No pretenc formular una pregunta retòrica. La resposta a l’interrogant que plantejo en l’anunciat que acabeu de llegir sembla fàcil: la primera fotografia, el primer daguerreotip, fet a Catalunya i a l’Estat espanyol, es van fer el matí del dia 10 de novembre de 1839, al Pla de Palau de Barcelona, amb una càmera Giroux operada pel gravador Ramon Alabern i Moles. Així ho diuen les cròniques de l’època, i tots els llibres d’història de la fotografia que ho han recollit des de fa dècades. Certament que durant anys el segon cognom de Ramon Alabern va aparèixer equivocat en molts textos, però en el que respecta a la data sempre s’ha assumit que la primera fotografia feta a Barcelona es va fer cap al migdia del dia 10 de novembre de 1839, amb l’objectiu enfocat a l’edifici de la Llotja, el passeig d’Isabel II i la casa Xifré.
La següent pregunta que poso damunt de la taula és: I si Ramon Alabern hagués fet una demostració daguerreotípica en privat pocs dies abans? El relat dels fets seria diferent, tot i que la història de l’arribada de la fotografia a Catalunya no canviaria pas gaire. Tot i això, em sembla que val la pena exposar detalls, dels que fins fa molt poc temps no n’havíem tingut notícia. Anar afegint microdades al relat dels fets que es van succeir els dies previs a l’exhibició pública del dia 10 de novembre, pot contribuir, sens dubte, a entendre perquè va ser la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona la institució que en va assumir la iniciativa.
Com que les dades que ens són conegudes de l’arribada de la fotografia a Barcelona, giren a l’entorn d’aquesta institució i d’en Pere Felip Monlau, membre destacat de la mateixa, i autor dels informes que sobre el daguerreotip van arribar a l’Acadèmia des de París, sembla que hem acceptat com un fet lògic i natural que l’assaig públic que es va fer al Pla de Palau l’hagués fet la institució a la que per lògica corresponia.
M’he preguntat moltes vegades per les coneixences personals que hi podia haver entre el gravador Ramon Alabern i el científic, polític i periodista, Pere Felip Monlau, amb anterioritat al sis de novembre de 1839, data en la que Monlau parla de la càmera d’Alabern a la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona. Es van conèixer durant l’estada que ambdós van fer a París entre 1837 i 1839? S’havien conegut a Barcelona abans d’anar a París? Monlau va nèixer el 1808 a l’entorn de la parròquia del Pi de Barcelona i Alabern el 1811 a Begues. Monlau va estar matriculat a les escoles gratuïtes de la Junta de Comerç el 1824, a la de botànica i agricultura, i a la de física experimental, i el 1825 i 1828 a la de Química aplicada a les arts,[1] mentres que Ramon Alabern ho estava a l’escola de belles arts de la Junta de Comerç entre el 1825 i el 1833.[2] L’escola de Belles Arts estava situada a l’edifici de la Llotja, i les altres escoles a l’edifici del convent de Sant Sebastià que hi havia a tocar de l’edifici de la Llotja, on avui hi ha la plaça d’Antonio López. Podríem pensar, doncs, que els alumnes del conjunt de les escoles que regentava la Junta de Comerç podien tenir alguna relació entre ells. Però no tenim constància documental que ens certifiqui que en Monlau i Alabern es coneguessin abans del dia sis de novembre de 1839.
L’edifici de la Llotja de Barcelona, 1860. Charles Clifford / Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)
Al llibre d’acords de 1839 de la Reial Junta de Comerç de Catalunya,[3] a l’acta del dia 24 d’octubre de 1839 -divuit dies abans de la data que celebrem anualment com a bona-, hi consta que el gravador Ramon Alabern va oferir a la Junta una càmera de fer daguerreotips per a que aquesta institució fés la publicitat que cregués convenient de l’invent de la daguerreotípia, i es posava personalment a disposició de la mateixa per a ensenyar la mecànica del nou sistema. Les condicions de l’oferiment de Ramon Alabern van ser bàsicament les mateixes que pocs dies després va exposar Monlau a la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, i que un grup d’acadèmics van acceptar per tirar endavant l’experiment al Pla de Palau.
La transcripció de l’acord que consta a l’acta en qüestió és la següent:
“Visto el recurso de hoy de D. Ramon Alabern, gravador, discípulo de la escuela de diseño; haciendo presente que en París, de donde acaba de llegar y ha estado tres años para observar algún adelanto en su arte, se procuró un aparato del sistema de Daguerreotipo, o sea del arte de fijar los obgetos por la misma naturaleza por Mr. Daguerre y adquirió los conocimientos necesarios por su mismo autor para poderlo manifestar en su patria por conducto de esta Junta, y pide le admita si es de su agrado, dho. aparato para dar la publicidad que tenga por conveniente a tan ventajoso sistema, mediante que se le reintegre de la cantidad que le costó, y se obliga, si es del gusto de la Junta, a enseñar la mecánica de tal sistema, con tal que se le remunere con alguna gratificación el trabajo y tiempo que para ello emplee, solo con el laudable obgeto de qe. en esta capital pueda disfrutarse la ventaja de tan precioso adelanto. Ha acordado que pase a la Comisión de Escuelas.”
Fins a dia d’avui desconeixíem tots els detalls dels contactes que hi degué haver a Barcelona, entre els membres de la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts des de l’arribada a la ciutat Comtal de Pere Felip Monlau el dia dos de setembre fins a la reunió de la Junta General Literària de l’Acadèmia de Ciències del dia sis de novembre, en la que es va decidir la compra de la càmera de fer daguerreotips a Ramon Alabern.[4]
L’acord que acabo de transcriure, deixa clar que Ramon Alabern va fer un primer oferiment a la Junta de Comerç, de qui depenia l’Escola de Dibuix de la Llotja en la que ell havia estudiat entre el 1825 i el 1833. Té tota la lògica, n’era ex-alumne i acabava d’arribar de París on havia passat els darrers tres anys per ampliar els seus coneixements de gravat cartogràfic.
Com acabem de llegir, la Junta va passar la proposta a la Comisión de Escuelas, i quatre dies després, el vint-i-vuit d’octubre, aquest organisme després de tractar el tema, el va despatxar amb aquestes paraules: “El Señor vocal Piferrer queda encargado de decirle que haga manifestación del aparato a la Junta para despues resolver.”[5] Es a dir, que es va acordar demanar a Ramon Alabern que fes una demostració de l’aparell daguerreotípic davant de la Junta de Comerç, per tal de que aquesta pogués decidir sobre la seva proposta. La pregunta que ens hem de plantejar tot seguit és: es va fer aquesta demostració? No n’he pogut trobar cap constància documental que faci referència a haver-se executat la demostració que demanava la Comisión de Escuelas. Em consta, això si, que es va obrir un expedient sobre aquesta qüestió,[6] del que en aquests moments no hi ha referència a l’actual inventari de la documentació que es conserva de la Junta de Comerç de Catalunya a la Biblioteca de Catalunya, ni a la que es conserva a la Biblioteca-Arxiu de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
Si Ramon Alabern va fer aquesta demostració del daguerreotip davant de la Junta de Comerç, he de suposar que s’hauria pogut realitzar després del dia vint-i-vuit d’octubre, data en la que es pren l’acord, i abans del dia sis de novembre, data en la que es tracta la mateixa qüestió a la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona.
També podria haver passat que alguns dels professors de les escoles de la Junta de Comerç, que alhora eren acadèmics de la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, com Josep Roura, Josep Arrau, Vicente Rodes, Damià Campeny, etc., haguessin intervingut en la proposta, posant en contacte a Ramon Alabern amb Pere Felip Monlau o amb altres membres de la Reial Acadèmia, passant l’afer a aquesta institució i que la demostració prevista davant de la Junta de Comerç no s’hagués fet mai.
De moment ho deixo aquí. Veurem si amb el temps n’acaba sortint alguna altra dada.
Ara fa gairebé un parell d’anys, l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural ens va encarregar a la doctora María de los Santos García Felguera i a mi mateix, uns articles sobre Ramon Alabern i Moles, que tenien com a objectiu posar negre sobre blanc un perfil biogràfic sobre el gravador, que permetés corregir alguns dels errors que s’arrossegaven sobre ell des de feia dècades.
L’article de la Dra. García Felguera, titulat “Ramon Alabern i Moles (1811-1888)”, el podeu llegir al blog de la web Fotografia a Catalunya en aquest enllaç: https://www.fotografiacatalunya.cat/ca/bloc/ramon-alabern-moles i el meu, “El primer fotògraf català de la història i la primera fotografia feta a Catalunya”, al mateix blog, i aprofito ara per reproduir-lo aquí:
El primer fotògraf català de la història i la primera fotografia feta a Catalunya
Quan a primers de 1839, el científic rossellonès Francesc Aragó va presentar a París el gran invent de Daguerre, la història ens explica[7] que per motius molt diversos -polítics, científics, d’estudi, etc.-, un nombrós grup de catalans, tocats per la modernitat, feien vida a la capital francesa. Alguns d’ells no van poder resistir l’atracció per la daguerreotípia, i es van veure atrapats per aquesta nova manera de representar la realitat. Des d’aquell moment van participar activament i amb més o menys mesura, en la divulgació del daguerreotip a Catalunya i a l’Estat espanyol.
Tot i que els noms dels principals artífexs de l’arribada del daguerreotip a Catalunya, són el metge i periodista Pere Felip Monlau i Roca (Barcelona, 1808 – Madrid, 1871) i el gravador a l’acer Ramon Alabern i Moles (Begues, 1811 – Madrid, 1888), no podem deixar de citar, en un acte de justícia, el metge Joaquim Hysern i Molleras (Banyoles, 1804 – Madrid, 1883), que va intervenir en una de les primeres traduccions del manual de Daguerre[8] i va ser qui va enviar des de París a Madrid la càmera daguerreotípica a Joan M. Pou i Camps, Josep Camps i Camps, i Marià de la Pau Graells, tots ells membres de la Reial Acadèmia de Ciències de Barcelona, i amb la que van fer el primer daguerreotip a la cort el 18 de novembre de 1839; el metge i polític Pere Mata i Fontanet (Reus, 1811 – 1877), exiliat des del 1838 a la capital gala i autor d’una de les primeres traduccions del manual de Daguerre;[9] el farmacèutic i periodista Josep Oriol Ronquillo i Vidal (Barcelona, 1806 – 1876), també exiliat a França des del 1838, amic personal de Monlau i autor d’una traducció poc coneguda del procediment de Daguerre, inclosa al tercer volum de Secretos novísimos de Artes y Oficios, en el que també hi trobem un llarg article dedicat al procediment de Talbot[10] i la traducció del document presentat per aquest a la Royal Society londinenca el febrer de 1839, en el que s’expliquen els passos a seguir per a la preparació del paper fotogènic i per fixar-hi el dibuix permanentment.
Centrem-nos, però, en el protagonista de la història que ens ocupa, que no és altre que Ramon Alabern i Moles, el primer fotògraf català de la història. Ell és qui va fer els primers daguerreotips a Barcelona, a Catalunya i a l’Estat espanyol, el matí del dia 10 de novembre de 1839, al Pla de Palau de Barcelona.
Reculem onze mesos i situem-nos a París el 7 de gener de 1839, dia en el que el científic i polític republicà Francesc Aragó, va anunciar a l’Académie des sciences un procediment que permetria reproduir mecànicament les imatges que es formen a la cambra fosca, amb una sorprenent nitidesa en els detalls. L’extraordinària notícia es va propagar com el foc en la pólvora i va desencadenar el que amb el pas del temps ha esdevingut una fabulosa evolució de la història contemporània. La premsa de Barcelona es va fer ressò de la notícia el mateix mes de gener. Pere Felip Monlau, exiliat a París i amb la curiositat innata del científic, es va interessar immediatament pel nou invent. A meitats del mes de març va enviar a Barcelona la seva primera memòria sobre el daguerreotip. La tercera setmana de juny enviarà el seu segon informe a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona.
A l’agost Aragó explica el procediment daguerreotip a les acadèmies de ciències i belles arts de París. És aleshores que Monlau comença a preparar el seu retorn de l’exili. Desembarcarà al port de Barcelona el día dos de setembre. A partir d’aquí els fets es precipiten. L’Acadèmia de Ciències de Barcelona celebra una Junta General Literària el dia sis de novembre. Una sessió que esdevingué transcendental i històrica. Allí s’escolten els arguments de Monlau, i aquest els mostra una planxa de coure platejada amb la imatge de la plaça de la Madeleine que Ramon Alabern havia impressionat a París. Es decideix la compra de la càmera de fer daguerreotips que Alabern acabava de portar a Barcelona des de París. Es tractava d’una càmera Giroux, comercialitzada a París l’agost de 1839 i que actualment es conserva a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. El dia vuit de novembre tres comissionats per l’Acadèmia, Monlau, Roura i Mer, fan efectiva la compra de la càmera a Alabern. Aquest mateix dia el diari El Constitucional (que dirigia Monlau), va explicar que Alabern havia rebut a París les necessàries lliçons pràctiques del mateix Daguerre per fer funcionar l’aparell.
Es distribueix a Barcelona un full volant anunciant el programa per al dia deu de novembre de 1839 a la plaça de la Constitució, l’actual Pla de Palau. L’assaig públic del daguerreotip verificat aquest dia, es va fer amb una gran minuciossitat tot i que el temps, ventós i ennuvolat, no acompanyava gaire. El full explicava que “la primera vista que se va a obtener abrazará el edificio de la Lonja y la hermosa manzana de casa Xifré”. La comitiva científica i l’aparell daguerreotípic es van situar en un terradet, que encara existeix, a la cantonada del carrer general Castaños amb el Pla de Palau. Cap a tres quarts d’una la planxa va ser col·locada a la càmera i va ser exposada a l’acció de la llum durant uns vint minuts. La prova feta per Ramon Alabern al Pla de Palau de Barcelona, va ser un èxit absolut. Aquest primer daguerreotip es va sortejar el dia 14 de novembre entre els 103 bitllets que es van vendre per rifar-lo i cobrir les despeses de l’acte, i se li va perdre la pista en el mateix moment en que l’agraciat va passar a recollir el premi per la porteria de l’Acadèmia de Ciències. Des d’aleshores resta desaparegut.
El dia 17 de novembre Ramon Alabern va fer una nova prova amb el daguerreotip, aquesta vegada des del balcó de l’edifici de l’Acadèmia de Ciències Naturals, a la Rambla, amb l’objectiu posat al palau Moja i la casa Rocafort, a l’embocadura del carrer de la Portaferrisa. L’endemà, Alabern va impressionar dos daguerreotips més. Un de l’edifici de la Duana al Pla de Palau fet des de la casa Xifré, i un altre de la casa Xifré fet des del desaparegut convent de Sant Sebastià, situat on actualment hi ha la plaça d’Antonio López. No tenim constància documental de que Ramon Alabern i Moles hagués fet cap altre daguerreotip, tot i que segurament va continuar assajant amb la càmera que ell havia portat de París.
L’Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona va encarregar a Ramon Alabern un curs per a l’ensenyança del funcionament del daguerreotip, que es va fer a partir del dia 20 de novembre, i al que segons el registre de matrícules que es conserva a l’arxiu de l’Acadèmia es van inscriure set persones. Sembla una obvietat pensar que en les pràctiques d’aquest curs es deurien impressionar algunes plaques, encara que no n’hagi arribat cap als nostres dies. Anys més tard Ramon Alabern va demanar a l’Acadèmia un certificat del curs “donde enseñó gratís a un gran número de artistas y de aficionados”, el que fa pensar que potser va ser més nombrós del que consta al registre oficial.
En els anys posteriors a 1839, el nom de Ramon Alabern s’ha relacionat amb els daguerreotips que es van utilitzar per fer els gravats a l’acer publicats al volum “Cataluña” de l’obra España. Obra pintoresca en láminas, ya sacadas con el daguerreotipo, ya dibujadas del natural, grabadas en acero y en boj. Alguns d’aquests daguerreotips s’han atribuït a Ramon Alabern, però no tenim constància de qui els va impressionar. Podria haver estat Alabern, cert, però també qualsevol altre daguerreotipista, que avui per avui resta en l’anonimat. Respecte al gravat que aquesta obra inclou on es veu l’edifici de la Llotja i el passeig d’Isabel II, que sovint s’identifica amb el primer daguerreotip fet a Barcelona, cal dir ben clar que, tot i que l’escenari és el mateix, no està fet des del mateix punt de vista. El gravat d’aquesta vista, realitzat per Antoni Roca, està basat en un altre daguerreotip, no en el primer que va fer l’Alabern.
Evidentment l’epígraf professional que més escau a Ramon Alabern i Moles és el de gravador, i més concretament el de gravador a l’acer, professió que va exercir al llarg de tota la seva vida. Tot i això, no podem deixar de citar-lo també com a geògraf pel que se’n deriva de la seva especialització en el gravat cartogràfic, l’estudi del qual l’havia portat a París el 1836. El mateix Ramon Alabern escrivia el 1866, “Llevo treinta años grabando obras geográficas”,[11] i si a aquesta declaració hi afegim que deu anys més tard, el 1876 el seu nom apareixia en la relació dels socis fundadors de la Sociedad Geográfica de Madrid al primer número del butlletí de l’esmentada societat, no ens pot estranyar que el 1923, trenta-cinc anys després de la seva mort, el butlletí de la Real Sociedad Geográfica, continuadora de l’anterior, hagués dedicat al nostre fotògraf un article amb el títol “El geógrafo D. Ramon Alabern”, que comença amb aquestes frases: “No figura entre los geógrafos y cartógrafos españoles uno que viviendo en el siglo pasado dió pruebas de sus especiales y extraordinarias dotes de cartógrafo; éste fué D. Ramón Alabern y Moles”,[12] relacionant tot seguit les seves principals obres com a cartògraf.
[1] Vegeu: Libro de Matrículas de las Escuelas gratuitas de la Real Junta de Comercio de Cataluña, 1824-1834. Biblioteca de Catalunya.
[2] Vegeu: María de los Santos GARCÍA FELGUERA. “Ramon Alabern i Moles (1811-1878)”, al blog: https://www.fotografiacatalunya.cat/es/blog/ramon-alabern-moles
[3] Junta de Comerç de Catalunya. Llibre d’Acords, 1839. Fol 351r i 351v. Biblioteca de Catalunya. El podeu consultar en línea: http://mdc.csuc.cat/cdm/compoundobject/collection/juntacom/id/158760/rec/186
[4] Vegeu: Jep MARTÍ BAIGET, “La recepció de la daguerreotípia i la fotografia en paper pels científics de la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona (1839-1860)”, al blog: https://lalbumdeljep.wordpress.com/
[5] Junta de Comerç de Catalunya. Llibre de Resolucions de la Comissió d’Escoles, 1833-1844, 28 d’octubre de 1839. Biblioteca de Catalunya.
[6] Junta de Comerç de Catalunya. Índex dels expedients d’Escoles, 1833 – 1851. 1839: “Acerca aparato y enseñanza de daguerreotipo o sea el arte de fijar los objetos por la misma naturaleza (Nobles Artes)”. Biblioteca de Catalunya.
[7] Vegeu: María de los Santos GARCÍA FELGUERA i Jep MARTÍ BAIGET, “Barcelona y la daguerreotípia”, a El daguerreotip. L’inici de la fotografía, Barcelona, Ajuntament de Barcelona. 2014, pp 19-80. Jep MARTÍ BAIGET, “La recepció de la daguerreotípia i la fotografia en paper pels científics de la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona (1839-1860)”, al blog: https://lalbumdeljep.wordpress.com/
[8] Exposición histórica y descripción del procedimiento del daguerreotipo … y del Diorama, por Daguerre… Con siete laminas por D. Joaquín Hysern y Molleras… Publicada por el doctor Don Juan María Pou y Camps. Madrid : Imprenta de D. Ignacio Boix, 1839.
[9] Historia y descripción de los procederes del Daguerreotipo y Diorama, por Daguerre… Traducido al castellano por Pedro Mata. Barcelona : Juan Francisco Piferrer, impresor. 1839.
[10] “Arte del dibujo fotojénico”, a Secretos novísimos de Artes y Oficios… por Mr. Palouze [Pelouze], traducidos y aumentados por D. José Oriol Ronquillo. Barcelona : Impremta de Manuel Sauri, 1841.
[11] Ramon ALABERN. 1866. Geografía Elemental. Nuevo método para uso de las escuelas de Instrucción Primaria. Madrid : Imprenta de Manuel Minuesa. La primera obra que ens consta amb gravats cartogràfics signats per Ramon Alabern és la Colección de mapas geográficos antiguos y modernos del acreditado Tardieu publicado por los redactores del Diccionario Geográfico Universal en el año de 1835. Barcelona : Impremta i Llibreria de Josep Torner, [1835].
[12]A.B. “El geógrafo D. Ramón Alabern”, A: Revista de Geografía Colonial y Mercantil. Boletín de la Real Sociedad Geográfica, 1923, vol. XX, pàg. 235-236.
L'àlbum del Jep 
Molt interessant. Gràcies.
Hola Jep, gracias por tu estupenda entrada. A mi no me parece extraño que Alabern hiciera alguna demostración privada del daguerrotipo antes del acto publico que ha focalizado el interés de los historiadores y que, como yo escribí en su día, estaba lleno de simbología en favor de la ciencia liberal. A ver si hay suerte y aparece alguna memoria personal que cuente algo de esto, pero entra dentro de lo posible y los datos que aportas parecen ir en esa dirección. Lo que sabemos por los textos de la época es que las placas daguerrotipicas se “reciclaban”, creo recordar que se podían limpiar y hacer hasta seis tomas sobre la misma placa. El invento era lo suficientemente excitante y novedoso para hacer pruebas con ėl una vez que llegó a Barcelona, antes y después del acto público. Lo curioso es que los actores de la introducción apenas dan importancia a su papel, le ocurre también a Juan Maria Pou y Camps.
Enhorabuena por tus pesquisas y las de Mari Santos. Hacéis un gran trabajo. Un fuerte abrazo.
Hola Bernardo, muchas gracias por tus comentarios. En esa historia todavía quedan muchas cabos por atar, otra cosa es que se puedan documentar. Siempre he pensado que Alabern tuvo que hacer algunas pruebas con el daguerreotipo en Barcelona antes de la demostración pública del dia 10 de noviembre. Aunque el los hubiera hecho en París, no podían correr el riesgo de que el experimento no saliera bien en Barcelona. Ojalá algún día pudiéramos saber en que fecha llegó a Barcelona, y cuales fueron sus relaciones con Monlau, o con Roura, o algún otro de los científicos que participaron en la iniciativa. Seguiremos buscando. Un abrazo.
Seria fantàstic trobar dades sobre les proves prèvies al dia 10. Gràcies per compartir amb tots nosaltres les preguntes que et passen pel cap!
Gràcies a vosaltres per llegir-ho Blanca. Una abraçada!
Muy interesante estudio…. seguro que con el tiempo saldrá algún documento que aclare algo las dudas…. enhorabuena !!!
Muchas gracias! Esperemos, no es bueno dejar cabos sueltos. Un abrazo!