Tot i que el nom no ens és del tot desconegut als que ens dediquem a la història de la fotografia, el cert és que no en sabem gran cosa. De fet, d’una bona part dels fotògrafs que tenim constància que van exercir com a tals cap a meitat del segle XIX en sabem ben poques coses i potser hauríem d’acompanyar el seu nom amb un interrogant ben gros. Arrosseguem el nom de Mr. Mattey, i el d’altres daguerreotipistes i fotògrafs d’aquella època, des de que Maria Dolça Ribas Roselló (1972) va deixar acabada la seva tesina de llicenciatura a la biblioteca de la facultat d’història de la Universitat de Barcelona, i d’això ja en fa més de quaranta anys.
Des d’aleshores el nom Mr. Mattey ha estat present en obres d’autors tan rellevants com Publio López Mondéjar (1989), Juan Naranjo (2000), Ricard Marco (2003), Maria Santos García Felguera (2005-2006), Núria F. Rius (2013), entre altres, sense que hàgim avançat gaire en el coneixement de la seva activitat com a fotògraf, ni en les dades de la seva biografia. De fet, gairebé podríem dir que som on ens va deixar na Maria Dolça Ribas Roselló el 1972.
Retrat d’un home desconegut. Reproducció d’un daguerreotip (?), signat per Mattey-1856. Ángel Alonso Martínez y Hermano, ca 1862. Carte de Visite.
Col·lecció de l’autor.
Aquest mes d’agost ha aparegut a la xarxa una targeta de visita (carte de visite) del fotògraf burgalés establert a Madrid Ángel Alonso Martínez, que no és altra cosa que la reproducció d’un daguerreotip (?) que porta la inscripció “Mattey 1856”. Aquest fet ha estat suficient per desvetllar-me l’interès per fer una nota recapitulatòria sobre Mr. Mattey i esperar que algú amb més dades ens aporti més coneixements als que des del 1972 ronden pels llibres d’història de la fotografia. Potser així podrem avançar una mica més.
Pel que s’ha escrit fins avui, sabem que pel setembre de 1855, Mr. Mattey tenia un estudi fotogràfic al primer pis del número 5 del carrer d’Aroles, de Barcelona, on amb el pintor i dibuixant Manuel Moliné Muns (Barcelona, 1833 – 1901) [http://ca.wikipedia.org/wiki/Manuel_Molin%C3%A9], oferien retrats en fotografia de totes les mides, “copias de retratos al óleo, planchas, miniatura en fotografía por su última perfección; se copian edificios, paisajes, etc.”.[i] Tenien l’aparador al carrer Ferran, aleshores anomenat Duque de la Victoria,[ii] “debajo los arcos del pasaje Madoz y al lado de la tienda de chocolate del señor Juncosa”, en el mateix indret on a finals de 1879 hi haurà el del fotògraf Miquel Matorrodona, i el 1884 els de Pau Audouard, com ha fet notar recentment la doctora Núria F. Rius (2013 : 52).
Uns mesos més tard, a finals de març de 1856, el “pintor fotográfico” Manuel Moliné farà públic que una vegada acabats els seus compromisos al taller de Mr. Mattey “tiene el honor de ofrecer sus servicios en el nuevo taller que en compañía del reputado fotógrafo D. Rafael Albareda abrirá des de primeros del próximo abril, en la calle de Arolas, número 16, piso tercero, primera casa de la izquierda”.[iii] Moliné i Albareda també posaran el seu aparador al carrer Ferran, sota l’arc d’entrada al carrer Aroles, gairebé davant per davant d’on acabem de veure que el tenia Mattey. A l’aparador de Moliné i Albareda hi criden l’atenció “unos hermosísimos retratos iluminados” i “algunas planchas gemelas habilmente preparadas para ser miradas por medio del estereoscopo”.[iv]
Retrat de Francisco José Orellana, gravat per E. Lechard a partir d’una fotografia feta per Mattey. Iconografía Hispana. Biblioteca Nacional de España.
L’agost de 1856 Mattey anuncia el canvi de domicili del seu taller, i es trasllada al carrer Ferran –Duque de la Victoria, 31–, davant de l’església de Sant Jaume, on encara hi exercia el 1864.[v] El nou taller “está construido de una manera desconocida en España (…) asociando a mi establecimiento los artistas más afamados como Eusebio Planas, Enrique Lorichon, etc.”.[vi] Es dedicava també, com altres fotògrafs de l’època, a ensenyar les noves tècniques fotogràfiques, i s’oferia per fer els retrats als domicilis particulars, tant a Barcelona com en qualsevol altra població de la província. En aquest anunci hi crida l’atenció la presència de l’il·lustrador i litògraf Eusebi Planas Franquesa (Barcelona, 1833 – 1897) [http://ca.wikipedia.org/wiki/Eusebi_Planas], a qui els seus biògrafs[vii] situen al taller de Mattey el 1854, poc després del seu retorn de París. D’altra banda, també hi apareix el miniaturista, pintor, litògraf i fotògraf Enrique Lorichon que era un vell conegut de la burgesia de Barcelona, on se’l pot documentar, si més no, els anys 1834, 1838, 1841, 1842 i 1856. També el podem trobar al llarg i ample del territori penínsular –Madrid, Cadis, Santander, Sevilla, Málaga, Múrcia– fins a finals de la dècada dels setanta, en solitari o associat amb altres fotògrafs.
Em consta que Mr. Mattey va participar el 1856 a l’exposició anual de la Asociación de Amigos de las Bellas Artes, amb dotze retrats i en l’apartat “pintura fotográfica”.[viii] No tinc indicis de qui va ser l’il·luminador dels retrats. Aquell any també hi va participar, i en el mateix apartat, el fotògraf Mr. Franck, amb tres retrats. El fotògraf Franck ja hi havia participat en altres edicions anteriors. Repassant els catàlegs d’aquesta exposició, m’ha cridat l’atenció la presència a la del 1851, de la “Señorita Dª Elisa Mattey”[ix] domiciliada al carrer Ferran, “arco de Arolas, número 13, cuarto segunda”, molt aprop d’on tenia el taller Mr. Mattey el 1855. Tenien alguna relació familiar? Una germana? Era una filla de Mr. Mattey? Costa d’empassar-se que podria ser una coincidència casual.
Retrats subhastats per la casa Soler y Llach (Barcelona) el juny de 2012, sota la descripció: “Mattey y Moliné (XIX). Retrato de una mujer (21 x 17,5 cm). Retrato de un niño (21 x 16,5 cm). Retrato de un hombre (21 x 16,5 cm). Barcelona, 1840-1850. Papel salado coloreado, sello seco y etiqueta del estudio. Tiraje de época.”
Fa poc més d’un any, la casa de subhastes Soler y Llach (Barcelona), va oferir en el seu catàleg del 7 de juny de 2012, tres retrats –un home, una dona i un nen-, signats per “Mattey y Cª. Barcelona” que segons la descripció del subhastador eren atribuits a “Mattey y Moliné”, i datats entre 1840 i 1850. Hi feia constar, a més: “Papel salado coloreado, 21 x 17,5 cm, sello seco y etiqueta del estudio”. No conec dades de l’estada de Mattey a Barcelona abans de 1855 tot i que podria ser-hi, ni de què Manuel Moliné pintés entre els set i els disset anys. Ja hem vist, a més, que també van treballar al taller de Mattey, Eusebi Planas i Enrique Lorichon.
Això és tot el que puc aportar sobre el fotògraf Mattey.
Bibliografia actual
Maria de los Santos GARCÍA FELGUERA. 2005-2006. “Anaïs Tiffon, Antonio Fernández y la compañía fotográfica Napoleón”. A: Locus Amoenus, 8.
Publio LÓPEZ MONDÉJAR. 1989. Las fuentes de la memoria. Fotografía y sociedad en la España del siglo XIX. Madrid: Lunwerg.
Ricard MARCO. 2003. “Els retratistes dels segle XIX a Barcelona. Noves dades per a la història de la fotografia”. a: Retrat del passat : la col·lecció de fotografies del Museu Frederic Marès. Barcelona: Museu Frederic Marés.
Juan NARANJO. 2000. “Naixement, usos i expansió d’un nou mitjà. La fotografia a Catalunya en el segle XIX”. A: Introducció a la història de la fotografia a Catalunya. Barcelona: Lunwerg.
Maria Dolça RIBAS ROSELLÓ. 1972. “Los inicios de la fotografía en Barcelona. Veinte años de fotografía, 1839-1859”. Barcelona: Universitat de Barcelona. Tesina de llicenciatura.
Núria F. RIUS. 2013. Pau Audouard. Fotografia en temps de Modernisme. Barcelona: Universitats catalanes.
[i] Anunci al Diario de Barcelona, 22 de setembre de 1855, edició del matí. Cal fer notar que la data que hi consta al diari és el dia 21 de setembre, però en realitat es correspon al 22 per un error en la composició d’impremta.
[ii] L’actual carrer del Duc, entre el carrer de la Canuda i el de la Portaferrissa, havia rebut el nom “Duque de la Victoria” quan es va obrir el 1857, però el 1855 aquest nom el tenia el carrer Ferran “á la cual distintas veces se ha quitado este nombre para darle el de calle mayor del Duque de la Victoria, acabando siempre por devolverle el antiguo”, segons escriu Víctor BALAGUER. 1865. Las calles de Barcelona. Vol. I. Barcelona: Salvador Manero. p. 371.
[iii] Anunci al Diario de Barcelona, 30 de març de 1856, edició del matí. L’anunci es repetirà uns dies després.
[iv] Diario de Barcelona, 18 d’abril de 1856, edició del matí.
[v] VIÑAS Y CAMPÍ. 1865. El Indicador de España y de sus posesiones de Ultramar, ó sea, inscripción general de todas las clases comprendidas en el Subsidio Industrial y de Comercio, las de la Magistratura y Administración y las casas extranjeras que faciliten antecedentes al efecto : almanaque de más de 300.000 direcciones : Año económico de 1864 á 1865, primero de su publicación. Barcelona: Imprenta de Narciso Ramirez. [http://fonsantic.upc.edu/handle/2099.4/1230#page/594/mode/1up]
[vi] Diario de Barcelona, 15 d’agost de 1856, edició del matí.
[vii] Vegeu Pilar VÉLEZ. 1999. Eusebi Planas (1833-1897), il·lustrador de la Barcelona vuitcentista. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. p. 36: “Eusebi Planas, en arribar de París el 1854 (…) va haver-se de dedicar a il·luminar fotografies a casa d’un francès de nom Matey (sic).”
[viii] Asociación de Amigos de las Bellas Artes. Esposición Anual de 1856. Catálogo de las obras espuestas. Barcelona: Imprenta de Miguel Blanxart. p. [12] Pintura fotográfica. Mr. Mattey, Calle de Arolas, núm. 5 piso 1º [es relacionen 12 retrats] para sola esposición. [http://ddd.uab.cat/pub/llibres/1847-1859/59822/catobresp_a1856@ahcb.pdf]
[ix] Asociación de Amigos de las Bellas Artes. Esposición Anual de 1851. Catálogo de las obras espuestas. Barcelona: Imprenta de Tomás Gorchs. p. [11] Señorita Dª Elisa Mattey, calle de Fernando, arco de Arolas, número 13, cuarto segundo [es relacionen tres retrats] para sola esposición. [http://ddd.uab.cat/pub/llibres/1847-1859/59822/catobresp_a1851@ahcb.pdf]
L'àlbum del Jep 
Enhorabona Jep per l’entrada, un plaer llegir-la com sempre. Tant a la tesi com al llibre sobre Pau Audouard vaig aventurar-me a suggerir que Elisa Mattey estava, d’alguna manera, darrera d’aquest estudi. Em deixa tranquila veure que també tu hi veus opcions. Caldrà seguir treballant-hi! Salutacions i felicitats de nou.
Gràcies Núria. Tinc la sensació que amb Mattey ens perdem alguna cosa. Són deu anys (1855-1864) d’estudi documentat, molt pocs objectes fotogràfics localitzats i ben poques notícies. Totes les referències que fins ara tenim, són anuncis necessaris de canvis en l’estudi. No s’anuncia d’una forma periòdica, com Franck, per exemple, que gairebé sempre manté la seva presència a la premsa. Aniran apareixent coses. De moment necessitava fer aquesta recapitulació, per veure més clarament on érem.
Una lectura molt interessant. Moltes gràcies per incloure’m en la llista de distribució. He llegit també el post sobre els Moragas i ara vaig pels altres! Gràcies per compartir aquests retalls d’història. XF
Hola Jep: Enhorabuena por este interesante artículo. Buscando en la red he encontrado este enlace a una CDV de Mattey, con sello en seco (creo que en el sello pone calle Ferrán), vendida en 2011 (quizás ya la conozcas):
http://www.todocoleccion.net/foto-mattey-barcelona~x6558271.
Hola José Antonio. Gracias por leerlo. Conozco la CdV que me indicas. Se corresponde a los primeres años de la década de los sesenta, cuando tenía su estudio en la calle Fernando. Gracias por tu comentario.
Hola Jep,
he llegit amb atenció el teu interessant article. Parles que Mattey a l’any 1855 tenia aparador al carrer Ferran sota passatge Madoz i que aquest després es ocupat anys més tard, el 1879, pel Miquel Matorrodona. Això vol dir que l’aparador que tenia, en Miquel, a la façana de la església de sant Jaume, al costat del Napoleón, és un altre??? Jo només tenia notícia d’aquest segon, no d’un primer uns metres més enllà i el 1879 què es quan obre l’estudi del carrer Ferran 34. M’ho pots confirmar??
Aprofito per saludar-te.
Miquel Playà
M’havia oblidat del teu comentari Miquel. Disculpa. Efectivament això és el que diu la Núria F. Rius al llibre sobre l’Audouard (pàg. 52) d’acord amb una llicència concedida a Miquel Matorrodona per l’Ajuntament de Barcelona el 1879.
Retroenllaç: Noves dades biogràfiques sobre el retratista Mr. Mattey | Les pinces del fotògraf
Hola Jep,
A casa el meu pare tenim un retrat del nostre re-besavi del sr Mattey, si pot ajudar en alguna cosa…