Lligant caps: Casulleras (Bravy), Mariezcurrena (Martí), Flora Roger,…

Engegar una recerca prèviament planificada i amb uns objectius finals clars, pot acabar fructificant, o no, depenent en gran mesura de l’habilitat de l’investigador i que les fonts consultades continguin dades que permetin donar consistència a la hipòtesi plantejada a priori.

Pot passar també, i no és rar que succeeixi, que en el curs d’una recerca planificada, aflorin casualment dades prou significatives que t’engresquin a estirar dels fils i acabis lligant caps d’un tema del que ni havies sospitat prèviament la seva existència, perquè no tenies referències que et permetessin preveure aquella situació. És una mica el cas que avui m’ocupa en la redacció d’aquesta nota, en la que parlaré d’alguns fotògrafs aparentment poc relacionats entre ells, en la seva activitat fotogràfica a Barcelona des dels inicis de la dècada dels seixanta del segle XIX: Gaspar Casulleras, Leon Bravy, Flora Roger, Heribert Mariezcurrena i Joan Martí.

Fins ara sabíem que Gaspar Casulleras i Heribert Mariezcurrena havien tingut una galeria fotogràfica al número 5 del passatge de Madoz, entre el carrer Ferran i la plaça Reial, a Barcelona, on també s’havia anunciat Flora Casulleras. El primer cap a 1865, el segon cap a 1871 i en anys posteriors, i ella entre 1875 i 1876. Un fet que podria semblar poc rellevant, si tenim en compte que va ser freqüent entre els fotògrafs dels segles XIX i XX que les galeries fossin ocupades successivament per diferents professionals que poc o res tenien a veure entre ells. Molt sovint el propietari de la casa era una tercera persona que anava llogant l’estudi, així que quedava lliure de l’inquilí anterior. En altres ocasions era el fotògraf qui posava a la venda la galeria, perquè a ell no li resultava rendible, volia anar-se’n a una altra ciutat o simplement volia canviar d’ofici.

No tenia constància que Leon Bravy hagués treballat ni poc ni gaire a Barcelona, i per tant no podia pensar en cap relació d’aquest fotògraf amb algun dels que acabo d’anomenar. Tenia anotat que havia estat operador de la casa “J. Laurent y compañía”, a Madrid, abans de 1863. Gràcies a Maria Josep Mulet[1] sabíem que aquest fotògraf havía tingut galeria oberta a Maó, entre 1865 i 1872, i a Palma de Mallorca, des d’aquesta data fins el 1894, any de la seva mort. Res, per mi conegut, havia transcendit sobre la seva activitat com a fotògraf a Barcelona. Més endavant en parlarem.

Gaspar Casulleras Bosch (Barcelona, ca 1831 – Barcelona?, ca 1866)

No és que pugui oferir una gran quantitat de dades sobre aquest fotògraf. Més aviat al contrari. Les que he pogut recollir són més aviat escasses, però prou significatives com per compartir-les amb els que seguiu aquest blog, i amb altres historiadors, amb l’objectiu de fer-ne aflorar de més precises i significatives, que ens ajudin a tots plegats a obtenir un esboç biogràfic més ampli i perfilat.

Em consta que era fill d’un militar anomenat Joan Casulleras, natural de la Riba (Alt Camp), i d’Eulàlia Bosch, originària de Vilassar de Mar.[2] El 1852 el seu nom consta a la llista de la lleva de 1850 de “Mozos que se redimen” de fer el servei militar “por no haber tenido medios para sustituirse”.[3] Fou redimit per l’Ajuntament de Barcelona, que celebrava així el naixement de la infanta Isabel de Borbó, “La Chata”.

La primera referència que tinc de Gaspar Casulleras com a fotògraf, me la proporciona el periòdic La Corona,[4] que el mes de febrer de 1862 dóna notícia de l’arribada a Barcelona, procedent de París, del “joven y entendido fotógrafo”, amb l’encàrrec de reproduir diversos quadres del pintor Viladomat. El fet que un periòdic es faci ressò del seu retorn a Barcelona, deixa entreveure que la seva activitat com a fotògraf ja era coneguda a la capital catalana, en cas contrari el seu retorn hauria passat completament per alt per a la premsa. Les anades i vingudes de París per part dels fotògrafs, eren un fet habitual en aquesta època. Acudien a la capital francesa a assabentar-se de les darreres novetats en la seva professió, a comprar nous materials, i ho publicitaven per una qüestió de prestigi personal.

Sabem per la magna obra sobre Viladomat d’en Francesc Miralpeix, que “des de la segona meitat del segle XIX i fins als segons decennis del segle XX, Antoni Viladomat fou reivindicat amb tanta intensitat que acabà creant-se una inusual iconografia pública, que es feu visible en forma de retrats, bustos, inscripcions, estàtues i plaques de carrers i places amb el seu nom”.[5] Havia llegit a la premsa que el 1862 l’Acadèmia de Belles Arts, havia encarregat a Mr. Aragón la neteja d’un “gran número de buenos cuadros, entre ellos varios del famoso pintor catalán Viladomat”,[6] i pensant en la possibilitat que l’encàrrec rebut per Casulleras li hagués fet l’Acadèmia de Belles Arts he fet algunes prospeccions a la documentació que conserva la biblioteca-arxiu de l’Acadèmia sense resultats que refermin aquesta sospita. L’Acadèmia va tractar sobre la possibilitat de deixar fer còpies fotogràfiques dels quadres de Viladomat de la vida de Sant Francesc d’Assís el maig de 1860, però sense arribar a acordar res en concret.[7] El 1862 ja feia uns anys que en Miquel Aragó es dedicava a netejar els quadres d’en Viladomat que tenia l’Acadèmia, i que actualment estan dipositats al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Gaspar Casulleras es va casar a la parròquia del Pi el 31 d’octubre de 1862, amb la barcelonina Flora Roger Ramon, de 22 anys.[8] En el registre municipal de matrimonis[9] hi consta que ell tenia 31 anys, que era fotògraf, i que vivia al segon pis del número 12 del carrer de Sant Domènech del Call, on anirà a viure el matrimoni.

Consta que el primer taller fotogràfic pel qual pagava la corresponent contribució industrial, el tenia situat al segon pis del número 43 del carrer del Carme de la capital catalana, en un edifici que hi havia a tocar de la facultat de Medicina d’aleshores, on avui hi ha els jardins del Dr. Flèming. Potser no hauríem de descartar que hagués fet algun treball de fotògraf per a l’Hospital de la Santa Creu, que tenia a tocar de casa. Una vegada casat va traslladar el taller al carrer de Sant Domènech del Call, on el va tenir potser només transitòriament durant uns mesos, doncs cap a finals de 1862 ja estava establert al passatge de Bacardí,[10] que uneix la Rambla amb la plaça Reial, i on tinc per segur que encara hi era el mes de juny de 1863. Dic això, perquè a les guies comercials del 1863 hi apareix invariablement l’adreça del carrer del Carme, perquè les seves informacions estarien extretes de la Matrícula Industrial,[11] on hi consta efectivament aquesta adreça. Des del meu punt de vista, el taller del fotògraf Gaspar Casulleras en les dues primeres adreces que he anomenat hi devia estar durant un període molt breu, com ho vindria a demostrar la pràctica inexistència de targetes de visita on hi constin el carrer del Carme o el de Sant Domènech del Call. També cal considerar que en els primers temps de difusió de la targeta de visita -1859 a 1862- era bastant corrent que els fotògrafs no sempre imprimissin les seves dades en els cartronets de les fotografies.

G_Casulleras

Retrat de bust d’una persona desconeguda. ca 1863. Gaspar Casulleras. Targeta de visita amb el dors més conegut del taller que va tenir al passatge de Bacardí. Col·lecció particular

El dia 9 de juny de 1863, el fotògraf Leon Bravy va publicar un anunci al diari barceloní La Corona, en aquests termes:

“M. Leon BRAVY (sic), ex-jefe de los talleres de M. Laurent, fotógrafo de S.M. la reina y de SS. AA. los infantes, tiene el honor de avisar a este respetable público que, desde el lunes 15 del corriente mes, dejará de ser operador en el establecimiento de fotografía del pasaje de Bacardí. En otro anuncio dará las señas de su nuevo domicilio.”

Quatre ratlles que ens posen damunt de la taula una informació molt interessant. En primer lloc ens situa al fotògraf Leon Bravy a Barcelona, treballant d’operador al taller de Gaspar Casulleras. En segon lloc, ens crida l’atenció que es presenti com a “ex-jefe de los talleres de M. Laurent”, el que demostra que la casa Laurent de Madrid tenia prou prestigi a Barcelona, a principis dels anys seixanta, com per posar-la de referència.

L’endemà, el mateix periòdic, va publicar una carta signada per Gaspar Casulleras, que pel seu interès reprodueixo íntegrament:

“Señor director de La Corona.
Muy señor mìo: Ruego á Vd. se sirva dar cabida en las páginas de su apreciable periódico al adjunto remitido, á lo que le quedaré sumamente agradecido.
Habiendo leído en el número de ayer, página 3,862, un aviso, suscrito por M. Leon Bravy, en el cual dice: «que desde el 15 del corriente mes dejará de ser operador en mi taller de fotografía del Pasaje de Bacardi, y prometiendo en otro anuncio dar las señas de su nuevo domicilio, además de titularse ex-jefe de los talleres de M. Laurent, fológrafo. de SS. MM. en Madrid, etc., etc.,» he visto en la manera con que está redactado, que por muchas personas podría comprenderse que dicho sugeto tenia parte interesada en mi taller, ó que cuando menos desempeñaba en mi casa un papel muy importante, lo cual perjudicaría mi reputación y mis intereses; he creido de mi deber destruir los malos efectos qne dicho anuncio puede haber ocasionado, obligándose á dicho señor, M. Leon Bravy, á rectilicarlo, reconociendo que ha obrado sin premeditarlo, á causa de no reconocer el idioma, evitar al mismo las consecuencias que de otra manera habria podido acarrearle el asunto que me ocupa, y al cual, á fín de desvanecer toda duda ó mala interpretación, voy á añadir algunas
observaciones:
1.ª Que dicho M. Leon Bravy, ex-jefe de los talleres de M. Laurent, fotógrafo de Madrid, etc., etc; nunca ha ejercido en mi taller las veces de tal, sino haciendo de operador bajo mi dirección, y si bien en cuestión de trabajo ejercía una superioridad natural sobre los demas empleados, a la cuál yo mismo le habia autorizado, eso no impide que, siempre y en todo no haya sido mas que un empleado como ellos, y por consiguiente, sujeto á todos los percances y peripecias que el trabajo trae consigo.
2.ª Que desde que estoy establecido de fotografo en Barcelona, nunca he necesitado los buenos oficios de nadie en cuanto á mí trabajo, pues yo mismo desempeñaba y desempeño la plaza de operador, y únicamente cedo á otro mí puesto á mediar enfermedad ó exceso de trabajo, como sucedió cuando admití al dicho M. Leon Bravy.
3.ª Que como en las dos últimas lineas dice, como llevo dicho mas arriba, «que en otro anuncio dará las señas de su nuevo domicilio» nada tiene que ver con el taller de mi propiedad del pasaje de Bacardi, en el cual seguiré, como hasta ahora, sirviendo con el esmero y puntualidad que tengo acreditado, a todas las personas que me honren con su confianza, y á cuantas me han favorecido hasta el presente.
4.ª Que no habiéndome convenido guardar por mas tiempo à dicho M. Leon Bravy, ha cesado de ser mi operador, estando sin embargo, satisfecho de la conducta que ha observado en mi casa durante el tiempo que ha trabajado en ella.
5.ª y ùltima.- Que dicho M. Leon Bravy, reconociendo justas las reclamaciones que le he dirigido, rectifica el contenido de su anuncio como lo hace mas abajo, quedando por mi parte satisfecho con las protestas, que me ha hecho, de no haber querido ofenderme en lo mas mínimo, tanto en mi reputación de fotógrafo, como en lo demás concerniente a mis intereses.
Dignese Ud. señor director, dispensar la molestia que le ha causado este su afectísimo S.S.Q.B.S.M., Gaspar Casulleras.
Barcelona 9 de junio de 1863.”

Considero que la carta d’en Casulleras conté dades molt interessants per al coneixement del funcionament dels estudis fotogràfics a Barcelona, en un moment clau de la història de la fotografia, com ho van ser els primers anys seixanta del segle XIX, període durant el qual es produeix el gran esclat comercial de les galeries fotogràfiques com a conseqüència de la popularització de la targeta de visita -de la que ja he parlat en aquest blog– i la consolidació i primer assentament de la professió del fotògraf. De l’anunci de Bravy, el que més va molestar a Casulleras va ser que es podés interpretar que ell no era fotògraf, i que per tant amb la marxa de Bravy, la qualitat de les seves fotografies se’n podria ressentir. Casulleras vol deixar clar que el fotògraf era ell, i que era ell qui feia tot el procés fotogràfic, i que no necessitava “los buenos oficios de nadie en cuanto a mi trabajo”.

Perquè s’expressa Casulleras d’aquesta manera? Entenc que començava a ser habitual que un empresari obrís una galeria fotogràfica amb el seu nom, però en realitat la feina de fotògraf la realitzava un operador que aleshores quedava en l’anonimat i de qui avui és molt difícil saber-ne el nom. Seria molt interessant arribar a esbrinar quants dels titulars de les galeries d’aquest incipient negoci fotogràfic eren fotògrafs experimentats o que s’iniciaven en la professió, i quants eren simples capitalistes que imposaven el seu nom, i que feien el negoci a costa dels professionals que quedaven amagats i ignorats en el taller.

Tornant a Leon Bravy, em cal indicar que el mateix dia que publicava la carta aclaridora del malentès amb Casulleras, també inseria un petit anunci on donava a conèixer el seu domicili al carrer dels Escudellers Blanchs, on oferia els seus serveis als fotògrafs que volguessin contractar-lo, sense deixar de mencionar que havia treballat “en varios establecimientos de esta capital”,[12] i no només al taller de Gaspar Casulleras. Desconec en quins altres establiments fotogràfics ho havia fet a Barcelona. L’anar i venir d’operadors dels tallers establerts era bastant habitual en aquells primers anys dels seixanta. Per posar-ne un exemple, aquells mateixos dies la premsa publicitava que la fotografia “Franco-Hispano-Americana” demanava “varios empleados o oficiales en fotografía”.[13] Bravy no es devia quedar molt temps més treballant a Barcelona, potser durant el 1864, però si tenim en compte que quan va obrir la galeria a Maó, l’octubre de 1865,[14] venia de treballar a la Fotografia Hispana de Francisco Tudurí, oberta a Maó el mes de febrer d’aquell mateix any,[15] vol dir que l’hem de situar a Maó, com a molt tard a principis de 1865.

9115847_1_l

Vista de Ciutadella. ca 1865 – 1870. Leon Bravy. Col·lecció particular.

Durant un temps, que no puc precisar, Gaspar Casulleras devia fer societat amb un tal Ramoneda. Existeixen targetes de visita que porten imprès el nom “Gaspar y Ramoneda, fotógrafos”, domiciliats al passatge de Bacardí. No he trobat dades sobre l’existència de cap fotògraf anomenat Ramoneda a Barcelona al llarg del segle XIX, el que em fa pensar que es tractava d’un soci capitalista. Existia un industrial anomenat Ramoneda que a principis de la dècada dels setanta fabricava mocadors amb estampacions de retrats fotogràfics,[16] desconec però si podria tractar-se de la mateixa persona o tenir-hi relació.

Gaspar_Ramoneda

Rosa de Moragas i de Tavern, mare de Narcís Oller. ca 1864. Gaspar y Ramoneda. Arxiu Municipal de Valls

Em permeto citar algun altre exemple d’empresa fotogràfica en la que el nom que ha passat a la posteritat és el del soci no fotògraf. El taller fotogràfic de “Rovira y Duran”, es va anunciar així des que va obrir al Pla de Palau el juny de 1862, i fins, si més no, el 1883. Sabem que el tal Rovira era l’advocat Joan Rovira i Ruiz, que va morir ofegat el 1867, i tot i que la premsa quan va morir l’anomena “el fotógrafo Juan Rovira”, en la inscripció al registre civil hi figura com a advocat, professió que exercia a Barcelona des dels anys quaranta. El seu nom, va continuar figurant a l’anunciat de l’empresa fins quinze anys després de mort. A hores d’ara, no tinc dades sobre el tal Duran. En canvi, si que podem avançar que l’operador que van tenir entre el 1862 i el 1863 a l’estudi del Pla de Palau va ser el fotògraf Ramon Roig, que es va quedar amb aquest taller quan “Rovira y Duran”, amb el nom de Fotografía Universal es va traslladar al número 5 del carrer de la Ciutat. En aquest nou taller tindran com a operador a D. Corbin, i en aquest cas, gairebé com un fet excepcional, el faran constar a les targetes de visita: “D. Corbin, director fotógrafo”. Un altre cas notori és el de Joaquim Masaguer a Girona, de qui hauríem de tenir temps per parlar-ne en una altra ocasió.

En tots els carrers que comunicaven la plaça Reial amb la Rambla i el carrer Ferran hi havia el 1863 galeries fotogràfiques obertes. Al carrer del Vidre, cantonada amb Ferran, Joseph Hostenc, on abans hi havia hagut Ignasi Mariezcurrena. Al passatge de Madoz, cantonada amb Ferran, la Fotografia Milanesa d’Antonio Rodamilans. Al passatge de Colom cantonada amb la Rambla, la Fotografia Española, on abans hi havia hagut el fotògraf Causseau, -aquest ara hi tenia una botiga de miralls-. Al passatge de Bacardí, Gaspar Casulleras. L’èxit que la galeria d’aquest va tenir al passatge de Bacardí, i el naixement del seu fill a finals de 1864,[17] devia fer plantejar a la família, que vivia al número 9 del carrer d’Elisabets, la necessitat de traslladar-se a un indret més espaiós, on tenir vivenda i taller, trasllat que es va produir el 1865, obrint la nova galeria instal·lada al quart pis del número 5 del passatge de Madoz. Geogràficament, la galeria, no anava gaire lluny, i es mantenia en un dels principals nuclis comercials d’aquella Barcelona, entre la Rambla, la plaça Reial i el carrer Ferran.

L’any següent, el 1866, és el del gran interrogant en la vida del fotògraf Gaspar Casulleras. El mes d’abril d’aquell any se’l dóna de baixa al padró de l’impost de la matrícula industrial, per la galeria que tenia al quart pis del número 5 del passatge de Madoz. En aquest mateix padró de la matrícula industrial hi apareix per primera vegada José Juan Balaguer, en aquesta mateixa adreça, fins l’any 1869. Crec que són d’aquest període les targetes de visita que porten estampada, primer la firma de Gaspar Casulleras amb el nom de “Fotografía Artística”, després una anomenada “Fotografía Artística” sense cap nom de fotògraf, i una tercera anomenada “Fotografía la Sevillana”, on tampoc hi apareix el nom de cap fotògraf. El següent fotògraf que es localitza en aquesta adreça és el gironí Heribert Mariezcurrena, a partir del 1871. Què se n’havia fet de Gaspar Casulleras?

JMB0000v

Tres dorsos diferents de targetes de visita de fotògrafs al número 5 del passatge de Madoz, entre 1865 i 1869. El primer encara amb la firma de Gaspar Casulleras. Col·lecció de l’autor.

No he pogut trobar, fins avui, cap altra notícia sobre Gaspar Casulleras posterior a 1866, fins que Flora Roger és anomenada “viuda de Gaspar Casulleras”, com veurem més endavant. L’any abans, el 27 de maig de 1865, va morir el seu fill, de sis mesos, Joan Casulleras Roger, quan ja estaven instal·lats al número 5 del passatge de Madoz. Cap a finals d’any mor una germana soltera més gran, Catalina Casulleras Bosch, que vivia amb els seus pares. Gairebé tres mesos després moria un germà més jove que ell, Federico Casulleras Bosch, també solter, i que també vivia amb els pares. He revisat les defuncions del registre civil de Barcelona amb l’esperança de trobar-hi la inscripció d’en Gaspar Casulleras, perquè em semblava estrany que el seu nom desaparegués de la documentació sense deixar cap rastre. No l’he trobat, però penso que deuria morir el 1866, un any fatídic per a la família Casulleras, perquè, si donem per bona la defunció del fotògraf els primers mesos de 1866, en el període d’un any, van morir quatre membres de la mateixa família.

Retrat d'Heribert Mariezcurrena

Retrat d’Heribert Mariezcurrena publicat a l’obra d’Eudald Canivell, Heribert Mariezcurrena y la introducció de la fototipia y del fotogravat. Barcelona, 1900

Heribert Mariezcurrena Corrons[18] (Girona, 1847 – Barcelona, 1898)

Sense intencions, ni pretensions, d’allargar-me a escriure sobre la vida i l’obra d’un fotògraf molt més conegut que Gaspar Casulleras, la seva presència regentant l’estudi del número 5 del passatge de Madoz, m’obria una finestra que creia interessant explorar per mirar d’esbrinar alguna cosa més sobre el “desaparegut” Casulleras. Molt aviat em vaig trobar amb una dada significativa. Cal recordar aquí que Heribert Mariezcurrena ha passat a la història de la fotografia, a la del periodisme i a la de la impremta del nostre país per la seva activa participació en la fundació de la Sociedad Heliográfica Española, conjuntament amb Josep Thomas, Joan Serra i Miquel Joarizti, i la importància d’aquesta societat en la propagació de la fototípia i la introducció del fotogravat a Espanya, i per haver estat el primer “en elaborar un reportatge fotogràfic publicat en premsa amb motiu dels terratrèmols que va patir Andalusia el Nadal de 1884”.[19] Precisament és quan va tornar d’Andalusia a primers de 1885, que la premsa de Barcelona es va fer ressò d’un fet singular, en fer referència que el matrimoni format per Heribert Mariezcurrena i Flora Roger, havia adoptat un orfe d’Alhama.[20] Immediatament vaig associar el nom de la seva esposa, amb la Flora Roger esposa de Gaspar Casulleras i amb el de Flora Casulleras que s’havia anunciat als anuaris comercials a la galeria fotogràfica del número 5 del passatge de Madoz a mitjans de la dècada dels setanta.[21]

Heribert Mariezcurrena i Flora Roger Ramon, vídua de Gaspar Casulleras, es van casar el 3 de maig de 1871 a la parròquia de Sant Jaume.[22] La dada em sembla especialment rellevant. Perquè ho dic? perquè ens permet lligar unes dades que fins avui ens eren desconegudes. Ens certifica que, efectivament, en Gaspar Casulleras era mort, tot i que ens manté l’interrogant de la data de defunció. En la inscripció del registre civil[23] d’aquest matrimoni hi consta una altra dada interessant. Heribert Mariezcurrena vivia quan es va casar al 5è pis del número 6 del carrer Aglà. En aquesta adreça hi havia tingut la galeria el fotògraf Joan Martí Centellas fins el 1867, any en que la va traslladar a la planta baixa del mateix edifici. Em sembla molta casualitat, a no ser que Mariezcurrena treballés d’operador al taller del fotògraf Joan Martí, hipòtesi que no em sembla desestimable.

Núria F. Rius dóna per segur que Heribert Mariezcurrena havia après l’ofici de fotògraf “en el gabinet del seu pare Ignasi”,[24] com també ho deuria haver fet el seu germà Ernest.[25] Si donem per bones les informacions que ens situen a Ignasi Mariezcurrena, el pare, a la ciutat de Castelló els anys 1867 i 1868,[26] potser hauríem de convenir que els fills van entrar a treballar en el taller d’algun altre fotògraf de la capital catalana, i perquè no al taller de Joan Martí, que en aquest moment feia el salt de situar la galeria en planta baixa al carrer d’Escudillers, on segurament necessitaria més personal. Em sembla una hipòtesi plausible i espero que algú l’acabi il·luminant.

Caps que queden per lligar

Què hi feia Gaspar Casulleras el 1862 a París? On i amb qui va aprendre l’ofici de fotògraf? Quan i on es va produir la seva mort? Aquests són alguns dels interrogants que queden damunt de la taula. Una altra qüestió que s’hauria de resoldre és saber quan es produeix la instal·lació d’Heribert Mariezcurrena al número 5 del passatge de Madoz, ja sigui com a titular o com a operador d’un altre fotògraf o empresari. La primera notícia que he pogut recollir de Mariezcurrena a la galería del número 5 del passatge de Madoz, és del 3 de juliol de 1871,[27] dos mesos després de contraure matrimoni amb Flora Roger. En qualsevol cas, la galeria estava en funcionament els mesos anteriors, si hem de fer cas de l’anunci publicat el 23 de març d’aquell any, en el que es demanava un aprenent de fotògraf.[28] Esbrinar d’una manera més precisa quan s’instal·la Heribert Mariezcurrena al passatge de Madoz permetria datar amb més precisió el famós retrat de Jacint Verdaguer amb la barretina, per exemple.

Una qüestió que em resulta més complicada d’interpretar és perquè s’anuncia la fotografía de Flora Casulleras al número 5 del passatge de Madoz el 1875 i el 1876. Feia quatre anys que Flora Roger estava casada amb Heribert Mariezcurrena, aleshores perquè anunciar-se amb el nom del primer marit quan aquest feia més de cinc anys que era mort?

[1] Maria Josep MULET. 2001. Fotografia a Mallorca, 1839-1936. Palma de Mallorca: Consell de Mallorca / Barcelona – Madrid: Lunwerg.

[2] Segons les dades dels avis paterns que consten en la inscripció del naixement del seu fill, Joan B. Casulleras Roger. Registre Civil de Barcelona. AMCB. [“España, Provincia de Barcelona, registros municipales, 1387-1986,” database with images, <i>FamilySearch</i> (https://familysearch.org/pal:/MM9.3.1/TH-1-11201-32932-49?cc=2015324 : accessed 2 February 2016), España, Provincia de Barcelona, registros municipales, 1387-1986 &gt; España, Provincia de Barcelona, registros municipales, 1387-1986 &gt; Barcelona &gt; Barcelona &gt; Nacimientos 1864 &gt; image 1429 of 1606; archivos municipales, Barcelona (municipal archives, Barcelona).]

[3] El Áncora (Barcelona), 1852 febrer 22, p. 13.

[4] La Corona (Barcelona), 1862 febrer 6, p. 7.

[5] Francesc MIRALPEIX I VILAMALA. 2014. Antoni Viladomat i Manalt, 1678 – 1755. Vida i obra. Girona: Museu d’Art de Girona. pàg. 23.

[6] La Corona (Barcelona), 1862 octubre 14, pàg. 7.

[7] RABASJ. Llibre d’Actes de la Junta General, 1856 – 1862. Acta del 13 de maig de 1860.

[8] Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB). Expedients Matrimonials.

[9] Llibre registre de Matrimonis, 1862 – 1866. AMCB. [“España, Provincia de Barcelona, registros municipales, 1387-1986,” database with images, <i>FamilySearch</i> (https://familysearch.org/pal:/MM9.3.1/TH-1-9734-27604-2?cc=2015324 : accessed 31 January 2016), España, Provincia de Barcelona, registros municipales, 1387-1986 &gt; España, Provincia de Barcelona, registros municipales, 1387-1986 &gt; Barcelona &gt; Barcelona &gt; Matrimonios 1862-1866 (incluyen libros de índices, 1862-1866) &gt; image 402 of 2651; archivos municipales, Barcelona (municipal archives, Barcelona).]

[10] Diario de Barcelona (Barcelona), 1862 desembre 14, p. 11101.

[11] Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA). Matrícula Industrial per a l’any 1863 – 1864: “Gaspar Casulleras. Carmen, 43, 2º (Hoy: Santo Domingo del Call, 12, 2º)”.

[12] La Corona (Barcelona), 1863 juny 10, p. 4 (edició de la tarda).

[13] Diario de Barcelona (Barcelona), 1863 juny 9, p. 5184.

[14] El Diario de Menorca (Maó), 1865 octubre 1, p. 4.

[15] El Diario de Menorca (Maó), 1865 febrer 17, p. 3.

[16] La Independencia (Barcelona), 1861 juliol 23, p. 3.

[17] Registre Civil de Barcelona. Naixements: Neix Joan B. Ignasi Gaspar al 3r pis del número 9 del carrer d’Elisabets, fill de Gaspar Casulleras, fotògraf i Flora Roger.

“España, Provincia de Barcelona, registros municipales, 1387-1986,” database with images, <i>FamilySearch</i> (https://familysearch.org/pal:/MM9.3.1/TH-1-11201-32932-49?cc=2015324 : accessed 12 March 2016), Barcelona &gt; Barcelona &gt; Nacimientos 1864 &gt; image 1429 of 1606; archivos municipales, Barcelona (municipal archives, Barcelona).

[18] Si voleu ampliar la informació sobre Heribert Mariezcurrena, podeu llegir l’excel·lent article de Núria F. RIUS, “Heribert Mariezcurrena i Corrons, retratista de Jacint Verdaguer i pioner del fotoperiodisme a Espanya (1847-1898)”. Comunicació presentada al VIII Col·loqui Internacional Verdaguer. De Caritat (1885) a En defensa pròpia (1897), i publicada al seu excel·lent blog “Les pinces del fotògraf”. També Eudald CANIVELL. 1900. Heribert Mariezcurrena y la introducció de la fototipia y del fotogravat. Barcelona: Tip. La Academia.

[19] Núria F. RIUS, “Heribert Mariezcurrena i Corrons, retratista de Jacint Verdaguer i pioner del fotoperiodisme a Espanya (1847-1898)”. 2011. Anuari Verdaguer, núm. 19, pàg. 397.

[20] La Dinastia (Barcelona), 1885 gener 27, p. 583: “Procedente de Anadalucía llegó anteanoche a esta ciudad, don Heriberto Mariezcurrena con dos huerfanitos de Alhama […] Su hermanito, de diez años, se llama Antonio, y ha sido adoptado por doña Flora Roger y don Heriberto Mariezcurrena.”

[21] RODRÍGUEZ MOLINA, M. José / SANCHIS ALFONSO, José Ramón. 2013. Directorio de fotógrafos en España (1851-1936). València : Diputació de València – Arxiu General i fotogràfic. p. 318. Una observació que no em sembla menor destacar, quan Flora Casulleras s’anuncia en aquests anuaris no hi consta “fotógrafo”, sinó “fotografía”, referint-se més al titular del negoci que al professional.

[22] Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB). Expedients Matrimonials.

[23] AMCB. Registre Civil de Matrimonis. Llibre 1867 – 1871. “Spain, Province of Barcelona, Municipal Records, 1387-1986,” database with images, <i>FamilySearch</i> (https://familysearch.org/pal:/MM9.3.1/TH-1-9724-24319-40?cc=2015324 : accessed 12 March 2016), Barcelona &gt; Barcelona &gt; Matrimonios 1866-1871 (incluyen libros de índices, 1867-1871) &gt; image 2293 of 2600; archivos municipales, Barcelona (municipal archives, Barcelona).

[24] RIUS, Núria F. Op. Cit.

[25] Ernest Mariezcurrena Corrons, més jove que Heribert, no va tenir temps de donar-se a conèixer com a fotògraf. Va morir a Cuba el 1872: “Hemos sabido con sentimiento que el joven fotógrafo Ernesto Mariezcurrena, que partió de voluntario con el segundo batallón de Cuba, ha fallecido en Manzanillo victima de la fiebre tifoidea.” La Independencia (Barcelona), 1872 març 8, p. 1443.

[26] RODRÍGUEZ MOLINA, M. José / SANCHIS ALFONSO, José Ramón. Op. Cit. p. 665.

[27] La Independencia (Barcelona), 1871 juliol 3, p. 3222: “Siempre que podemos consignar en las columnas de nuestro periódico algún adelanto en las industrias ó en las artes, tenemos un verdadero placer en hacerlo público porque esto prueba cuando menos que en España, sino existen los adelantos que en otras naciones, no es por falta de capacidades sino por sobra de descuido de los que mas interesados debieran estar en la prosperidad у riqueza del pais. Tal podemos juzgar el que ha introducido el joven y aprovechado fotógrafo señor Mariezcurrena en el arte á que se ha dedicado y cuyo taller está en el pasage de Madoz número 5, referente a los distintos colores que dá á las fotografías aporcelanadas como vulgarmente llaman á las que con tanto éxito han comenzado a dar á luz varios fotógrafos de esta capital. Nada decimos de los retratos-fotografías al óleo que salen del taller del señor Mariezcurrena que pueden competir dignamente con otros establecimientos montados con gran lujo, porque algunos trabajos ha exhibido al público que son la mejor recomendación que puede darse de este establecimiento.”

[28] La Independencia (Barcelona), 1871 març 23, p. 1039.

Anuncis

12 comments

  1. Josep Rigol

    Benvolgut i molt docte amic Jep: Amb aquestes recerques t’has tornat a superar! I pel què sembla, afortunadament no tens límit, Unes magnífiques aportacions. Moltes felicitats. Pep Rigol

  2. José Antonio Torcida

    Enhorabuena de nuevo Jep, Te superas en cada entrada!!!! Me asombra la facilidad con la que deslías la madeja y vas poniendo cada pieza en su lugar.

  3. Gran tasca la teva. Moltes gràcies.

  4. Muchas gracias Jep, como siempre un gran trabajo tan necesario para sacar a la luz la vida y la actividad de tantos fotógrafos, de los que a veces tenemos poco más que el nombre.

  5. pau maynes

    Gràcies Jep ! per compartir les teves recerques ! Molt bona feina ! la carta de Gaspar Casulleras no té desperdici.

  6. Ricard Marco

    Hola Jep
    Fins avui, 7 d’abril, no he pogut llegir el teu article al bloc. Superinteressant com sempre.
    Ara vaig a posar més llenya al foc. Dius que l’Heribert Mariezcurrena possiblement va treballar d’aprenent a cal Joan Marti Centelles. Saps que el fill d’en Joan Marti es diu Corrons de segon cognom igual que l’Heribert Mariezcurrena Corrons. És possible que en Joan sigués el seu oncle.
    Per acabar-la de liar més també et diré que l’Heribert tenia una cosina germana, Mercè Corrons Torrent, que estava casada amb Josep Thomas Bigas, fotògraf i impressor. Aquest últim, junt amb Joan Serra, Heribert Mariezcurrena i Miquel Joarizti (cosí segon d’Heribert) van fundar el 1875 la Sociedad Heliogràfica Española.
    La familia Corrons va ser una llarga saga d’òptics que tenien la botiga a la Rambla Venien aparells fotogràfics i eren aficionats a la fotografia. Veure Josep Corrons Gutierrez http://www.planetaselene.com/recuerdo/dedicado_al_recuerdo.htm

    Ricard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: