambdues peces. Era com un insospitat regal de Reis. Uns daguerreotips magnífics, que reprodueixo tot seguit. Un dels dos porta una etiqueta enganxada al revers que ens permet una clara atribució de l’autoria a Madama Fritz. L’etiqueta diu textualment: «RETRATOS AL DAGUERREOTIPO. Coloridos y sin serlo. Desde la sexta parte del grandor natural, hasta la mas mínima dimension. Los hace á precios muy equitativos una SEÑORA. Que vive … », i ens deixa el lloc en blanc. Molts dels anuncis de Madama Fritz comencen així: «RETRATOS AL DAGUERREOTIPO. Se hacen coloridos y sin color de todas dimensiones, desde la sexta parte del grandor natural hasta la mas mínima dimension.». Només coneixem els anuncis de Madama Fritz amb aquest anunciat, el que ens permet l’atribució de l’autoria.

Reproducció digital dels dos daguerreotips que atribuïm a Madama Fritz, de dos personatges desconeguts. Col·lecció Jordi Barón.
Etiqueta enganxada al revers d’un dels daguerreotips. El contingut textual, gairebé idèntic als anuncis de la senyora Fritz, és el que ens permet l’atribució de l’autoria. El fet que es tracti d’una etiqueta genèrica, on no hi consta la ciutat, com acostumaven a fer els retratistes itinerants, en dificulta la localització geogràfica. Col·lecció Jordi Barón.

Segueixo amb el text de l’article anterior…

Els investigadors de la història de la fotografia hem tingut durant dècades, i en termes generals, la tendència a escriure el relat històric amb el diafragma de la nostra càmera particular excessivament obert i mirant només un enquadrament fix. És evident que això ha afavorit que veiéssim amb nitidesa el que teníem davant dels ulls, però a canvi no hem vist amb prou claredat el fons de la imatge. L’entorn també se’ns ha difuminat i molts han optat per ignorar el que no els mostrava el seu visor. Massa sovint els arbres no ens han deixat veure el bosc que hi havia darrera, ni el que s’amagava fora del camp de visió. Precissament per això m’interessa fer una revisió dels plantejaments que fins ara s’han fet sobre la daguerreotipista Fritz. No ho faré des del que s’ha escrit, sinó des de les fonts documentals que coneixem. No totes les hipòtesis que un bon historiador de la fotografia posa damunt de la taula poden acabar sent verificades documentalment, tot i que donar-les com a provables pugui acabar desvirtuant la recerca posterior. Finalment aportaré algunes dades sobre ella que fins ara ens eren desconegudes.

També s’ha escrit i publicat que Madama Fritz va ser la primera fotògrafa que va exercir a Espanya. Fins hi ha qui puntualitza que en va ser la primera professional, com si aquest fet, el 1843, fos molt rellevant. No crec que sigui un fet gaire important saber si Madama Fritz va ser la primera fotògrafa que va exercir com a tal a l’Estat espanyol. Sempre queda bé dir que és la primera, però les coses són com són, i no com ens agradaria que fossin. 

Terrassa de la Fonda d’Orient / Hotel Oriente, a la Rambla de Barcelona, el 1908.
Fot: Frederic Ballell / Arxiu Fotogràfic de Barcelona

La referència més matinera que tenim d’ella exercint de fotògrafa és del mes de maig de 1843, a Barcelona, però també és cert que existeixen referències anteriors sobre una tal «Madame Valpery», retratista, que era acompanyant del daguerreotipista Pierre Sardin, quan aquest es va anunciar a Madrid els mesos d’agost i setembre de 1842.[3] Era fotògrafa Madame Valpery? En els anuncis que he vist es publicitava de les següents maneres: «madama Valpery, retratista muy acreditada en París», «acreditados artistas M. Sardin y su apreciable esposa», «Mr. Sardin profesor de daguerrotipo, y Mma. Valpery, retratista», «Mosieur Sardin, profesor de daguerrotipo y Mademoiselle Valperi retratistas».[4] És probable que alguna recerca que hi ha en marxa sobre Pierre Sardin[5] ens acabi aportant novetats a l’entorn d’aquests dos personatges, Sardin i Valpery. Bé podria ser, a més, que, tard o d’hora, algú aportés dades sobre alguna altra fotògrafa que hagués exercit com a daguerreotipista en algun punt de la geografia peninsular en aquells primers anys de la fotografia, entre el 1840 i el 1843. Encara no està tot dit, i tant li fa que fos aficionada o professional. El temps ens ho dirà.

Anunci publicat a El Imparcial (Barcelona), 10 de maig de 1843. Primera notícia, fins avui, de l’estada a Espanya de la daguerreotipista “Madama Fritz”. HDBNE.

A Barcelona, el maig de 1843

Deia fa un moment que, a data d’avui, la primera notícia localitzada en premsa sobre Madama Fritz ens la situa a Barcelona el 10 de maig de 1843, a l’habitació número 50 de la Fonda de Oriente.[6] L’anunci publicat al periòdic El Imparcial de la ciutat comtal diu així: 

«Madama Fritz, que acaba de llegar a esta ciudad procedente de Francia, avisa al público que hara retratos con colores y de varios tamaños bajo el nuevo sistema de daguerreotipo a precios regulares.
Vive dicha madama en la Fonda de Oriente, número 50, donde se hallará de 8 á 12 de la mañana y de 2 á 6 de la tarde.»
[7]

La senyora Fritz deuria tenir certes dificultats idiomàtiques per fer-se entendre amb els seus clients, doncs el dia 1 de juny va publicitar al mateix diari un nou anunci on mostrava la necessitat que tenia de contractar alguna persona amb coneixements de francès, i que a més fos “apta para ayudarla a limpiar y pulimentar las planchas que sirven para sacar retratos.”[8]

Desconec quan de temps es va quedar Madama Fritz a Barcelona, fent retrats al daguerreotip, en aquesta primera visita, però en tot cas no va ser més enllà del mes de setembre, perquè a primers d’octubre ja s’anunciava a la premsa de Madrid. 

Quan la senyora Fritz va arribar a Barcelona, la ciutat passava per un dels moments sociopolítics més complexos i difícils del segle XIX. Barcelona i l’Estat espanyol en el seu conjunt. Només cal recordar que l’any anterior havia acabat amb el bombardeig de la ciutat des de Montjuïc, ordenat pel regent Espartero, i la repressió posterior per acabar amb la sublevació que s’havia produït contra la política lliurecanvista impulsada pel regent. S’ha escrit que al llarg del primer semestre de 1843, la conspiració va ser la norma. Van ser especialment moguts els mesos de maig i juny, coincidint plenament amb l’estada de Madama Fritz a la ciutat, i fins el 23 de juliol, data en que fineix la regència d’Espartero. No es va acabar aquí. A primers de setembre va esclatar la revolta progressista coneguda com la Jamància, per l’incompliment dels acords que s’havien establert amb la caiguda d’Espartero, revolta que va acabar amb un nou bombardeig de Barcelona. El 19 de novembre els sublevats van capitular. 

Com afectava la situació política a les activitats comercials privades? El dia 16 de juliol el diari El Constitucionalva publicar tres breus que ens en poden donar una idea aproximada. El director dels Banys de Mar de la Barceloneta, que estaven tancats «por las críticas circunstancias de que se ha visto rodeada esta culta capital» anunciava la reobertura per al dia 17 de juliol. També s’anunciava el reinici de les activitats del Cosmorama històric que la fàbrica de Francisco Dalmau tenia al número 8 del carrer de la Ciutat. El «tiro de gallina», que es practicava a la pedrera de Montjuïc, i «que había cesado con motivo de las circunstancias», va fer saber als aficionats que tornava a obrir a partir d’aquell mateix dia.[9] La Casa de Caritat va haver de suspendre una rifa programada el mes de juny «con motivo de las ocurrencias de esta Ciudad», i la reprenia el dia 17 de juliol.[10]

Vestíbul i pati de la Fonda d’Orient, abans de la reforma de 1881, a la Rambla dels Caputxins de Barcelona, més o menys com ho deuria conèixer la daguerreotipista Fritz el 1843. Dibuix de Pau Febrés, 1880 / Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Col·lecció de dibuixos.

Amb aquest panorama, m’he plantejat dues hipòtesis de treball. La primera, que la senyora Fritz s’hagués quedat a Barcelona des de la seva arribada el mes de maig fins el mes de setembre, i que quan va decidir marxar ho fes amb la diligència fins a Madrid, sense fer cap parada més llarga que les regulars de la línea.[11] El viatge de Barcelona a Madrid, per la ruta de Saragossa, es feia des de principis de 1843 en quatre dies.[12] La segona opció és que no hagués fet una llarga estada a Barcelona, tenint en compte la situació política que es va trobar quan va arribar, i que hagués marxat durant el mes de juny. Això obriria la possibilitat d’haver fet alguna altra parada abans d’arribar a Madrid, potser a Lleida, potser a Saragossa, potser a Alcalà de Henares, però a hores d’ara no en tenim cap referència documentada en aquestes ciutats. Plantejo aquestes possibles parades, perquè crec que el desplaçament cap a la capital el va fer seguint la ruta de les diligències que passava per Cervera, Lleida, Saragossa, Daroca, Alcolea del Pinar, Guadalajara, Alcalá de Henares i Madrid. Si hagués seguit la ruta de Barcelona a Madrid passant per València, tindríem com a molt probable una parada a la capital del Túria, però aquesta hauria estat recordada, amb tota seguretat, per la daguerreotipista en la publicitat de l’estada que hi va fer el novembre de 1844, tornant de Lisboa. No avancem esdeveniments.

A l’arribada a Barcelona s’anunciava procedent de França, i desconeixem si ho va fer per terra, passant per Figueres i Girona, o per mar, procedent de Marsella. Quan va arribar a Madrid era “recien llegada de París”, obviant la seva estada a Barcelona o a altres possibles ciutats de l’Estat espanyol en les que hagués fet retrats. Evidentment que el reclam publicitari de París o França, en un moment en el que gairebé tot el que era modern venia de París, devia ser més efectiu que qualsevol altra procedència, però potser també ens podria fer suposar que la parada a Barcelona no havia estat gaire llarga ni el profit comercial el que havia esperat. Com veurem més endavant, quan va arribar a València el novembre de 1844, anunciava que venia de Lisboa, i sembla bastant poc probable que no hagués fet altres parades abans d’arribar a València, com provaré d’explicar en el seu moment.

Tampoc es pot descartar la possibilitat que des de Barcelona hagués retornat a França, i que quan va arribar a Madrid vingués realment de la capital gala. Aquesta opció podria introduir noves rutes d’entrada a Espanya.

Anunci de “Madama Fritz” publicat al Diario de Madrid (Madrid), 2 d’octubre de 1843. HDBNE.

A Madrid, l’octubre de 1843

L’anunci publicat al Diario de Madrid diu:

«Madama Fritz, artista recien llegada de París, donde acaba de adquirir todos los medios que constituyen las mejoras últimamente introducidas en el DAGUERREOTIPO, se ha establecido en esta capital, calle de Jacometrezo, núm. 8, cuarto segundo: hace los retratos de todas dimensiones, desde la sesta parte del natural hasta á las mas pequeñas dimensiones, para colocarse en alfileres y sortijas en breve tiempo, con una delicadeza y nitidez desconocidas hasta ahora, y los ilumina tambien, dando estremado realce á la semejanza con el colorido de las carnes y el trage: precio de cada retrato, 50 rs. vellon en negro y 70 en colores.»[13]

En aquest anunci de Madrid es perfilen les dades bàsiques de tots els anuncis que la senyora Fritz anirà publicant a la premsa espanyola i portuguesa de les diferents ciutats en les que s’anirà establint entre el 1843 i el 1845. Aquesta no és una questió banal i secundària. Sempre anuncia que els seus daguerreotips aniran des de la sisena part de placa fins a les dimensions més petites. Això ens indica que la càmera que portava era de dimensions més reduïdes que les habituals en altres daguerreotipistes, una càmera més transportable.[14] L’ús d’aquesta càmera més petita era poc corrent en els professionals. Curiosament una altra daguerreotipista anomenada Maria Pilar també la feia servir a Múrcia el 1849.[15] En general la càmera d’ús més generalitzat per als retrats era la d’un quart de placa, que duplicava el format dels daguerreotips d’una sisena part.

Tampoc era, encara, un moment d’una gran competència professional. Quan la senyora Fritz va arribar a Barcelona el mes de maig de 1843, a la capital catalana hi havia un daguerreotipista francès al carrer Ferran i encara hi treballava el manresà Maurici Sagristà, que ho havia començat a fer el juny de 1842. Potser cap altre. A Madrid, hi estava instal·lat C. Fischer, un daguerreotipista que va anar i venir de la cort fins a finals de la dècada dels quaranta, i amb qui, en aquesta època, va fer l’aprenentatge Manuel Herrero, qui el mes de març de 1844 es va establir pel seu compte sota la galeria comercial envidrada de San Felipe Neri.[16] Cap a finals de 1843 també hi va fer estada J. G. de Laperriére,[17] qui l’any anterior ja s’havia anunciat a Bilbao.[18]

Una nova parada: Toledo.

Ja he avançat al començament que des de la publicació de l’article original el passat mes d’octubre, he d’incorporar una nova parada en el tragecte que Madama Fritz feia per Espanya i Portugal: la ciutat de Toledo.

Quan revises els recorreguts i les parades que feien les diligències en aquesta època, així que vas llegint les poblacions per les que aquestes passaven, instintivament penses “en aquesta segur que hi va parar”, però t’has de mossegar la llengua i passar de llarg fins que apareix el document que ho certifica. Al cap i a la fi potser el recorregut va ser més un anar i tornar, i no tant un tragecte de llarg recorregut premeditat.

També s’ha de tenir en compte que la fotògrafa, a més de la ruta general, que en aquest cas la portava des de Madrid a Cadis, podria haver fet sortides des de Madrid a ciutats que no estaven en el llarg recorregut de la diligència. Una d’aquestes ciutats semblava una òbvietat, Toledo. També podria ser que Madama Fritz s’hagués desviat cap a Toledo des d’Aranjuez, però el fet en si té poca importància. El cas és que va fer una curta estada d’uns vuit dies a Toledo.

L’anunci corresponent va aparèixer al Boletín Oficial de la Provincia de Toledo del dia 2 de març de 1844, i diu així:

«ANUNCIO. La Sra. Fritz tiene el honor de participar al público de esta poblacion que hace toda clase de retratos al daguerreotipo, coloreados y no coloreados, de toda dimensión, por un proceder propio de ella, en el tiempo de veinte á veinte y cinco segundos. La aceptacion que han tenido sus obras en Madrid y Barcelona no la dejan dudar de la acogida que tendrá en esta poblacion, donde no permanecerá hasta el 10 del corriente. La dicha señora tiene un depósito de los cueros químicos y elásticos de los mas perfeccionados para navajas de afeitar, cortaplumas y toda clase de instrumentos cortantes de cirugía, y todo a precios muy equitativos. Vive en Toledo en la fonda de la Caridad.»

A l’anunci em crida l’atenció vàries coses. Per primera vegada diu que ha passat per Madrid i Barcelona, i no esmenta ni França, ni París. També per primera vegada fa referència al temps d’exposició, entre vint i vint-i-cinc segons, que a la següent parada, Còrdova, reduirà a menys de la meitat, entre vuit i dotze segons.

Tot i això, el més cridaner de l’anunci, és el punt final on diu que porta en dipòsit un producte, que res té a veure amb la fotografia, sinó que està molt relacionat amb la barberia i la cirurgia, els famosos cuiros químics que es feien servir per afilar les navalles d’afaitar i altres eines de tall. Aquest tipus de suavitzador de paleta per a navalles d’afaitar se’ls coneix com de tipus “francès” o “alemany”. Sobre aquest tema en parlaré al final de l’article en un nou apartat.

He de remarcar, a més, que des del punt de vista de la història de la fotografia a la ciutat de Toledo, l’anunci de la senyora Fritz és la primera referència documental que acredita l’activitat fotogràfica professional a la capital del Tajo. Fins ara es tenia per primera notícia el contingut d’un full volant de l’Arxiu Diocesà de Toledo que situava a Toledo dos “Profesores Photográficos” el 1846, dos anys més tard.

Anunci de “Madama Fritz” al Boletín Oficial de la Provincia (Córdoba), 30 de març de 1844. Biblioteca Central Municipal de Córdoba.

Còrdova, Cadis i Lisboa

Tornem al tragecte regular de la daguerreotipista.

La següent parada coneguda de Madama Fritz va ser Còrdova, on s’anunciava el 30 de març de 1844.[19] Si es va estar a Toledo fins el dia 10 de març, tal com ho anunciava, encara podria haver tingut temps de fer una altra parada. podem deduir que d’entrada va fer saber a la possible clientela que només es quedaria fins el dia 10 d’abril. De fet ja és un simptoma de que hi farà una estada curta, veient que es queda a la mateixa fonda on té la parada la Compañía de Diligencias Generales. Si donem per bona la data final anunciada de l’estada a Còrdova, podem comptar que gairebé passarà un mes fins que es va anunciar a Cadis el dia 7 de maig. Temps més que suficient per pensar que devia haver fet alguna altra parada entremig. Abans d’arribar a Cadis, la ruta de la diligència passava, entre altres poblacions menors, per Écija, Carmona, Sevilla, Jerez de la Frontera i Puerto de Santa María. M’inclino a pensar que Sevilla, si més no, sembla que hauria d’haver estat una parada obligada.

Ja que m’acabo de referir a la diligència, deixeu-me fer un breu parèntesi, per parlar del transport que segurament va utilitzar la senyora Fritz per traslladar-se de Madrid a Cadis. Hi havia aleshores dues companyies que tenien establert un servei de diligències entre Madrid i Sevilla. D’una banda, la Compañía de Diligencias Generales, a la que fa referència l’anunci de la fotògrafa quan fa parada a Còrdova, i de l’altra la Sociedad de Diligencias de Carsí, Ferrer y Compañía. La primera anunciava un servei de Madrid a Sevilla cada dos dies, és a dir, dia si i dia no, amb arribada a Sevilla el cinquè dia des de la sortida de Madrid, fent les parades que tenia establertes al llarg del recorregut. La segona feia el mateix recorregut, però tardava un dia menys. Només la Sociedad de Diligencias de Carsí, Ferrer y Compañía tenia un servei setmanal de Madrid a Cadis. Aquest recorregut no feia parada a Sevilla, i des de Carmona, continuava cap a El Viso, Alcalá de Guadaira, Utrera i vers el sud. Per tant, la senyora Fritz, des de Còrdova, on tenien parada les dues companyies, podia haver optat per anar cap a Sevilla o cap a Cadis directament. La diligència arribava a Sevilla després de fer nit a Écija, i a Cadis havent fet una altra nit a Utrera. Per tant podia tenir unes tres setmanes per fer de daguerreotipista en una altra població entre Còrdova i Cadis.

Quan els fotògrafs decidien fer estada, curta o llarga, en una població, sembla que l’adreça en la que ubiquen l’estudi fotogràfic per fer els retrats hauria de ser indicativa de vàries coses. En primer lloc potser ens cal veure si la ubicació en un determinat lloc és elegit per qüestions estrictament comercials o bé hi ha altres raons que cal tenir en compte. En el cas de la senyora Fritz, fixem-nos que en més de la meitat de les ciutats que en coneixem la seva presència, s’anuncia en la mateixa habitació de la fonda on resideix. A Barcelona, Fonda de Oriente; a Toledo, Fonda de la Caridad; a Reus, Fonda de las Cuatro Naciones; a València, Fonda del Cid; a Còrdova, Parador de las Diligencias Generales. Pot ser aquest un indicatiu d’una estada breu?

Tampoc l’estada a Cadis va ser llarga. Un mes després, el dia 8 de juny, anunciava la seva presència a la capital portuguesa en dos periòdics de Lisboa, A Revolução de Septembro[20] i O Tribuno.[21] Abans d’acabar el mes de juny ja comunicava la seva intenció de continuar el seu viatge cap a altres punts de la península Ibèrica. Fixem-nos que continua dient que ve de París, quan és prou evident que ja fa mesos que està recorrent la península Ibèrica :

«Madame Fritz.

Chegada ultimamente de Paris a Lisboa, tem a honra de annunciar ao publico, que tira retratos ao daguerreotypo, coloridos e não coloridos de todas as qualidades e dimensões, desde a sexta parte da grandeza natural até á mais mínima, empregando para isso o espaço de oito a dez segundos, a maior brevidade conhecida até ao presente. A dita senhora querendo seguir a sua marcha para outros pontos da península, adverte aos habitantes do paiz que queirão honra l’a vindo retratar-se ou tomar lições da sua arte, que a acharão na rua do Ferregial de Baixo n.º 6, desde as 8 horas da manhã até ás 6 da tarde, não obstante o tempo que fizer.»[22]

Si donem per bo el contingut d’aquest anunci, hem de suposar que la senyora Fritz va abandonar Lisboa els primers dies de juliol de 1844, per seguir el seu viatge cap a altres ciutats de la geografia peninsular. Passa, però, que no en tenim cap més notícia fins cinc mesos després, quan va arribar a València i hi va anunciar la seva presència procedent de Lisboa. Això passava el dia 5 de novembre de 1844. Quines altres ciutats va visitar entre Lisboa i València? Va fer el viatge per terra? Es va desplaçar fins a Porto? Va retornar amb vaixell a Cadis i va refer el camí fins a la cort per continuar cap a València? És evident que encara ens falten moltes dades que ens permetin establir una ruta raonable de la senyora Fritz per la península Ibèrica i que ens facin saber tota la seva activitat fotogràfica.

Cara i revers d’una targeta de visita signada per M. Fritz, a Porto, cap a 1865.
Col·lecció particular.

Alguns historiadors portuguesos vinculen la senyora Fritz amb els estudis fotogràfics del mateix nom que hi va haver a Lisboa i Porto[23] a la segona meitat del segle XIX, tot i que pel que sembla la única referència és el nom, sense base documental que ho sustenti.

Les parades a València

El dia 5 de novembre de 1844 madama Fritz es va anunciar per primera vegada a València. Avisava que era molt coneguda a Espanya i que acabava d’arribar de Lisboa, afegint-hi una dada poc o gens habitual en l’anunci d’una daguerreotipista que hi feia parada: «pensando descansar algunos días en Valencia». Aquesta frase m’ha fet valorar que en realitat potser va arribar a València amb un vapor procedent de Lisboa, amb escala a Cadis, i amb la intenció de continuar més o menys immeditament cap a Barcelona o Marsella. Veiem l’anunci:

«Retratos al daguerrotipo. Madama Fritz, tan conocida en España por los adelantos que ha introducido en este arte admirable, acaba de llegar de Lisboa, y pensando descansar algunos días en Valencia tiene el honor de ofrecer sus talentos a este respetable público, no dudando de su buena acogida, cuando ve la diferencia de sus trabajos con los de muchos otros artistas y las ventajas que ningún otro ha introducido aun en esta clase de retratos, que serán a la sombra, coloridos o no coloridos; de todas las dimensiones desde la sexta parte del grandor natural hasta la mas mínima, y en el preciso tiempo de ocho a doce segundos lo mas; cuyo procedimiento que es invención de dicha señora, además de evitar incomodidades a las personas delicadas, procuran la ventaja que los retratos salen mucho más parecidos y expresan mejor el genio y carácter de las personas por no ser fácil el que las facciones varien en tan corto tiempo. Los precios son módicos y proporcionados a la clase de retratos que se pidan y a su magnitud. Dicha señora vive calle Torno de San Gregorio, número 9, tercer piso.»[24]

Anunci inserit per “Madama Fritz” a Diario Mercantil de Valencia (València), 9 d’abril de 1845. Hemeroteca Municipal de València.

El següent anunci de la senyora Fritz a la premsa de València no es va publicar fins el dia 9 d’abril de 1845,[25] i en aquesta ocasió s’hostatjava a la Fonda del Cid. Voldria dir això que havia estat fent retrats a València durant mes de cinc mesos? Si tenim en compte el que va fer durar les seves estades, que fins aquí li coneixem, en diferents ciutats d’Espanya i Portugal, no crec que residís a València tots aquests mesos. A més, en el segon anunci hi podem llegir aquesta frase: «Madama Fritz, conocida ya en esta ciudad», que hauríem d’interpretar com una manera de cridar l’atenció sobre el fet que ella ja havia estat a València i que ara hi tornava. Tampoc treballava en la mateixa adreça, ara ha canviat el tercer pis del número 9 del carrer del Torn de Sant Gregori per una habitació a la Fonda del Cid. Una vegada més, doncs, la trobem instal·lada en una fonda on paraven les diligències, en aquesta ocasió les procedents de Madrid. La companyia de las Diligencias Peninsulares havia anunciat la inauguració de la Fonda del Cid a primers de 1844.[26] Podria ser que durant aquests mesos hagués fet una nova estada a Madrid? Ho crec molt plausible, i que fins i tot hagués estat en altres ciutats de l’entorn de València.

Volum del Diario de Reus dels anys 1844 -1845, en el que s’observa, a la pàgina de l’esquerra, l’anunci de “Madama Fritz”, el 2 de maig de 1845. Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus.

El cas és que només tres setmanes després del 9 d’abril s’anunciava a la ciutat de Reus, al Camp de Tarragona, però en aquest cas introduint una variable. Vivia en una fonda, la de Las Cuatro Naciones, i treballava en una adreça diferent, al primer pis del número 7 del carrer de Santa Clara. Si la senyora Fritz anava de camí a Barcelona, no ens hauria d’estranyar la parada a Reus, que en aquell moment era la ciutat amb més població —gairebé trenta mil habitants— en el recorregut entre València i Barcelona. En els primers anuncis que va publicar a Reus els dies 2 i 3 de maig de 1845,[27] hi feia constar que la seva estada acabaria el dia 10 de maig, però posteriorment, el dia 14 de maig va inserir un anunci més breu en el que «Madama Fritz avisa á este respetable público que permanecerá en esta poblacion hasta el viernes 16 del corriente».[28]

El que considero molt sorprenent és que la senyora Fritz després de la seva breu estada a Reus, torni a anunciar-se a València el dia 21 de maig, fent saber als seus clients que ha de ser a Barcelona a finals de mes:

«RETRATOS AL DAGUERREOTIPO

Madama Fritz, conocida ya en esta ciudad por la perfección de los retratos al daguerreotipo, coloridos y sin serlos, pone en conocimiento del público que saldrá indefectiblemente de esta para Barcelona á fin del presente mes. Las personas que quieran retratarse acudirán a la fonda del Cid, cuarto núm. 25, de seis y media á once de la mañana y de una á cinco y media de la tarde.»[29]

No sembla tenir molta lògica que es desplacés 250 quilòmetres al nord, la distància de València a Reus, i que en comptes de continuar viatge cap a Barcelona, 100 quilòmetres més, retornés a València, tant si ho va fer amb diligència com si ho va fer per mar des del port de Tarragona o des de Salou.

Les sorpreses no s’acaben aquí. Pocs dies després, el 30 de maig, anunciava que prorrogava uns quants dies la seva estada a València, on encara continuava el quinze de juny si donem per bons els anuncis a la premsa. Anem encara uns dies més enllà. El dia 28 de juny de 1845, el Diario Mercantil de Valencia va publicar un altre anunci amb el següent text:

«RETRATOS AL DAGUERREOTIPO

Durrieu, conocida ya bajo el nombre de madama Fritz, tiene el honor de prevenir á este respetable público, que además de haber mudado de domicilio ha rebajado tambien el precio de dichos retratos, los cuales se harán coloridos á 60 rs. en vez de 80, mas pequeños á 50 en vez de 70, y sin color a 50 y 40.

Por la buena acogida que ha tenido en esta ciudad, quiere disminuir los precios por los pocos dias que le quedan de permanecer en esta. Se encontrará a todas horas del dia en la calle de les Granotes, plaza del Cementerio de S. Andrés, núm. 2, primera habitacion.»[30]

Aquest text és el que va propiciar que l’historiador valencià José Huguet escrivís que «Madama Fritz era en realidad Madame Durrieu y que trabajaba con su marido».[31] He rumiat molt la hipòtesi plantejada per l’historiador valencià José Huguet, fa gairebé trenta anys, que convertia la “Señora Fritz” en esposa del tal Durrieu, a València, i que d’alguna manera ha afectat la recerca i el que s’ha escrit sobre ella en els darrers temps. Tot sembla indicar que Mr. Durrieu va continuar fent daguerreotips a València fins el 13 de novembrede 1845,[32]però el nom de Madama Fritz no hi va tornar a aparèixer com a daguerreotipista després del mes de juny. 

Escrivia en l’article anterior que em costava d’acceptar la hipòtesi d’aquest matrimoni com a bona, quan en realitat no s’havia pogut trobar cap base documental que la sostingués. Ara, les noves dades aportades per la Dra. García Felguera, a les que feia referència a l’inici d’aquest article, han il·luminat aquesta qüestió.

Segona arribada a Barcelona

Aquestes anades i vingudes de València a Reus, i tornar a València, per després saltar cap a Barcelona, no acaben de quadrar en el calendari si acceptem com a bona la hipòtesi de que la senyora Fritz era la «señora de nacion francesa, que en uno de los salones del palacio de la Diputacion provincial [de Barcelona] estaba sacando una copia daguerreotipica del precioso retrato que posee aquella Excma. Corporacion, obra de nuestro paisano el señor Espalter, que actualmente ocupa un lugar distinguido entre los primeros artistas de la corte.»[33] Aquesta era una hipòtesi que vam plantejar fa uns anys, quan encara no teníem les dades que tenim avui. Si donem per bo que la senyora Fritz era a València en aquestes dates haurem de convenir que a Barcelona hi rondava una altra daguerreotipista de la qui no en sabem res més? o era realment la senyora Fritz qui ja era a la ciutat comtal a primers de juny de 1845?

Instància presentada per la senyora Trachsler Fritz a l’Ajuntament de Barcelona, el 23 de juny de 1845. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.

Tot és possible. De fet, quan crèiem que encara continuava la seva estada a València, ens trobem amb una instància presentada a l’Ajuntament de Barcelona que porta la data de vint-i-tres de juny de 1845 en la que la senyora Fritz demanava autorització per col·locar un rètol amb la inscripció “Retratos al daguerreotipo” al balcó del tercer pis del número 15 de la Rambla, i que transcric íntegrament pel seu notable interès, ja que en l’escrit ens desvetlla el seu nom i el seu origen:

«Exmo. Señor

La Sª. Trachsler Fritz, natural de Zurich (Suiza), que vive en la calle de la Rambla nº 15, piso 3º; con el respeto debido a Vs. suplica se digne permitirle de colocar en su balcón, qe. sale en la misma Rambla, un rótulo cuyas dimensiones son: ocho palmos de ancho y cinco de alto, llevando sobre un campo amarillo y con letras azules la inscripción siguiente: Retratos al Daguerreotipo.

Es gracia que de su constante rectitud espera la muy humilde y respetuosa infrascrita.

Barcelona, á 23 de junio de 1845. Vda. Trachsler Fritz»[34]

El document presenta novetats importants. Per primera vegada coneixem un nom no comercial de Madama Fritz: Trachsler Fritz. Ens informa, a més, que és natural de Zuric, capital del cantó suís del mateix nom, el que ens fa descartar les hipòtesis anteriors que la convertien en ciutadana de França o d’Alemanya. A partir d’ara haurem d’enfocar la recerca cap a Suïssa.[35]

Un altre fet que considero important és que no s’hostatgi en una fonda i demani col·locar un cartell anunciador al balcó, el que denota una certa voluntat de quedar-se a Barcelona durant una temporada més o menys llarga.

L’endemà, 24 de juny, va publicar el següent anunci a la premsa de Barcelona:

«RETRATOS AL DAGUERREOTIPO. Madama Frit (sic) conocida ya ventajosamente en esta ciudad, tiene el honor de participar al público que vuelve a hacer toda clase de retratos a la sombra, coloreados y no coloreados, de todas dimensiones, desde la sesta parte del grandor natural hasta la mas minima, por un método propio suyo, en el tiempo de 8 a 12 segundos lo mas, brevedad que evita cualquier incomodidad que puedan tener las personas mas delicadas.

La aceptación que han tenido sus obras en esta ciudad, en toda España y en Portugal, no la permiten dudar, de que en esta ocasion obtendrá de esta poblacion la misma buena acogida que obtuvo antes. Vive en la Rambla, número 15, entrada del café de la Reina, piso 3º».[36]

El dia 2 de setembre de 1845 va publicar un nou anunci a la premsa de la capital catalana, el darrer dels que he pogut localitzar fins avui. El contingut d’aquest anunci ens embolica una mica més la troca, perquè ens ve a dir que ha estat fora de Barcelona durant un temps —a València?— i que durant aquest període algú ha mantingut l’estudi obert, que ha estat freqüentat “por muchos señores y señoras durante su breve ausencia”. Llegiu:

«RETRATOS AL DAGUERREOTIPO coloreado y sin colorear

Madama Pritz (sic), cuya casa en la Rambla número 15, entrada del café de la Reina, ha sido honrada por muchos señores y señoras durante su breve ausencia de esta capital, anuncia su vuelta, como les fue prometido lisongeandose de verles comparecer para ofrecerles sus servicios con la misma solicitud que siempre ha procurado corresponder á los que la han honrado con su confianza».[37]

¿Qui era la daguerreotipista o el daguerreotipista que es va fer càrrec del seu estudi durant els mesos d’estiu de 1845? Un altre fil per estirar.

A partir d’aquí tornem a quedar a les fosques, a l’espera que altres investigadores, altres recerques, ens aportin més llum a l’activitat daguerreotípica de la senyora Trachsler Fritz, de Zuric, o de Marie Agnés Anastasie Clemandot.

Abans d’acabar, deixeu-me fer una breu reflexió sobre els cuiros químics que la senyora Fritz anunciava a Toledo.

Un nou producte: els suavitzadors de les navalles d’afaitar.

Llegir a l’anunci de Toledo que la senyora Fritz portava un dipòsit de cuiros químics per a suavitzar les navalles d’afaitar em va portat a la memòria immediatament que aquest era un producte que en aquella època s’nunciava sovint a la premsa, i no costa trobar-ne exemples. Com que a la resta dels seus anuncis coneguts fins arribar a Toledo no s’esmentava en cap més ocasió que portés en dipòsit aquest producte, se’m va acudir revisar les pàgines dels periòdics on es publicaven els anuncis de Madama Fritz.

El dia 30 de març de 1844, al Boletín Oficial de la Provincia de Córdoba només hi ha dos anuncis particulars. El de Madama Fritz comença amb l’anunciat «AVISO» i acaba dient «Vive en el café parador de diligencias generales, calle del Cabildo Viejo.». L’altre anunci que hi ha a sota, a la mateixa columna, comença «OTRO» i acaba «Vive en el dicho café parador de diligencias.». Com si es complementés amb el que diu l’anunci de Madama Fritz. Aquest segon el posa un tal «Sr. Trateler de París», i manifesta que les seves bones referències es poden llegir a la premsa de Madrid i Barcelona. Em sorprèn la similitud del nom Trateler amb el nom de viuda de la senyora Traschler Fritz. Preguntes que em faig: Es tracta de dues persones diferents? Madama Fritz i el senyor Trateler viatjaven junts o només es tracta d’un fet casual? O els dos anuncis els posava la senyora Fritz?

Anunci de la senyora Fritz publicat a El Comercio (Cádiz), els dies 9 i 10 de maig de 1845. Biblioteca Municipal “José Celestino Mutis”, de Cádiz

Seguim fins a Cadis. Aquí he pogut llegir dos models diferents de l’anunci de la senyora Fritz, apareguts en quatre dies diferents, els 9, 10, 12 i 13 de maig.[38] Els dos primers dies, l’anunci que es va publicar és idèntic al que va publicar a Toledo, i per tant inclou un apartat en el que promociona el dipòsit de cuiros químics per a suvitzar les navalles d’afaitar que té a la venda. Els altres dos dies l’anunci es correspon al text reproduït més amunt i que en el seu dia va transcriure l’historiador Rafael Garófano en la seva obra Cádiz en la fotografía del siglo XIX.

Anuncis del senyor Oulman i de la senyora Fritz publicats a El Comercio (Cádiz), 12 de maig de 1844. Biblioteca Municipal “José Celestino Mutis”, de Cádiz.

Ara bé, al diari del dia 12 de maig hi ha un anunci que signa un tal “Sr. Oulman” que es presenta com l’inventor d’aquests cuiros «y sabedor de que algunas personas se han atribuido el mérito de la invencion y aun se han permitido vender bajo anuncios fingidos los antedichos cueros elásticos, tiene el honor de prevenir á este ilustrado vecindario que perseguirá según las leyes y atacará con el mayor rigor á todo el que en Cádiz u otro punto cualquiera de la Península espenda cueros de dicha clase, puesto que no es mas que un FALSIFICADOR […]»[39]

Ens és relativament fàcil trobar-nos a la premsa de l’època amb els anuncis del Sr. Oulman anunciant la venda del seu invent. A Barcelona, a Palma, a Madrid, a Gibraltar, etc. o a França, on també hi trobem el berlinès Goldschmidt. Tots aquests anuncis els podem veure en el període que va de 1838 a 1845. Però no n’he vist cap altre en el que el Sr. Oulman es mostri tant enfadat amb un altre competidor. Tot sembla indicar que el senyor Oulman està molest amb els anuncis de Madama Fritz o amb els que col·loca el senyor Trateler.

I després arribem a Lisboa. Una altra vegada els dos anuncis a la mateixa plana del periòdic A Revolução de Septembro, i a la mateixa columna. Primer el dels cuiros suavitzants de les navalles d’afaitar, aquesta vegada a nom de Trakeler de París, i immediatament a sota l’anunci de Madame Fritz. El primer s’hostatja a la “rua do Ferregial de baixo nº 6, 1º andar, casa do Isidro”, (actual Rua Ferragial), i ella a la “rua do Ferregial de Cima[40] n.º 31, casa do Isidro” (actual Rua Vítor Cordon). Dos carrers que discorren gairebé en paral·lel. Pel que he vist en línia la numeració actual encara sembla la mateixa, i segurament deuria tractar-se del mateix edifici, amb entrada pels dos carrers.

Pel que tinc recollit de quan vaig consultar la premsa valenciana a l’Hemeroteca Municipal de València [no es pot consultar en línia], no tinc constància de cap anunci de suavitzadors de navalles d’afaitar proper als anuncis de Madama Fritz.

I a Barcelona? No puc descartar que Madama Fritz i Mr. Oulman haguessin coincidit a la Fonda de Oriente el 1843, on ella s’anunciava a primers de juny, i ell a meitats de juliol. Tot dependria del temps que ella s’hagués quedat a la fonda. Després els trobarem a Madrid amb molt poca diferència de temps. Ja els hem vist coincidint a Cadis, i el 1845 tornaràn a oincidir a Barcelona. Tot plegat pot tractar-se d’una coincidència. Al cap i a la fi ambdós estaven venen els seus productes i seguien les mateixes rutes amb la diligència. 

Anunci publicat a Diario de Barcelona (Barcelona), 15 de desembre de 1845. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

El que no em sembla tan casual és l’anunci que va publicar un tal “señor Roberjot” el 15 de desembre de 1845 a Barcelona.[41] No pas pel material que anuncia «acaba de recibir de Paris un surtido de los verdaderos cueros quimicos y elásticos nuevamente perfeccionados y tan ventajosamente conocidos en Europa, para afilar navajas de afeitar, cortaplumas y toda clase de instrumentos de cirujia», sinó pel lloc on diu que està instal·lat: «Dirigirse en la Rambla número 15, entrada del café de la Reina, piso tercero». Exactament on sis mesos abans anunciava el seu taller de daguerreotips Madama Fritz: «Vive en la Rambla, número 15, entrada del café de la Reina, piso 3º».

Ho deixo aquí. Més d’hora que tard apareixeran més dades.

Valls, 17 de maig de 2021. [Revisat el 2 de juny de 2021]


[1] Fins fa ben poc, els textos historiogràfics que n’han parlat, feien iniciar la seva activitat el 1844 o el 1845. En aquest mateix blog ja havia fet referència a la seva estada a Barcelona el 1843. Vegeu: https://lalbumdeljep.wordpress.com/2018/06/08/el-cami-cap-a-1849-lany-en-el-que-franck-de-voyennes-va-decidir-passar-uns-dies-a-barcelona/

[2] María de los Santos GARCÍA FELGUERA. «Algo más que un “trabajito” para las mujeres: la señora Fritz y las primeras fotógrafas en España», en Un siglo de estrellas fugaces. El lugar de las mujeres en el Sistema de Arte español en el siglo XIX: cuestiones sobre ideología, escenarios y carreras profesionales, Madrid, Museo del Prado, 24 de febrero de 2021.

[3] El 1842 el concepte de retratista presenta moltes variables. Un podia ser retratista de miniatures, retratista a l’oli, emprar qualsevol tècnica de dibuix o pintura. El retrat fotogràfic just acabava d’arribar. Us poso un exemple: el mes de març de 1840 Augusto de Belvedere [José Vicente de Sales] anunciava a Barcelona que feia “retratos en todos los géneros, particularmente en miniatura”, però d’aquest anunciat no n’hem deduit que en fes amb el daguerreotip. Sobre Belvedere vegeu: https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/37/13/11borgesdearaujo.pdf, de Nuno Borges de Araujo.

[4] Anuncis publicats a la premsa de Madrid entre el 12 d’agost de 1842 (El Heraldo) i el 15 de setembre de 1842 (El Espectador).

[5] L’article al que feia referència aleshores ja ha sortit publicat: “De Marsella a el Puerto de Santa María: las tres vidas del daguerreotipista Pedro Sardin (1812-1880”, que signen María de los Santos GARCÍA FELGUERA i Gregorio ESCALADA SARDINA, a Revista de Historia de El Puerto, nº 65, 2020 (2º Semestre), pp. 95-122.

[6] La Fonda de Oriente, situada al punt més cèntric de la Rambla de Barcelona, davant del carrer Ferran i fent cantonada amb el carrer de la Unió, s’havia inaugurat l’abril de 1842, un any abans de l’arribada de “madama Fritz”. Altres fotògrafs i personalitats diverses hi van fer estada. Tant de bo algun dia aparegui el registre de clients que, a hores d’ara, es dóna per desaparegut.

[7] El Imparcial (Barcelona), 10 de maig de 1843, pàg. 4.

[8] El Imparcial (Barcelona), 1 de juny de 1843, pàg. 4.

[9] El Constitucional (Barcelona), 16 de juliol de 1843, pàg. 4.

[10] El Constitucional (Barcelona), 17 de juliol de 1843, pàg. 4.

[11] Sempre que no s’indiqui una altra font, les observacions sobre les diligències, els recorreguts, les parades, etc. estan extretes de l’estudi de Santos MADRAZO. 1984. El sistema de transportes en España, 1750-1850. vol. 1, La red viaria, vol. 2 El tráfico y los servicios. Editorial Turner / Colegio de Ingenieros de Caminos, canales y puertos.

[12] Diario de Avisos de Madrid (Madrid), 28 de març de 1843, p. 4. 

[13] Diario de Madrid (Madrid), 2 d’octubre de 1843, p. 3.

[14] Un expert en procediments antics, inclosa la daguerreotípia, com Martí Llorens, opina que treballar amb un format petit contribueix a escurçar el temps d’exposició, afavoreix el treball a l’ombra i un retrat final d’ombres més suavitzades. A la vegada fa que el client no hagi d’estar posant tanta estona, i que ho pugui fer en condicions de llum més còmodes. Li agraeixo la seva observació.

[15] Boletín Oficial (Murcia), 26 de març de 1849, p. 4.

[16] El Nuevo Avisador (Madrid), 18 de març de 1844, p. 2.

[17] El Nuevo Avisador (Madrid), 12 de novembre de 1843, p. 1.

[18] El Vizcaino Originario (Bilbao), 4 de novembre de 1842. Citat per César Estornes: https://memoriasclubdeportivodebilbao.blogspot.com/2010/09/fotografos-en-bilbaoa-mediados-del.html

[19] Boletín Oficial de la Provincia (Córdoba), 30 de març de 1844, última pàgina. Agraeixo a la Biblioteca Central Municipal de Còrdova que m’hagin proporcionat una còpia digital de la pàgina on es va publicar l’anunci.

[20] A Revolução de Septembro (Lisboa), 8 de juny de 1844, p. 4. i 16 de juny de 1844,  p. 4.

[21] O Tribuno, (Lisboa), 8 de juny de 1844, p. 4. i 15 de juny de 1844,  p. 4.

[22] O Periodico dos Pobres (Lisboa), 28 de juny de 1844,  p. 252.

[23] Vegeu la tesi de Cárme Dolores Avó Baiao Ferreira de Almeida, presentada a la Universitat d’Évora el març de 2017, per a l’obtenció del grau de doctor en Història i Filosofia de la Ciència, amb el títol A divulgaçao da fotografia no Portugal Oitocentista. Protagonistas, práticas e redes de circulaçao do saber, consultada en línia el febrer de 2019, a: http://dspace.uevora.pt/rdpc/handle/10174/21269, on fins hi tot s’atribueix a “Madama Fritz” una targeta de visita de Atelier Fritz de Lisboa, que gosaria datar cap a la segona meitat de la dècada dels setanta. No és un cas aïllat, ja abans, el setembre de 2014, Maria de Fàtima Lopes Cardoso en una altra tesi titulada A Fotografia Documental na Imprensa Nacional: o Real e o Verosímil, reproduïa una referència literal de Sena [Antonio SENA, História da Imagem Fotográfica em Portugal. 1839-1997, Porto: Porto Editora, 1998] que vincula directament Madama Fritz amb importants estudis de Lisboa i Porto, a partir de 1854.

[24] Diario Mercantil de Valencia (València), 5 de novembre de 1844. Citat per José Huguet Chanzá a Historia de la fotografía Valenciana, 1990, pàg. 36.

[25] Diario Mercantil de Valencia (Valencia), 9 d’abril de 1845. Hemeroteca Municipal de València.

[26] Diario de Avisos de Madrid (Madrid), 23 de febrer de 1844, p. 3. En aquest anunci se l’anomena Fonda del Cid y de las Diligencias Peninsulares.

[27] Diario de Reus (Reus), 2 i 3 de maig de 1845. Anunci citat per Albert ARNAVAT, 2016, “Los orígenes de la fotografia en la segunda ciudad de Cataluña: Reus, 1839-1903”, a: Ecos de la Academia (UTN. Ecuador) núm. 4, pp. 12-31.

[28] Diario de Reus (Reus), 14 de maig de 1845, p. 4. Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus.

[29] Diario Mercantil (Valencia), 21 de maig de 1845, p. 4.

[30] Diario Mercantil de Valencia (València), 28 juny 1845. Hemeroteca Municipal de València.

[31] José HUGUET CHANZÁ, 1990, “La época del daguerrotipo”, a: Historia de la fotografía valenciana, València: Levante, p. 37.

[32] Vegeu nota 31.

[33] Diario de Barcelona (Barcelona), 3 juny 1845, p. 2115.

[34] Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (AMCB). Llicències d’Obres, 1845. Caixa 23. Obres menors, 230/1845. En la meva primera versió havia posat com a il·legible l’abreviació de viuda, però una anotació que em va fer al blog l’historiador portugués Nuno Borges de Araujo, em va fer veure clar que hi deia viuda, fet que després Maria de los Santos García Felguera va comfirmar amb la seva recerca posterior.

[35] És precisament en aquesta direcció que ha encarat la recerca la Dra. García Felguera i que ens ha il·luminat àmpliament les dades vitals de la senyora Fritz, com a Marie Agnés Anastasie Clemandot, com apuntava al començament.

[36] El Fomento (Barcelona), 24 de juny de 1845, p. 4. El Cafè de la Reina estava situat en un edifici que hi havia a tocar del Teatre Principal, posteriorment enderrocat i reedificat.

[37] El Fomento (Barcelona), 2 de setembre de 1845, p. 4.

[38] Vull deixar constància del meu agraïment a Carmen Mateos Alonso, directora de la Biblioteca Municipal “José Celestino Mutis”, de Cadis, per haver atès la meva consulta des de la distància i haver-me fet arribar una còpia digital dels números del diari El Comercio, de Cadis, dels dies 9, 10, 12 i 13 de maig de 1844.

[39] El Comercio (Cádiz), 12 de maig de 1844, p. 4. Consultat a la Biblioteca Municipal “José Celestino Mutis”, de Cadis.

[40] Vegeu al blog Toponimia de Lisboa, l’entrada «A Rua Vitor Cordon que foi Ferragial de Cima e Nª Srª dos Mártires», consultat el de maig de 2021: https://toponimialisboa.wordpress.com/2014/12/11/a-rua-vitor-cordon-que-foi-ferragial-de-cima-e-na-sra-dos-martires/

[41] Diario de Barcelona (Barcelona),  15 de desembre de 1845, p. 4840.

13 comments

  1. Josep Rigol Muxart

    Benvolgut Jep, la meva efusiva enhorabona a tu i a la Mari Santos per aquesta apassionant i excepcional troballa!

  2. El rescat del coneixement de les coses del passat es fa sempre gota a gota.
    Records!

  3. Moltes gràcies per compartir-ho,una curiositat, per a mi, interessant.

  4. Palmira González

    Magnífica investigación. Siempre nos sorprendes agradablemente con tus artículos.
    Muchas gracias y mucho ánimo.
    Palmira González

    • Muchas gracias por tus comentarios Palmira. Debo añadir que la presencia de la señora Fritz en Toledo es la primera noticia conocida de la presencia de la actividad fotográfica profesional en la capital del Tajo. Una abraçada.

  5. Miquel Playà Ventura

    Molt interessant i captivador el teu article. És increïble que es pugui anar reescrivint a partir de nous descobriments!!

    Miquel

    El dt., 18 maig 2021, 17.49, L’àlbum del Jep va escriure:

    > jepmartib posted: ” Madama Fritz? Señora Fritz ? Senyora Durrieu? > Traschler Fritz? (Barcelona, Madrid, Toledo, Còrdova, Cadis, Lisboa, > València, Reus, Barcelona) El mes d’octubre del 2020 vaig publicar al meu > blog (https://lalbumdeljep.wordpress.com) un art” >

  6. Isabel Pardo

    Com sempre una investigació exhaustiva i una exposició impecable. Moltes felitcitats a tots dos!

  7. Javier Sánchez Portas

    Molt interesant, enhorabona !!!

  8. Francesca Portoles

    Gràcies per la nova informació.

  9. Laia Foix

    Felicitats Jep! La lectura dels teus textos és sempre apassionant i engrescadora. Ets un mestre. Gràcies per compartir-ho. La M. Santos i tu esteu fent una tasca admirable. Una abraçada,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: