Stadeker i Meklemburger: daguerreotipistes, òptics i quincallers

(Burgos, 1842; Valladolid, 1843; Sevilla, 1844; Còrdova; 1844; Granada, 1847-1849)

Quan em trobo en una situació en la que no tinc recursos de recerca a mà en el meu entorn físic més proper, com és el cas, sovint m’entretinc revisant algunes dades del Portal Clifford, i utilitzo la infinitat de possibilitats que ens posen al nostre abast les xarxes digitals, recursos que amb el pas del temps creixen exponencialment a un ritme inabastable per a una sola persona. Evidentment aquests es redueixen, quan limites la recerca a un àmbit molt concret, com ho és el de la història de la fotografia a l’Estat espanyol, al llarg del segle XIX, i dins d’aquesta a un determinat episodi sense més transcendència.

Per posar-vos un exemple, fa poc més de dos anys, em vaig centrar en intentar esbrinar els passos de Madama Fritz més enllà del que ja es coneixia, i això em va portar a localitzar-la a Toledo el mes de març de 1844  —una dada que es va revel·lar importantíssima, ja que era la més antiga coneguda en la que se situava una persona exercint la fotografia comercial a Toledo—, i poc després m’apareixia a Saragossa l’agost de 1846,(1) i tot plegat ens permetia eixamplar el període d’activitat fotogràfica de la Fritz en territori espanyol, dades que ja han estat recollides per altres historiadores en treballs més recents i més complets.

Repassant mentalment la geografia ibèrica, m’ha semblat que una regió espanyola que encara podria donar més de si, en aquest àmbit de la història de la fotografia, podria ser Castella i Lleó, i en concret algunes de les seves capitals, com Burgos o Valladolid. És veritat que s’han fet estudis potents d’aquesta zona, com l’estudi d’en Ricardo González, El asombro en la mirada. 100 años de fotografía en Castilla y León, publicat el 2002, o  La memoria del tiempo de Publio López Mondéjar, el 2010, o la tesi doctoral d’Isabel Barrionuevo La fotografía en León (1839-1900), llegida a la Universidad de León el 2015.

Rellegint ara la tesi d’Isabel Barrionuevo, em trobo amb aquest paràgraf: 

«Tanto Publio López Mondéjar (2010), como Ricardo González (2002) establecen el año 1844 como el de la llegada a Valladolid del primer viajero con dedicación comercial al oficio del daguerrotipo de la actual Comunidad de Castilla y León.»(2)

No sé perquè em sembla que el 1844 és una data molt tardana, entre altres coses perquè ja existien les línies regulars de les diligències que comunicaven la cort amb Valladolid, i se’m fa estrany que no hi hagués hagut cap daguerreotipista que s’hagués aproximat a la capital castellana o a Burgos, amb anterioritat, tenint en compte que aquests van començar a recórrer la península a partir de 1841. Barrionuevo també explica que l’itinerari dels viatgers romàntics provinents de França solia ser sempre el mateix: Burgos, Palència, Valladolid, Àvila i Madrid. Aleshores com explicar que n’haguessin quedat al marge els daguerreotipistes fins el 1844? Potser la realitat va ser una altra i no l’hem sapigut concretar.

Burgos, 1842. Valladolid, 1843. Sevilla i Còrdova, 1844. Granada, 1847-1849

Em vaig disposar a estirar alguns fils, i en aquests casos el primer que se m’acut és anar a parar a les hemeroteques digitals, tot i que Castella i Lleó no és una regió molt generosa en posar a l’abast de tothom, a les xarxes, la seva premsa històrica. Si més no, són fàcils de trobar i consultar una bona part els Butlletins Oficials (BOP)(3) de les provincies que els van editar a partir de la dècada dels trenta del segle XIX.(4) Els BOP són una premsa habitualment obviada per molts investigadors que es dediquen a estudiar aquest àmbit, pel prejudici de que tractant-se d’una publicació oficial no incorpora notícies. Això és cert. Però també és cert que incorpora habitualment anuncis particulars, entre els quals no és gens rar trobar-hi, en aquesta època, la publicitat dels primers daguerreotipistes. Cal tenir present que moltes capitals provincials no tenien cap altra premsa periòdica.

Estava convençut que si algun daguerreotipista havia trepitjat alguna d’aquestes ciutats castellanes (Burgos, León, Valladolid, etc.) abans de 1844, els butlletins oficials me’n dirien alguna cosa, i així ha estat. La primera ciutat que em surt a la pantalla després de fer una recerca automàtica és Burgos. A finals de 1842 s’anuncien al Boletín Oficial de Burgos dos daguerreotipistes alemanys que feien companyia: 

«Los Sres. Stadeker y Meklemburger, artistas alemanes, acaban de recibir un gran surtido de planchas para retratar á cualquiera persona por el nuevo método del Daguerrotipo en cualquiera tiempo y en el corto espacio de 8 á 15 segundos, por el precio de 80 rs. vn. También se retratan grupos y familias enteras. Los mismos Sres tienen un surtido de estampas litografiadas en negro é iluminadas, que se venden en la calle de Cantarranas, frente la diputación, en Burgos.»(5)

Em crida l’atenció que l’anunci no faci referència al fet que siguin ells, els daguerreotipistes, els que acaben d’arribar a Burgos, sinó al fet que acaben de rebre plaques per retratar, com si ells ja estiguessin instal·lats a la ciutat des de feia un temps. Com si es tractés d’un segon anunci, en el primer haurien ofert els seus serveis i en aquest rebrien nous materials. Hi podria haver encara un tercer anunci, on fessin saber el temps que es quedaran abans d’anar-se’n a una altra ciutat. He revisat manualment els mesos anteriors i els mesos posteriors, entre el maig de 1842 i l’abril de 1843, i no he localitzat cap altre anunci al BOP de Burgos.

El mes d’abril de 1843 es produeixen novetats. Els mateixos personatges s’anuncien al BOP de Valladolid, amb variants substancials. Ara són, a més de retratistes al daguerreotip, professors d’òptica. Ja tenim dos daguerreotipistes que feien retrats al daguerreotip en dues capitals castellanes, Burgos i Valladolid, abans de 1844:

«Los Señores Stadeker y Mecklenburger,(6) Profesores de Óptica, tienen el honor de anunciar al respetable público que acaban de llegar de París á esta Ciudad con un gran surtido de dicho ramo, á saber: Cristales de roca, idem de agua, idem flint glasé, idém glasse glasi convexos y cóncavos, azules y verdes. Cristales para cosmorama, neorama y panorama; linternas mágicas, grafómetros, niveles de aire y cartabones. Cámaras oscuras, microscopios, simples y compuestos prismas. Anteojos de todas clases, como oro y plata, concha y otros metales. Anteojos de larga vista, anteojos de teatro, lentes y otros efectos de óptica. Plumas metálicas, lápices de las mejores fábricas de París y Londres; un gran surtido de estampas de todas clases, que venderán á precios muy moderados.

Dichos Profesores tienen grandes conocimientos sobre la anatomía de los ojos; pues con solo ver la persona saben el cristal que corresponde á su vista.

Los mismos Señores retratarán á cualquiera persona que guste, por el nuevo método del DAGUEROTIPO (sic), al precio de 80 reales, y sin ocupar mas tiempo que medio minuto; haga el temporal que quiera. Las personas que gusten honrarlos con su confianza encontrarán agrado y los precios muy moderados. 

Viven en esta Ciudad calle de Teresa Gil número 19.»(7)

Evidentment no venien de París, com diu l’anunci de Valladolid, sinó de Burgos. Estratègies comercials. Fixem-nos, però, en un fet, abans d’arribar a Burgos a finals de 1842, bé havien de passar per altres capitals: Santander, Logronyo, Pamplona, Saragossa? No hi van caure del cel a Burgos. Caldrà que algú posi fil a l’agulla.

A Valladolid els hi perdo el rastre en el que afecta a la regió de castellano-lleonesa. Podrien haver continuat més temps a la capital del Pisuerga, podrien haver fet parada en altres ciutats, fent-se anunciar amb fulls volants. Fins i tot a la cort. De Burgos a Valladolid, per Torquemada i Dueñas, hi havia una diligència de la Sociedad de Diligencias de Castilla la Vieja, que sortia els dimarts, dijous i dissabtes, i tardava onze hores per fer el trajecte. Des de Valladolid sortien diligències cap a Santander, per Palència, cap a Lleó i cap a Madrid. Vull dir que els desplaçaments d’una ciutat a l’altra eren relativament fàcils, i amb només un dia o dos es podien plantar en una altra ciutat.

No he tornat a trobar als senyors Stadeker i Meklemburger —o Mecklenburger— fins l’any següent, el 1844, lluny ja de Castella i potser havent abandonat la pràctica del daguerreotip. El mes d’octubre s’anuncien a Còrdova:

«Los Señores Stadeker y Mecklenburger, Profesores de Óptica, tienen el honor de anunciar al respetable público que acaban de llegar de Sevilla con un gran surtido de dicho ramo, á saber: Cristales de agua, de Flint Glas, y de agua, idém azules y verdes, cóncavos y convexos. Idem para neorama, cosmorama, panorama y diorama. Anteojos de todas clases, como oro y plata, concha, acero y otros metales. Idem de larga vista, idem de teatro. Linternas mágicas, grafómetros, cartabones, niveles de aire, brújulas, compases, estuches de matemáticas, prismas, cámaras obscuras, microscopios, simples y compuestos. Venden daguerreotipos y enseñan el nuevo método de retratar con el. Lentes y otros efectos de óptica, plumas metálicas, y lapiceros de todas clases.

Dichos Profesores tienen grandes conocimientos sobre la anatomía de los ojos; con solo ver la persona saben el cristal que corresponde á su vista.

Un surtido de abanicos de la última moda, de todas clases.»(8)

Es mantenen com a professors d’òptica i comercien amb un ampli assortiment d’aparells. Diuen que venen de Sevilla i, de moment, ens els hem de creure.(9) A Còrdova no anuncien que facin retrats amb el daguerreotip, tot i que si que en venen l’aparell i n’ensenyen el seu funcionament. Crec que és rar que haguessin deixat de fer retrats al daguerreotip, no m’ho creuria si no fos que en el següent anunci localitzat a Andalusia, també han deixat d’anunciar-se com a professors d’òptica. Ara són quincallaires i estan establerts a Granada:

«Quincalla de última moda.

(En) El establecimiento de quincalla llamado de los Alemanes, situado en la Alcaicería á cargo de los señores Stadeker y Meklenburger, se acaba de recibir un surtido completo que contiene alfileres, zarcillos, pulseras, medios aderezos y aderezos enteros, juegos de café de china, almuerzos, candeleros, tinteros y otras piezas de tocador y de capricho; espejos con marcos de metal nuevamente inventados, caprichos de hierro maravillosamento trabajados, juguetes de todas clases; plumas talladas muy buenas, navajas inglesas para afeitar, cuchillos para la mesa, peines de azabache, anteojos de cristales de roca, idem de agua, anteojos de teatro y larga vista; verdadera lanilla alemana, estambre francés, y otros muchos articulos; todo á precios muy equitativos.»(10)

A Granada el seu establiment ja és anomenat de «los Alemanes», adjectiu que al segle XIX era d’ús bastant freqüent per a identificar més clarament a qui es referien popularment, sobretot quan els propietaris eren d’origen estranger i amb noms difícils de pronunciar. Els anuncis a Granada s’aniran succeïnt al llarg de 1848, cada vegada que rebien nous productes de moda. Fins que l’agost de 1849 un jutge de primera instància de Granada publica a la Gazeta de Madrid la següent diligència:

«Por el presente cito, llamo y emplazo á los Sres. Stadeker y Meklemburger, vecinos y del comercio de esta capital, para que dentro del término de 30 dias, que por único se les señala, se presenten en la cárcel pública de esta capital; bajo apercibimiento de que pasados sin verificarlo se les declarará rebeldes y contumaces, sustanciándose los juicios á que dé lugar la declaración de quiebra que se ha hecho por el mismo de su establecimiento de comercio, en los estrados del Tribunal, y les parará el perjuicio que haya lugar en derecho.»(11)

El mes de novembre de 1849, després de la junta de creditors de l’establiment dels senyors Stadeker i Meklemburger, es disposa el 4 de desembre per liquidar els deutes de la societat. No he trobat dades posteriors referents a aquests personatges.

ADDENDA

En el curs d’aquesta breu recerca m’han aparegut altres dades sobre daguerreotipistes i fotògrafs que van treballar comercialment a la regió castellano-lleonesa posteriorment a 1844. No és la meva intenció desgranar-les aquí, perquè la majoria ja són conegudes dels historiadors que han treballat aquest àmbit geogràfic. En tot cas si que volia deixar constància aquí de la presència a Burgos d’una fotògrafa que s’anunciava com a «Señorita Stelin» durant els mesos d’octubre i novembre de 1858:

«LA SEÑORITA STELIN, profesora de retratos fotográficos iluminados por el sistema americano, cuya perfecta semejanza es solo comparable a la imagen que produce el espejo, ofrece los servicios propios de su profesión al ilustrado público de esta ciudad en la calle de Trascorrales núm. 10, piso 3º.

Al mismo tiempo ofrece un completo surtido de perfumería de la mas fina de París.»(12)

Bellvitge, 1 de març de 2024

1. https://lalbumdeljep.wordpress.com/2021/05/18/el-viatge-per-espanya-i-portugal-de-la-daguerreotipista-madama-fritz-1843-1845-noves-dades/

2. Barrionuevo es refereix a les obres de Publio López Mondéjar (2010), La memoria del tiempo. Fotografía y sociedad en Castilla y León 1839-1936. Barcelona: Lunwerg; i a la de Ricardo González (2002), El Asombro de la mirada. 100 años de fotografía en Castilla y León 1839-1939. Salamanca: Consorcio Salamanca. Isabel BARRIONUEVO (2015), La fotografía en León (1839-1900), Universidad de León, pàg. 231. Llegida en línea el 27 de febrer de 2024, a: La fotografía en León (1839-1900) – Dialnet

 3. Els Butlletins Oficials de les províncies espanyoles es van crear per una Reial Ordre del 20 d’abril de 1833, i en moltes províncies va ser el primer periòdic que es va publicar.

4. El portal on es poden consultar més butlletins provincials històrics és La Biblioteca Virtual de Premsa Històrica, del Ministerio de Cultura, que té un apartat dedicat a aquesta premsa: https://prensahistorica.mcu.es/es/lista/ejecutarBusqueda.do?idLista=503

A la web Biblioteca Digital de Castilla y León es poden consultar els BOP de Burgos i León: Biblioteca Digital de Castilla y León > Catálogo › Hemeroteca › Publicaciones periódicas

Els BOP també es poden consultar en algunes webs de biblioteques provincials, o de les diputacions provincials, tot i que el sistema de consulta és molt divers, des de les consultes automàtiques a tota la col·lecció, fins a l’obligació d’anar número per número.

5.  Boletín Oficial de Burgos (Burgos), 13 de desembre de 1842, pàg. 4.

6.  Vull fer notar que la grafia no és idèntica. A Burgos: Meklemburger. A Valladolid: Mecklenburger.

7.  Boletín Oficial de Valladolid (Valladolid), 27 d’abril de 1843, pàg. 4. L’anunci es repetirà el dia 11 de maig.

8.  Boletín Oficial de la Provincia de Córdoba (Còrdova), 5 d’octubre de 1844, pàg. 4.

9.  El BOP de Sevilla és un dels més complexos de consultar a la xarxa. Només a la web de la Diputació provincial sevillana, i baixant exemplar per exemplar. En aquests moments, 1 de març de 2024, l’any 1844 no està disponible per a la consulta.

10.  Diario de Granada (Granada), 15 d’octubre de 1847, pàg. 3.

11.  Gazeta de Madrid (Madrid), 15 d’agost de 1849, pàg. 2.

12.  Boletín Oficial de la provincia de Burgos (Burgos), 30 d’octubre de 1858, pàg. 4.