Seguint les petjades del viatge per Espanya i Portugal de la daguerreotipista Trachsler Fritz, de Zuric, (1843-1845)

Madama Fritz?  Señora Fritz ? Senyora Durrieu? 

Des que Lee Fontanella va posar el seu nom damunt de la taula, en la seva llegendària Historia de la fotografía en España, el 1981, han passat prop de quatre dècades, i continua essent un dels noms més enigmàtics i desconeguts de la història de la fotografia del segle XIX a Espanya. Bàsicament perquè no hem sabut trobar les dades necessàries que ens permetin embastar una biografia de mínims de la daguerreotipista que, entre el 1843[1] i el 1845, es va anunciar en diferents ciutats de la península Ibèrica amb el nom de “Madama Fritz”, “Madame Fritz” o “Señora Fritz”. Des d’aleshores se l’ha situat en diverses ciutats d’Espanya i Portugal: Barcelona i Madrid, el 1843; Còrdova, Cadis, Lisboa i València, el 1844; altra vegada València, Reus i finalment Barcelona, on ens apareixen les darreres referències documentades, el 1845. No es coneix cap daguerreotip signat amb el seu nom, o amb una etiqueta que la pugui identificar com a autora del retrat o de la vista fotogràfica.

Els investigadors de la història de la fotografia hem tingut durant dècades, i en termes generals, la tendència a escriure el relat històric amb el diafragma de la nostra càmera particular excessivament obert i mirant només un enquadrament fix. És evident que això ha afavorit que veiéssim amb nitidesa el que teníem davant dels ulls, però a canvi no hem vist amb prou claredat el fons de la imatge. L’entorn també se’ns ha difuminat i molts han optat per ignorar el que no els mostrava el seu visor. Massa sovint els arbres no ens han deixat veure el bosc que hi havia darrera, ni el que s’amagava fora del camp de visió. Precisament per això m’interessa fer una revisió dels plantejaments que fins ara s’han fet sobre la daguerreotipista Fritz. No ho faré des del que s’ha escrit, sinó des de les fonts documentals que coneixem. No totes les hipòtesis que un bon historiador de la fotografia posa damunt de la taula poden acabar sent verificades documentalment, tot i que donar-les com a probables pugui acabar desvirtuant la recerca posterior. Finalment aportaré algunes dades sobre ella que fins ara ens eren desconegudes.

S’ha publicat que “Madama Fritz” va ser la primera fotògrafa que va exercir a Espanya. Fins hi ha qui puntualitza que en va ser la primera professional, com si aquest fet, el 1843, fos molt rellevant en un moment en el que tots eren aprenents. No crec que sigui un fet gaire important saber si “Madama Fritz” va ser la primera fotògrafa que va exercir com a tal a l’Estat espanyol. Sempre queda bé dir que és la primera, però les coses són com són, i no com ens agradaria que fossin. Encara ens queden moltes coses per saber.

Terrassa de la Fonda d’Orient / Hotel Oriente, a la Rambla de Barcelona, el 1908.
Fot: Frederic Ballell / Arxiu Fotogràfic de Barcelona

La referència més matinera que tenim d’ella exercint de fotògrafa és del mes de maig de 1843, a Barcelona, però també és cert que existeixen referències anteriors sobre una tal “Madame Valpery”, retratista, que era acompanyant del daguerreotipista Pierre Sardin, quan aquest es va anunciar a Madrid els mesos d’agost i setembre de 1842.[2] Era fotògrafa “Madame Valpery”? En els anuncis que he vist es publicitava de les següents maneres: “madama Valpery, retratista muy acreditada en París”, “acreditados artistas M. Sardin y su apreciable esposa”, “Mr. Sardin profesor de daguerrotipo, y Mma. Valpery, retratista”, “Mosieur Sardin, profesor de daguerrotipo y Mademoiselle Valperi retratistas”.[3] És probable que alguna recerca que hi ha en marxa sobre Pierre Sardin ens acabi aportant noves dades a l’entorn d’aquests dos personatges, Sardin i Valpery. Bé podria ser, a més, que, tard o d’hora, algú aportés dades sobre alguna altra fotògrafa que hagués exercit com a daguerreotipista en algun punt de la geografia peninsular en aquells primers anys de la fotografia, entre el 1840 i el 1843. Encara no està tot dit, i tant li fa que fos aficionada o professional. El temps ens ho dirà.

Anunci publicat a El Imparcial (Barcelona), 10 de maig de 1843. Primera notícia, fins avui, de l’estada a Espanya de la daguerreotipista “Madama Fritz”. HDBNE.

A Barcelona, el maig de 1843

Deia fa un moment que, a data d’avui, la primera notícia localitzada en premsa sobre “Madama Fritz” ens la situa a Barcelona el 10 de maig de 1843, a l’habitació número 50 de la Fonda de Oriente.[4] L’anunci publicat al periòdic El Imparcial de la ciutat comtal diu així: 

«Madama Fritz, que acaba de llegar a esta ciudad procedente de Francia,[5] avisa al público que hara retratos con colores y de varios tamaños bajo el nuevo sistema de daguerreotipo a precios regulares.
Vive dicha madama en la Fonda de Oriente, número 50, donde se hallará de 8 á 12 de la mañana y de 2 á 6 de la tarde.»
[6]

La senyora Fritz deuria tenir certes dificultats idiomàtiques per fer-se entendre amb els seus clients, doncs el dia 1 de juny va publicitar al mateix diari un nou anunci on mostrava la necessitat que tenia de contractar alguna persona amb coneixements de francès, i que a més fos “apta para ayudarla a limpiar y pulimentar las planchas que sirven para sacar retratos.”[7]

Desconec quan de temps es va quedar “Madama Fritz” a Barcelona, fent retrats al daguerreotip, en aquesta primera visita, però en tot cas no va ser més enllà del mes de setembre, perquè a primers d’octubre ja s’anunciava a la premsa de Madrid. 

Quan la senyora Fritz va arribar a Barcelona, la ciutat passava per un dels moments sociopolítics més complexos i difícils del segle XIX. Barcelona i l’Estat espanyol en el seu conjunt. Només cal recordar que l’any anterior havia acabat amb el bombardeig de la ciutat des de Montjuïc, ordenat pel regent Espartero, i la repressió posterior per acabar amb la sublevació que s’havia produït contra la política lliurecanvista impulsada pel regent. S’ha escrit que al llarg del primer semestre de 1843, la conspiració va ser la norma. Van ser especialment moguts els mesos de maig i juny, coincidint plenament amb l’estada de “madama Fritz” a la ciutat, i fins el 23 de juliol, data en que fineix la regència d’Espartero. No es va acabar aquí. A primers de setembre va esclatar la revolta progressista coneguda com la Jamància, per l’incompliment dels acords que s’havien establert amb la caiguda d’Espartero, revolta que va acabar amb un nou bombardeig de Barcelona. El 19 de novembre els sublevats van capitular. 

Com afectava la situació política a les activitats comercials privades? El dia 16 de juliol el diari El Constitucionalva publicar tres breus que ens en poden donar una idea aproximada. El director dels Banys de Mar de la Barceloneta, que estaven tancats “por las críticas circunstancias de que se ha visto rodeada esta culta capital” anunciava la reobertura per al dia 17 de juliol. També s’anunciava el reinici de les activitats del Cosmorama històric que la fàbrica de Francisco Dalmau tenia al número 8 del carrer de la Ciutat. El “tiro de gallina”, que es practicava a la pedrera de Montjuïc, i “que había cesado con motivo de las circunstancias”, va fer saber als aficionats que tornava a obrir a partir d’aquell mateix dia.[8] La Casa de Caritat va haver de suspendre una rifa programada el mes de juny “con motivo de las ocurrencias de esta Ciudad”, i la reprenia el dia 17 de juliol.[9]

Vestíbul i pati de la Fonda d’Orient, abans de la reforma de 1881, a la Rambla dels Caputxins de Barcelona, més o menys com ho deuria conèixer la daguerreotipista Fritz el 1843. Dibuix de Pau Febrés, 1880 / Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Col·lecció de dibuixos.

Amb aquest panorama, m’he plantejat dues hipòtesis de treball. La primera, que la senyora Fritz s’hagués quedat a Barcelona des de la seva arribada el mes de maig fins el mes de setembre, i que quan va decidir marxar ho fes amb la diligència fins a Madrid, sense fer cap parada més llarga que les regulars de la línea.[10] El viatge de Barcelona a Madrid, per la ruta de Saragossa, es feia des de principis de 1843 en quatre dies.[11] La segona opció és que no hagués fet una llarga estada a Barcelona, tenint en compte la situació política que es va trobar quan va arribar, i que hagués marxat durant el mes de juny. Això obriria la possibilitat d’haver fet alguna altra parada abans d’arribar a Madrid, potser a Lleida, potser a Saragossa, potser a Alcalà de Henares, però a hores d’ara no en tenim cap referència documentada en aquestes ciutats. Plantejo aquestes possibles parades, perquè crec que el desplaçament cap a la capital el va fer seguint la ruta de les diligències que passava per Cervera, Lleida, Saragossa, Daroca, Alcolea del Pinar, Guadalajara, Alcalá de Henares i Madrid. Si hagués seguit la ruta de Barcelona a Madrid passant per València, tindríem com a molt probable una parada a la capital del Túria, però aquesta hauria estat recordada, amb tota seguretat, per la daguerreotipista en la publicitat de l’estada que hi va fer el novembre de 1844, tornant de Lisboa. No avancem esdeveniments.

A l’arribada a Barcelona s’anunciava procedent de França, i desconeixem si ho va fer per terra, passant per Figueres i Girona, o per mar, procedent de Marsella. Quan va arribar a Madrid era “recien llegada de París”, obviant la seva estada a Barcelona o a altres possibles ciutats de l’Estat espanyol en les que hagués fet retrats. Evidentment que el reclam publicitari de París o França, en un moment en el que gairebé tot el que era modern venia de París, devia ser més efectiu que qualsevol altra procedència, però potser també ens podria fer suposar que la parada a Barcelona no havia estat gaire llarga ni el profit comercial el que havia esperat. Com veurem més endavant, quan va arribar a València el novembre de 1844, anunciava que venia de Lisboa, i sembla bastant poc probable que no hagués fet altres parades abans d’arribar a València, com provaré d’explicar en el seu moment.

Tampoc es pot descartar la possibilitat que des de Barcelona hagués retornat a França, i que quan va arribar a Madrid vingués realment de la capital gala. Aquesta opció podria introduir noves rutes d’entrada a Espanya.

Anunci de “Madama Fritz” publicat al Diario de Madrid (Madrid), 2 d’octubre de 1843. HDBNE.

A Madrid, l’octubre de 1843

L’anunci publicat al Diario de Madrid diu:

«Madama Fritz, artista recien llegada de París, donde acaba de adquirir todos los medios que constituyen las mejoras últimamente introducidas en el DAGUERREOTIPO, se ha establecido en esta capital, calle de Jacometrezo, núm. 8, cuarto segundo: hace los retratos de todas dimensiones, desde la sesta parte del natural hasta á las mas pequeñas dimensiones, para colocarse en alfileres y sortijas en breve tiempo, con una delicadeza y nitidez desconocidas hasta ahora, y los ilumina tambien, dando estremado realce á la semejanza con el colorido de las carnes y el trage: precio de cada retrato, 50 rs. vellon en negro y 70 en colores.»[12]

En aquest anunci de Madrid es perfilen les dades bàsiques de tots els anuncis que la senyora Fritz anirà publicant a la premsa espanyola i portuguesa de les diferents ciutats en les que s’anirà establint entre el 1843 i el 1845. Aquesta no és una questió banal i secundària. Sempre anuncia que els seus daguerreotips aniran des de la sisena part de placa fins a les dimensions més petites. Això ens indica que la càmera que portava era de dimensions més reduïdes que les habituals en altres daguerreotipistes, una càmera més transportable.[13] L’ús d’aquesta càmera petita era poc corrent en els professionals. Curiosament una altra daguerreotipista anomenada Maria Pilar també la feia servir a Múrcia el 1849.[14] En general la càmera d’ús més generalitzat per als retrats era la d’un quart de placa.

Tampoc era, encara, un moment d’una gran competència professional. Quan la senyora Fritz va arribar a Barcelona el mes de maig de 1843, a la capital catalana hi havia un daguerreotipista francès al carrer Ferran i encara hi treballava el manresà Maurici Sagristà, que ho havia començat a fer el juny de 1842. Potser cap altre. A Madrid, hi estava instal·lat C. Fischer, un daguerreotipista que va anar i venir de la cort fins a finals de la dècada dels quaranta, i amb qui, en aquesta època, va fer l’aprenentatge Manuel Herrero, qui el mes de març de 1844 es va establir pel seu compte sota la galeria comercial envidrada de San Felipe Neri.[15] Cap a finals de 1843 també hi va fer estada J. G. de Laperriére,[16] qui l’any anterior ja s’havia anunciat a Bilbao.[17]

Anunci de “Madama Fritz” al Boletín Oficial de la Provincia (Córdoba), 30 de març de 1844. Biblioteca Central Municipal de Córdoba.

Còrdova, Cadis i Lisboa

La següent parada coneguda de “Madama Fritz” va ser Còrdova, on s’anunciava el 30 de març de 1844,[18] sis mesos després de fer-ho a Madrid, i ja d’entrada va fer saber a la possible clientela que només es quedaria fins el dia 10 d’abril. De fet ja és un simptoma de que hi farà una estada curta, veient que es queda a la mateixa fonda on té la parada la Compañía de Diligencias Generales. Si donem per bona la data final anunciada de l’estada a Còrdova, podem comptar que gairebé passarà un mes fins que es va anunciar a Cadis el dia 7 de maig. Temps més que suficient per pensar que devia haver fet alguna altra parada entremig. Abans d’arribar a Cadis, la ruta de la diligència passava, entre altres poblacions menors, per Écija, Carmona, Sevilla, Jerez de la Frontera i Puerto de Santa María. M’inclino a pensar que Sevilla, si més no, havia de ser una parada obligada.

Ja que m’acabo de referir a la diligència, deixeu-me fer un breu parèntesi, per parlar del transport que segurament va utilitzar la senyora Fritz per traslladar-se de Madrid a Cadis. Hi havia aleshores dues companyies que tenien establert un servei de diligències entre Madrid i Sevilla. D’una banda, la Compañía de Diligencias Generales, a la que fa referència l’anunci de la fotògrafa quan fa parada a Còrdova, i de l’altra la Sociedad de Diligencias de Carsí, Ferrer y Compañía. La primera anunciava un servei de Madrid a Sevilla cada dos dies, és a dir, dia si i dia no, amb arribada a Sevilla el cinquè dia des de la sortida de Madrid, fent les parades que tenia establertes al llarg del recorregut. La segona feia el mateix recorregut, però tardava un dia menys. Només la Sociedad de Diligencias de Carsí, Ferrer y Compañía tenia un servei setmanal de Madrid a Cadis. Aquest recorregut no feia parada a Sevilla, i des de Carmona, continuava cap a El Viso, Alcalá de Guadaira, Utrera i vers el sud. Per tant, la senyora Fritz, des de Còrdova, on tenien parada les dues companyies, podia haver optat per anar cap a Sevilla o cap a Cadis directament. La diligència arribava a Sevilla després de fer nit a Écija, i a Cadis havent fet una altra nit a Utrera. Per tant podia tenir unes tres setmanes per fer de daguerreotipista en una altra població entre Còrdova i Cadis.

Quan els fotògrafs decidien fer estada, curta o llarga, en una població, sembla que l’adreça en la que ubiquen l’estudi fotogràfic per fer els retrats hauria de ser indicativa de vàries coses. En primer lloc potser ens cal veure si la ubicació en un determinat lloc és elegit per qüestions estrictament comercials o bé hi ha altres raons que cal tenir en compte. En el cas de la senyora Fritz, fixem-nos que en més de la meitat de les ciutats que en coneixem la seva presència, s’anuncia en la mateixa habitació de la fonda on resideix. A Barcelona, Fonda de Oriente; a Reus, Fonda de las Cuatro Naciones; a València, Fonda del Cid; a Còrdova, Parador de las Diligencias Generales. Pot ser aquest un indicatiu d’una estada breu?

Tampoc l’estada a Cadis va ser llarga. Un mes després, el dia 8 de juny, anunciava la seva presència a la capital portuguesa en dos periòdics de Lisboa, A Revolução de Septembro[19] i O Tribuno.[20] Abans d’acabar el mes de juny ja comunicava la seva intenció de continuar el seu viatge cap a altres punts de la península Ibèrica. Fixem-nos que continua dient que ve de París, quan és prou evident que ja fa mesos que està recorrent la península Ibèrica :

«Madame Fritz.

Chegada ultimamente de Paris a Lisboa, tem a honra de annunciar ao publico, que tira retratos ao daguerreotypo, coloridos e não coloridos de todas as qualidades e dimensões, desde a sexta parte da grandeza natural até á mais mínima, empregando para isso o espaço de oito a dez segundos, a maior brevidade conhecida até ao presente. A dita senhora querendo seguir a sua marcha para outros pontos da península, adverte aos habitantes do paiz que queirão honra l’a vindo retratar-se ou tomar lições da sua arte, que a acharão na rua do Ferregial de Baixo n.º 6, desde as 8 horas da manhã até ás 6 da tarde, não obstante o tempo que fizer.»[21]

Si donem per bo el contingut d’aquest anunci, hem de suposar que la senyora Fritz va abandonar Lisboa els primers dies de juliol de 1844, per seguir el seu viatge cap a altres ciutats de la geografia peninsular. Passa, però, que no en tenim cap més notícia fins cinc mesos després, quan va arribar a València i hi va anunciar la seva presència procedent de Lisboa. Això passava el dia 5 de novembre de 1844. Quines altres ciutats va visitar entre Lisboa i València? Va fer un viatge per terra? Es va desplaçar fins a Porto? Va retornar amb vaixell a Cadis i va refer el camí fins a la cort per continuar cap a València? És evident que encara ens falten moltes dades que ens permetin establir una ruta raonable de la senyora Fritz per la península Ibèrica i que ens facin saber tota la seva activitat fotogràfica.

Cara i revers d’una targeta de visita signada per M. Fritz, a Porto, cap a 1865.
Col·lecció particular.

Alguns historiadors portuguesos vinculen la senyora Fritz amb els estudis fotogràfics del mateix nom que hi va haver a Lisboa i Porto[22] a la segona meitat del segle XIX, tot i que pel que sembla la única referència és el nom, sense base documental que ho sustenti.

Les parades a València

El dia 5 de novembre de 1844 madama Fritz es va anunciar per primera vegada a València. Avisava que era molt coneguda a Espanya i que acabava d’arribar de Lisboa, afegint-hi una dada poc o gens habitual en l’anunci d’una daguerreotipista que hi feia parada: “pensando descansar algunos días en Valencia”. Aquesta frase m’ha fet valorar que en realitat potser va arribar a València amb un vapor procedent de Lisboa, amb escala a Cadis, i amb la intenció de continuar més o menys immeditament cap a Barcelona o Marsella. Veiem l’anunci:

«Retratos al daguerrotipo. Madama Fritz, tan conocida en España por los adelantos que ha introducido en este arte admirable, acaba de llegar de Lisboa, y pensando descansar algunos días en Valencia tiene el honor de ofrecer sus talentos a este respetable público, no dudando de su buena acogida, cuando ve la diferencia de sus trabajos con los de muchos otros artistas y las ventajas que ningún otro ha introducido aun en esta clase de retratos, que serán a la sombra, coloridos o no coloridos; de todas las dimensiones desde la sexta parte del grandor natural hasta la mas mínima, y en el preciso tiempo de ocho a doce segundos lo mas; cuyo procedimiento que es invención de dicha señora, además de evitar incomodidades a las personas delicadas, procuran la ventaja que los retratos salen mucho más parecidos y expresan mejor el genio y carácter de las personas por no ser fácil el que las facciones varien en tan corto tiempo. Los precios son módicos y proporcionados a la clase de retratos que se pidan y a su magnitud. Dicha señora vive calle Torno de San Gregorio, número 9, tercer piso.»[23]

Anunci inserit per “Madama Fritz” a Diario Mercantil de Valencia (València), 9 d’abril de 1845. Hemeroteca Municipal de València.

El següent anunci de la senyora Fritz a la premsa de València no es va publicar fins el dia 9 d’abril de 1845,[24] i en aquesta ocasió s’hostatjava a la Fonda del Cid. Voldria dir això que havia estat fent retrats a València durant mes de cinc mesos? Si tenim en compte el que va fer durar les seves estades, que fins aquí li coneixem, en diferents ciutats d’Espanya i Portugal, no crec que residís a València tots aquests mesos. A més, en el segon anunci hi podem llegir aquesta frase: “Madama Fritz, conocida ya en esta ciudad”, que hauríem d’interpretar com una manera de cridar l’atenció sobre el fet que ella ja havia estat a València i que ara hi tornava. Tampoc treballava en la mateixa adreça, ara ha canviat el tercer pis del número 9 del carrer del Torn de Sant Gregori per una habitació a la Fonda del Cid. Una vegada més, doncs, la trobem instal·lada en una fonda on paraven les diligències, en aquesta ocasió les procedents de Madrid. La companyia de las Diligencias Peninsulares havia anunciat la inauguració de la Fonda del Cid a primers de 1844.[25] Podria ser que durant aquests mesos hagués fet una nova estada a Madrid? Ho crec molt plausible, i que fins i tot hagués estat en altres ciutats.

Volum del Diario de Reus dels anys 1844 -1845, en el que s’observa, a la pàgina de l’esquerra, l’anunci de “Madama Fritz”, el 2 de maig de 1845. Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus.

El cas és que només tres setmanes després del 9 d’abril s’anunciava a la ciutat de Reus, al Camp de Tarragona, però en aquest cas introduint una variable. Vivia en una fonda, la de Las Cuatro Naciones, i treballava en una adreça diferent, al primer pis del número 7 del carrer de Santa Clara. Si la senyora Fritz anava de camí a Barcelona, no ens hauria d’estranyar la parada a Reus, que en aquell moment era la ciutat amb més població —gairebé trenta mil habitants— en el recorregut entre València i Barcelona. En els primers anuncis que va publicar a Reus els dies 2 i 3 de maig de 1845,[26] hi feia constar que la seva estada acabaria el dia 10 de maig, però posteriorment, el dia 14 de maig va inserir un anunci més breu en el que “Madama Fritz avisa á este respetable público que permanecerá en esta poblacion hasta el viernes 16 del corriente”.[27]

El que considero molt sorprenent és que la senyora Fritz després de la seva breu estada a Reus, torni a anunciar-se a València el dia 21 de maig, fent saber als seus clients que ha de ser a Barcelona a finals de mes:

«RETRATOS AL DAGUERREOTIPO

Madama Fritz, conocida ya en esta ciudad por la perfección de los retratos al daguerreotipo, coloridos y sin serlos, pone en conocimiento del público que saldrá indefectiblemente de esta para Barcelona á fin del presente mes. Las personas que quieran retratarse acudirán a la fonda del Cid, cuarto núm. 25, de seis y media á once de la mañana y de una á cinco y media de la tarde.»[28]

No sembla tenir molta lògica que es desplacés 250 quilòmetres al nord, la distància de València a Reus, i que en comptes de continuar viatge fins a Barcelona, 100 quilòmetres més, retornés cap a València, tant si ho va fer amb diligència com si ho va fer per mar des del port de Tarragona o des de Salou.

Les sorpreses no s’acaben aquí. Pocs dies després, el 30 de maig, anunciava que prorrogava uns quants dies la seva estada a València, on encara continuava el quinze de juny si donem per bons els anuncis a la premsa. Anem encara uns dies més enllà. El dia 28 de juny de 1845, el Diario Mercantil de Valencia va publicar un altre anunci amb el següent text:

«RETRATOS AL DAGUERREOTIPO

Durrieu, conocida ya bajo el nombre de madama Fritz, tiene el honor de prevenir á este respetable público, que además de haber mudado de domicilio ha rebajado tambien el precio de dichos retratos, los cuales se harán coloridos á 60 rs. en vez de 80, mas pequeños á 50 en vez de 70, y sin color a 50 y 40.

Por la buena acogida que ha tenido en esta ciudad, quiere disminuir los precios por los pocos dias que le quedan de permanecer en esta. Se encontrará a todas horas del dia en la calle de les Granotes, plaza del Cementerio de S. Andrés, núm. 2, primera habitacion.»[29]

Aquest text és el que va propiciar que l’historiador valencià José Huguet escrivís que “Madama Fritz era en realidad Madame Durrieu y que trabajaba con su marido”.[30] He rumiat molt la hipòtesi plantejada pel magnífic historiador valencià José Huguet, fa gairebé trenta anys, que convertia la “Señora Fritz” en esposa del tal Durrieu, a València, i que d’alguna manera ha afectat la recerca i el que s’ha escrit sobre ella en els darrers temps. Tot sembla indicar que Mr. Durrieu va continuar fent daguerreotips a València fins el 13 de novembrede 1845,[31]però el nom de “Madama Fritz” no hi va tornar a aparèixer com a daguerreotipista després del mes de juny. Em costa d’acceptar la hipòtesi d’aquest matrimoni com a bona, quan en realitat no s’ha pogut trobar cap base documental que la sostingui. Tot radica en la interpretació del contingut d’un anunci a la premsa de València. Crec que també podria ser que el senyor Durrieu hagués treballat al taller de la senyora Fritz, i que quan aquesta decideix anar-se’n de València cap a Barcelona, ell intenta rendibilitzar comercialment el nom de la senyora Fritz que havia estat la titular del taller fins al mes de juny. Penso que aquests daguerreotipistes no tenien un gran domini de la llengua castellana, com ho demostra que la senyora Fritz demanés un traductor del francès durant la seva primera estada a Barcelona, i que el periòdic no hagués interpretat correctament el text de l’anunci que es volia inserir. Potser en recerques futures en podrem treure l’entrellat.

Segona arribada a Barcelona

Tot plegat s’acaba d’embolicar si acceptem com a bona la hipòtesi de que “Madama Fritz” era la “señora de nacion francesa, que en uno de los salones del palacio de la Diputacion provincial [de Barcelona] estaba sacando una copia daguerreotipica del precioso retrato que posee aquella Excma. Corporacion, obra de nuestro paisano el señor Espalter, que actualmente ocupa un lugar distinguido entre los primeros artistas de la corte.”[32] Aquesta era una hipòtesi que vam plantejar fa uns anys, quan encara no teníem les dades que tenim avui. Si donem per bo que la senyora Fritz era a València en aquestes dates haurem de convenir que a Barcelona hi rondava una altra daguerreotipista de la qui no en sabem res més? o era realment la senyora Fritz qui ja era a la ciutat comtal a primers de juny de 1845?

Instància presentada per la senyora Trachsler Fritz a l’Ajuntament de Barcelona, el 23 de juny de 1845. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.

Tot és possible. De fet, quan crèiem que encara continuava la seva estada a València, ens trobem amb una instància presentada a l’Ajuntament de Barcelona que porta la data de vint-i-tres de juny de 1845 en la que la senyora Fritz demanava autorització per col·locar un rètol amb la inscripció “Retratos al daguerreotipo” al balcó del tercer pis del número 15 de la Rambla, i que transcric íntegrament pel seu notable interès, ja que en l’escrit ens desvetlla el seu nom i el seu origen:

«Exmo. Señor

La Sª. Trachsler Fritz, natural de Zurich (Suiza), que vive en la calle de la Rambla nº 15, piso 3º; con el respeto debido a Vs. suplica se digne permitirle de colocar en su balcón, qe. sale en la misma Rambla, un rótulo cuyas dimensiones son: ocho palmos de ancho y cinco de alto, llevando sobre un campo amarillo y con letras azules la inscripción siguiente: Retratos al Daguerreotipo.

Es gracia que de su constante rectitud espera la muy humilde y respetuosa infrascrita.

Barcelona, á 23 de junio de 1845. [il·legible] Trachsler Fritz»[33]

El document presenta novetats importants. Per primera vegada coneixem el nom de “Madama Fritz”: Trachsler Fritz. Ens informa, a més, que és natural de Zuric, capital del cantó suís del mateix nom, el que ens fa descartar les hipòtesis anteriors que la convertien en ciutadana de França o d’Alemanya. A partir d’ara haurem d’enfocar la recerca cap a Suïssa.

Un altre fet que considero important és que no s’hostatgi en una fonda i demani col·locar un cartell anunciador al balcó, el que denota una certa voluntat de quedar-se a Barcelona durant una temporada més o menys llarga.

L’endemà, 24 de juny, va publicar el següent anunci a la premsa de Barcelona:

«RETRATOS AL DAGUERREOTIPO. Madama Frit (sic) conocida ya ventajosamente en esta ciudad, tiene el honor de participar al público que vuelve a hacer toda clase de retratos a la sombra, coloreados y no coloreados, de todas dimensiones, desde la sesta parte del grandor natural hasta la mas minima, por un método propio suyo, en el tiempo de 8 a 12 segundos lo mas, brevedad que evita cualquier incomodidad que puedan tener las personas mas delicadas.

La aceptación que han tenido sus obras en esta ciudad, en toda España y en Portugal, no la permiten dudar, de que en esta ocasion obtendrá de esta poblacion la misma buena acogida que obtuvo antes. Vive en la Rambla, número 15, entrada del café de la Reina, piso 3º».[34]

El dia 2 de setembre de 1845 va publicar un nou anunci a la premsa de la capital catalana, el darrer dels que he pogut localitzar fins avui. El contingut d’aquest anunci ens embolica una mica més la troca, perquè ens ve a dir que a estat fora de Barcelona durant un temps —a València?— i que durant aquest període algú ha mantingut l’estudi obert, que ha estat freqüentat “por muchos señores y señoras durante su breve ausencia”. Llegiu:

«RETRATOS AL DAGUERREOTIPO coloreado y sin colorear

Madama Pritz (sic), cuya casa en la Rambla número 15, entrada del café de la Reina, ha sido honrada por muchos señores y señoras durante su breve ausencia de esta capital, anuncia su vuelta, como les fue prometido lisongeandose de verles comparecer para ofrecerles sus servicios con la misma solicitud que siempre ha procurado corresponder á los que la han honrado con su confianza».[35]

A partir d’aquí tornem a quedar a les fosques, a l’espera que altres investigadores, altres recerques, ens aportin més llum a l’activitat daguerreotípica de la senyora Trachsler Fritz, de Zuric.


[1] Fins fa ben poc, els textos historiogràfics que n’han parlat, feien iniciar la seva activitat el 1844 o el 1845. En aquest mateix blog ja havia fet referència a la seva estada a Barcelona el 1843. Vegeu: https://lalbumdeljep.wordpress.com/2018/06/08/el-cami-cap-a-1849-lany-en-el-que-franck-de-voyennes-va-decidir-passar-uns-dies-a-barcelona/

[2] El 1842 el concepte de retratista presenta moltes variables. Un podia ser retratista de miniatures, retratista a l’oli, emprar qualsevol tècnica de dibuix o pintura. El retrat fotogràfic just acabava d’arribar. Us poso un exemple: el mes de març de 1840 Augusto de Belvedere [José Vicente de Sales] anunciava a Barcelona que feia “retratos en todos los géneros, particularmente en miniatura”, però d’aquest anunciat no n’hem deduit que en fes amb el daguerreotip. Sobre Belvedere vegeu: https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/37/13/11borgesdearaujo.pdf, de Nuno Borges de Araujo.

[3] Anuncis publicats a la premsa de Madrid entre el 12 d’agost de 1842 (El Heraldo) i el 15 de setembre de 1842 (El Espectador).

[4] La Fonda de Oriente, situada al punt més cèntric de la Rambla de Barcelona, davant del carrer Ferran i fent cantonada amb el carrer de la Unió, s’havia inaugurat l’abril de 1842, un any abans de l’arribada de “madama Fritz”. Altres fotògrafs i personalitats diverses hi van fer estada. Tant de bo algun dia aparegui el registre de clients que, a hores d’ara, es dóna per desaparegut.

[5] No diu pas que sigui francesa.

[6] El Imparcial (Barcelona), 10 de maig de 1843, pàg. 4.

[7] El Imparcial (Barcelona), 1 de juny de 1843, pàg. 4.

[8] El Constitucional (Barcelona), 16 de juliol de 1843, pàg. 4.

[9] El Constitucional (Barcelona), 17 de juliol de 1843, pàg. 4.

[10] Sempre que no s’indiqui una altra font, les observacions sobre les diligències, els recorreguts, les parades, etc. estan extretes de l’estudi de Santos MADRAZO. 1984. El sistema de transportes en España, 1750-1850. vol. 1, La red viaria, vol. 2 El tráfico y los servicios. Editorial Turner / Colegio de Ingenieros de Caminos, canales y puertos.

[11] Diario de Avisos de Madrid (Madrid), 28 de març de 1843, p. 4. 

[12] Diario de Madrid (Madrid), 2 d’octubre de 1843, p. 3.

[13] Un expert en procediments antics, inclosa la daguerreotípia, com Martí Llorens, opina que treballar amb un format petit contribueix a escurçar el temps d’exposició, afavoreix el treball a l’ombra i un retrat final d’ombres més suavitzades. A la vegada fa que el client no hagi d’estar posant tanta estona, i que ho pugui fer en condicions de llum més còmodes. Li agraeixo la seva observació.

[14] Boletín Oficial (Murcia), 26 de març de 1849, p. 4.

[15] El Nuevo Avisador (Madrid), 18 de març de 1844, p. 2.

[16] El Nuevo Avisador (Madrid), 12 de novembre de 1843, p. 1.

[17] El Vizcaino Originario (Bilbao), 4 de novembre de 1842. Citat per César Estornes: https://memoriasclubdeportivodebilbao.blogspot.com/2010/09/fotografos-en-bilbaoa-mediados-del.html

[18] Boletín Oficial de la Provincia (Córdoba), 30 de març de 1844, última pàgina. Agraeixo a la Biblioteca Central Municipal de Còrdova que m’hagin proporcionat una còpia digital de la pàgina on es va publicar l’anunci.

[19] A Revolução de Septembro (Lisboa), 8 de juny de 1844, p. 4. i 16 de juny de 1844,  p. 4.

[20] O Tribuno, (Lisboa), 8 de juny de 1844, p. 4. i 15 de juny de 1844,  p. 4.

[21] O Periodico dos Pobres (Lisboa), 28 de juny de 1844,  p. 252.

[22] Vegeu la tesi de Cárme Dolores Avó Baiao Ferreira de Almeida, presentada a la Universitat d’Évora el març de 2017, per a l’obtenció del grau de doctor en Història i Filosofia de la Ciència, amb el títol A divulgaçao da fotografia no Portugal Oitocentista. Protagonistas, práticas e redes de circulaçao do saber, consultada en línia el febrer de 2019, a: http://dspace.uevora.pt/rdpc/handle/10174/21269, on fins hi tot s’atribueix a “Madama Fritz” una targeta de visita de Atelier Fritz de Lisboa, que gosaria datar cap a la segona meitat de la dècada dels setanta. No és un cas aïllat, ja abans, el setembre de 2014, Maria de Fàtima Lopes Cardoso en una altra tesi titulada A Fotografia Documental na Imprensa Nacional: o Real e o Verosímil, reproduïa una referència literal de Sena [Antonio SENA, História da Imagem Fotográfica em Portugal. 1839-1997, Porto: Porto Editora, 1998] que vincula directament Madama Fritz amb importants estudis de Lisboa i Porto, a partir de 1854.

[23] Diario Mercantil de Valencia (València), 5 de novembre de 1844. Citat per José Huguet Chanzá a Historia de la fotografía Valenciana, 1990, pàg. 36.

[24] Diario Mercantil de Valencia (Valencia), 9 d’abril de 1845. Hemeroteca Municipal de València.

[25] Diario de Avisos de Madrid (Madrid), 23 de febrer de 1844, p. 3. En aquest anunci se l’anomena Fonda del Cid y de las Diligencias Peninsulares.

[26] Diario de Reus (Reus), 2 i 3 de maig de 1845. Anunci citat per Albert ARNAVAT, 2016, “Los orígenes de la fotografia en la segunda ciudad de Cataluña: Reus, 1839-1903”, a: Ecos de la Academia (UTN. Ecuador) núm. 4, pp. 12-31.

[27] Diario de Reus (Reus), 14 de maig de 1845, p. 4. Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus.

[28] Diario Mercantil (Valencia), 21 de maig de 1845, p. 4.

[29] Diario Mercantil de Valencia (València), 28 juny 1845. Hemeroteca Municipal de València.

[30] José HUGUET CHANZÁ, 1990, “La época del daguerrotipo”, a: Historia de la fotografía valenciana, València: Levante, p. 37.

[31] Vegeu nota 31.

[32] Diario de Barcelona (Barcelona), 3 juny 1845, p. 2115.

[33] Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (AMCB). Llicències d’Obres, 1845. Caixa 23. Obres menors, 230/1845. Vull aprofitar aquesta oportunitat per agrair al personal de sala, i en particular a Eugènia Lalanza, les atencions que sempre he rebut per consultar la documentació de l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.

[34] El Fomento (Barcelona), 24 de juny de 1845, p. 4. El Cafè de la Reina estava situat en un edifici que hi havia a tocar del Teatre Principal, posteriorment enderrocat i reedificat.

[35] El Fomento (Barcelona), 2 de setembre de 1845, p. 4.

9 comments

  1. Martínez Lanzas

    Me ha encantado leer tu artículo. Un abrazo. Eloy

    • Eloy, te habrás fijado queel primer anuncio de la señora Fritz en Barcelona sale justo debajo de un anuncio del miniaturista Vermell.
      Tengo todavía un tema pendiente. A ver si me acerco por el archivo y puedo decirte algo.
      Un abrazo.

    • palmira

      Magnífico Jep, Me ha encantado . Como todo lo que tú haces, un artículo muy interesante de investigación. Muchas gracias.por compartirlo con nosotros. Palmira González

  2. Retroenllaç: MADAMA FRITZ – fotógrafas pioneiras

  3. Estupendo y documentadísimo trabajo, como ya nos tiene acostumbrado Jep. En este caso desvelando importantes datos de uno de los más enigmáticos personajes de entre los que viajaron por variados lugares de España practicando el daguerrotipo en sus primeros momentos. Enhorabuena !!!!

  4. Javier Sánchez Portas

    Como siempre Jep Marti nos ofrece un documentado estudi de una pionera de la fotografía. Enhorabuena y muchas gracias.

  5. Jose Antonio Torcida

    Magistral, Jep!! Además de lo interesante de la investigación, y de que has conseguido ponerle nombre y nación a la señora Fritz, le das al relato un punto de suspense que te atrapa hasta el final. Un abrazo.

  6. Fantàstic article, i fantàstica feina d’investigació. Felicitats!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: