El camí cap a 1849: l’any en el que “Franck de Voyennes” va decidir passar uns dies a Barcelona.

En el transcurs dels primers anys de la història de la fotografia, es van produir contínuament nous descobriments en els procediments, aportacions destacables en tots els sentits, perfeccionaments tècnics de les càmares, millores a les galeries, canvis radicals en els suports, fets importants que per si sols es fan mereixedors de ser relatats en els seus detalls perquè tots contribueixen a fer més entenedora i gran la història de la fotografia. Els uns milloraven el resultat final de la imatge fotogràfica, altres facilitaven la tasca als fotògrafs, i uns tercers afavorien la comoditat de les persones que es volien fer retratar. També hi van haver moltes innovacions que van resultar fallides.

Alguns d’aquests fets són prou coneguts, perquè els investigadors se n’han fet ressò, o perquè la importància o l’impacte que van tenir en el seu moment els ha fet mantenir, més o menys vius, en el relat de la història general. Altres han passat més de puntetes o s’han perdut en la desmemòria col·lectiva com si fossin baules innecessàries en aquesta narració. Tinc la sensació, a més, que hi ha uns anys en els que els esdeveniments, les situacions, els fets importants, es van acumular tan precipitadament que alguns no van aconseguir fer-se apreciar pel que valien, i altres, que van impossibilitar que els primers es fessin mereixedors de tenir un relat propi que permetés desgranar tots els seus matisos, també van acabar desapareixent per la força de noves conquestes.

En el cas de Barcelona, és evident que el primer, el 1839, és un any molt important amb els inicials assajos amb el daguerreotip, i des de molts mesos abans que en Ramon Alabern i Moles en fes el primer en públic al Pla de Palau el dia 10 de novembre, perquè el descobriment va desvetllat molt d’hora la curiositat de la premsa i dels científics. Segurament que també trobaríem prous elements destacats el 1842, quan els primers fotògrafs retratistes comercials van oferir els seus serveis a la població: Pierre Sardin, George W. Halsey i Maurici Sagristà. Comença a ser una urgència que Maurici Sagristà sigui reconegut, a més, com el primer fotògraf professional català. La seva ciutat nadiua, Manresa, ho hauria de tenir present.[1]

Anunci de Madama Fritz (a baix) publicat alperiòdic barceloní El Imparcial, el 10 de maig de 1843. (BNE)

L’any següent, el 1843, venint de França, es va instal·lar temporalment a Barcelona Madama Fritz,[2] la primera dona que va retratar els barcelonins amb el daguerreotip, i a més els feia acolorits. Devia tenir feina, doncs al cap de pocs dies ja demanava algú que entengués el francès i l’ajudés a netejar i polir les plaques platejades. Hi va tornar a fer parada el 1845, quan segurament retornava cap a les Gàl·lies.[3] Vull destacar la notícia que la situa a Barcelona el mes de maig de 1843, perquè avança en un any la seva activitat fotogràfica, coneguda fins ara, a la península ibèrica, i en aquests moments inicials de la implantació dels primers retratistes fotògrafs, un any abans o un any després pot canviar moltes coses, i més encara tractant-se de la primera dona fotògrafa de la que tenim constància que treballava sola, sense acompanyar el seu marit. Una altra qüestió que m’interessa destacar del seu anunci: “Vive dicha madama en la Fonda de Oriente”. La Gran Fonda del Oriente[4] just feia un any que s’havia inaugurat a la Rambla de Barcelona, entre el carrer de la Unió i el carrer Nou de la Rambla (aleshores Conde del Asalto), davant per davant de la plaça Reial i el carrer Ferran (aleshores Duque de la Victoria), i era, en aquell moment, una de les més luxoses de la capital catalana. Des de la seva inauguració la fonda del Oriente es va convertir en un punt de referència per a molts dels fotògrafs, i per a molts altres negocis, que van treballar a la Rambla, tant si hi tenien habitació llogada, com si no li tenien. El mateix mes d’abril de 1842, Pierre Sardin ja s’anunciava “frente la gran fonda del Oriente”. Després, al llarg de la dècada dels quaranta, s’hi van hostatjar Madama Fritz (1843), Mr Voelker (1845), Rovere i Gairoard (1848), M. George (1849) i Mayer (1850). Enrique Lorichon (1848) exposava la seva producció en alguns dels comerços situats als baixos d’aquesta fonda, i altres comerços es van anunciar com a situats a la “rambla del Oriente”. Tot plegat dóna una idea de la importància que va tenir la fonda des del primer moment.

Un fet remarcable que cal tenir present, i que res té a veure amb la fotografia, però que potser en va frenar la seva expansió immediata, va ser la inestabilitat política i el clima de revolta popular que es va viure a partir de la primavera i que va culminar amb el bombardeig de Barcelona el dia 24 d’octubre de 1843. Em consta que Maurici Sagristà no va parar quiet al llarg d’aquest any, fins hi tot va anar a fer daguerreotips a Tarragona, per acabar instal·lant-se al número 7 del carrer de Ferran.[5] El setembre de 1844 va anunciar que se n’anava de Barcelona.[6] A partir d’aquí no en tinc cap més referència.

El 1844 i part del 1845, són anys més aviat escassos, a Barcelona, de notícies fotogràfiques. El mes d’abril d’aquest darrer any, un daguerreotipista alemany que s’hostatjava a la fonda del Oriente hi va anunciar els seus serveis. Venia de València, i es deia Volker.[7] Hi va treballar fins el mes de juliol, tot i que el mes de maig va viatjar per uns quants dies a Palma de Mallorca,[8] on segurament va retornar el mes de setembre. Un daguerreotipista alemany anomenat Jorge Volker es va instal·lar a Caracas (Veneçuela) a primers de 1847, i potser no seria agosarat pensar que es tractava del mateix retratista.[9] Entre els mesos de juliol i setembre es produirà la segona estada ja comentada de Madama Fritz, que aquesta vegada anunciava “la aceptación que han tenido sus obras en toda España y Portugal”.[10] A primers d’octubre Enrique Sabatier passarà per Barcelona, i hi farà parada durant uns dies. Segurament anava camí de París per proveir-se de les novetats tècniques que s’havien produït en els darrers mesos. Sabatier havia estat treballant a Madrid, si abans no, des de finals de 1844, on el mes de desembre anunciava que marxava; el mes de juliol de 1845 estava establert a València, i després de passar per Barcelona, i segurament d’una estada a França, va acabar retornant a Madrid, on a finals de la dècada dels cinquanta es va associar amb José Martínez Sánchez i després amb Valls y Benavente.

Anunci d’Eugenio Mattey al periòdic barceloní El Fomento, el 29 d’abril de 1848, on explica que fa dos anys que viu a Barcelona. (BNE)

Tot apunta que el 1846 es va establir a Barcelona el primer fotògraf que hi va mantenir un taller fotogràfic de llarga durada: Eugène Mattey.[11] Sabem que amb ell hi va treballar el pintor Manuel Moliné, el dibuixant Eusebi Planas, que va fer companyia amb Enrique Lorichon, que al seu estudi hi van fer temporada altres fotògrafs, com Charles Mercier.[12] Deuria mantenir oberta la seva galeria fotogràfica fins a principis de la dècada dels seixanta.[13] Segurament el seu estudi fotogràfic va estar actiu uns disset anys, entre 1846 i 1863. També en aquest 1846 es va anunciar fent daguerreotips el pintor Joan Parés, tot i que pel què en sabem deuria ser una pràctica més aviat fugissera.[14]

Entre el 1846 i el 1849 van passar per Barcelona alguns altres daguerreotipistes, l’estada dels quals no es va allargar més enllà d’algunes setmanes o mesos, però dels que val la pena deixar-ne constància, per si algú vol estirar-ne el fil i fer aflorar més dades per a la història. Tot i això no faré esment dels que no en sabem el nom: “C. Lacaze y P. Porteill” van retratar durant els mesos de juliol a setembre de 1846 al tercer pis del número 76 de la Rambla, i cal fer notar que ensenyaven a “retratarse por si mismos”, és a dir a fer-se autoretrats; al mateix lloc, el mes d’octubre Lorenzo Caballero hi anunciava que es feien retrats al daguerreotip, a més de vendre dents d’ivori i d’hipopòtam.[15] El barceloní Severo Bruguera s’anunciava a finals d’octubre al tercer pis del número 11 del carrer Ample, després d’haver recorregut “las Américas españolas, repúblicas de Méjico y Estados Unidos, y últimamente en Londres, París, Burdeos y Marsella” fent retrats al daguerreotip.[16] No puc despatxar aquest any 1846, sense fer esment d’un perruquer francès anomenat Joseph Hostenc que es va establir al número 57 del carrer Escudillers, on tallava el cabell per un ral, i on acabaria fent daguerreotips una dècada més endavant, convertint-se en un dels retratistes més sol·licitats pels barcelonins de la dècada dels seixanta.

El 1847, el primer daguerreotipista de qui en coneixem el nom era un practicant del notari Jaume Rigalt i Albert, anomenat Isidre Vicente Arroyo que el mes de gener s’anunciava al tercer pis del número 36 del carrer de la Boqueria, després es va traslladar al número 2 del carrer de la Cocurulla i posteriorment, l’any següent, al número 113 del carrer de l’Hospital.[17] Després va arribar un francés anomenat Aubin, que s’anunciava al número 30 del carrer Ferran al mes d’abril.[18] Tot i això, a primers de maig el mateix Aubin sembla que ja hauria canviat d’ofici i s’anunciava com a escultor i inventor d’una màquina de fer rajoles.[19] Entre els mesos de juliol i agost de 1847, serà Mr. Lacarelle qui oferirà “retratos fotogénicos” al quart pis del número 14 del carrer de la Serra.[20]

El 1848 va començar amb els anuncis d’Enrique Lorichon, oferint els seus retrats fotogràfics al número 8 de la rambla de Santa Mònica, i en tenia d’exposats a la botiga d’un fabricant de paraigües que hi havia als baixos de la Fonda del Oriente. Lorichon era un vell conegut dels barcelonins com a miniaturista.[21] El mes de juny van ser Rovere i Gairoard els que van fer una curta estada a la Fonda del Oriente.[22]

“M. George y Compagnie”,[23] de París, feien escala el mes de gener de 1849 a la Fonda de Oriente, camí de Madrid; pocs dies després s’anunciaven els daguerreotipistes barcelonins “Aleu y Bellbert”,[24] situats a la Rambla cantonada amb Conde del Asalto; el mes de març arribava la daguerreotipista Maria Senges,[25] i s’establia al número 17 del carrer Alba; un daguerreotipista alemany,[26] de nom desconegut, al carrer dels Còdols; un altre daguerreotipista de nom desconegut[27] al número 25 del carrer de la Boqueria.

Tot i així, l’any que tanca la primera dècada de l’era de la fotografia, el 1849, és un any particularment ric en esdeveniments fotogràfics a Barcelona. El mes de març es van donar a conèixer les novetats que l’advocat Gabriel Coca va introduir en el procediment per a fer fotografies en paper, un tema que mereixeria un relat aprofundit i documentat. La calotípia té, fins avui, molts poques referències a Barcelona, i ens caldria estirar tots els fils que fos posible. La importància de les primeres fotografies en paper -calotips- que l’advocat Gabriel Coca va presentar a l’Acadèmia de Ciències de Barcelona, no radicava -com s’ha dit en alguna ocasió-, en si va ser el primer, el segon o el tercer que en feia a l’Estat espanyol, sinó en el procediment que va utilitzar, que segons sembla accelerava i simplificava substancialment el que Blanquart-Evrard havia fet públic el 1847. Dissortadament, de moment només ho coneixem per fonts secundàries i, fins ara, no s’ha pogut trobar cap rastre ni dels calotips, ni de les còpies positives, ni de la documentació original de Gabriel Coca que ens pogués permetre il·luminar adequadament aquest episodi.

A primers de juny de 1849, l’Asociación de Amigos de las Bellas Artes[28] va inaugurar una exposició general d’art, en la que es van exhibir[29] els primers retrats fotogràfics en paper, i acolorits, fets a Barcelona per un professional, Enrique Lorichon,[30] que també va ser el primer que, a partir del mes de juliol, els va anunciar comercialment al seu estudi fotogràfic del número 3 del carrer de la Unió.[31]

Caricatura de Franck, cap a 1870 / http://bibliotheque-numerique.inha.fr/idurl/1/2193

El dia 12 d’agost es va anunciar a la premsa de Barcelona un dels més grans fotògrafs que va tenir la ciutat al llarg del segle XIX: Franck de Villecholle.[32] Em consta que era a la ciutat, si abans no, des del dia 14 de juliol, data en la que va presentar una sol·licitud a l’Ajuntament de Barcelona, en la que demanava que se l’autoritzés a penjar al balcó del pis que habitava un cartell amb l’anunciat “M. Franck Retratista”.[33] Estava instal·lat al primer pis del que aleshores era el número 50 de la Rambla de Sant Josep per fer-hi una estada “de muy poco tiempo”.[34] Segurament que la seva intenció devia ser, com en altres casos, anar fent itinerància fins a la Cort. No va ser així en el seu cas. Poques setmanes després d’anunciar-se per primera vegada, va comunicar als nombrosos clients que estava fent que havia decidit quedar-se a Barcelona,[35] i obrir a primers d’octubre un espaiós “salón hermosamente arreglado” al número 25 de la Rambla, cantonada amb el carrer de la Unió, just al costat d’on tenia l’estudi Enrique Lorichon, al número 3 d’aquest carrer, i davant mateix del carrer Ferran. Ves a saber si la proximitat de Franck no va fer decidir Lorichon a aixecar el vol cap a Madrid pocs mesos després.[36] D’alguna manera podríem definir el 1849, com aquell en el que Franck va decidir passar uns dies a Barcelona. Uns dies que es van convertir en una presència de llarga durada, fins ara encara poc explorada.

Document presentat per “Franck de Voyennes” a l’Ajuntament de Barcelona, el 14 de juliol de 1849, demanant autorització per col·locar un rètol al balcó del seu habitatge, i autoritzat el 18 de juliol. (AMCB)

L’obertura del nou estudi fotogràfic de Franck va coincidir en el temps (primers d’octubre de 1849) amb la primera arribada a Barcelona d’un daguerreotipista anomenat Mr. Charles,[37] per obrir un estudi fotogràfic al segon pis del número 115 de la Rambla de Santa Mònica, just al damunt d’on vivia el pedicur Napoleon Alejo que ho feia al pis principal, i en el mateix lloc on poc després -entre 1850 i 1852- va obrir les portes l’estudi fotogràfic dels Napoleon.[38]

Pocs dies després que Franck anunciés els seus serveis per primera vegada a Barcelona, la premsa de la capital catalana va començar a publicar un anunci que ha passat bastant desapercebut fins ara. No n’he trobat cap referència historiogràfica. El text de l’anunci[39] era el següent:

“Barcelona a vista de pájaro”, feta amb el daguerreotip, però d’autor desconegut, publicada a l’obra El Universo : descripción general de la Tierra e historia de los viajes hechos en la antigüedad, en la Edad Media y en los tiempos modernos a todas las partes del mundo. Gravat d’A. Roca. Barcelona: Librería Histórica, 1849. Exemplar consultat a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB). La vista va ser presa des d’un dels finestrals de les campanes del campanar de l’església del Pi.

Plaza de San Pedro en Roma – La cascada del Niagara – Barcelona a vista de pájaro.
Tales son las tres primeras láminas de la magnífica obra. “El Universo” descripción general de la tierra é historia de los viajes hechos á todas partes del mundo. Sesenta entregas á dos reales. La portada gratis de la entrega primera, de un trabajo primoroso, en que ya no se hecha de menos la finura del buril de los grabadores estrangeros, representa la grandiosa plaza de San Pedro en Roma, una de las maravillas de la arquitectura moderna. La misma entrega contiene Ia lámina de la cascada del Niagara, la mas admirable del Universo. En ella se observará que el grabador ha puesto al pie, no solo su nombre, sino tambien el año en que ha hecho el primer ensayo de una invencion que es un grande adelanto artístico. Con efecto, desaparecen en esa delicada obra todos los vestigios del buril; y el que la mira cree ver un paisaje magestuoso, hecho al lavado, con todos los toques suaves de la tinta china. Y sin embargo no es un grabado al humo : es una invencion propia de un artista español, modesto y laborioso, el digno director de grabado de la casa Lonja. La entrega segunda que saldrá el dia dos de setiembre, cóntendrá un precioso panorama de Barcelona á vista de pájaro. Tomada esta vista con el daguerreotipo desde la mas alta torre de esta ciudad, abraza una extensión considerable,[40] en la que muchos podrán conocer sus moradas, y forma en su conjunto una perspectiva deliciosa. Se suscribe en la Librería Histórica, que se ha trasladado á la plaza de la Constitución, esquina á la Libretería.”

Vista de Barcelona presa des del terrat del campanar de l’església del Pi, l’u de febrer de 2018, per l’autor.

No deixa d’estranyar-me que el gravat d’aquesta vista panoràmica de Barcelona hagi passat fins ara sense cap referència en els textos d’història de la fotografia, tractant-se d’una vista realment insòlita per l’època. Segurament que el fet que no hi consti “hecho con el daguerreotipo”, com passa amb altres gravats publicats en aquesta dècada, ha fet més difícil la identificació. Tal i com s’expressa en l’anunci està feta des de “la mas alta torre de esta ciudad”, que el 1849 no era altra que la torre o campanar de l’església del Pi. L’estructura d’aquest campanar presenta un ull a la part central que va des de la base al cloquer de les campanes, el que permetria que amb una corriola simple es pogués pujar amb facilitat qualsevol material des de la base del campanar fins dalt, inclosa lògicament una càmara per fer daguerreotips, sense necessitat de pujar-la al coll pels tres-cents graons de l’estreta escala de cargol que s’enfila fins dalt per l’interior dels murs.

El gravat porta la firma “A. Roca, gº”, que sens dubte fa referència al gravador Antoni Roca i Sallent, aleshores professor de gravat a l’escola de la Llotja, i potser el més experimentat en fer gravats a partir de vistes daguerreotipades. Desconeixem, però, quin daguerreotipista devia fer la vista fotogràfica. A la primera meitat de 1849 hi havia a Barcelona Eugène Mattey, amb estudi obert des del 1846, com citava més amunt; Enrique Lorichon, que anava i venia, i que era sobradament conegut a la ciutat comtal des de feia anys; Antoni Eroles, de qui pràcticament no en tenim informació; alguns passavolants; alguns aficionats, com els pintors Josep Arrau i Vicent Rodés, ambdós professors a l’escola de la Llotja, on el gravador Antoni Roca també feia de professor, el químic Josep Roura, de qui tenim constància que havia fet vistes de Barcelona molt celebrades o el farmacèutic Francesc Domènech Maranges, i segurament altres que encara ens són desconeguts. Podríem especular sobre l’autoria d’aquest daguerreotip, però com en el cas del que es conserva de la casa Vidal Quadras -que es pot relacionar fàcilment amb el pintor Vicent Rodés, sense que això n’impliqui l’autoria-, fet el setembre de l’any anterior, i també des d’un punt de vista considerablement alt, mentre i tant no hi hagi una dada que es pugui contrastar documentalment, tot seran especulacions. Especulacions que han de tenir en compte, necessàriament, el nouvingut “Franck de Villecholes”.

En qualsevol cas, la vista de Barcelona des del campanar de l’església del Pi, en direcció al mar i Montjuïc és realment extraordinària. Caldrà observar-la amb calma i extreure’n tot el suc possible.

El dirigible (Zeppelin), 1930. Jaume Mercadé. Oli sobre tela. Col. particular. Exposat al Museu de Valls el maig de 2017. Ens mostra un punt de vista invers, des d’un terrat de la plaça Reial, amb el campanar de l’església del Pi al centre de la magnífica pintura de Jaume Mercadé.

[1] Per ampliar aquest primer període, vegeu: María de los Santos GARCÍA FELGUERA / Jep MARTÍ BAIGET. “Barcelona i la daguerreotípia”, a: El daguerreotip. L’inici de la fotografia. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2015.

[2] El Imparcial (Barcelona), 1843 maig 10, p. 4: “Madama Fritz, que acaba de llegar a esta ciudad procedente de Francia, avisa al público que hará retratos con colores y de varios tamaños bajo el nuevo sistema de daguerreotipo a precios regulares. Vive dicha madama en la Fonda de Oriente, número 50, donde se hallará de 8 a 12 de la mañana y de 2 a 6 de la tarde.”

[3] La historiadora María de los Santos García Felguera ha estudiat el pas d’aquesta daguerreotipista per Espanya i Portugal en alguns dels seus treballs més destacats, com per exemple “Devots de la Mare de Déu de la Sola”, a: El triomf de la imatge. El daguerreotip a Espanya. València: Universitat de València, 2017.

[4] Diario de Barcelona (Barcelona), 1842 abril 24, p. 1576. Anunci: “Gran fonda del oriente. El 21 del corriente se abrió la gran fonda situada en el puesto mas hermoso y céntrico de la ciudad, como es en medio de la Rambla y calle de la Union, muy cerca la sorprendente del Conde del Asalto, y frente la espaciosa y magnifica del Duque de la Victoria : en la que, los señores viageros que quieran honrar el establecimiento, tanto nacionales como estrangeros, serán hospedados en aposentos ricamente amueblados y servidos con toda limpieza y exactitud, teniendo la ventaja de estar á la vista de sus carruages y caballerías, pues en la casa hay cocheras y cuadras. Se administraran comidas al estilo del pais y estrangero a precios convencionales, avisando con anticipacion, los que seran sevidos por domésticos decentes que hablan algunos idiomas europeos. El director se ha desvelado en hermosear el total del grande edificio, en proporcionar a los señores viageros las comodidades posibles, y ha tomado todas las medidas oportunas á fin de que el servicio de la casa no tenga nada que desear de las fondas del estrangero, tanto en localidad como por el lujo interior y en lo demas que pueda competir con las mejores de fuera reino; y para mayor comodidad, todos los días se serv¡rán dos mesas redondas, una a las dos y media y otra a las cinco y media.”

[5] María de los Santos GARCÍA FELGUERA / Jep MARTÍ BAIGET. “Barcelona i la daguerreotípia”, a: El daguerreotip. L’inici de la fotografia. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2015.

[6] El Imparcial (Barcelona), 1844 setembre 8, p. 2.

[7] El nom d’aquest daguerreotipista l’he vist escrit Volker, Voelker i Woelker. El contingut dels anuncis i la coincidència en el temps, fa pensar que es tracta del mateix fotògraf. En els primers anuncis no acostumava a fer-hi constar el nom, només “daguerreotipista alemán”. Vegeu María de los Santos GARCÍA FELGUERA. “Devots de la Mare de Déu de la Sola”, i “Fotógrafos alemanes en España en el siglo XIX”.

[8] Diario Constitucional de Palma (Palma de Mallorca), 1845 maig 8, p. 4. Els anuncis d’aquest fotògraf ténen un redactat idèntic als de Barcelona.

[9] El Liberal (Caracas), 1847 gener 2, p. 4. A: José María SALVADOR GONZÁLEZ. “Fotografía en Venezuela durante el gobierno de los hermanos Monagas (1847- 1858)”. Consultat en línea (29 de maig de 2018): http://www.biblioteca.org.ar/libros/151322.pdf

Un daguerreotip de Jorge Volker va ser subhastat el 2016 per l’empresa Juan Naranjo, de Barcelona.

[10] El Barcelonés (Barcelona), 1845 juliol 2.

[11] En un anunci publicat al diari El Fomento (Barcelona), el 27 d’abril de 1848, Mattey escriu: “retratista muy conocido en esta de Barcelona, donde vive hace dos años”, el que el situaria a Barcelona el mes d’abril de 1846.

[12] Mercier hi va estar instal·lat uns mesos l’estiu de 1858. La Corona (Barcelona), 18 de juny de 1858.

[13] Segons Núria F. Rius, Eugène Mattey consta per darrera vegada a la matrícula industrial de 1863. Vegeu: https://nuriafrius.com/2015/10/08/noves-dades-biografiques-sobre-el-retratista-mr-mattey/. En qualsevol cas, tenint en compte les aportacións fetes darrerament per les historiadores María de los Santos García Felguera i Núria F. Rius, i l’aparició de diversos retrats fotogràfics acolorits en col·leccions privades, caldria tornar a recapitular sobre aquest fotògraf.

[14] Diario de Barcelona (Barcelona), 1846 novembre 10, p. 4866.

[15] Diario de Barcelona (Barcelona), 1846 setembre 6, p. 3810.

[16] Diario de Barcelona (Barcelona), 1846 octubre 30, p. 4686. Respecte de Severo Bruguera em sembla que val la pena fer-hi una observació. Des de que Maria Dolça Ribas el va citar a la seva tesina el 1972, surt gairebé sempre en totes les històries de la fotografia posteriors. Com que la referència de la data en que va treballar a Barcelona estava equivocada, ha continuat així fins a l’actualitat. Ara bé, què en sabem de Severo Bruguera per donar-li aquest protagonisme? Només un únic anunci en un parell de diaris de Barcelona? De moment res més.

[17] Diario de Barcelona (Barcelona), 1847 gener 15, p. 233. Diario de Barcelona (Barcelona), 1847 abril 8, p. 1647. Diario de Barcelona (Barcelona), 1848 juliol 23, p. 3428.

[18] Diario de Barcelona (Barcelona), 1847 abril 19, p. 1926.

[19] Diario de Barcelona (Barcelona), 1847 maig, 6, p. 2213.

[20] Diario de Barcelona (Barcelona), 1847 agost 10, p. 3803.

[21] Molt aviat es podrà llegir el text que María de los Santos GARCÍA FELGUERA va presentar en el II Simposio Internacional Fotografía y Patrimonio, a Sevilla (2016), “Del retrato en miniatura a la fotografía: Enrique Lorichon”, que es troba en premsa.

[22] El Fomento (Barcelona), 1848 juny 1, p. 4

[23] El Barcelonés (Barcelona), 1849 gener 10, p. 3.

[24] El Barcelonés (Barcelona), 1849 gener 14, p. 3. Evidentment el nom Bellbert em fa pensar instintivament en Mariano Bellver, establert a la plaça de Sant Jaume a partir de 1851, però de moment no tinc més dades per assimilar un nom amb l’altre.

[25] El Fomento (Barcelona), 1849 març 18, p. 4.

[26] Diario de Barcelona (Barcelona), 1849 maig 20, p. 2377.

[27] El Fomento (Barcelona), 1849 novembre 5, p. 4.

[28] L’ Asociación de Amigos de las Bellas Artes va ser creada el 1846 per la Sociedad Económica de Amigos del País de Barcelona.

[29] Els retrats de Lorichon no consten en el catàleg de l’exposició, segurament perquè es devien presentar fora del termini establert, tal i com es fa constar en el mateix catàleg, que es pot consultar en línia en aquesta adreça: https://ddd.uab.cat/pub/llibres/1847-1859/59822/catobresp_a1849@ahcb.pdf

[30] Diario de Barcelona (Barcelona), 1849 juny 15, p. 2812: “En un artículo remitido que tenemos á la vista, se elogian los retratos ejecutados por el Sr. Lorichon, sobre papel, por medio del daguerreotipo, que se hallan de manifiesto en la esposicion de pinturas de la Asocíacion de Amigos de las Bellas Artes. Despues de reseñar él sistema empleado por el indicado artista, aseguran que los mencionados retratos ademas, de la del colorido, reunen las ventajas de una permanencia eterna, de una estrema regularidad en el parecido y de qué la pérsona retratada no tiene que sujetarse á la accion de la máquina sino durante breves momentos. Efectivamente, han llamado nuestra atención lòs retratos espuestos en el ex-convento de San Juan y los consideramos como una verdadera novedad y un adelanto digno de elogio.”

[31] Diario de Barcelona (Barcelona), 1849 juliol 21, p. 3440: “RETRATOS AL DAGUERREOTIPO, POR un nuevo sistema y sobre papel, por D. Enrique Lorichon. Este método desconocido todavía en las primeras capitales de Europa, es una de las invenciones mas favorables, para que los que desean el retratarse, puedan tener un traslado de sin igual y precisa semejanza, imitando en un todo á las mejores miniaturas, siendo su colorido tan seguro y permanente, como cualquiera de los géneros de pintura conocidos hasta el dia. Su perfeccion inmejorable y la novedad de la ejecucion garantizan seguramente sus brillantes cualidades. Las muestras están, de manifiesto en la Rambla junto á la subida del salon del Sr. Francard. Tambien se harán retratos á la miniatura en marfil, y al daguerreotipo, estos últimos segun los sistemas mas modernos, sobre la placa metálica. Calle de la Union , nº 3, piso principal.”

[32] Vegeu Núria F. RIUS. “De la era primitiva de la fotografía a su modernidad: Franck de Villecholle (1816–1906)”. A: I Jornadas sobre investigación en Historia de la fotografía. 1839-1919: Un siglo de fotografía. Zaragoza: Institución Fernando El Católico, 2017.

[33] Sol·licitud presentada a l’Ajuntament de Barcelona el 14 de juliol de 1849. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (AMCB). Foment. Obres particulars. 1849. Caixa 54. L’escrit està signat per “Franck de Voyenne”.

[34] El Fomento (Barcelona), 1849 agost 12, p. 4: “Retratista en daguerreotipo. Sr. Franck, rambla de S. José, nº 50, piso 1º. Retratos de todas dimensiones con reproduccion de los colores ejecutados en un salon a todo tiempo en 2 o 3 segundos, por un metodo nuevo perfeccionado y solo conocido por el señor Franck. La permanencia del retratista en esta ciudad, sera de muy poco tiempo.”

[35] El Barcelonés (Barcelona), 1849 octubre 8, p. 4: “RETRATISTA AL DAGUERREOTIPO. En atención al gran número de personas que se hacen retratar por el señor Franck, y que se aumenta diariamente, y agradecido a tan buena acojida, ha resuelto definitivamente establecerse en esta capital; en su consecuencia ha abierto un espacioso salon hermosamente arreglado en la Rambla num. 25, esquina á la calle de la Union, cuarto 2º.”

[36] Quant aquests fotògrafs de renom se n’anaven d’una ciutat, sovint apareixia un nou fotògraf que acostumava a ser l’operador que treballava amb ell, però que decidia no continuar el seu camí i probava d’establir-se pel seu compte a la ciutat que deixava el seu amo. En aquest cas, Enrique Lorichon va aixecar el vol a Barcelona entre març i maig de 1850, i el mes de juliol ja s’anunciava el francès Pedro Morand al número 56 del carrer Escudillers, utilitzant haver estat “antiguo socio del señor Lorichon” com a reclam comercial.

[37] El Fomento (Barcelona), 1849 octubre 2, p. 4. No he pogut trobar cap referència documental primària que em certifiqui fefaentment que Mr. Charles es digués Charles Chavan. Va estar establert a Barcelona, si més no, fins a finals de 1851.

[38] Sobre els fotògrafs Napoleon, vegeu María de los Santos GARCÍA FELGUERA, “Els Napoleon”, a Els Napoleon. Un estudi fotogràfic. Barcelona : Arxiu Fotogràfic de Barcelona, 2011.

[39] L’anunci l’he vist publicat als diaris barcelonins El Fomento, El Barcelonés i Diario de Barcelona, entre el 16 i el 23 d’agost de 1849.

[40] El subratllat és meu.

Anuncis

17 comments

  1. Francesc Perramon Zapatero

    quantes dades i informació interessant.

    Gràcies, Jep.

    Francesc Perramon Escola d’Art de Tarragona

  2. José Antonio Torcida

    Interesantísimo como siempre Jep, un abrazo y mi enhorabuena !!

  3. Albert Domènech

    Una aportació de dades realment importants no només per a la Història de la fotografia sinó també de la ciutat.

  4. Eugeni Perea

    Extraordinari treball! Pel detallisme del text, per la recuperació de les imatges i del personatge. Val la pena, moltes gràcies per la investigació.

  5. Javier Sánchez Portas

    Muy interesante artículo, Jep, de esa primera década de la fotografía !!! Gracias

  6. Joan Boadas

    Jep, em trec el barret. Una vegada més, sensacional!

  7. Assumpta Rosés

    Un treball molt interessant. Tres imatges clau.

  8. Ricard Marco

    Molt bé Jep. Felicitats !!!!

  9. Joan Cavallé

    Molt interessant, Jemp Ben explicat i documentat. Magnífic. Gràcies per enviar-ho.

  10. Rafel Torrella

    Moltes gràcies per publicar aquesta magnífica recerca, Jep. Molt interessant.

  11. Eloy Martínez Lanzas

    Trabajo riguroso y ameno. Su lectura d
    enota amor por la fotografía. Gran aportación a su historia

    • Gracias por tu comentario Eloy. Ya te habrás dado cuenta que el anuncio de Madama Fritz en 1843, está justo debajo de un miniaturista que tu conoces muy bién: Lluís Vermell. Un abrazo.

  12. Retroenllaç: MADAMA FRITZ – fotógrafas pioneiras

  13. Carlos Castelao

    Magnífico artículo. Mi enhorabuena y reconocimiento al que a todas luces ha tenido que ser un arduo trabajo de investigación.

    • Hola Carlos, Muchas gracias por tus comentarios. En realidad uno va acumulando datos a lo largo de los años, hasta que en un momento dado hay que hacer una parada y recapitular. Los primeros años de la historia de la fotografía en España se nos presentan todavía como un baúl repleto de documentos que hay que seguir explorando.

  14. Retroenllaç: BERTHA WEHNERT-BECKMANN (1815-1901) – fotógrafas pioneiras

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: